Pedra de tartera és la novel·la amb què Maria Barbal (Tremp, 1949) es va donar a conèixer i continua sent la més reconeguda de la seva trajectòria. Amb aquesta obra s’inicia el que es coneix com el Cicle del Pallars, un conjunt de narracions ambientades en aquesta comarca del Pirineu, que comparteixen escenari, temes com el despoblament rural i l’experiència de l’èxode cap a la ciutat, així com l’ús d’una llengua arrelada al territori. Tot i la seva brevetat i el seu format com a monòleg interior de la protagonista, la novel·la introdueix i desenvolupa molts dels grans temes que vertebraran aquest cicle narratiu. Aquesta novel·la, traduïda a divuit idiomes, va guanyar els premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985, ara fa 40 anys. L’any 2010, amb motiu del 25è aniversari de la publicació de Pedra de tartera, El Celler d’Espectacles i el Teatre Nacional de Catalunya en van coproduir una adaptació teatral. L’adaptació del text va anar a càrrec de Marc Rosich, sota la direcció de Lurdes Barba, i amb interpretacions destacades d’Àurea Márquez i Eduard Muntada. Cinc anys més tard, coincidint amb el 30è aniversari de la novel·la, Columna Edicions en va publicar una edició especial revisada per la pròpia autora.

La història s’articula al voltant del relat de la Conxa, una dona originària d’una família pagesa del Pallars, que des del present –ja gran i vivint lluny del seu lloc d’origen– reconstrueix la seva vida en forma de memòries. El llibre està dividit en tres parts, que coincideixen amb tres etapes vitals significatives. Ambientada entre les primeres dècades del segle XX i els anys seixanta, la novel·la retrata com la vida de la protagonista es veu profundament afectada per grans esdeveniments històrics, com la proclamació de la República, la Guerra Civil i els primers anys del franquisme. Paral·lelament, la protagonista viu condicionada per les dures circumstàncies del seu entorn: la pobresa, la manca d’arrels a casa dels oncles, la dependència de figures com els oncles, el marit o els fills, i la submissió imposada pel sistema patriarcal que domina la societat rural on viu.

Maria Barbal parteix d’un fet tràgic de la Guerra Civil que va marcar profundament la seva família. El seu avi, un pagès massa gran per anar a la guerra, va ser afusellat després de ser denunciat. Havia exercit de jutge de pau i s’havia preocupat pel benestar del poble, però tot i la seva trajectòria pacífica, va ser executat. La història es va transmetre dins l’àmbit familiar, i Maria Barbal va créixer amb el pes d’aquest record. Cap als trenta anys, quan es va iniciar en la literatura, va sentir la necessitat de plasmar-lo en forma de novel·la, tot i que Pedra de tartera no és una crònica literal dels fets. Maria Barbal pretenia oferir una forma de justícia simbòlica: fer conèixer una realitat silenciada i donar veu a aquells que no l’havien tinguda.

Més informació:

• Maria Barbal a les Biblioteques
• Maria Barbal al prestatge de novel·la
• Les biblioteques recomanen "Tots els contes"
• Les biblioteques recomanen "Tàndem"
• Les biblioteques recomanen "Al llac" 

• Maria Barbal presenta "Tots els contes". Més 324

Recomanat per Bib. De Vilanova del Camí.