Enguany es compleixen quatre-cents anys del naixement de Cyrano de Bergerac, un dels escriptors destacats de les lletres franceses del segle XVII.

Hercule Savinien Cyrano de Bergerac va néixer a París el 6 de març de 1619. Fill d'Abel Cyrano i d'Espérance Bellanger, descendia d'una família de burgesos i comerciants parisencs.

Va passar gran part de la seva infantesa a Saint-Forget (sud-oest de París). Estudià al col·legi de Beauvais de París. El director d'aquest centre, Jean Grangier, li inspiraria el personatge principal de la seva comèdia "Le Pendant joué".

Amb el seu amic Henry Le Bret, el 1638 s'allistà a la companyia reial gascona del baró Carbon de Casteljaloux, del regiment de guàrdies del rei. Combaté contra els espanyols durant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). Fou ferit al setge de Mouzon (1639) i al setge d'Arras (1640), cosa que posà fi a la seva carrera militar.

A partir de 1641 es consagra a l'estudi de la filosofia i a les lletres. Coneix Pierre Gassendi (1592-1655) i se'n fa deixeble, fascinat pel pensament racionalista i pragmàtic d'aquest sacerdot i científic francès.

La seva trajectòria com a escriptor abasta tots els gèneres. Més que un estil literari, hi aporta un to original. Inventa la comèdia moderna en prosa amb "Le Pédant joué" ("El Pedant burlat", 1654). Representada el 1646, s'inspira el "El Soldat fanfarró", de Plaute, i alhora inspira a Molière "Les Trapelleries de Scapin".

Reinventa la sàtira amb "Les Mazarinades" (1649), libels satírics contra el cardenal Mazarino. Curiosament, més tard posarà la seva ploma al servei del cardenal.

Sota la protecció del duc d'Arpajon, publica la tragèdia "La Mort d'Agrippine" (1654), motiu d'escàndol per la seva clara intenció antirreligiosa.

L'obra més destacada de Cyrano és "L'Autre monde" ("L'Altre món"). Comprèn dues novel·les: "Histoire comique des etats et empires de la lune" ("Història còmica dels estats i imperis de la lluna", 1657) i "Histoire comique des etats et empires du soleil" ("Història còmica dels estats i imperis del sol", 1662), inacabada. Hi descriu dos utòpics viatges a la lluna i al sol. Fantasioses i enginyoses, reflecteixen l'actitud racionalista de l'autor, alhora que critiquen el geocentrisme, l'antropocentrisme i les injustícies socials del segle XVII. Dotades d'un humor original, totes dues són precedents clars de l'obra de Jonathan Swift (1667-1745).

També va escriure "Lettres" ("Cartes", 1654), una sèrie de textos satírics contra els seus enemics, i el primer capítol d'un tractat de física, "Le Fragment de physique" (1662).

Cyrano de Bergerac fou un lliurepensador, hereu de Llucià, La Boétie, Rabelais i Montaigne i precursor de Voltaire, Diderot i Beaumarchais. Autor rebel, escrivia contra els dogmes i els ensenyaments rebuts, qüestionant-los intel·lectualment.

El 1654 fou ferit en caure-li a sobre una biga de fusta. Temptativa deliberada o simple accident? No se sap del cert. Morí a Sannois el 28 de juliol de 1655, als trenta-sis anys.

Sabies que...?

* El 1645 afegí al seu nom "de Bergerac" sense tenir res a veure amb aquesta ciutat del Périgord francès. Fa referència al nom dels antics propietaris d'unes terres que l'avi de Cyrano va comprar en la regió de París. Per tant, no era gascó.

* El seu amic i confident Le Bret el descriu com un esperit independent i guerrer, moderat en el menjar i el beure, no atret per les dones i que es va convertir abans de morir.

* Els retrats que se'n conserven i els seus propis escrits semblen indicar que posseïa un nas anormalment gros.

* La seva vida va inspirar a Edmond Rostand (1868-1918) el personatge central de la seva tragicomèdia "Cyrano de Bergerac". Escrita i representada a París el 1897, conquerí un gran èxit des de la seva estrena. Presenta Cyrano com un personatge pintoresc i romàntic.

* Cyrano de Bergerac fou precursor dels filòsofs il·lustrats, de l'humor absurd i de la ciència ficció i és un dels pocs escriptors que ha estat superat en fama pel personatge de ficció.