Aquest és un llibre de coneixements adreçat a infants que ens dona peu a informar-nos sobre el procés de la mort. Per parlar de la mort és bo poder parlar de la vida i les autores d’aquest llibre han sabut fer-ho organitzant la informació d’una manera que ens ajuda, mica en mica, a anar entenent el cicle de la vida, les causes de la mort, les creences i tradicions universals vinculades a la mort, etc.

Les boniques il·lustracions d’aquesta publicació juguen un paper important en la narració de cada secció, ens ajuden a visualitzar i a emmarcar cada tema. Per exemple, a l’apartat de “Déus i deesses” hi trobem representats el déu Anubis, déu de la mort i patró dels embalsamadors de l’antic Egipte o Azrael, àngel de la mort de jueus i musulmans, entre d’altres figures representatives de la mort.
Quan mor un membre de la família sol costar explicar als infants què ha passat i què representa l’acte d’acomiadar al difunt. Sol ser un tema tabú i tal i com diu el llibre “no ens parlen sobre la mort ni ens ensenyen a afrontar-la. És curiós que succeeixi això quan sabem que la mort és l’única cosa que passarà segur. És el nostre destí des del naixement”.

Recomanem que la lectura d’aquest llibre estigui acompanyada per una persona adulta, les reflexions que es puguin fer segurament seran molt més profitoses.

Recomanat per la Biblioteca de Tordera

En un determinat moment de la nostra vida, tots ens hem preguntat què hauria estat de nosaltres si haguéssim triat de manera diferent el que hem fet. El detonant pot ser qualsevol: retrobar persones que havíem perdut en el nostre passat, si algun imprevist ens aboca a reaccions viscerals o simplement adonar-nos que ens hem instal·lat dins una zona de confort.

Les coses que t’hauria volgut dir ens parla d’això. És una novel·la coral que ens explica històries quotidianes i que reflexiona sobre la vida, les casualitats i les decisions que prenem. Les històries que recull estan plenes d’amors, de desamors, de traïcions, de petons de diverses menes, de guanys i de pèrdues, de la vida i de la mort...

L’estructura del llibre ens porta a través de camins que es van creuant. Tots els personatges es relacionen entre ells d’una manera o altra. En un moment donat, un dels protagonistes es pregunta com és allò dels sis graus de separació. Si no fossin personatges de ficció, segurament la distància que ens en separa seria de menys de sis.

Una novel·la escrita sense pretensions —les millors ho solen ser— que us atraparà des del començament.

Àlex Bosch és un periodista format en la ràdio musical i divulgador de continguts d’economia. Treballa a Catalunya Ràdio des del 2000. Nascut a Viladecans, viu a Barcelona i té el sentiment santjoaní. És autor dels llibres Jet lag, un recull de contes curts, i de Prematur, on explica l’experiència de ser pare d’un nen de vint-i-sis setmanes.

Més informació:

• Àlex Bosch a les Biblioteques
• Informació del llibre a l'editorial
• Entrevista a 3Cat

Recomanat per Anna M. Mas Abril. Bib. Can Manyer. Vilassar de Dalt.

Tot i que Lev Tolstoi ja tenia trenta-cinc anys quan la va escriure, Els cosacs és una de les seves primeres novel·les, publicada el 1863, quatre anys abans de Guerra i pau. L’autor es va allistar de jove a l’exèrcit rus per combatre al Caucas, una experiència que el va marcar profundament i que inspira clarament aquesta obra, amb un fort component autobiogràfic.

La novel·la segueix un jove aristòcrata de Moscou cansat de la vida superficial, dels excessos i dels deutes. Buscant una existència més autèntica, s’allista com a cadet a les tropes russes destinades al Caucas, on conviu amb els cosacs establerts a la frontera i encarregats de vigilar les incursions dels txetxens.

Al principi, el protagonista idealitza la vida dels cosacs i intenta integrar-se en la seva cultura, convençut que hi trobarà una llibertat i una autenticitat inexistents a la ciutat. Però aviat descobreix una realitat molt més dura i complexa: una regió salvatge, unes condicions difícils i una població que mira amb desconfiança els russos arribats de la capital.

L’obra mostra el contrast entre la vida urbana, rígida i lligada a les convencions socials, i la vida dels cosacs, molt més connectada amb la natura i la supervivència. També descriu el desencís del protagonista davant d’una realitat que supera tot allò que havia imaginat: muntanyes immenses, llengües desconegudes i una història d’amor complicada per les diferències culturals i socials.

A mesura que avança la narració, el protagonista viu una profunda transformació interior i comprèn que la felicitat autèntica no es troba en les ambicions personals, sinó en la relació amb els altres i amb el món que l’envolta.

Més informació:

• Lev Tolstoi a les Biblioteques
• Lev Tolstoi a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial

Recomanat per Nausica Aymà. Bib. M. Serra i Moret. Pineda de Mar.

Un monstre a qui ningú estima busca l’amor per tot arreu (a dalt, a baix, al mig, a dins...) i no el troba per enlloc. Veient que ningú correspon el seu sentiment es posa trist però, quan està a punt d’abandonar, l’amor apareix de sobte a la seva vida.
Mitjançant unes pàgines acolorides plenes de gràcia i situacions ben estructurades amanides amb imatges i personatges molt versemblants, aquest conte il·lustrat ens parla del sentiment de rebuig per ser diferent, la tristor de no trobar algú que et correspongui i, alhora, de l’esforç per buscar l’amor veritable i la il·lusió d'aconseguir-lo.

Rachel Bright, l’autora, és una il·lustradora i escriptora anglesa que resideix a Dorset, un comtat al sud-oest d’Anglaterra. Estudià art al New College de Telford, il·lustració a la Kingston University i, finalment, obtingué un grau de Màster en gravat a la University of the West of England. Rachel començà a treballar com a dissenyadora i ara viu focalitzada en la seva carrera artística. Ja ha publicat 24 llibres, incloent contes il·lustrats com "El lleó a dins", "Supersaure"... Els seus llibres superen els tres milions de vendes i han estat traduïts a més de quaranta idiomes.  

Web de l'autora

Altres llibres de l'autora

Recomanat per la Biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella

Aquest és un conte per badar, pensar, compartir i fer-se un fart de riure. A la vida ens trobem en algunes situacions en què necessitem un munt de gent i en canvi en d’altres que només amb algú al costat ja en tenim prou.

Aquest conte és un joc molt divertit de preguntes resposta en veu alta, una invitació a fer-nos pensar en les persones que ens acompanyen en el nostre dia a dia, i com ens agrada sentir-nos part d’un grup. Algunes preguntes, moltes respostes possibles.

Quanta gent es necessita per mirar un conte en companyia? Com més, millor!

Web de l’autora

Recomanat per Gemma Artigas Torrent de la Biblioteca Antoni Comas de Mataró

Ja només per la història que hi ha al darrere del llibre val la pena: de vendre uns pocs centenars de còpies a convertir-se en tot un fenomen d’èxit a Itàlia gràcies al boca-orella. Ferrocarrils de Mèxic és un d’aquells llibres difícils d’explicar, perquè cap recomanació li farà justícia. Tot comença quan un soldat mediocre rep un encàrrec singular: elaborar un mapa dels ferrocarrils de Mèxic. Mentre arrossega un mal de queixal i duu a terme aquesta singular missió, coneixerà un grup de personatges pintorescos que l’ajudaran.

Si us agraden les novel·les singulars, atípiques o sou fans de Roberto Bolaño o Franz Kafka, gaudireu descobrint el meravellós univers de Griffi i els seus ferrocarrils mexicans.

Més informació:

• Gian Marco Griffi a les Biblioteques
• Gian Marco Griffi a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial

Recomanat per Marta Cava. Bib. P. Gual i Pujadas. Canet de Mar.

Dorothy L. Sayers és una de les escriptores més importants de la novel·la detectivesca anglesa. Les seves històries destaquen no només pels misteris i casos interessants, sinó també perquè els personatges estan molt ben treballats i mostren problemes reals de la societat de l’època. Després de la Primera Guerra Mundial hi va haver molts canvis, especialment en la vida de les dones i en la manera de pensar de la societat, i això ho reflecteix en les seves obres. Un dels seus personatges més coneguts és Lord Peter Wimsey, un detectiu intel·ligent i elegant que, tot i semblar despreocupat, arrossega les conseqüències emocionals de la guerra.

En la novel·la El misterio del Bellona Club, editada el 1928, Wimsey ha de resoldre l’enigmàtica mort del general Fentiman en un club de veterans de guerra. El que inicialment ens fa sospitar que és una mort natural es transforma en un cas ple d’interessos econòmics, secrets familiars i versions contradictòries sobre l’hora dels fets. A mesura que avança la investigació, el lector va veient com la guerra ha afectat la vida i els sentiments de molts personatges. Tot i això, la novel·la no se centra només en el misteri, sinó que també mostra una crítica a la societat britànica de l’època i als problemes que hi havia després de la guerra.

La novel·la destaca especialment per l’habilitat narrativa de l’autora i per la construcció d’un misteri elegant i ben estructurat. Tanmateix, el més interessant és la manera com es combina la intriga policíaca amb una mirada crítica sobre les conseqüències psicològiques de la guerra i sobre la societat britànica del moment. Lord Peter Wimsey es converteix així en molt més que un detectiu: és un personatge humà, sensible i intel·ligent que aporta a la història profunditat emocional. Aquesta combinació d’intriga, crítica social i qualitat literària explica per què l’obra continua sent una referència dins la novel·la negra clàssica.

Més informació:

• Dorothy L. Sayers a les Biblioteques
• Dorothy L. Sayers a la Viquipèdia

Recomanat per Sònia Escobar. Bib. Pública de Cabrils. Cabrils.

Aquest àlbum il·lustrat és un meravellós llibre divulgatiu que, amb una proposta poètica fruit del treball de col·laboració entre la seva autora Soledad Romero i la il·lustradora Mariona Cabassa, ens apropa de manera visual als cicles de la vida i al concepte de connexió que existeix a la vida.
A través de breus textos poètics que rimen i de precioses il·lustracions, es presenten cicles de la natura com el de l’aigua, les estacions de l’any, les fases de la lluna, el dia i la nit o la cadena alimentària, i sobre la vida dels éssers vius com les papallones, les cigonyes, les aus, els peixos, les gallines o els éssers humans.
L’obra ens fa gaudir al llarg d’una lectura en què a cada doble pàgina es mostra un cicle diferent: el títol s’acompanya d’una frase inspiradora que convida a entendre el seu sentit gràcies a unes il·lustracions precioses que n’ofereixen l’explicació. A continuació es completa el contingut a les següents pàgines amb uns dibuixos extraordinaris de colors vius i amb cites de personatges cèlebres que ens colpegen i desperten la consciència.
En aquest llibre la ciència es converteix en art per a reproduir el moviment dels cicles de la vida, el qual no comença ni acaba mai. Un llibre per llegir amb calma, per aprendre, per meravellar-nos i per reflexionar sobre el poder transformador de la natura.

Vídeo on es presenta el llibre

Recomanat per la Biblioteca Poblenou de Pineda de Mar

Una mala herba és aquella que creix espontàniament en un conreu o jardí i perjudica el creixement adequat d’altres plantes. Però, sabem identificar realment què és una mala herba?

Aquesta és la història de l’Anis i l’Àvila, una mare i una filla que es dediquen a l’herboristeria a la França de 1630. Un dia l’Anis és capturada, acusada de bruixeria i cremada a la foguera; bé, això últim no està clar, ja que, de cop i volta, va desaparèixer d’entre les flames. Això va ser gràcies a l’Àvila, que va recórrer a un llibre prohibit que hi havia a casa seva per provar de salvar la mare. Però ara l’Anis ha desaparegut i sobre l’Àvila recau una maledicció que ha de complir abans no sigui massa tard.

A través d’aquesta història resseguirem els seus passos juntament amb en Timo, un jove lladregot amb qui viuran diverses aventures, mirant d’escapar de tots aquells que els volen mal. Figures misterioses i poderoses, amb obscures intencions, els segueixen per motius diferents, però la unió i les bones persones que aniran trobant pel camí els donaran un cop de mà per intentar aconseguir la seva fi. Hi arribaran a temps?

Teresa Radice i Stefano Turconi formen un tàndem que ens sorprèn gratament cada cop que publiquen una obra conjunta, amb propostes que impliquen el lector com si es tractés d’un personatge més de les històries que ens plantegen.

Més informació:

• Teresa Radice a les Biblioteques
• Teresa Radice a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial

Recomanat per Cristina Freixas Casanovas. Bib. P. Fidel Fita. Arenys de Mar.

Una sorpresa literària que ens ensenya a mirar/ descobrir el nostre entorn amb uns altres ulls.
Hi ha llibres que arriben al cor de manera inesperada, i Cartes imprevistes, de la Tina Vallès, és sens dubte un d’ells. Amb una sensibilitat exquisida, l'autora ens convida a entrar en una casa on els objectes quotidians —com un drap de cuina, unes agulles d’estendre, un coixí o el comandament de la tele— prenen la paraula i es comuniquen d’amagat a través de cartes.

