Soroll i desordre, desobediència i combat, dignitat i lluita social. Música Punk al nostre país des de finals del 70 fins ben bé els nostres dies. Aquesta és la crònica sentimental i popular que el dibuixant Carlos Azagra ens fa a partir de la seva pròpia experiència a primera fila i personificada en els seus entranyables personatges Pedro Pico & Pico Vena. Un repàs a multitud de grups, cantants, concerts, festivals, i moviments que amb les seves pròpies iconografies conformen un mapa musical al marge dels canals establerts pels mitjans. Totes aquestes bandes han exercit amb la seva actitud un panorama que forma part de la nostra memòria històrica underground o alternativa, i com ells mateixos diuen: Algú ho haurà de mantenir!

Malauradament, res del que trobeu en aquest còmic entrarà mai als museus d’història malgrat ser un testimoni de primera mà i la banda sonora de molts bars durant dècades. Fer bandera del políticament incorrecte no és precisament fàcil, però com ells diuen: Algú ho haurà de fer!

Els colors vius de l’Encarna Revuelta fan lluir encara més els dibuixos de l’Azagra que durant gran part de pàgines conformen un autèntic catàleg de músics i música més que una narració gràfica a l’ordre, no obstant tothom que acudeixi a aquest còmic trobarà el que busca, no enganya a ningú.

Els companys de Grafito editorial aposten fort per aquest còmic, i com ells mateixos diuen: Si no ho fan ells, no ho farà ningú altre!

Més informació:

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

Autor del poemari Última ronda pel que va rebre el 1999 el premi Amadeu Oller, mereix ara també un premi per aquest darrer poemari tan important com el darrer i més encara. Els poemes de La rèmora no tenen pèrdua, encara que no tothom els pugui fer justícia. “El llibre gira entorn de la vivència en parella del paisatge del Barcelonès Nord i té com a eix central el recorregut del riu Besòs”, diu l’autor. D’aquí deu venir la paraula del títol, “rèmora”, que pot ser tant un peix que es pugui trobar en aquest riu, com simbòlicament l’obstacle que s’oposa a l’avançament d’una cosa. Al poema Les vocals hi trobem aquesta referència:

I res ens priva de romandre muts

i a la gàbia del llenguatge més blanc

sense rèmora de plany ni de guany.

El “llenguatge més blanc” seien els versos envoltats de blanc, en una metonímia, doncs, agafant el que es troba de costat. El “muts i a la gàbia” sembla una imatge molt brillant per parlar de la forma que amaga el fons, que no el diu directament. Que podria ser un joc de paraules entre “muts” i “mots” també. La paraula “rèmora” del títol surt aquí, però podria sortir també al poema La mirada:

La boira m’ha permès de veure

la neu i els seus colors.

La boira com a una rèmora, com la poesia mateixa, que costa d’entendre, però alhora permet d’entendre “el tot de totes les coses”, que deia Forster. Com amb el quadre de Kandinski, Improvisation 7, d’expressionisme abstracte, on sembla que hagis agafat, engrapat, entès el que vol dir l’artista, perquè abans de tot ja l’has sentit.

Hi ha una sèrie de motius que reverberen, de metapoesia, al voltant de la condensació, la síntesi del “record que demana un mot precís i breu”, la concisió de “poda les paraules”, la poesia que “no parla” (diu sense dir), que “no escolta” (no necessita apuntador), “com un jeroglífic” (que cal endevinar-ne la mateixa interpretació), i “canta, en silenci i en veu alta” (funciona per escrit i recitada). “No xerris. No escriguis” (no ho facis inútilment). El “Descobriment, troballa: / les formes insignes d’allò sublim”, perquè trobar el que has perdut és una imatge del que fas quan crees. I aquest poemari sí que n’és una, de troballa. “Descobrir la muntanya/ que vèiem des de casa”, parlaria de la seguretat, la protecció davant la intempèrie on resideix aquest sublim. El retorn del passat en “d’on brolla el que torna” i “de l’aiguaneix a l’avís” parlaria del mateix.

