Veloces i furioses
Veloces i furioses
Dona havia de ser!
Quantes vegades hem sentit la masclista i casposa expressió? El mite de la conducció s'ha definit en masculí i el cinema n'és un exemple amb centenars de pel·lícules que han abraçat la fórmula clàssica: Cotxe fetitxe + conductor amb olor de Brummel + olor de benzina + adrenalina + testosterona + actriu secundària atractiva = Èxit a les taquilles.
Però el Prestatge de cinema s'ha proposat combatre la fórmula i donar-li una perspectiva de gènere a una tria de pel·lícules on les dones es posen al volant per conduir la seva vida i no ser simples suports del protagonista masculí de torn.
Com pots comprovar la masculinitat fràgil apareix en qualsevol àmbit i el dels cotxes no n'està exempt, i sinó que li preguntin a Jose María/Mariví:
A les biblioteques trobaràs:
Un grup de tres noies macarres, salvatges i desinhibides conduint agressivament cotxes esportius pel desert de Califòrnia després de la seva jornada laboral a un club de ball. Reparteixen hòsties com a pans i el seu llenguatge no passaria per cap escletxa de patriarcat. Violència gratuïta, llibertat sexual, rols de gènere provocatius i diàlegs vulgars. La pel·lícula s'ha convertit amb el temps en una obra de culte i referència a la cultura pop que va inspirar anys més tard molts personatges femenins com el d'Uma Thurman (La Núvia) a Kill Bill de Quentin Tarantino.
El final és la bufetada definitiva al patriarcat. Thelma i Louise juntes al cotxe arrenquen a tota velocitat i es dirigeixen a un lloc on mai les atraparan. Darrere una plèiade de policies (tots homes) apuntant amb rifles, pistoles i tota l'artilleria necessària perquè elles no es surtin amb la seva. La metàfora del patriarcat heteronormatiu cabrejat per dues dones que decideixen el seu camí conduint el mític Ford Thunderbird del 66.
Charlize Theron és Imperator furiosa, una capitana de guerra amb un sol braç, cabell rapat, conducció temerària, que trenca pautes de la clàssica heroïna de cinema i ho fa en una saga que fa olor de benzina des de la primera pel·lícula de 1979.
El personatge encarna la definició de sororitat, ja que traeix la disciplina militar i el seu cap, per tal de salvar les Vulvani (les moltes mares), una tribu de dones que han après a viure de forma independent al desert sense homes. Son les guardianes de les llavors de la vida i no només poden engendrar, sinó que han recol·lectat llavors de l'era prenuclear que podrien restablir l'equilibri en un món que ha quedat estèril.
No cal posar-se al volant per influir de manera decisiva en una indústria eminentment masculina i sinó que els hi diguin a les costureres de Dagenham. El 7 de juny de 1968, un grup de 187 cosidores van començar una vaga al departament tèxtil de la planta Ford a Dagenham, de Londres perquè el sou que rebien no arribava al 85% del salari dels homes fent la mateixa tasca.
La fàbrica de Ford va haver d'aturar la producció, ja que no podia comptar amb la tapisseria pels seients dels cotxes. 40.000 treballadors (majoria d'homes) estaven en mans de 187 cosidores, que van rebre innumerables pressions dels caps, dels treballadors i dels seus propis marits! Una guerra laboral de manual que va durar 13 dies i que al cap de dos anys va aconseguir una llei que regulava la igualtat salarial (i era el 1970!!).
Audrey Hepburn potser no encaixa amb les protagonistes de les pel·lícules anteriors, però sentim debilitat per aquesta radiografia de l'amor conjugal rodat sobre quatre rodes, de fet cada moment ve representat per cinc cotxes emblemàtics: Un Citröen dos cavalls (símbol de joventut i aventura), el Ford Country Square (enamorats i ja casats viatjant amb una altra parella), un MG-TD convertible (comença a fallar com el matrimoni i a sobre Audrey l'ha d'empènyer perquè funcioni), un Mercedes 230 Roadster (coincidint amb el matrimoni en descomposició) i un Triumph Herald (on Albert Finney porta a l'amant).
Una parella en crisi que rememora moments vitals de la seva història, des de l'enamorament foll, a les primeres discussions, les infidelitats i el trencament. A la pel·lícula es posen sobre la taula temes tan transcendents en una parella com la maternitat no reeixida i utilitzada com a retret en futures discussions. L'obra mestra de Stanley Donen va redefinir els codis de l'amor cinematogràfic i els va apropar a una realitat més tangible, on la tensió, el drama i la comèdia transcorren sense grans moments explosius.