Més enllà d'aquest punt de partida tan original i divertit, el que fa realment especial aquesta història és la seva tendresa. Els objectes s'organitzen perquè es capfiquen per la seva humana, que darrerament està trista i ha perdut el rumb. El llibre parla de la cura, de l'empatia i de com, de vegades, necessitem que algú (encara que sigui de manera invisible) ens ajudi a tirar endavant.

És una lectura divertida, i acompanyada per unes precioses il·lustracions de la Mercè Galí. Duien que és un llibre per nens a partir de nou anys, però, crec que és una lectura que tots podem gaudir. Un llibre que ens deixa amb un somriure. Molt recomanable!

Més informació en aquest enllaç

Recomanat per la Biblioteca Antònia Torrent i Martori d'Arenys de Munt

Escrita als anys vuitanta, aquesta novel·la fantàstica va ser una de les darreres obres de Theodore Sturgeon, autor nord-americà de culte i referent de la ciència-ficció, admirat per gegants com Vonnegut o Bradbury. L’argument és, de per si, sorprenent: un foraster nu i amb dots extraordinaris apareix en un poble rural i conservador. A través del contacte —tant sexual com espiritual—, l’enigmàtic personatge desencadena una onada de canvis que transformarà la vida dels vilatans.

Narrada des de la perspectiva d’un habitant diferent a cada capítol, la trama s’encadena de manera àgil, enginyosa i amb un ritme vibrant que mena cap a un final molt especial. Els personatges, així com les tensions i les xafarderies del poble, estan molt ben descrits. A més, tant l’encert en la traducció del títol Cosdiví (Godbody) com la bellesa de la portada aporten un valor afegit a aquesta edició. Tota una descoberta!

Més informació:

• Theodore Sturgeon a les Biblioteques
• Theodore Sturgeon a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Ressenya a l'Ara
• Ressenya a Núvol

Recomanat per Martí Noè Colomer. Bib. Tirant lo Blanc. Montgat.

L’especulació i la imaginació que permet el gènere de la ciència-ficció són ideals per aproximar-se a les grans preguntes sobre l’ésser humà. I això és el que fa a la perfecció Ted Chiang, autor multipremiat i reconegut que es prodiga més aviat poc. Aquí us recomano el recull de contes Exhalació, publicat per Mai Més el 2020. En cada relat, l’autor proposa un seguit de qüestions molt interessants sobre com la tecnologia d’un futur més o menys proper ens afectarà com a societat, des d’un punt de vista moral o filosòfic.

En les seves històries hi trobem viatges en el temps, robots que senten emocions, tota mena d’enginys mecànics i electrònics, biomedicines, portals a altres dimensions... i intel·ligències artificials que aprenen com les persones. Les seves són propostes de la millor ciència-ficció: sorprenents, de gran rigor científic i intensitat filosòfica, que ens obliguen a preguntar-nos què és allò que ens fa humans.

Jo el vaig veure personalment en una taula rodona al Festival 42, i es comporta de manera tranquil·la i molt reflexiva, pensant bé les respostes i expressant-les amb la màxima claredat i senzillesa... que ja convé, perquè les temàtiques que tracta en els seus relats són d’una gran profunditat humana. De fet, el seu caràcter és com la seva escriptura: serena, planera i amb un to educatiu o assagístic, amb pinzellades de dades i teoria científica i tècnica que no sempre són assequibles als profans, però buscant analogies i un llenguatge clar per fer-ho força entenedor. I és que els conceptes que aborda van a l’essència de les coses: el lliure albir, la consciència, la memòria, el pas del temps, la ciència com a motor dels canvis socials i mentals, etc., sempre des d’un punt de vista humanista, centrant-se en com ens afecta la relació amb la tecnologia, com aquesta ens defineix com a persones i com modula els nostres pensaments.

És veritat que potser resulta una mica freda la seva escriptura i, en ser contes més o menys breus, potser no arriba a explorar les profunditats vitals dels seus personatges. Però jo crec que és una virtut. En Chiang és un escriptor d’idees. El seu estil està molt treballat, planteja els temes amb rigor i amb una certa sobrietat narrativa, aconseguint exposar les emocions, els dubtes i les decisions dels seus personatges amb una gran claredat, i així ens fa reflexionar a cada pàgina.

Sempre es pregunta sobre la humanitat dels seus personatges, fins i tot quan no són humans. Un grapat d’històries sorprenents, narrades delicadament i que ens fan pensar i gaudir a parts iguals. Una autèntica delícia.

Més informació:

• Ted Chiang a les Biblioteques
• Ted Chiang a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Ressenya a Les rades grises

Recomanat per Jordi Barriuso Babot. Bib. Vall d'Alfatà. Santa Susanna.

Poques vegades el títol d’un llibre o d’una pel·lícula és també el nom de protagonista, l’Altra Tribu ens regala aquesta nova edició d’aquest clàssic de la literatura infantil i juvenil de la noruega Maria Gripe. Aquesta autora, una de les més prolífiques i reconegudes dins la LIJ ha rebut premis com el Hans Crhistian Andersen o l’Astrid Lindgren.
Aquesta novel·la ens parla de l’Elvis tossut, imaginatiu i rebel. Aquesta vitalitat i aquest seu món tot sovint es confronta amb els dels adults i companys que l’envolten. No l’entenen, a vegades se sent sol, però omple les hores amb una sensible i curiosa mirada a la natura: pensant en el nom de pedres, les flors, els ocells i les plantes... Sempre es pregunta el perquè de totes les coses. Així troba una mirada dolça i amable al món que, a vegades, li és una mica hostil. L’acompanyen la Júlia i en Peter, també l’avi. Amb ells troba els camarades perfectes per compartir aquest món interior tant seu i tan real.
Maria Gripe ens descriu el mon sota la mirada d’un infant de 6 anys, amb una delicadesa exquisida, complexa i amb una vaivé emocional que no pots deixar d’escoltar una veu veritablement sincera. Aquest llibre va ser escrit l’any 1972 però dona veu a unes reflexions vigents, les d’un nen present, viu, despert.

Més informació

Recomanat per la Biblioteca de Can Coromines Sant Pol de Mar

La inspectora Santiago Díaz ens presenta a la inspectora Indhira Ramos, amb una ètica infranquejable i més d’una fòbia, que ens deixa veure com és la seva manera de treballar. Es fa càrrec d’un cas espantós i sinistre que, un any després dels esdeveniments succeïts, fa un gir inesperat amb el segrest de diverses persones que tenen a veure amb el cas.

Aquesta novel·la, a més dels fets, ens dona a conèixer com és la vida personal d’aquesta inspectora i del seu equip, deixant pas a la continuació de la trilogia, Las otras niñas i Indhira.

És una saga que no et deixa indiferent i, amb cada llibre, descobreixes com darrere de cada persona, de cada cuirassa, hi ha històries que toquen el cor.

Altres novel·les imprescindibles de Santiago Díaz són Talión i Jotadé.

Més informació:

• Santiago Díaz a les Biblioteques
• Santiago Díaz a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial

Recomanat per Imma Castaño. Bib. Enric Miralles. Palafolls.

La darrera obra de Paco Roca ens parla de la crisi de parella. Fran és un escriptor que s’acaba de separar de la seva parella Susanna. Tenen prop de cinquanta anys, més de vint anys de relació i dues filles en comú. De gira promocional amb la seva darrera novel·la per la Patagonia, la cancel·lació del seu vol de tornada farà que recordi el passat i es plantegi un futur ben diferent.

L’oblit, la memòria, la família, l’amor... tornen a ser els temes principals d’aquest nou còmic, tal com vam llegir a “La casa” o a “Regreso al Edén”. Ara el relat és més personal i amb, uns flashbacks en blau, podem entendre com se sentien les dues parts de la parella. Un còmic per a viatjar i, conèixer-se, emocionalment.

Més informació: 

• Paco Roca a les biblioteques

Recomanat per Chus Rodríguez, Biblioteca de Viladecans. 

Quan la Kiwako queda embarassada del seu amant, un home casat, aquest la convenç perquè avorti. L'avortament la deixa incapacitada per ser mare i, com una cruel ironia, poc després l'amant té una filla amb la seva esposa. 

Un matí, aprofitant un descuit, la Kiwako accedeix a la casa del matrimoni amb el desig de veure el nadó. Quan veu la criatura, alguna cosa dintre seu es desperta i l'empeny a endur-se-la.

Així comença la seva fugida. Al llarg del viatge es trobarà amb altres personatges que, com ella, se senten exclosos de la societat a causa de diferents episodis que han marcat les seves vides. També coincidirà amb diverses dones a través de les quals se'ns mostra un ventall de formes de viure la maternitat i de fer-se un lloc propi com a dona dins la societat.

A La cigarra del octavo día, Mitsuyo Kakuta aconsegueix plantejar un argument molt potent de forma continguda; amb delicadesa i sensibilitat, a la manera dels bons autors japonesos. Les qüestions que s'hi aborden són complexes, però Kakuta no cau en dramatismes, com tampoc ofereix conclusions simplistes dels conflictes que s'hi plantegen. L'autora no emet judicis previs, sinó que deixa que el lector tregui les seves pròpies conclusions d'un relat profundament introspectiu sobre la maternitat, la identitat i la necessitat de pertinença.

Més informació: 

• Mitsuyo Kakuta a les biblioteques

Recomanat per Mariona Jubany. Biblioteca La Cooperativa de Malgrat de Mar.

Aquesta obra és una biografia centrada en la trajectòria de Florentino Pérez com a president del Reial Madrid. El llibre està dividit en les dues etapes en què va ser president del club.

És precisament en la segona etapa en què transforma el club i aprèn dels error del seu primer mandat. L’obra destaca la venda de l’antiga ciutat esportiva, la construcció del a nova seu i la política de compra de jugadors, emfatitzant l’adquisició dels anomenats “Galàctics” com a exemple d’èxit.

El llibre també aborda moments controvertits de la seva gestió, com les eleccions presidencials, el debat sobre el vot per correu, la sortida de figures històriques del club com Fernando Hierro, Vicente del Bosque, Raúl, Iker Casillas i Cristiano Ronaldo, així com el projecte de la Superlliga europea.  

Més enllà dels resultats esportius, l’autor presenta Florentino Pérez com un dirigent amb una visió empresarial que ha convertit el Reial Madrid en una de les marques esportives més potents del món. El llibre mostra els seus èxits, les seves decisions més polèmiques i la seva influència en l’evolució del futbol modern.  

Més informació sobre :

Futbol 

Sorda, escrita i dirigida per Eva Libertad, és una pel·lícula en què ens presenta un relat íntim i delicat sobre la comunicació, la identitat i els límits invisibles que travessen les relacions humanes.

El relat és la vida d’una dona sorda que es mou entre dos mons: el de la comunitat sorda, on troba pertinença i comprensió, i el món oient, que sovint li resulta inaccessible i frustrant. La seva relació amb la parella i l’entorn es veurà tensionada per aquestes diferències, posant a prova no només l’amor, sinó també la capacitat d’escoltar (en un sentit molt més ampli).

La directora aconsegueix construir una mirada honesta i subtil, on els silencis tenen tant de pes com les paraules. La pel·lícula convida a reflexionar sobre la manera com ens relacionem amb allò que no entenem, sobre la necessitat d’adaptar-nos a l’altre i sobre com, sovint, la veritable incomunicació no té res a veure amb l’oïda.

Molt recomanable per a qui busqui una història sensible i valori el cinema que convida a escoltar més enllà de les paraules.

Més informació:

• Eva Libertad a les Biblioteques
• Eva Libertad a la Viquipèdia

Recomanat per Isabel Valldaura. Bib. Bac de Roda. Roda de Ter.

Un anàlisi del què significa la festa a Catalunya: quins elements hi participen: balls, bestiari, gastronomia, calendari, vestuari, colles i agrupacions. També descriu les principals festes tradicionals i les festes majors destacades del territori català.

L'autor és un expert de la cultura popular i amb aquest llibre ha fet una aproximació al calendari festiu popular actual (dels anys setanta del segle passat —represa, amb la democràcia, de moltes de les velles activitats— fins avui). Té una intenció i una vocació merament descriptiva d’allò a què es refereix i la voluntat de dirigir-se a un públic observador però neòfit en els significats, la història i altres trellats del fenomen.

A Ramon Ricart li van diagnosticar Parkinson abans dels 50 anys i d’aquí va néixer el còmic Tiembla (Bang, 2022), un còmic on explicava la seva experiència personal amb la malaltia i el seu periple amb les administracions i els metges.
D’aquesta primera obra neix ara Tremola de 9, editat en català per la mateixa editorial, on en aquesta ocasió explica la història d’altres persones amb la mateixa malaltia. Parlem de 9 persones menors de 61 anys diagnosticades de Parkinson que mitjançant diverses trobades, han volgut deixar constància de la seva experiència amb la malaltia i explicar tots aquells símptomes que no són tan visibles com poden ser la tristesa, la fatiga, l’insomni, la lentitud mental o les al·lucinacions.