Això lligaria amb “Avui que arribes i ets demà conclòs”, dins L’espera, que fa pensar en l'a priori que permet que sorgeixi el poema, la “paraula viva” de Maragall. En el poema Les dues meitats, el “pou de la memòria” sembla tota una referència a Ferrater, dins el poema Si puc: “He sentit el so fosc/ d’una cosa que em cau/ dins algun pou. Quan suri,/ he de saber conèixer/ que ve d’aquest moment?”. I aquestes “dues meitats dels teus ulls:/ que són el sol, que són la nit”, es relacionarien amb la mitja taronja, amb l’home que és el sol que la lluna de la dona vol reflectir, i a l’inrevés.

La primera part del llibre té per títol “En lletra menuda”. La segona, “En lletra rodona”. El primer podria referir-se a la poesia, sempre una cosa molt gran en una de molt petita. El segon, a la poesia que és rodona, com els personatges d’una novel·la, o la novel·la mateixa, que evoluciona, sorprèn i convenç. Com, de fet, ho fa tot el llibre. Que conclou amb aquest vers: “un cos d’aire i de nit”, un oxímoron, perquè posa de costat l’aire, allò espiritual, la mateixa poesia, i el cos de lletra, el poema en què es converteix. Que sempre es mou en la nit, el dia només és per la prosa.

Recomanat per Helena Bonals Barberà. Biblioteca Tecla Sala de L'Hospitalet de Llobregat.

Joël Dicker torna amb un thriller de ritme i suspens colpidor. Una novel·la d’històries creuades, on els secrets més íntims faran trontollar la vida dels personatges. Una intriga diabòlica de la qual ningú en sortirà indemne.

Joël Dicker (Suïssa, 1985). El 2010 va obtenir el Premi dels Escriptors Ginebrins amb la seva primera novel·la, Els últims dies dels nostres pares. 'La veritat sobre el cas Harry Quebert' va ser guardonada amb el Premi Goncourt des Lycéens, el Gran Premi de Novel·la de l’Acadèmia Francesa, el Premi Lire a la millor novel·la en llengua francesa, va ser escollida Millor Llibre de l’Any pels lectors d’ El País i va merèixer el Premi Qué Leer al millor llibre traduït i el XX Premi San Clemente, atorgat pels alumnes de batxillerat de diversos instituts de Galícia. Traduïda amb gran èxit a quaranta-dos idiomes, s’ha convertit en un fenomen literari global i forma, juntament amb 'El llibre dels Baltimore' i 'El cas Alaska Sanders', la trilogia protagonitzada pel personatge Marcus Goldman. També ha publicat a La Campana 'La desaparició 'de Stephanie Mailer i 'L’enigma de l’habitació 622'. 'Un animal salvatge' és la seva darrera i esperada novel·la.

Més informació:

• Joël Dicker a les Biblioteques
• Ressenya a Bibarnabloc

 Recomanat per Bibarnabloc, l'aparador cultural de Biblioteques de Barcelona

Y. N. Harari contempla la humanitat des de l’àmplia perspectiva de la història per analitzar com les xarxes d’informació han conformat el nostre món i a nosaltres mateixos. Durant els últims 100.000 anys, els sàpiens hem acumulat un poder enorme. Però malgrat tot, ens trobem ara en una crisi existencial. El món està a la vora de l'enfonsament, la desinformació abunda i ens estem precipitant cap a l’era de la IA. Per què som tan autodestructius?

