Ser pare i mare: aquesta es la qüestió. Un fet superior que descriu un traç entre la teva vida anterior i la posterior. Res tornarà a ser el mateix, i a curt plaç, diguem que serà molt i molt diferent.

La convivència dins la civilització es gira com un mitjó: el teu entorn d’amistats canvia radicalment, apareixen familiars que ni vas arribar a imaginar que existissin, coneixeràs gent que sempre ho passarà pitjor que tu i altra que sempre ho passarà millor, als súpers trobaràs passadissos que ignoraves que fossin allà, celebraràs les caques com si fos una Champions, i quan el petit s’adormi veuràs les portes de Tannhaüsen i els raigs d’Orió.

Al cap i a la fi, esteu sols davant els vostres fills, i quan hagueu de prendre decisions recordeu la cançó del poeta i penseu que sempre podria ser pitjor: “...Niño, deja ya de joder con la pelota. Niño, que eso no se dice, que eso no se hace, que eso no se toca…”