Estem davant d’un còmic ple de metàfores per explicar tota aquesta simptomatologia de la vida d’en Jordi, la Sofia, en Josep, l’Anna, l’Olga, la Montse, en Manuel, en Julian i la Judit: trobem busos, cares desfigurades, persones que es converteixen en arbres, tot per reflectir el seu dia a dia.
El nexe d’unió de cada història són les entrevistes il·lustrades en blanc i negre on el protagonista de la història següent ens narra com se sent i a partir d’aquí veiem il·lustrada la seva història, ara sí, acolorida per l’estudi d’en Xevidom.

Tremola de 9 és un còmic divulgatiu i sincer, que no només ens vol mostrar la cara més amarga de la malaltia sinó que enmig d’aquesta voràgine de dificultats i sentiments també trobem històries de superació i de canvi.

Una obra considerada d'interès sanitari per la  Sociedad Española de Medicina Gráfica.

Ramon Ricart (Vic, 1967) ha estat docent en diferents escoles d’Art de Catalunya i Director durant 7 anys de l’Escola d’Art de Vic. També ha col·laborat  en d’altres projectes relacionats amb el disseny y la il·lustració amb editorials com Eumo, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Edicions l’Àlber i amb la revista Tretzevents.

A les Biblioteques:
Malaltia de Parkinson

Més informació:
Entrevista del 9TV a Ramon Ricart
Semgraf. Sociedad Española de Medicina Gráfica

Recomanat per: Biblioteca Pilarin Bayés de Vic

A la colònia penitenciària (In der Strafkolonie) és un breu relat publicat l’any 1919, escrit per Franz Kafka, una de les figures més importants de la literatura universal, de qui destaquen algunes de les seves obres més conegudes, com La metamorfosi, El procés i El castell.

Es tracta d’una història breu, profundament irònica i molt adient per als nostres temps. Una societat fictícia governada per un règim on les normes i les lleis que fins ara han imperat xoquen amb els nous valors i les noves morals que arriben. Quatre personatges —un viatger, un oficial, un soldat i un condemnat a mort— es troben en una remota illa tropical que serveix de colònia penitenciària i que disposa d’una màquina de tortura al voltant de la qual s’estructura el relat.

El llibre admet múltiples interpretacions i anàlisis, polítiques, jurídiques i, sobretot, humanes, gairebé tantes com lectors. I, tot i així, resulta una lectura molt entretinguda, que esdevé una porta d’entrada alternativa a l’imaginari de Kafka, tant per als coneixedors de l’autor com per a aquells que decideixen llegir-lo per primera vegada.

Més informació:

• • Franz Kafka a les Biblioteques
  • Franz Kafka a la Viquipèdia
  • Especial Franz Kafka a la Biblioteca Virtual

Recomanat per Josep Maria Lázaro Gallardo. Bib. Anton Carrera. Sant Julià de Vilatorta.

Robert Walser (1878-1956) va ser un escriptor suís en llengua alemanya, conegut per la seva gran capacitat d’observació i per una prosa lleugera i delicada. La passejada (1917) és una de les seves obres més destacades.

Es podria dir que és una novel·la on, aparentment, no passa res. El protagonista, un escriptor, surt a passejar i passa el dia fora de casa entre encàrrecs, visites i trobades, mentre observa atentament cada detall del seu entorn. L’obra es converteix així en una invitació a sortir al carrer a la recerca d’estímuls, d’aliment tant per a la creació artística com per al cos.

Walser es dirigeix directament al lector en primera persona i el fa partícip de les bondats d’una bona passejada. És un text que, malgrat haver estat escrit fa més d’un segle, encara manté plena vigència avui dia.

La novel·la no segueix un argument clar, sinó que es construeix a partir d’un cúmul de situacions quotidianes que el ritual de caminar va desencadenant. A través d’aquest recorregut apareixen pensaments, emocions i reflexions sobre la condició humana i la finitud de la vida.

Entre aquests episodis hi trobem moments tan quotidians com l’emprova d’un vestit nou, en què el protagonista descobreix que el sastre no està a l’altura de les seves expectatives, i la manera com afronta aquesta decepció.

També destaca la relació amb la natura: durant les passejades, el narrador contempla la bellesa dels arbres i arriba fins i tot a recriminar aquells que s’atreveixen a tallar-los.

La visita a la llibreria és un altre dels passatges significatius. Allà comenta obertament que podria ser un bon inspector o revisor de llibres, alhora que critica els best-sellers i reivindica el paper del bon lector i del bon client.

Més informació:

• Robert Walser a les Biblioteques
• Robert Walser a la Viquipèdia

Recomanat per Laia Lapeyra. Bib. Pompeu Fabra. Sant Quirze de Besora.

Isaac Rosa analitza les ansietats contemporànies a Las buenas noches, una novel·la íntima i pertorbadora, on la premissa és senzilla: un home i una dona, desconeguts i castigats per un insomni crònic, coincideixen de matinada al bar d’un hotel. Aviat descobreixen que només aconsegueixen dormir si ho fan junts.

Aquesta no és una història d’amor convencional. La relació que sorgeix entre els protagonistes —ell, un lector editorial; ella, atrapada en un matrimoni esgotat— no neix del desig, sinó d’una necessitat biològica compartida: dormir. Així que pacten trobar-se els dimecres en un hostal per descansar.

Rosa intercala la narració principal amb un «diari del son», un registre gairebé clínic on el protagonista, durant les seves nits en blanc, documenta rituals inútils —partides d’escacs nocturnes, navegació obsessiva per internet— i pors quotidianes: la precarietat, la paternitat, el pes del passat i la fragilitat de les relacions de parella.

Una història que combina la reflexió social amb una mirada profundament humana sobre un dels mals del nostre temps: l’insomni, problema col·lectiu, metàfora i, alhora, crítica de la societat que ens ha tocat viure. Una lectura fascinant i incòmoda, escrita amb precisió i ironia, que ens obliga a mirar-nos al mirall i que no us deixarà dormir.

Més informació:

• Isaac Rosa a les Biblioteques
• Isaac Rosa a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Entrevista a la Cadena SER
• Entrevista a À Punt

Recomanat per Susana Moreno. Bib. Pilarin Bayés. Vic.

Y un después, d’Alejandro Palomas, és un poemari petit i molt delicat. Un homenatge i un regal que l’autor escriu a la seva mare morta. Un total de deu poemes que tracten el dol i la pèrdua d’una mare, on resulta extremadament senzill posar-nos a la pell i percebre els sentiments de l’autor.

No és la primera vegada que Palomas escriu sobre la seva mare: a la novel·la Una madre (2014) o al còmic Amalia: una madre incorregible (2025) hi apareix una versió ficcionada d’ella. I és que les seves històries tenen un punt autobiogràfic. S’hi tracten la família, l’amor incondicional a la seva mare i als seus gossos, o fins i tot els abusos sexuals que va patir de petit, explicats a Això no es diu (2022).

En aquests poemes l’autor es despulla i ens deixa conèixer una mica més a fons qui era la seva mare i què passa quan marxa definitivament per no tornar. Hi ha versos realment colpidors i amb imatges precioses. Aquí us deixem una petita mostra:

El después nace en la mirada de quienes nos quedamos.
¿Cesárea qué es, mamá?
Es abrir un regalo con un cuchillo.

I acabem amb el secret que va compartir la seva àvia:

Hay que reír riendo.
Hay que mirar mirando.
Hay que dormir durmiendo.
Y envejecer sabiendo.
Hay que saber callando.
Y más que nada
(y menos que todo)
hay que atreverse
a vivir viviendo
a morir muriendo.

Més informació:

• Alejandro Palomas a les Biblioteques
• Alejandro Palomas a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial

Recomanat per Núria Tuset Páez. Bib. Palau dels Comtes de Centelles. Centelles.

Cançó de pluja, de Joan-Lluís Lluís, és una faula colpidora sobre el maltractament animal i la maldat humana, entre altres temes. Escrita en primera persona, ens endinsem en els pensaments, les emocions i les vivències d’una orangutana que aconsegueix escapar del vaixell on és empresonada i emprèn el camí de tornada cap al seu hàbitat.

Una història basada en fets reals que commou i horroritza a parts iguals.

Més informació:

• Joan-Lluís Lluís a les Biblioteques
• Joan-Lluís Lluís a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Ressenya a Quadern - El País
• Entrevista a 3Cat
• Vídeo sobre l'obra

Recomanat per Montse Fàbregas Dachs. Bibliobús Puigdon.

En El poder de los hábitos: por qué hacemos lo que hacemos en la vida y en el trabajo, Charles Duhigg ens mostra com moltes de les nostres decisions diàries, des del que mengem fins a com gestionem el temps, són sovint el resultat d’hàbits més que no pas de decisions conscients. A través d’investigacions científiques i exemples de la vida real, aquest periodista d’investigació, guardonat amb el Premi Pulitzer, explica com es formen els hàbits i com podem modificar-los per millorar la nostra salut, la productivitat i el benestar.

L’autor descriu el funcionament del que anomena el «bucle de l’hàbit» —senyal, rutina i recompensa— i demostra que entendre aquest mecanisme és el primer pas per canviar conductes arrelades. Amb un estil divulgatiu i ple de casos sorprenents, posa de manifest com petits canvis poden tenir un gran impacte tant en la vida personal com en l’àmbit professional.

Lluny de ser un manual de receptes ràpides, el llibre convida a reflexionar sobre els comportaments quotidians i ofereix eines per transformar-los de manera conscient. Les explicacions són clares, rigoroses i accessibles, fet que converteix aquesta lectura en una proposta útil per a qualsevol persona interessada en el desenvolupament personal.

Un llibre que ens ajuda a entendre millor els mecanismes dels hàbits i com, aprenent a gestionar-los, podem aconseguir canvis profunds i duradors. Ideal per a qui vulgui descobrir el potencial transformador dels petits gestos de cada dia.

Més informació:

• Charles Duhigg a les Biblioteques
• Charles Duhigg a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Informació del llibre

Recomanat per Rosa Garcia Vivet. Bibliobús Guilleries.

Després de diverses novel·les de gènere negre, Jim Thompson va signar amb 1280 hab. una de les seves obres més punyents i corrosives.

L’autor ens endinsa en un petit poble aparentment tranquil del sud dels Estats Units. El xèrif, Nick Corey, es presenta com un home simple i inofensiu, però darrere d’aquesta façana s’hi amaga una ment calculadora, manipuladora i profundament immoral.

A través d’un relat narrat en primera persona, Thompson construeix un retrat inquietant del poder, la hipocresia i la violència que s’amaga dins la quotidianitat d’una comunitat petita. Les relacions amb els habitants del poble, la política local i els seus propis desitjos van revelant progressivament la veritable naturalesa del protagonista.

Amb un estil directe i carregat d’humor negre i cinisme, la novel·la combina situacions grotesques amb una crítica ferotge a la moral i a les estructures de poder. En definitiva, 1280 hab. és un clàssic del gènere negre que converteix la banalitat del mal en una història tan incòmoda com fascinant.

Més informació:

• Jim Thompson a les Biblioteques
• Jim Thompson a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Ressenya

Recomanat per Josep Vilardaga Cunill. Bib. d'Avinyó. Avinyó.

Darrerament, en novel·la, es parla molt d’autoficció: vol dir que els autors fan servir les vivències pròpies per fer ficció literària. D’aquesta manera, les històries semblen més reals. Per altra banda, tenim les autobiografies novel·lades, on tot és memòria de debò. En aquest gènere, si l’autor és un bon escriptor, no hi ha res millor per gaudir i viure en la pròpia pell les experiències dels altres. És el cas de Prohibit néixer: memòries d’una infantesa sud-africana.

Hi havia una vegada un règim polític que es deia apartheid, en què les lleis segregaven negres i blancs. Prohibien, per exemple, les relacions sexuals entre persones de «races» diferents. En el cas de Trevor Noah, era evident que els seus pares s’havien saltat la norma: la seva pell mestissa delatava el «delicte» d’un pare blanc i d’una mare negra. De fet, la seva mare va ser empresonada i multada pel govern. Trevor explica en aquestes apassionants memòries la seva infantesa i la seva adolescència. Són les peripècies d’un nen criat en un règim opressiu, que no encaixa enlloc i que es veu obligat a fingir que no és fill dels seus pares. El seu mestissatge desafia les lleis sud-africanes i posa en relleu les absurditats i les incoherències d’un sistema obsessionat pel color de la pell. És també una història protagonitzada per una mare rebel i tossuda, que lluita per donar al seu fill un futur lluny de la pobresa i la discriminació.

El gran atractiu del llibre és el to còmic del relat, amb algunes —no totes— històries divertidíssimes. No en va Trevor Noah és humorista, actor i presentador de ràdio i televisió. Actualment és una de les cares més conegudes de la sàtira política als Estats Units.

Un llibre, doncs, per passar una bona estona i conèixer altres realitats històriques.