Des de l’edat de pedra, passant per la canonització de la Bíblia, les primeres caces de bruixes de l’era moderna, l’estalinisme, el nazisme i el ressorgiment del populisme actual, Harari ens proposa que considerem la complexa relació entre informació i veritat, entre burocràcia i mitologia, entre saviesa i poder. I aborda les importants decisions a les quals ens enfrontem a mesura que la intel·ligència no humana avança.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Què passaria si un pintor anglès i un lingüista francès decidissin passar l’estiu a una illa remota de la costa irlandesa durant el conflicte entre unionistes i republicans? Partint d’aquesta premisa i reduint un context molt ampli per fer-lo cabre en una petita illa, la irlandesa Audrey Magee explora a La colònia qüestions tan complexes com la politització de la llengua, els efectes de la violència a la vida quotidiana o les diferents cares del colonialisme.

La violència també es percep a les interaccions entre els habitants irlandesos de l’illa i els personatges nouvinguts, en Lloyd –l’anglès– i en Masson –el francès. Aquestes dues figures encarnen de manera força evident l’agressivitat del colonialisme: arriben a l’illa sense intenció de conviure realment amb els habitants irlandesos; no volen conèixer-los de veritat, només volen endur-se’n una experiència que ja tenen preconcebuda.

Extret de www.nuvol.cat

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

En el funeral de la seva àvia, l’autora pregunta al seu pare pels detalls de la seva vida. La II Guerra Mundial, la postguerra i el seu origen alemany van marcar el seu temps. Una herència que la família va viure amb culpabilitat i cert rebuig per una cultura que havia practicat l’extermini.

Es una història de records, explicada en blanc i negre, amb tocs de color groc suau en algunes vinyetes, com si fossin fotografies emmarcades. L’autora combina la narració amb dibuixos del passat mentre que el seu pare treballa en la construcció d’una petita peça metàl·lica. Passat i present. Història i família. Culpa i redempció. Fins a quin punt som responsables de les actuacions dels pobles a qui pertanyem?

Un còmic íntim i directe.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El nostre protagonista es veu embolicat en unes trames d’assassinats i coaccions en les quals no hi ha participat, però n’és considerat l’únic responsable. El dia abans, uns empresaris havien pressionat uns okupes a abandonar la urbanització on vivien i l’endemà tots eren morts.

Una descripció mordaç i critica de la Catalunya post-procés.

Edagar Cantero és dibuixant i guionista del Jueves, fa uns anys que viu als Estats Units i on ha publicat dues novel·les en anglès que han estat qualificades com a best-sellers pel New York Times. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Retrat d'una família anglesa, els Waterhouse, al llarg de diversos moments clau de la seva vida, establint un retrat de la societat britànica del segle XX. La història està construïda al voltant de set episodis que marquen les vides dels personatges principals, amb el focus en el protagonista, Philip, un home que, tot i viure en una ciutat pròspera i en una família benestant, està marcat per una sèrie de canvis personals i socials.

El relat s'inicia amb una mirada retrospectiva a l'any 1945, quan la família Waterhouse es troba en una situació de felicitat aparent, però ben aviat la novel·la mostra les tensions internes de la família a mesura que passen els anys. Els esdeveniments històrics com la Segona Guerra Mundial, els canvis socials, i les crisis econòmiques influencien profundament les vides dels personatges.

La història explora, a través de la mirada de Philip i d'altres membres de la família, com l’evolució del segle XX, la cultura britànica, les seves lluites i les seves alegries, afecten les decisions individuals i les dinàmiques familiars. Els set episodis, cada un marcat per un moment decisiu, donen forma a una reflexió sobre la vida, les relacions familiars i els canvis socials.

A través de Bournville, Coe ofereix una profunda crítica social i una reflexió sobre la identitat i el pas del temps, amb un estil narratiu que barreja l'humor, el drama i la crítica política.