Més informació:

• Trevor Noah a les Biblioteques
• Trevor Noah a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Canal de YouTube de Trevor Noah

Recomanat per Quim Crusellas Alberch. Bib. Sant Antoni Maria Claret. Sallent.

Guardonada amb els premis cinematogràfics més prestigiosos d’Itàlia, Siempre nos quedará mañana és una pel·lícula per gaudir-ne cada vegada que es mira, igual o fins i tot més que la primera. La devem a Paola Cortellesi, actriu, cantant i comediant que debuta com a directora amb aquesta cinta, a més d’encarnar-ne el paper protagonista. La història ens trasllada a la Roma de la postguerra, on la Delia es multiplica fent feines mal pagades per tirar endavant la família mentre sobreviu al maltractament del marit. Tots confien que el compromís de la filla amb un jove benestant els tregui de problemes. Quin color prendrà el demà?

Lluny d’acatar la sentència al drama, el relat es converteix en una sàtira del masclisme. Per mitjà d’una banda sonora que combina clàssics italians amb temes contemporanis, es deixa en evidència el sense-sentit de la violència contra les dones. Lletres i melodies fan de contrapunt perquè puguem assistir a certes escenes sense haver de retirar la mirada o, potser pitjor, aguantar-la com si no res. Ara que l’exposició constant a imatges violentes ens ha fet impermeables, les giragonses d’aquesta pel·lícula ens tornen a despertar els sentits.

L’ús de cançons modernes sobre imatges dels anys quaranta encara ens vol dir alguna cosa més: passat i present s’encadenen en pantalla per advertir-nos que la lluita per la llibertat de les dones continua. Malgrat la distància marcada amb el blanc i negre —un homenatge al neorealisme italià—, Cortellesi aborda un problema vigent: el masclisme incrustat a Itàlia i a les societats pretesament desenvolupades. La pregunta queda ressonant: quantes llars són encara com la de la Delia, darrere del gruix de les parets i dels drets?

Jugar la carta de la comèdia amb un tema tan delicat sense relliscar en frivolitats és tot un repte, i la pel·lícula l’assoleix amb nota. Fa pensar en La vida és bella, pel seu encert a l’hora d’apropar-nos les vivències més dures amb un somriure. L’agudesa del to, de la mà d’una sensacional banda sonora, aconsegueix remarcar l’absurd de les escenes de violència sense restar-los pes dramàtic. Tot plegat fa de Siempre nos quedará mañana una obra difícil d’etiquetar: comèdia, drama, cinema històric, crítica social... moltes definicions li escauen, però cap no n’esgota el potencial.

Més informació:

• Paola Cortellesi a les Biblioteques
• Siempre nos quedará mañana a la Viquipèdia
• Informació de la pel·lícula a la distribuïdora

Recomanat per Mª Elena Mendoza. Bib. Pere Casaldàliga. Balsareny.

La veritable història de la Flora Pomerània, besàvia de la narradora d’aquest llibre, està envoltada de misteri. D’ella en sabem que va desaparèixer l’any 1925, quan tenia 16 anys, i que va tornar 6 anys després amb un títol d’enginyeria sota el braç. Com s’ho va fer, tenint en compte com n’era de difícil per una dona estudiar en aquella època? D’on va treure els diners? I qui era en George Wood, el soldat republicà amb qui va tenir una filla?

A partir d’un treball de recerca, la Flora besneta i els seus germans comencen una investigació que de mica en mica ens anirà descobrint la increïble vida de la Flora Pomerània. Descobrirem la seva infantesa rebel i el desafiament dels valors d’una família burgesa que la volia tancada a casa, i viatjarem fins a Alemanya seguint la seva passió per l’enginyeria i una curiosa amistat amb l’Albert i l’Elsa Einstein. L’acompanyarem també en el seu retorn a Catalunya en el context de la Guerra Civil, on tindrà un paper important com a enginyera responsable d’una fàbrica que va passar de construir joguines de llauna a produir armes i munició.

Mitjançant una estructura d’investigació molt original, Anna Vilar ens fa descobrir la història per parts, desordenada cronològicament. Llegirem cartes antigues, farem recerques a Google i entrevistarem l’àvia de la Flora, una dona temperamental amb els records emboirats que amaga alguns secrets. Al final, totes les peces de la vida de la besàvia Pomerània acabaran encaixant com les d’una maqueta de llauna.

Els personatges dels tres germans estan ben trobats i generen dinàmiques divertides, amb una germana petita golafre i desvergonyida i un germà gran una mica massa saberut. Les il·lustracions de Jordi Vila, molt ben col·locades, ens fan saltar com qui no vol la cosa de l’habitació moderna de la Flora cap a la Barcelona de 1936.

El llibre té poc més de 100 pàgines repartides en 14 capítols força curts, que es devoren ràpidament. Una novel·la històrica ideal per a nens i nenes de cicle superior o una mica més grans, que ens convida a parlar de les desigualtats de gènere del passat i del present, però també de temes tan diversos com la memòria històrica, els dilemes de la ciència o la vellesa. Un bon llibre per compartir amb els companys de classe o de club de lectura i que obre moltes possibilitats per investigar.

Adequat d'11 a 12 anys.

Fragment

Mira com el recomanen al bloc de Jaume Centelles

Recomanat per la Biblioteca Ateneu les Bases de Manresa

Al fons del jardí, la Min, que viu en un món de miniatura, somia amb ser tan forta i intrèpida com les seves tietes. Una nit, un mussol se l'emporta a viure una preciosa aventura: els animals que envolten casa seva necessiten la seva ajuda perquè els fa por un monstre desconegut...

Podrà ajudar-los, ella que és tan diminuta i poruga? Aquella nit, la Min descobrirà que mai som massa petits per ser poderosos i que la grandesa és al nostre interior.
Una història amorosa de valentia i autoconfiança.

Il·lustrat meravellosament per la mateixa autora, la Mellissa Castrillón, que ha donat vida a d’altres històries com “L'amor és el meu color preferit”, “El kayak amarillo” o “Querida pequeñaja” que també es poden trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals.

En podeu fer un tast aquí:

Recomanat per la Biblioteca Elisenda de Montcada de Montcada i Reixac

"Molly Wind: bibliotecàries a cavall" és un còmic d’aventures tendre, divertit i inspirador que combina llibres, amistat, humor i acció en una història ambientada als Apalatxes dels anys trenta. La protagonista, la Molly, és una nena intrèpida, valenta i apassionada per la lectura que somia convertir-se en bibliotecària a cavall, com la seva germana. Quan se li presenta l’oportunitat de portar llibres a les famílies més aïllades de la muntanya, viurà tota mena d’aventures amb el seu inseparable cavall Carson.

Un dels aspectes més interessants del còmic és que s’inspira en un fet real: les «bibliotecàries a cavall» que distribuïen llibres a les zones rurals dels Apalatxes dins del projecte Pack Horse Library durant la dècada de 1930. Això aporta un component històric molt atractiu sense perdre el ritme aventurer de la narració, obra de Catalina González.

Un altre component clau son les il·lustracions, que destaquen per l’expressivitat dels personatges i per uns paisatges plens de vida que recorden als còmics clàssics d’aventures. El dibuix de Toni Galmés té un estil molt particular, una mica vintage i amb una quantitat de detalls que són molt importants per a la narració.

En definitiva, una lectura molt recomanable que està pensada per infants a partir de 9 anys però que fins i tot poden gaudir els més grans de la casa!

Entrevista a l'autora
Pàgina web de l'autora

Recomanat per Aitana Hornas de la Biblioteca L'Atzavara d'Odena

Animals inexpressius, de Xavier Mas Craviotto, és un recull de deu contes que confirma la maduresa literària d’una de les veus més destacades de la narrativa catalana actual. Amb una escriptura precisa i suggeridora, l’autor construeix un mosaic d’històries aparentment independents que comparteixen una profunda mirada sobre la condició humana.

Al llarg del llibre hi desfilen personatges molt diversos: un nen prodigi obsessionat amb les banderes del món, una mare i un fill que s’amaguen en un hotel de muntanya, un actor desaparegut de l’escena pública o un matrimoni que viatja fins a un país polar perseguint un iceberg. Tots ells es mouen en escenaris marcats per la incertesa, el desengany, la mentida o la pèrdua. A mesura que avancem en la lectura, els relats estableixen connexions subtils que reforcen la unitat del conjunt i conviden a reflexionar sobre les màscares amb què ens relacionem amb els altres i amb nosaltres mateixos.

Craviotto combina amb habilitat registres, atmosferes i estructures narratives diverses, tot mantenint una gran coherència temàtica. El resultat és una obra exigent i captivadora, que explora les fragilitats dels seus personatges sense renunciar a l’emoció ni a la complexitat. Un llibre ideal per a lectors que gaudeixen dels contes amb profunditat psicològica i d’una literatura que deixa petja.

Més informació:

• Xavier Mas Craviotto a les Biblioteques
• Xavier Mas Craviotto a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Entrevista a 3Cat
• Vídeo sobre l'obra a 3Cat
• Presentació del llibre

Recomanat per Neus Capdevila. Bib. Ateneu Les Bases. Manresa.

Alaitz Leceaga (Bilbao, 1982) es va donar a conèixer amb El bosque sabe tu nombre (2018) i amb la novel·la Hasta donde termina el mar va obtenir el Premi Fernando Lara 2021. També ha escrit altres novel·les d’èxit, com Las hijas de la tierra i La última princesa.

La història d’Las dos vidas de Mina Índigo se situa a la Barcelona de l’any 1888, just abans de l’Exposició Universal. Guillermina Índigo, aparentment una mèdium molt sol·licitada, viu envoltada de luxe i d’una clientela poderosa, però no només juga amb l’espiritisme com a espectacle —tot i que té una sensibilitat real cap al món dels morts—, sinó que també actua com a investigadora, utilitzant una xarxa de contactes i informadors per obtenir informació comprometedora dels seus clients. Quan la filla d’una de les seves confidents apareix assassinada en terribles circumstàncies, la Mina i el doctor Ellis, un patòleg britànic que acaba d’arribar a la ciutat, es veuen obligats a involucrar-se en la investigació. A mesura que avancen, la Mina ha d’enfrontar-se també als fantasmes del seu propi passat, mentre que entre ella i el doctor Ellis sorgeix una complicitat molt especial.

El que més destaca d’aquesta novel·la és el personatge de la Mina. Tot i que d’entrada pot resultar una mica difícil empatitzar amb ella, veiem com evoluciona al llarg de l’obra i, a poc a poc, descobrim una dona complexa, amb carisma, contradiccions, un punt de foscor i una força interior addictiva. Sap moure’s en un món que no està fet per a ella i utilitza la seva intel·ligència i la seva intuïció per sobreviure, mentre arrossega un passat que pesa. Aquesta combinació de força i fragilitat la fa molt humana i creïble.

Un altre punt fort és la recreació de la Barcelona de 1888, que mostra una ciutat viva, plena de contrastos, llums i ombres. Tot plegat crea una atmosfera gòtica i vibrant que fa de la ciutat gairebé un personatge més. Las dos vidas de Mina Índigo és una novel·la de ritme àgil i trama molt ben construïda, amb una protagonista potent, una ambientació fascinant i una barreja molt ben equilibrada de misteri, gènere negre i tocs d’ocultisme. Amb una escriptura fluïda i evocadora, aconsegueix mantenir la tensió i l’interès fins al final. Si us agraden les històries de misteri, amb dones fortes, ambients gòtics i secrets del passat, segur que gaudireu molt amb aquesta novel·la.

Més informació:

• Alaitz Leceaga a les Biblioteques
• Alaitz Leceaga a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Maria Solà Cunill. Bib. El Casino. Manresa.

Tobi Lolness, de Timothée de Fombelle, és una novel·la d’aventures extraordinària que transporta el lector a un univers tan fascinant com original. En Tobi només fa un mil·límetre i mig d’alçada i viu amb la seva família en un arbre immens que és, alhora, el seu món sencer. Quan el seu pare es nega a revelar un descobriment científic que podria posar en perill aquest fràgil ecosistema, tota la família és perseguida i condemnada.

Obligat a fugir, en Tobi inicia una trepidant aventura plena de persecucions, amistats, traïcions i descobertes. Al llarg del seu viatge haurà d’aprendre a sobreviure, afrontar les seves pors i defensar els seus ideals en un món on l’ambició i el poder amenacen l’equilibri de la natura.

Amb una prosa àgil i evocadora, Timothée de Fombelle construeix una història que combina fantasia, emoció i reflexió. Més enllà de l’aventura, la novel·la planteja qüestions tan actuals com la preservació del medi ambient, l’abús dels recursos naturals, el valor de la llibertat i la importància de mantenir-se fidel als propis principis.

Tobi Lolness és una lectura captivadora tant per al públic juvenil com per als lectors adults. Una història plena d’imaginació que demostra que fins i tot el més petit dels herois pot canviar el destí del seu món.

Més informació:

• Timothée de Fombelle a les Biblioteques
• Timothée de Fombelle a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Ester Pascual i Oriol Xaubet. Bib. Vall d'Alfatà. Santa Susanna.

No val a badar: més de cent mots catalans intraduïbles és una proposta tan curiosa com estimulant que convida a descobrir la riquesa i els matisos de la llengua catalana a través de paraules difícils de traduir a altres idiomes. Lluny de ser un simple recull de vocabulari, aquesta obra esdevé una reivindicació del patrimoni lingüístic i de la manera única que té cada llengua d’explicar el món.

Cada mot amaga una història, una manera de viure o una emoció que sovint només es pot expressar plenament en català. L’obra combina divulgació, etimologia i exemples d’ús amb un estil amè i entenedor, fet que la converteix en una lectura atractiva tant per als amants de la llengua com per a qualsevol lector encuriosit per les paraules.

És també una invitació a mirar el català amb uns altres ulls i a prendre consciència de la seva extraordinària capacitat expressiva. Molts dels termes recollits desperten records, evoquen paisatges o descriuen situacions quotidianes amb una precisió que difícilment es pot reproduir en altres llengües, posant en valor la diversitat cultural que s'amaga darrere de cada paraula.

Més que un llibre sobre llengua, és un homenatge a la creativitat del català i una lectura que desperta la curiositat, convida a compartir descobertes i fa venir ganes de continuar explorant un patrimoni lingüístic tan ric com viu.

Recomanat per Sol Teixido. Bib. Ernest Lluch. Vilassar de Mar.

A principis dels anys noranta, i compaginat amb la seva carrera com a dibuixant i guionista, Scott Mcloud va publicar "Entender el cómic : el arte invisible", un llibre que va ser un referent sobre tècnica de dibuix i guió de còmic, i que avui dia continua treballant-se.

Una jove Raina Telgemeier va ser una de les lectores d'aquest llibre, i anys més tard va conèixer l'Scott, i va proposar-li fer un llibre sobre teoria del còmic per a infants. D'aquesta trobada neix "El club de los dibujantes", una proposta per a infants de cicle superior o primers cursos de l'ESO on ens trobem a un grup d'infants amb talents diferents, que es troben per desenvolupar la seva passió pel còmic.

En l'àmbit tècnic, el llibre ens mostra tot el que es necessita per ser un bon dibuixant, guionista..., o qualsevol altra professió del món de la historieta. Però també és una història sobre els infants i les seves famílies, que encaixa perfectament en l'univers de la Raina Telgemeier, amb personatges tendres i familiars que podrien sortir a qualsevol dels seus llibres.

El llibre acaba de sortir en anglès i castellà, i ja està anunciat que a final de l'any podrem llegir-lo també en català, així que aneu fent punxa als vostres llàpis i prepareu-vos per dibuixar!

Més informació:

• Raina Telgemeier al catàleg Aladí.
• Scott McCloud al catàleg Aladí.

Recomanat per Daniel Rio Romo. Biblioteca Central d'Igualada.

Un nou model de tractar globalment la salut dels  infants amb  trastorns d’espectre autista

La dra. Suzanne Goh, neuròloga pediàtrica té una llarga experiència  amb infants autistes, proposa un plantejament innovador i integral que combina el tractament mèdic amb estratègies que milloren la cognició, comunicació  i comportament. Aporta noves perspectives sobre els factors neurològics, bioquímics, conductuals i socials que intervenen en l’èxit dels resultats. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Hermann Hesse (Alemanya, 1877 – Suïssa, 1962) podria haver esdevingut teòleg, però va abandonar-ne els estudis molt aviat. A aquest fet segurament li devem molt, ja que, si no, probablement hauria esdevingut religiós, no hauria viscut totes les experiències que va viure i no n’hauria sorgit aquesta obra literària tan magnífica.

Hesse va escriure més d’una vintena d’obres, entre les quals destaquen Sota la roda (1906), Demian (1919), Siddharta (1922) i El llop estepari (1927). Llibres com aquests el van portar a guanyar el Premi Nobel de Literatura l’any 1946.

Els contes més bells (La Magrana) recull setze relats de temàtica variada, on Hesse demostra que és un virtuós de l’escriptura i fa honor al títol del volum. Tots els contes valen molt la pena i deixen empremta en el lector. L’escriptura de Hesse és molt descriptiva i això ens fa entrar dins de les narracions com mai. Té un estil pulcre, gairebé refinat, segurament lligat al seu perfeccionisme. Alguns contes tenen un deix clarament melancòlic; d’altres desprenen ironia. En la traducció de Pilar Estelrich, cada paraula és escollida amb encert.

Entre els relats més destacats hi trobem El vell hostal del Sol, Dels temps de la infantesa, El pare Mathias, La ciutat i Una classe interrompuda, cadascun amb una veu pròpia i una gran capacitat per emocionar i fer reflexionar. Hesse va escriure tant novel·les com contes i poemes, i en bona part de la seva obra hi trobem influències orientalistes. Fins al centenari del seu naixement se n’havien escrit més de dues-centes tesis doctorals, uns cinc mil articles i una cinquantena de llibres sobre la seva figura i la seva obra.

Més informació:

• Hermann Hesse a les Biblioteques
• Hermann Hesse a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Deu frases de Hermann Hesse

Recomanat per Núria Planas Torrella. Bib. Marc de Cardona. Cardona.

Aquesta meravellosa edició de Francisco Socas, publicada per Càtedra, inclou en un únic volum les 124 cartes que constitueixen el corpus de l’obra de Luci Anneu Sèneca, publicada al voltant de l’any 62 dC sota el probable títol Epistulae Morales ad Lucilium, en vint llibres, corresponents a rotlles o volumina.

Enriquit per una acurada introducció a la vida i el context històric del filòsof, la primera part del llibre consisteix en una completa biografia que ens explica des dels orígens del pensador i els seus anys de formació i estada a Egipte, fins a la seva posterior participació en les intrigues de palau de la Roma imperial. El coneixement sobre Sèneca ens arriba principalment a través dels textos de Tàcit i Dió Cassi sobre el regnat de Neró, en què ocupa un lloc destacat com a polític, diplomàtic i pensador.

Sèneca també fou poeta, dramaturg, estadista, orador i emprenedor. La contextualització de la seva figura resulta especialment interessant tant per l’aproximació a la seva personalitat polièdrica com per la presència d’altres personatges rellevants, com Calígula, Agripina o Neró. Les cartes a Lucili permeten, a més, conèixer la vida quotidiana de la cort imperial i tenen un gran valor testimonial. Quan les escriu, Sèneca és conscient i expressa el seu fracàs amb Neró, però és en les seves reflexions sobre qüestions universals on rau la vigència del seu llegat, plenament aplicable als nostres dies.

Aquesta edició també inclou una explicació sobre la transmissió del text, una cronologia, bibliografia, abreviatures, un índex de matèries i un índex de noms propis. És una obra excel·lent per apropar-se a la figura de Sèneca, comprendre millor l’estoïcisme i descobrir unes ensenyances que continuen essent sorprenentment actuals.

Més informació:

• Sèneca a les Biblioteques
• Sèneca a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Obres de Sèneca al Projecte Gutenberg

Recomanat per Cristina Bru Sànchez. Bib. Pere Calders. Viladecavalls.

Proyecto Hail Mary, d’Andy Weir, és una novel·la de ciència-ficció que combina aventura espacial, humor i divulgació científica amb una habilitat notable. L’autor, conegut per The Martian, torna a demostrar que sap convertir conceptes científics complexos en una història accessible i absorbent.

La trama segueix Ryland Grace, un científic que es desperta sol en una nau espacial sense recordar qui és ni com ha arribat allà. A mesura que recupera la memòria, descobreix que forma part d’una missió desesperada per salvar la Terra d’una amenaça global. Aquest plantejament genera una tensió constant, reforçada per una estructura narrativa que alterna entre el present a l’espai i els records a la Terra.

Un dels punts forts de la novel·la és el rigor científic. Weir explica fenòmens d’astrofísica, biologia i enginyeria amb claredat, integrant-los dins l’acció sense que es facin feixucs. Això fa que el lector no només segueixi la història, sinó que també entengui els reptes als quals s’enfronta el protagonista. Ryland Grace és un personatge proper, amb un sentit de l’humor que alleugereix els moments més crítics. A més, les relacions que es desenvolupen al llarg de la història aporten profunditat emocional i fan que la novel·la vagi més enllà de la simple supervivència.

És un llibre molt àgil. Cada capítol aporta nova informació o un gir que manté l’interès viu. En conjunt, Proyecto Hail Mary és una obra molt recomanable per als amants de la ciència-ficció i també per a qui busqui una història emocionant i intel·ligent. Combina entreteniment i coneixement d’una manera que enganxa des del principi fins al final.

Més informació:

• Andy Weir a les Biblioteques
• Andy Weir a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Vídeo sobre l’obra

Recomanat per Estefania Aragón. Bib. Districte 6. Terrassa.

Amazing grace (1972) és un àlbum de cançons de gospel interpretades per Aretha Franklin (Memphis, 1942 - Detroit, 2018), enregistrat en directe i publicat per Atlantic Records l’any 1972. Franklin va cantar acompanyada per diversos músics i cantaires, entre d’altres, James Cleveland (Chicago, 1931 - Culver City, 1991) i el Southern California Community Choir. L’enregistrament es va fer, com és sabut, al New Temple Missionary Baptist Church (Los Ángeles), en dues sessions obertes al públic en dies consecutius de gener del 1972.

El director de cinema Sydney Pollack (Lafayette, 1934 - Los Ángeles, 2008) va rebre l’encàrrec de Warner Brothers Films per filmar els assaigs i el concert amb el propòsit de fer un concert documentari. L’ús de la claqueta abans de cada gravació es va descartar per evitar d’interferir en la feina dels artistes. Quan va voler afegir la banda sonora a la filmació d’unes vint hores, Pollack es va adonar que no podia sincronitzar els dos enregistraments com ho feia després de rodar un film. Calia passar la pel·lícula fins al moment en el qual aparentment començava una peça o una intervenció enregistrada, i afegir-hi el so. Tot plegat era molt laboriós sense la claqueta i, en absència del programari informàtic avui en ús, que permet de sincronitzar quasi a la perfecció el so i la imatge, Pollack ho va deixar estar.

L’any 2007, el productor audiovisual Alan Elliott va comprar l’enregistrament a Warner i en creà una còpia amb el so afegit per Serge Perron. El muntatge va anar a càrrec de Jeff Buchanan i en sortí una cinta de vora una hora trenta minuts, que va estar disponible per a l’estrena l’any 2011. No obstant això, la cantant Aretha Flanklin va al·legar que no havia donat el seu permís per comercialitzar la filmació del concert amb el so de la seva interpretació i no es va veure als cinemes fins després de la seva mort (2018), quan els hereus arribaren a un acord amb el productor. Universal Studios l’edità en DVD l’any 2019. En honor a la veritat, s’ha de dir que el muntatge es va fer amb una sabata i una espardenya, car els tracks d’àudio s’afegiren a unes preses filmades als assaigs, que s’uniren a la filmació de la sessió de gravació. Així, en una mateixa cançó, veureu la cantant amb vestuari, posició i il·luminació diferents.

Les sessions van ser presentades per James Cleveland i Aretha Franklin fou la solista. En algunes peces, en duet amb Cleveland i la majoria amb l’acompanyament del cor. Us citem els cants enregistrats a la pel·lícula: “Wholy holy”, de Martin Gaye, molt lent i mesurat ; “What a friend we have in Jesus”, de Joseph M. Scriven i Charles Crozat Converse, seguit de “How I got over”, de Clara Ward, tots dos en la línia del cant més field holler, a crits, i per moments quasi rhythm and blues ; “Precious memories”, de J. B. F. Wright, comença quasi com una tonada per adormir els infants, en memòria dels temps feliços, i acaba a crits en l’esperança de la vinguda de Crist ; “Precious Lord, take my hand”, de Thomas A. Dorsey, seguit de “You’ve got a friend”, de Carole King, amb ritme lent el primer i més mogut el segon, però tots dos amb una força vocal extraordinària, per fer present el poder de la pregària i la presència de Déu ; “Amazing grace”, de John Newton, cantada a la seva manera, a crits, en agraïment a les obres meravelloses que Déu havia fet per la seva comunitat afroamericana, com una primícia de l’esdevenidor ; “Mary don’t you weep”, popular del segle XIX dedicada a Santa Maria Magdalena ; “Climbing higher mountains”, també popular, amb  l’única intervenció de la cantant adreçada als artistes del concert: els obliga a repetir l’entrada perquè els músics i el cor s’han menjat un vers ; “Old landmark”, de W. Herbert Brewster i Adeline M. Brunner, sobre els rituals i les pregàries d’abans, tota ritme i percussió, cantada per Franklin després que Cleveland, el cor i el públic l’hagin cantada i ballada sota el vers “He’s all right” ; “Never grow old”, popular, sobre l’esperança en la vida eterna ; “I’m so glad got religion”, cantada a pèl com un bis de comiat. Val a dir que la versió audiovisual no inclou totes les cançons del disc.