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Peter i Ivan Koubek son dos germans que acaben de perdre el pare i tenen caràcers diferents. El Peter és un famós advocat de Dublín, l’Ivan, el petit, pel contrari, és jugador d’escacs  de tarannà reservat i poc empàtic. La novel·la tracta de la relació dels germans i de les persones a qui ells estimen: un món ple de desig i desesperació.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Al 1919, la Lola acaba d’arribar a Caldes de Montbui, després de quedar òrfena per complir la darrera voluntat de la seva mare: lliurar una capseta de música a l’Ignasi Ventura. Aquest és el propietari del Balneari Ventura, que es commou en veure la noia, per la seva semblança amb la Violeta, la seva mare, que va abandonar el lloc quan era jove. Sense tenir on anar i en ple dol, la Lola decideix quedar-se al balneari, impulsada per la curiositat sobre l’Ignasi.

Surten a la llum secrets familiars i les tensions personals i socials es magnifiquen al Balneari Ventura, que esdevindrà una bella metàfora del creixement personal de la Lola i el canvi social de l’època, amb la proclamació de la Segona República.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

El  1986, l'escultor Michelangelo Vitaliani, Mimo, mor al monestir in ha viscut els darrers 40 anys, on ha "vetllat per ella". Ella és la seva darrera obra, una escultura pertorbadora que seguint les instruccions del Vaticà es guarda al monestir. Durant les seves últimes hores, en Mimo rememora la història de la seva vida, des dels orígens més humils fins a l’èxit artístic, però, sobretot, l’amistat amb la Viola, la independent, original i fantàstica Viola, l’única filla de la poderosa família Orsini. Des del seu encontre d’adolescents i tot al llarg de la primera meitat del segle XX, seran testimonis de l’ascens del feixisme a Itàlia i les convulsions de la Segona Guerra Mundial, destinats a perdre’s i retrobar-se una vegada i una altra, lligats per una relació indefugible.

Premi Goncourt 2023

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Aquest llibre introdueix al món del haiku de manera concisa, però efectiva. Hi ha qui se'n riu de la brevetat d'aquesta composició poètica, que a banda de la mètrica que es fa fora del Japó, té un esperit particular i s'acostuma a ignorar a la resta del món. "Kigo", per exemple, és una paraula que evoca alguna estació de l'any. I la idea de l'instant, "un haiku perpetua l'emoció del poeta en transcriure'l". No hi ha metàfores potser, però cada haiku pot ser interpretat, i acostuma a ser molt ambigu, ja que permet moltes lectures.

L'autor presenta una antologia de haikus de molts poetes, començant pel gran clàssic Matsuo Basho. Traduïts sense la mètrica, però amb tot l'esperit. En comentarem uns quants:

"Cirerers a la nit:/quan més m'allunyo,/ més em tombo a mirar-los". Fa pensar que com més t'allunyes de la primavera més hi vols tornar en l'inconscient.

"Amb pluja i boira/ no es veu el mont Fuji/ i és més bell". En què com més s'amaga la bellesa més captiva és.

"Un dia/ sense dir ni un mot./ L'ombra d'una papallona". No dir res faria present el que és inefable.

"Com la cloïssa en dues valves/ em separo de tu/ a la tardor". Amb la tardor arriba la maduresa, el saber destriar el que val la pena del que no.

"De no ser-hi tu,/ massa gran seria/ el bosc". Sense l'amor el món seria una selva.

"Al que envelleix,/fins i tot els dies llargs/ l'entristeixen". Amb la decadència no serveix de res que la vida sigui llarga.

"Quina solitud!/ Després dels focs artificials,/ una estrella fugaç". Després de la felicitat sols resta la poesia.

"Assenyalant amb el dit/ i de puntetes els nens/ admiren la lluna". Aixecar-se cap amunt és una forma de tenir la lluna.

"El cucut,/ la pàgina en blanc,/ la solitud". La buidor de la pàgina en blanc, amb un haiku com el cant d'un cucut al mig.

"El rossinyol torna/ i torna a dir-ho/ i no es cansa". Amb cada nou poema acostumes a dir sempre el mateix.

Recomanat per Helena Bonals Barberà. Biblioteca Tecla Sala de L'Hospitalet de Llobregat.