La primera impressió que fa tot plegat es pot resumir en què Amazing grace té poc a veure amb els himnes coneguts a Europa sota l’etiqueta espiritual negre. El gospel és d’una altra fusta. D’acord amb el seu significat en anglès, ha de ser així. La predicació de la paraula de Déu amb el cant no pot entonar una melodia dolça i harmoniosa com si hagués d’encoratjar els assistents a una marxa a favor de la igualtat racial. La paraula de Déu s’ha d’anunciar a crits, amb veu de tro, i això és el que fa l’Aretha Franklin.

Les sessions al New Temple havien de ser un homenatge a la millor cantant de soul de tots els temps mitjançant un concert de l’estil musical que li havia permès de conrear el seu talent: el gospel. Ara bé, tot l’acte va ser conduït i dominat per James Cleveland. Aquest cantant, juntament amb Clara Ward i Mahalia Jackson, també intèrprets de gospel, eren amics de la família Franklin i l’Aretha va créixer amb la seva música. La intervenció de Cleveland en aquell concert de dues sessions va tenir, com es diria avui, tots els ingredients d’un domini patriarcal de l’escenari.
Cleveland presentà la cantant com si ella no sabés tots els detalls exposats d’ella mateixa i el públic mai no n’hagués sentit a parlar. La féu seure, la féu aixecar, l’ensenyà al públic... sense deixar-la parlar. Fins i tot el director del cor arriba a dir a la cantant com és la lletra i en quin to ha de cantar. Cleveland està memorable quan es grata el nas, s’eixuga la suor o s’ajusta els pantalons al davant de Franklin. I malgrat el despropòsit, se supera ell mateix tot seguit. Mentre l’Aretha canta “Amazing grace”, fa l’estaquirot al seu costat amb gestos i carotes, com si cantés ell, i no content amb tot això, l’engrapa pel braç, s’hi arropenja i en acabar l’empeny amb el cos fora de la trona per parlar ell. Ho fem notar, per ser justos, sense negar el component d’exaltació mística que el cant va provocar en tots els presents, fossin músics o públic.

El segon dia, Cleveland també fa de mestre de cerimònies. Dóna les explicacions de les cançons que cantarà l’Aretha i el cor. A diferència de la vigília, no canta res, llevat d’alguna intervenció aïllada. Al DVD veureu el rostre de l’Aretha molt controlat i gens alegre. Fent una pausa, Cleveland presenta la Clara Ward, una cantant que coneix l’Aretha des de sempre. Seguidament presenta el pare de l’Aretha, Clarence La Vaughn Franklin. Adreça unes paraules de reconeixement a la seva filla: l’Aretha és excepcional, però ha après moltíssim de James Cleveland i d’altres llegendes del gospel com Clara Ward i Mahalia Jackson. Aquí la cara de l’Aretha s’alegra una mica. Torna a cantar i després de la darrera cançó diu simplement: “Thank you very much. Good night, God bless you, thank you. God be with you”. La diferència de comportament amb els mocadors és brutal. Cleveland no para d’eixugar-se la suor. En canvi, Franklin deixa que la suor li ragi per la cara. Solament se’n deslliura quan el seu pare li eixuga la cara mentre canta.

Recomanem aquest concert filmat per la qualitat excepcional del so i el caràcter singular de les versions enregistrades. L’únic retret artístic fóra que el DVD no inclou tot el contingut del disc d’àudio editat l’any 1972.

Més informació:

• Aretha Franklin a les Biblioteques
• Aretha Franklin a la Viquipèdia
• La pel·lícula a la Viquipèdia
• L'àlbum Amazing Grace a la Viquipèdia
• Fitxa del disc a Discogs

Recomanat per Bib. Pública Municipal Josep Mateu i Miró. Castellbisbal.

De vegades dues persones poden fer un llibre amb dos ulls i deu dits. Aquest ha estat el cas de l’obra El Pirineu oblidat : memòries de la llum (Brau Edicions, 2022), il·lustrat per Kim Castells (Barcelona, 1947 -  ) amb textos d’Albert Villaró (La Seu d’Urgell, 1964 -  ), per bé que el fotògraf algunes ratlles hi ha deixat i de ben segur l’autor d’Andreu el Vidu hi haurà llucat una mirada. Si l’arribeu a tenir als dits, us adonareu que heu obert un “llibre de sants”, per badar abans que per llegir. Un llibre d’obra gràfica per transportar-vos a una realitat que avui solament podeu veure en tres dimensions a llocs com ara Casa Rull de Sispony o Casa Gassia d’Esterri d’Àneu.

Castells i Villaró us ofereixen una visita virtual impresa a un món que ja no existeix: la casa pirinenca, clos familiar i empresarial alhora, castell i envelat i, com molt encertadament en diuen, bressol i mortalla, l’univers sencer pel qual transitaven les persones des que sortien de les entranyes maternes fins al moment de colgar-se dins les entranyes de la terra. En llenguatge planer, tota una vida de l’ascorroll al colguer sense voltar el món.
Les imatges de la casa pirinenca es presenten agrupades en quadre blocs. El primer en mostra les estances, organitzades a l’entorn de la llar de foc i la cuina; al segon hi ha les vistes exteriors: l’obra dels murs i els teulats, amb les finestres i les balconades orientades al sol, i la porta on fos més avinent l’accés. Els dos darrers blocs van dedicats als paratges naturals  i els detalls de cultura material —quasi se’n podria dir artística—, aquelles peces de factura pròpia que són testimonis d’un món esvaït, des dels cremalls fins a la besulla.

Us animem a descansar la vista en unes imatges de qualitat acompanyades de textos de lletra generosa que no costa de llegir i, a més a més, d’una bona qualitat literària. Solament a les peces de tancament es trenca un xic l’encís amb unes pàgines de lletra petita, com si duplicar-ne l’extensió per contenir les diòptries hagués de desballestar el cost unitari acceptable segons els experts de màrqueting.

El dolor de les famílies absents —per fugir d’una vida de pobresa material i dura a causa de l’esforç per guanyar-se el pa en deu mesos d’hivern i dos d’infern— s’expressa en la solitud i la desolació dels pobles deshabitats o amb prou feines poblats per unes poques ànimes. També hi és present el dolor dels supervivents, els muntanyencs d’una generació ja quasi extingida, els qui no se’n varen anar quan encara podien fer una vida diferent en un altre lloc i a les acaballes ja només hi havia les dones, perquè viuen més que els homes. Una gent de vida senzilla i pura, contenta de rebre les visites dels estiuejants quan els veïns se n’havien anat, que obria les cases i les esglésies per dir el nom de cada cosa o espeternegar les anècdotes apreses per tradició familiar i en converses amb el mestre o el mossèn, qui sap si el metge o el notari —quan encara hi havia estudi i missa, o podien fer venir un metge i un notari—. Una gent a la qual es donava les gràcies sense donar-li res. Per tot això, és just que avui calgui pagar entrada per veure les relíquies d’aquest món pretèrit.

Més informació:

• Kim Castells a les Biblioteques
• Albert Villaró a les Biblioteques
• Informació del llibre a l’editorial
• Article a Empordà
• Article a VilaWeb
• Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Casa Gassia)
• Museu Casa Rull

Recomanat per Bib. Pública Municipal Josep Mateu i Miró. Castellbisbal.

Sortir a robar cavalls és una de les novel·les més emblemàtiques de la literatura nòrdica contemporània. La història transcorre a finals dels anys noranta i ens explica la vida d’en Trond Sander, un home gran que decideix retirar-se a una casa aïllada en un bosc de Noruega. Aquest aïllament voluntari es converteix en un viatge introspectiu cap als records de la seva joventut, concretament cap a l’estiu del 1948, un moment clau marcat per la postguerra i per la complexa relació amb el seu pare.

Per Petterson utilitza una narrativa minimalista, amb un llenguatge senzill que captiva les emocions del lector. Diu molt amb poques paraules. Et transporta, amb algunes imatges poètiques, al seu univers intern mitjançant una «tècnica iceberg» que et deixa veure la profunditat del seu discurs. Explora temes universals com la soledat, la memòria personal, la reconciliació amb la infància i la bellesa agredolça d’envellir. En aquesta novel·la, la natura no és un simple escenari, sinó un personatge viu que marca el ritme de la vida.

És una lectura ideal per a aquells que busquen una veu meditativa i honesta, capaç de transformar els paisatges nòrdics en un mirall de l’ànima. Una obra imprescindible que ens ensenya com els fets viscuts durant la infància configuren, de manera silenciosa i implacable, la persona adulta en què ens acabem convertint.

Per Petterson va néixer a Oslo el 1952. Es va criar a la regió d’Østlandet, una zona rural que sovint inspira els seus escenaris. Va començar la seva carrera com a traductor i crític literari abans de publicar la seva primera novel·la. La seva obra es caracteritza per una profunda introspecció psicològica, una narrativa minimalista i una connexió molt forta amb la natura. És conegut internacionalment gràcies a Sortir a robar cavalls (2003), que ha estat traduïda a més de trenta idiomes i ha guanyat diversos premis literaris, consolidant-lo com un dels grans autors nòrdics contemporanis.

Més informació:

• Per Petterson a les Biblioteques
• Per Petterson a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Susi Rodríguez Melero. Bib. del Districte 3. Terrassa.

Aquesta novel·la d’Enric Calpena ens transporta a l’any 985, quan les tropes d’Almansor van atacar i saquejar Barcelona, en un dels episodis més tràgics de la seva història. La trama argumental està protagonitzada per diferents personatges, des de nobles fins a gent del poble, que viuran l’amenaça, la destrucció i les conseqüències del setge. Aquesta obra coral ens facilita molt poder entendre l’impacte humà i emocional que va suposar per a la ciutadania la caiguda de Barcelona.

L’autor combina rigor històric amb una narració àgil però plena de tensió, en reconstruir d’una manera molt rigorosa la ciutat medieval i el clima d’incertesa i inseguretat que patien els seus habitants.

És una lectura molt recomanable per a les persones a qui agradi la novel·la històrica molt ben documentada.

Més informació:

• Enric Calpena a les Biblioteques
• Enric Calpena a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Entrevista a 3Cat
• Enric Calpena a Estat de Gràcia (Catalunya Ràdio)

Recomanat per Marga Fernández. Bib. Districte 4. Terrassa.

Llebretó és la història d’una relació ben especial que s’estableix de forma inesperada entre l’autora i una llebre acabada de néixer.

Tot comença en ple confinament, quan l’autora decideix marxar del tràfec de Londres i instal·lar-se en la campanya anglesa. Allà es trobarà una cria de llebre desemparada i decidirà cuidar-la a casa seva. Però, per l’autora, aquesta anècdota anirà més enllà. La convivència amb l’animal li permetrà reconnectar amb la natura, percebre el temps d’una altra manera, i ser més conscient sobre la vida animal i com l’acció de l’home ha condicionat el món salvatge.

Una història escrita amb un llenguatge atractiu, elegant, que ens permet reflexionar sobre el temps, el control, la vulnerabilitat, l’amor, la intuïció i la necessitat d’aprendre i de conviure amb la natura.

Chloe Dalton és escriptora, assessora política i experta en política exterior. Llebretó és el seu primer llibre i ha estat reconegut amb el Premi Wainwright 2025.

Un llibre molt recomanable que ens ajuda a connectar amb el món que ens envolta.

Recomanat per la Biblioteca Mercè Rodoreda. Sant Joan Despí.

És la primera novel·la de l’escriptora Elisenda Durban i la seva trama ens trasllada a l’antiga Grècia, concretament al segle III aC, per conèixer la vida d’Agnòdike, una jove que desafia les lleis d’Atenes per convertir-se en metgessa.

A través dels seus diaris personals, el relat ens mostra la seva lluita per estudiar i exercir la medicina amb la finalitat d’ajudar altres dones, amagant la seva identitat per evitar la persecució de la justícia.

La novel·la combina aventura, emoció i rigor històric, ja que l’autora és llicenciada en Història Antiga i s’ha especialitzat en Egiptologia, posant el focus en les desigualtats de gènere i en la valentia necessària per trencar les normes socials establertes en aquella època.

És una lectura molt interessant per a qui gaudeixi de la novel·la històrica amb protagonistes femenines fortes, on es recrea una època antiga amb detall i que també connecta amb temes actuals com la lluita per la igualtat i el dret de les dones a exercir professions que els eren vetades.

Més informació:

• Elisenda Durban a les Biblioteques
• Informació del llibre a l’editorial
• Article al Diari de Barcelona
• Reel de Pagès Editors
• Conversa entre Elisenda Durban i Laia Perearnau
• Entrevista al blog del Col·legi de Metges de Barcelona

Recomanat per Marga Fernández. Bib. Districte 4. Terrassa.

Una novel·la intensa i absorbent que atrapa des de la primera pàgina. Ambientada en una petita vall del Pallars Sobirà, la història arrenca amb la inquietant desaparició de l’Alèxia, una nena de nou anys, fet que sacseja profundament tot el poble de Sureny. La recerca col·lectiva, però, pren un gir encara més fosc quan apareix el cadàver d’un jove, nu i degollat, amagat al bosc.

Amb dues incògnites que es creuen —la desaparició de la nena i un assassinat brutal—, la tensió no deixa d’augmentar. L’encarregada del cas és una inspectora dels Mossos d’Esquadra brillant però poc ortodoxa, un personatge complex que aporta força i caràcter a la narració.

La novel·la destaca per la seva atmosfera inquietant, un ritme àgil i una trama plena de girs que mantenen el lector en suspens fins al final. El desenllaç, sorprenent i inesperat, tanca una història tan fosca com captivadora.

Més informació:

• Jordi Coll a les Biblioteques
• Pàgina web oficial
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Núria Munt. Bib. Àngel Guimerà. Matadepera.

Maggie O’Farrell escriu el pròleg a aquesta col·lecció de contes de Charlotte Perkins Gilman. El conte més famós de l’autora és El papel pintado amarillo, un relat gòtic de to inquietant que descriu el descens a la bogeria. És una obra imprescindible per conèixer o descobrir un dels grans arquetips literaris: la boja de l’àtic.

L’epíleg, Por qué escribí "El papel pintado amarillo", contextualitza el conte descrivint el desconeixement de la salut mental de les dones a finals del segle XIX.

Aquest volum conté també els contes Cuando fui bruja, Si yo fuera un hombre i Transformada, que completen una mostra representativa de l’univers literari de l’autora i de la seva mirada crítica envers la condició femenina.

L’obra que dona nom a aquest recull de contes no deixarà indiferent cap lector.

Més informació:

• Charlotte Perkins Gilman a les Biblioteques
• Charlotte Perkins Gilman a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Marina Rovira. Bib. Marta Pessarrodona de Mira-sol. Sant Cugat del Vallès.

Si busques una lectura que et sacsegi i t’obligui a mirar les esquerdes de la història i del desig, Kairós, de Jenny Erpenbeck, és, sens dubte, una parada obligada. Guardonada amb el prestigiós International Booker Prize, aquesta novel·la no és només el relat d’una relació amorosa obsessiva i asimètrica entre una jove estudiant i un home madur a l’Alemanya Oriental; és una autòpsia magistral de la caiguda d’un món. Erpenbeck utilitza la tensió, la traïció i el descoratjament d’aquesta parella com un mirall perfecte del col·lapse de la República Democràtica Alemanya, demostrant que el personal i el polític estan units per fils invisibles però tallants.

L’estil de l’autora és d’una precisió gairebé quirúrgica, amb una prosa densa però magnètica que avança amb el ritme implacable d’un rellotge de sorra. A mesura que el mur de Berlín s’esquerda, també ho fa la psique dels protagonistes, atrapats en un «temps oportú» (el kairós grec) que sembla condemnar-los a la malenconia d’allò que podria haver estat.

És una obra exigent, sí, però profundament gratificant per a qui busqui una literatura que no s’ajupi davant la complexitat humana. Si vols entendre com es desfà una utopia —tant la d’un país com la d’un cor—, aquesta és la teva lectura.

Més informació:

• Jenny Erpenbeck a les Biblioteques
• Jenny Erpenbeck a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Kairós a l’International Booker Prize
• Ressenya a Núvol
• Entrevista a Babelia

Recomanat per Laura Solà. Bib. Volpelleres Miquel Batllori. Sant Cugat del Vallès.

La Fúria, d’Alex Michaelides, perquè és una novel·la psicològica fascinant que enganxa des del primer moment.

L’autor construeix una trama plena de misteris, secrets i girs inesperats que mantenen el lector en tensió contínua. Michaelides crea personatges profunds i complexos que fan que cada pàgina sigui més intrigant.

Si t’agraden els thrillers psicològics plens de suspens, aquesta obra és una elecció perfecta. Una lectura emocionant que et farà qüestionar-ho tot fins al final.

Més informació:

• Alex Michaelides a les Biblioteques
• Alex Michaelides a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Fitxa del llibre a Google Books

Recomanat per Paula Mantecón Tejedor. Bib. Antoni Tort. Castellar del Vallès.

Aquest llibre ens porta al Harlem dels anys trenta, on la comunitat negra lluita contra la pobresa, el racisme i el pes de la religió.

Hi trobem el predicador Gabriel, la seva germana Florence, Deborah, la seva primera esposa, Elizabeth, la seva segona esposa i, sobretot, John, el seu fill. A través d’ells, James Baldwin mostra la força i les contradiccions de viure en un món marcat per la fe i la discriminació.

El gran tema és la revelació de Déu, que arriba de manera diferent al pare i al fill. Mentre en Gabriel busca autoritat a través de la religió, en John es veu obligat a enfrontar-se al conflicte entre la fe, la llibertat i una sexualitat que s’escapa de la norma religiosa.

Amb un estil intens i punyent, Baldwin retrata no només les injustícies socials, sinó també la batalla interior de trobar qui som en un món ple de prejudicis. Cent per cent recomanable.

Més informació:

• James Baldwin a les Biblioteques
• James Baldwin a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Vídeo sobre l’obra

Recomanat per Carme Sanuy. Bib. Central. Terrassa.

L’any 2014 el director Alberto Rodríguez va aconseguir, a banda d’altres guardons, deu premis Goya —entre els quals la millor direcció, el millor guió original i la millor pel·lícula— per La isla mínima. No era la primera obra d’aquest autor sevillà, que ha treballat tant com a guionista com en la direcció, però sí la que li ha aportat més reconeixement.

La història transcorre en un poblet imaginari situat en algun punt de les maresmes del Guadalquivir l’any 1980. Dos policies de Madrid arriben amb l’encàrrec d’investigar la desaparició d’unes germanes adolescents. Tots dos arrosseguen càstigs dels seus comandaments, però per causes oposades: l’un per ser progressista i l’altre per ser un nostàlgic del franquisme i dels seus mètodes repressors. L’ambientació, tant pel que fa al moment històric de la Transició com a la geografia andalusa, és impecable. Els paisatges aeris semblen una composició artística contemporània propera a la irrealitat.

Tant en Javier Gutiérrez com la Nerea Barros van rebre un premi Goya per les seves interpretacions. Però tan destacables com les seves són les d’en Raúl Arévalo, l’Antonio de la Torre o en Salva Reina.

És una pel·lícula policíaca fosca que aconsegueix fer d’una història local i arrelada a una època molt concreta un retrat del mal i dels temors humans universals.

Més informació:

• Alberto Rodríguez a les Biblioteques
• La pel·lícula a la Viquipèdia

Recomanat per Roser Jordà Sanuy. Bibliobús La Mola. Terrassa.

Noia desapareguda (Girl, Missing), escrita per Sophie McKenzie, és una de les seves obres més conegudes i la que la va donar a conèixer com una autora destacada dins la literatura juvenil contemporània. Publicada l’any 2006, la novel·la va rebre una gran acollida per part del públic adolescent gràcies a la seva capacitat per combinar el misteri amb una forta càrrega emocional. McKenzie ha construït una trajectòria literària centrada en temes intensos i propers als joves, com la identitat, la família i la confiança, sempre amb un estil àgil i directe.

La protagonista d’aquesta història és la Lauren, una adolescent adoptada que comença a qüestionar-se els seus orígens. Quan troba una pàgina web de nens desapareguts, creu reconèixer-s’hi i inicia una investigació que la portarà a descobrir secrets inquietants sobre el seu passat i a esbrinar si, en realitat, va ser segrestada quan era petita. Amb l’ajuda d’en Jam, el seu millor amic, s’endinsarà en un viatge perillós, ple de girs inesperats, mentides i emocions a flor de pell.

El que fa especial Noia desapareguda és la seva habilitat per mantenir el suspens des del primer capítol, però també per tractar temes profunds com el sentiment de pertinença i la recerca de la pròpia identitat. McKenzie no només crea una trama captivadora, sinó que connecta emocionalment amb el lector, fent-lo partícip de les angoixes i les decisions de la protagonista. És una lectura intensa, emocionant i molt recomanable, especialment per a joves que busquen històries que els facin reflexionar sense renunciar a l’aventura i la tensió narrativa.

Més informació:

• Sophie McKenzie a les Biblioteques
• Sophie McKenzie a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Informació del llibre a l’editorial
• Recomanació en vídeo

Recomanat per Lorena Bonil. Bib. del Districte 5. Terrassa.

David Bueno i Torrens (Barcelona, 1965) és doctor en Biologia, professor i investigador de genètica a la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria professional i acadèmica s’ha desenvolupat entre Barcelona i Oxford. És especialista en genètica del desenvolupament, neurociència, la seva relació amb el comportament humà i l’àmbit educatiu.

En aquest llibre ens respon algunes de les preguntes que alguna vegada ens hem pogut fer: com és el cervell? Què són les neurones i com funcionen? Són diferents el cervell masculí i el femení? Què són les emocions i per a què serveixen? Com ens afecta la lectura? Per què somniem? Què és la creativitat i com la genera el cervell?… I així fins a 100 preguntes en què l’autor ens dona resposta per conèixer millor aquest òrgan tan complex i fascinant.

El cervell és l’última frontera per saber com som nosaltres mateixos, per saber qui som i com som, per què fem el que fem i ens comportem com ho fem. També per reflexionar sobre si ho podríem fer diferent.

I si voleu saber com mantenir-lo sempre jove i augmentar la vostra capacitat cognitiva, busqueu els capítols on se’n parla a la vostra biblioteca més propera o mitjançant la Biblio Digital!

Més informació:

• David Bueno i Torrens a les Biblioteques
• David Bueno i Torrens a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Vídeo-entrevista amb David Bueno

Recomanat per Núria Munt. Bib. Àngel Guimerà. Matadepera.

Ens situem l’any 1937. Un jove fotògraf viatja amb l’encàrrec de realitzar un reportatge a les planes agrícoles d’un territori dels Estats Units afectat per una terrible sequera i enormes tempestes de pols i sorra: el Dust Bowl.

La pols, el vent, l’aridesa, les tempestes i, sobretot, els habitants d’aquesta regió influeixen profundament en la visió del protagonista. La seva ingenuïtat inicial com a fotògraf, la seva actitud envers el món i, en resum, el seu jo més íntim queden fortament impressionats per tot el que viu i veu a través de l’objectiu de la seva càmera, fins a qüestionar-se tot allò que motiva tant la seva vida com la seva professió.

L’obra d’Aimée de Jongh, autora neerlandesa premiada per la seva feina, mostra, en una obra històrica i periodística de ficció, un episodi de l’Amèrica contemporània i com l’acció de l’home afecta els ecosistemes que treballa i transforma.

Obra rica, emocional, molt ben documentada i amb un estil d’il·lustració senzill i expressiu, que ens convida a conèixer una catàstrofe que, tot i situar-se gairebé cent anys enrere, és ara totalment vigent. Un còmic per gaudir, que ens farà reflexionar.

Més informació:

• Aimée de Jongh a les Biblioteques
• Aimée de Jongh a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Jaume Águdo López. Bib. Districte 2. Terrassa.

La riuada és el títol del primer llibre de la saga Blackwater, composta per cinc volums més, i que ens presenta una família, els Caskey, i les maniobres que ha de fer per salvar el seu patrimoni davant d’una riuada ingent que ha arrasat pràcticament tot el poble de Perdido, que també és el nom del riu devastador.

Els Caskey, una de les tres famílies més riques del poble, amb la intransigent Mary-Love al capdavant i l’Oscar, el seu sol·lícit fill, hauran de fer front a totes les destrosses causades per la riuada. Aquí cal sumar-hi l’aparició de l’enigmàtica Elinor Dammert, que farà mans i mànigues per formar part dels Caskey. Aquest és el punt de partida d’una prosa amena, atractiva i addictiva, amb tocs de fantasia i terror que donen a la història un aire molt inquietant.

La trama està molt ben vertebrada i els personatges són d’una complexitat exquisida, sobretot els femenins, que amb les seves personalitats elèctriques porten tot el pes de la història. Blackwater són els Caskey, però també l’Amèrica més profunda, on el racisme i el classisme s’hi passegen amb tota impunitat. Literalment, no podreu deixar de llegir aquest primer volum i, quan us en quedi poc per acabar-lo, ja estareu pensant en el següent. I així, sense parar, fins al final.

Més informació:

• Michael McDowell a les Biblioteques
• Michael McDowell a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• La saga Blackwater a la Viquipèdia

Recomanat per Mònica Mimó. Bib. Antoni Tort. Castellar del Vallès.

Brandon Sanderson és conegut per les seves obres dedicades a la literatura fantàstica. Va publicar la seva primera obra, Elantris, el 2005. Poc després arribaria la primera part de la seva trilogia més coneguda, Nacidos de la Bruma, amb la qual ha obtingut un gran èxit internacional. Al llarg de la seva carrera ha rebut nombrosos premis, com el John W. Campbell, l'UPC, el Whitney, l'Hugo o el World Fantasy Award.