Recomanar un llibre guardonat amb un premi a obra publicada sol ser una aposta segura (no sempre), però si aquest és el Premio Setenil al millor llibre de contes publicat a Espanya, convocat per l’ajuntament de Molina de Segura (Múrcia) i conegut oficiosament com “l’Òscar del conte”, poc marge a l’error queda.

Cadillach Ranch, de l’illenc resident a Mallorca Antonio Tocornal, autor que es denomina independent allunyat del gran negoci literari, va guanyar la XXI edició del Setenil, concedit a finals de 2024.

El volum de contes de Tocornal podríem dir a més que és doblement premiat, ja que la gran majoria dels que componen el recull havien estat reconeguts anteriorment en solitari en altres certàmens.

I anant per feina, i deixant de banda els premis, us recomanem absolutament aquest títol. Us hi trobareu una imaginació desbordant, autoficció, sorpresa i una transformació de la quotidianitat, com si es tractés de posar-hi una lupa o unes ulleres de realitat augmentada, amanides amb una prosa magnífica i un maneig perfecte de les estructures del conte.

Per posar alguns exemples, peces com “Tal vez un hogar”, “La misión”, “Lo insólito” o “Cuarto cerrado” us faran gaudir de la literatura curta en majúscules.

Més informació: 

• Pàgina web de l'autor

Recomanat per Alfons Guri Comallonga. Biblioteca Esteve Paluzie (Barberà del Vallès)

Al llarg dels segles hi ha hagut remeieres, herbolàries i sanadors. Al Pirineu, aquestes dons eren les trementinaires. Un anhel de llibertat els duia a viure al marge, com viuen al marge les herbes que collien, i el desplaçament els era obligat: de l'Urgell a la Fenolleda, passant pel Quebec, Esperit de trementina és la història de tres generacions de trementinaires que viuen una vida dura, lliure i rica. La història petita i la gran història s'entrellacen a les vinyes de la Cecília, la Janina i la Bet.

Més informació:

• Lluís Llord a les Biblioteques
• Ressenya

• Lluís Llord presenta a Vic la seva primera novel·la, ‘Esperit de trementina’

Recomanat per Bib. Sant Pere Almató. Sant Feliu Sasserra.

Anthony Passeron debuta amb una novel·la de no-ficció que entrellaça el drama íntim de la seva família, a la França rural, amb una crònica social i científica dels anys vuitanta que transcendeix fronteres.

A través de la figura del seu oncle Désiré, un jove marcat per la toxicomania i l’estigma de la SIDA, l’autor explora l’impacte devastador del VIH, que no només esdevingué una sentència de mort, sinó també un "pecat" social que condemnava els infectats a la marginalitat i sumia les famílies en la vergonya i el silenci.

El relat mostra també com la SIDA va transformar la relació entre pacients, metges i investigadors, convertint-los en aliats en una lluita compartida contra un enemic desconegut. I enmig d’aquesta batalla per salvar vides, Passeron retrata amb lucidesa la ferotge competència entre França i els Estats Units per atribuir-se el descobriment del virus.

Amb una prosa precisa i continguda, l’autor equilibra la memòria personal amb el relat històric, construint un llibre d’una gran càrrega emocional que dona veu als qui van patir en silenci una de les grans tragèdies del segle XX.

Més informació: 

• Entrevista d'Anthony Passeron a Més_3/24

Recomanat per Vanessa Rodríguez. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà.

La novel·la “Neu de tardor” d’Irène Némirovsky(1903-1942), va ser una escriptora ucraïnesa d'origen jueu, coneguda sobretot per la seva novel·la Suite Française, que descriu amb gran sensibilitat la vida a França durant la invasió nazi. Va néixer a Kíiv en una família benestant, però després de la Revolució Russa va emigrar amb la seva família primer a Finlàndia i més tard a França. A les seves obres, Némirovsky descriu amb una mirada crítica i empàtica la societat de l’època, sovint inspirada per la seva pròpia experiència d'exili i les complexitats de la identitat jueva en una Europa cada cop més hostil.
-- Adeu, Nianiuixka, Tatiana Ivànovna, adeu, et portaré de Berlín un xal de seda... diu Iurotxka... La Tatiana fa cinquanta-un anys que està amb la família Karin. La vella serventa ha viscut molt, sempre envoltada pels diferents membres i les generacions successives d’aquesta família. Ara, un dels joves de la família, l’Iuri, a qui ella estima profundament, marxa cap a la Gran Guerra Russa. Patirà per ell i es veurà envaïda pels records. Esclata la Revolució d’Octubre i els Karin es veuen forçats a exiliar-se a París. La vella mainadera els seguirà dòcilment per Europa, però, a diferència de la resta de la família, no podrà deixar d’enyorar la neu de la tardor. I és que aquest any, la neu es fa esperar...  En aquesta novel·la ens endinsem en la figura de la Tatiana i, a través dels seus gestos i mirades, descobrim l’experiència que li ha donat la vida i com els seus consells esdevenen un referent per afrontar les adversitats.

Més informació:

• Irène Némirovsky a les Biblioteques
• Irène Némirovsky a la Viquipèdia

Recomanat per M.Carme Sanuy. Bib. Central. Terrassa. 

Ella Baxter, autora que jo desconeixia, és una jove i emergent escriptora australiana que amb aquest "Nou animal" es situa en una interessant posició dins el panorama literari australià i l'empenta que li ha suposat guanyar el premi a millor novel·lista jove del Sydney Morning Herald 2022, és inqüestionable. 

"Nou animal" ens presenta una noia jove, Amèlia Aurèlia, que colpejada per la mort sobtada de la seva mare, inicia un viatge erràtic que la porta a viure el dolor a través de la recerca d'experiències sexual vinculades en la comunitat BDSM (sigla que descriu pactiques sexuals no convencionals). Aquest procés vital que passa a Tasmània, lloc on viu el seu pare biològic, l'enfrontarà al seu propi plaer, als seus desitjos, a la solitud i al dol intens i sense pal·liatius que sent per la mort de la mare. 

El llibre ens presenta situacions hilerants descrites amb molta comicitat que queden interrompudes pel dolor intens i bellament descrit que sent l'Amèlia i que congela tots els somriure. Un noia, maquilladora de morts a qui li encanta la seva feina, desesperada per entendre el perquè de cop i volta la vida s'entesta en colpejar i colpejar tan fort. Divertit, poètic, bellament escrit, i molt entretingut, la novel·la és també un retrat del sexe d'avui en dia disponible tan sols amb un click.

Més informació:

• Ella Baxter a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Mònica Mimó. Bib. Antoni Tort. Castellar del Vallès.

Prosa d’alt voltatge. Àngels menors és una obra de ficció distòpica redactada amb un llenguatge absolutament bell i hipnòtic. L’arqueologia del verb, de la paraula-llança, de la resurrecció d’allò que no volem veure, que ens fa por, que pot arribar a passar, que és obscur i indecent, negre com la gangrena d’una cama per amputar.

Antoine Volodine és un autor desconegut al nostre país caracteritzat per una obra al·lucinada i somnàmbula d’un món en putrefacció, amb una manera de mostrar la realitat per capes, fragmentada, en diferents prismes i miralls com el teatre barroc en una distorsió de veus i un ambient oníric. El futur del que parla pot trobar-se molt lluny o ser demà, és indiscernible però igual de catastròfic i en decadència.

Volodine ha definit la seva obra com a literatura post exòtica. Una escriptura dissident, refractària, que ens recorda als poetes maleïts, amb una arquitectura narrativa que apuntala el nostre esdevenir funest. En conjunt, Àngels menors interroga la humanitat, busca l’alteritat, el per què de l’alienació de l’altre amb uns personatges espectrals i anòmals, però que pateixen a carn viva.

L’obra va guanyar el ‘Prix du Livre Inter’ al 2000. La trama s'imbrica en 49 capítols breus que exhibeixen el crepuscle de la Terra: només algunes zones estan poblades, però viuen en precarietat. Serà a partir d’unes ancianes immortals que, amb ritus xamànics, voldran retornar la fertilitat i l’esperança de viure a l’ésser humà. Però no és tan fàcil. Trencant tota mena de convencions, Volodine aconsegueix fer-nos ensopegar amb un llenç ple de bellesa i de martiri sota la rúbrica general de “l’estètica de la lletjor” en una tensió inseparable d’ingredients gràcils i grotescos.

Més informació:

• Antoine Volodine a les Biblioteques

Recomanat per Amaya Lomba. Bib. Central. Cerdanyola. 

Taylor Jenkins Reid, autora de Els set marits d’Evelyn Hugo és una escriptora, guionista i productora dels Estats Units. No resulta estrany, doncs, que la seva novel·la estigui ambientada i basada en una estrella de Hollywood. 
L’argument en si mateix és simple: l’Evelyn Hugo decideix explicar la seva biografia a una periodista, la Monica Grant, que malgrat treballar per una important revista, no és gens ni mica coneguda. Per la seva ploma passa la narració dels records i vivències de l’actriu amb els set marits que la van acompanyar al llarg de la seva vida: des de l’Ernie Díaz, el primer, amb el que es va casar per fugir del seu miserable poble natal i arribar a Los Angeles, fins el Robert Jamison, germà de la Celia, personatge que tindrà un pes molt important a la vida de l’actriu.

En aquest trajecte, la protagonista viu maltractaments, enganys i tot tipus de manipulacions. I això la converteix també en una manipuladora freda i calculadora, alhora que en una dona profundament vulnerable, apassionada i amb una enorme capacitat per estimar. 

Malgrat no es tracta de cap obra mestra, el personatge principal, ple d’ombres i de llums, és un dels punts forts d’aquesta novel·la: la seva decisió, la visió de la sexualitat i especialment del masclisme imperant a la societat nord-americana de l’època, la converteixen en un personatge més polièdric del que semblaria en un primer moment. Aquest fet juntament amb la descarnada descripció del Hollywood dels anys cinquanta (i, potser, no massa diferent de la del segle XXI) fan que el llibre atrapi al lector i sigui una lectura lleugera, adient per passar una bona estona quan no es tenen ganes de res massa complicat.

Més informació:

• Taylor Jenkins Reid a les Biblioteques
• Ressenya

Recomanat per Bib. dels Safareigs. Sabadell. 

L’any 1984, Joan Casals, natural de Guardiola del Berguedà,  es va desplaçar, com era costum, a veure el torneig d’inici de temporada, el Joan Gamper. Però, a diferència d’altres vegades, va decidir posar-se una samarreta del Barça dels anys setanta. A més, feia un parell d’anys que no s’afaitava. Aquest aspecte de bonhomia, i que el feia assemblar-se força mític avi del Barça creat pel dibuixant Valentí Castanys, li va valdre el sobrenom d’“Avi del Barça”.

El llibre ens explica la biografia d’aquest fanàtic del FC Barcelona, tristament traspassat al febrer de 2024. Des del seu naixement a Guardiola de Berguedà passant a quan va fer el servei militar fins a la creació del seu restaurant i, sobretot, el seguiment que va fer del primer equip durant tota la seva vida.  

El llibre conclou amb dedicatòries per par de jugadors, presidents, polítics i periodistes cap a la seva persona, donant gràcies pel seu barcelonisme militant i compromès.

Més informació : 

Obres del FC Barcelona al catàleg Aladí

L’avi del Barça a la wikipedia : https://ca.wikipedia.org/wiki/Avi_del_Bar%C3%A7a

Vídeo de la defunció de Joan Casals :

Recomanat per Albert Ballarin de la Biblioteca de Ponent de Sabadell