El guix que un alumne pateix més és el que té el professor de matemàtiques quan li toca sortir a la pissarra a resoldre un problema. A principis del segle XX alternatiu on viu Joel, les coses són una mica diferents. Les Illes Unides estan amenaçades per unes criatures salvatges. Aquests monstres, tot i ser petits i fets de guix, són capaços de menjar-se una persona en pocs segons.

Els rithmatistes són els únics que poden lluitar-hi. Aprenen la difícil disciplina de les línies i el guix en acadèmies com Armedius. És aquí on estudia Joel, que, tot i no tenir massa bones notes, és capaç de dibuixar les defenses rítmiques més complexes amb la precisió d’un mestre. Podrà ajudar d’alguna manera davant la desaparició de diferents rithmatistes?

L’obra està a l’altura de la fama de l’autor, amb un estil clar, senzill i que atrapa des de la primera pàgina. No hi falten girs argumentals ni un ritme cada vegada més accelerat. El sistema de màgia que trobem al llibre ja ha seduït milers de lectors amants dels jocs d’estratègia. Vols ser el següent?

Més informació:

• Brandon Sanderson a les Biblioteques
• Brandon Sanderson a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Anna Capdevila Vilanova. Bib. de Mira-sol Marta Pessarrodona. Sant Cugat del Vallès.

L’estiu que la mare va tenir els ulls verds, de Tatiana Tibuleac, és un llibre especial que destaca tant pel seu estil poètic i líric com per la profunditat emocional de la història.

Trobarem en el relat metàfores, imatges simbòliques i el salt constant entre el passat i el present. El relat és molt emotiu i colpidor. Què signifiquen els ulls verds de la mare? Són una metonímia, una manera de representar la mare sencera a través d’una sola part? Segons el moment o l’emoció, la descripció dels ulls canvia, reflectint com el protagonista percep la seva mare. És un recurs poètic molt potent i poc habitual en prosa.

Un altre aspecte del qual ens parla Tatiana Tibuleac és el de les malalties mentals del protagonista i els seus brots. Això provoca reflexions sobre les conseqüències d’una infància sense amor ni referents afectius, i com això pot derivar en problemes greus d’identitat i estabilitat emocional. A la novel·la trobem frases profundes, descripcions colpidores i moments irònics o fins i tot còmics (com el xantatge a la psiquiatra), que serveixen de respir dins el dramatisme del llibre. És un llibre que no et deixa indiferent.

Més informació:

• Tatiana Tibuleac a les Biblioteques
• Tatiana Tibuleac a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Vídeo sobre l’obra

Recomanat per Bib. Central. Terrassa.

Fum, d’Ivan Turguénev, un dels aspectes més destacats és la lluita interna del protagonista, que es veu atrapat entre les expectatives socials i les seves pròpies aspiracions. La tensió entre el deure, la passió amorosa i els ideals personals genera un conflicte profundament romàntic, que recorda les influències del Romanticisme alemany, especialment en el contrast entre civilització i barbàrie que Turguénev explora a través dels seus personatges. A mesura que la història avança, les decisions del protagonista reflecteixen aquest dilema constant entre la raó i el sentiment.

A aquesta tensió interna s’hi afegeix el retrat de la societat aristocràtica russa. Turguénev utilitza un humor irònic per criticar la decadència d’aquest grup social. El comentari «Una de ellas era tan anciana que infundía temor a que, de un momento a otro, se deshiciera en polvo» exemplifica perfectament aquest estil humorístic, que no només fa riure, sinó que també convida a reflexionar sobre el pas del temps i el deteriorament de les estructures socials.

La manera en què Turguénev s’adreça al lector és fantàstica. Ens fa partícips de la història. Aquesta proximitat entre el narrador i el lector afegeix una sensació d’intimitat i de complicitat que fa que l’experiència de lectura sigui més profunda. Com a lectors, sembla que ens veiem atrapats en els mateixos dilemes i emocions dels personatges.

Més informació:

• Ivan Turguénev a les Biblioteques
• Ivan Turguénev a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Bib. Central. Terrassa.

La infanticida, malgrat la seva brevetat, és una obra d’una intensitat colpidora que no deixa ningú indiferent. La història de la Nela sacseja per la seva cruesa i perquè posa al descobert les moltes capes de violència i repressió que envolten la protagonista. No només és víctima del seu acte extrem, sinó també —i sobretot— de la societat que l’envolta, de la seva família i d’un sistema que no li ofereix cap escapatòria.

La Nela és ignorada per un pare i uns germans que la menystenen, i és enganyada per en Reiner, un home que juga amb els seus sentiments i la deixa embarassada. En cap moment rep comprensió ni suport per part de la comunitat, que es limita a jutjar-la amb duresa. Quan finalment comet l’infanticidi, l’única resposta social és tancar-la en un manicomi, sense ni tan sols intentar comprendre les causes profundes del seu patiment. En aquest sentit, es pot interpretar que la societat també és responsable del crim: per haver-la abandonat, per haver-la marginat i per no haver-la escoltat.

Malgrat la tragèdia, hi ha moments de gran bellesa, com les escenes en què la Nela corre a trobar-se amb en Reiner, únics instants en què respira amor i llibertat. Aquest contrast entre la felicitat efímera i la condemna social reforça l’efecte devastador del final. Literàriament, l’obra s’emmarca dins el naturalisme i mostra sense filtres la brutalitat de l’entorn rural, molt lluny de qualsevol visió idealitzada. També qüestiona les normes de classe: la Nela només és ben vista si es relaciona amb algú del seu estatus, la qual cosa posa en relleu com el classisme travessa totes les capes socials.

Finalment, cal destacar el coratge de Víctor Català per defensar, encara que sigui de manera velada, el dret de la dona a estimar i viure la seva sexualitat amb llibertat. La infanticida és, sens dubte, una obra que remou, que incomoda i que ens obliga a mirar de cara les injustícies estructurals que encara avui tenen ressò.

Més informació:

• Víctor Català a les Biblioteques
• Víctor Català a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Vídeo sobre l’obra

Recomanat per Bib. Central. Terrassa.

La Care Santos ens torna a emocionar amb aquesta història increïble, inspirada en uns fets reals que van ocórrer a una cosina seva, mestra. Es tracta de dues narracions en primera persona explicades amb destresa i perfectament trenades pel jove protagonista de l’obra, el Dani, un adolescent amb uns gustos musicals exquisits. El noi s’ha perdut i necessita comunicar-se amb la seva família. Té un munt d’ensenyaments guardats que vol treure a la llum, però no troba les paraules adequades. Per això busca ajuda en unes velles cançons de fa tres dècades. Segur que coneixes algú d’aquesta generació! I gairebé amb absoluta seguretat t’atraparan de seguida la lletra i la melodia d’algunes cançons inoblidables que surten al relat!

Quan s’apaguen els llums estava pensada inicialment per a un públic juvenil però, segons Santos, «pot agradar igualment al lector adult, perquè una part de la història està ambientada a finals dels 80 i principis dels 90 i té múltiples referències musicals a l’època». Té una trama d’intriga i suspens, amb algun element paranormal i de thriller. Està protagonitzada per aquest adolescent misteriós que apareix sobtadament una nit en una benzinera, abandonat per l’autocar que porta uns alumnes de viatge de fi d’estudis.

Està dedicada al marit de l’autora, el Demi Olmedo. És col·laborador de Mataró Ràdio i un expert en tota mena de música. Ell la va ajudar a triar amb encert la banda sonora de la novel·la amb les seves cançons preferides.

En resum, es tracta d’una novel·la molt recomanable per a tots els seguidors de la Care Santos i per als lectors de totes les edats que la vulguin gaudir.

Més informació:

• Care Santos a les Biblioteques
• Care Santos a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Entrevista a tvmataró
• Vídeo sobre l’obra

Recomanat per Bib. Districte 3. Terrassa.

Heu escoltat mai aquesta banda vallesana d’una trajectòria tan fora de sèrie? Un duet que neix de l’ska i el punk fins a apropar-se a sonoritats més extremes, improvisació i peces infinites amb ritmes poc convencionals. Edi Pou i Pau Rodríguez tenen mil cares i totes frenètiques. La seva trajectòria els ha portat a festivals nacionals i internacionals, a sales petites i aules d’escoles, fins a rebre el Premi Ciutat de Barcelona el 2015, per la seva tasca pedagògica i filosofia militant d’autoedició.

En aquest disc els podem escoltar amb el flamenc Perrate. ‘Jolifanto’ és la primera paraula d’un poema dadaista d’Hugo Ball, però Jolifanto ara també és un disc protagonitzat per la convergència de dues escenes musicals ben diferents amb un anhel d’experimentar i explorar la rítmica de la música. Amb el cantautor ens deixem emportar per un so aparentment descontrolat i, no obstant això, minuciosament estudiat: res està fora de lloc, tot i els ecos de rave.

Cal tenir la ment oberta, cal transitar entre gèneres i continuar arriscant per alimentar la curiositat i la passió per la música. L’inclassificable duet català i la veu hipnòtica de Perrate ens regalen un viatge a una amalgama d’estils que vibren, es desboquen i t’atrapen amb una energia magnètica de noise, jazz i flow flamenc.

Més informació: 

• Za! a les Biblioteques
• Za! a la Viquipèdia
• Perrate a les Biblioteques

Recomanat per Amaya Lomba. Bib. Central. Cerdanyola.

De què serveix un tresor quan no tens amics? Per a què vols tot l’or del món quan ets el més dolent dels dolents?

Els bons llibres no passen mai de moda, aquest clàssic amb una il·lustració fosca i, a la vegada, radiant, ens ensenya que fins i tot els gestos més reprovables es poden purgar.

Els tres bandits assalten els camins a la cerca de fortuna fins que troben a una nena orfe que decideixen cuidar. La seva pregunta serà cabdal: “Per a què voleu aquest tresor?”. Efectivament, la resposta no serà fàcil. L’avarícia, sovint, té la ferotgia i l’instint d’un animal salvatge. Aquesta pregunta, aparentment, innocent els canviarà la vida. Els tres bandits faran servir tots els diners per a infants sense família i en fundaran una de pròpia.

Estendre la mà és un gest més poderós que apuntar amb un trabuc. Ho intentem?

Recomanat per Amaya Sierra Lomba de la Biblioteca Central de Cerdanyola del Vallès

Considerades les Aretha Franklin i Billie Holiday espanyoles, les germanes Fernanda i Bernarda de Utrera van guanyar-se el respecte del món del flamenc, un àmbit ple de masculinitat on les dones havien d’anar una mica més enllà per ser reconegudes. De ben joves es van obrir pas als tablaos de Madrid, tot i la ferma oposició del seu pare. Des d’aquell moment es van fer imprescindibles i no van parar de treballar, trepitjant els escenaris de mig món.

La veu trencada de Fernanda no deixa indiferent ningú. Recorda les grans dames del blues. El vibrat de Bernarda és únic i atrapa des del primer moment. Inseparables fins a la mort de la primera, en aquest CD trobem una recopilació dels diferents palos que interpretaven de manera pura i salvatge, deixant empremta fins i tot als neòfits en aquest art.

Més informació:

• Fernanda de Utrera a les Biblioteques
• Bernarda de Utrera a la Viquipèdia
• Fernanda i Bernarda de Utrera a Andalusia.org
• Vídeo sobre Fernanda i Bernarda de Utrera
• Selecció musical a YouTube
• Fernanda i Bernarda de Utrera a Spotify
• Documental de RTVE sobre Fernanda i Bernarda de Utrera

Recomanat per Luis Julian Olias. Bib. Central Gabriel Ferrater. Sant Cugat del Vallès.

Es tracta d’un thriller psicològic intens i absorbent, amb una narrativa que enganxa des del primer moment. Els protagonistes són un matrimoni format per la Victoria Barnett i l’Adam. La Victoria, a causa d’un accident domèstic —va caure per les escales de casa seva—, fa temps que es desplaça amb cadira de rodes i necessita ajuda constant per poder seguir amb el dia a dia.

L’atzar fa que l’Adam conegui la Sylvia Robinson, una dona que es troba buscant feina. Davant d’aquesta coincidència, ell li ofereix el lloc d’assistenta per ajudar la seva dona, especialment en els àpats i altres necessitats bàsiques. La Sylvia accepta la feina i es trasllada a la majestuosa mansió on viu la parella.

A partir d’aquí, amb una escriptura àgil, directa i plena de ritme, l’autora ens endinsa en una trama plena de suspens, secrets i girs inesperats. Cada capítol ens fa dubtar del que sabem, i el lector es veu arrossegat per una espiral de sospites, tensions i revelacions que mantenen la intriga fins a l’última pàgina. És una lectura ideal per als amants dels thrillers amb psicologia i misteri a parts iguals.

Més informació:

• Freida McFadden a les Biblioteques
• Informació del llibre a l’editorial
• Vídeo sobre l’obra
• Entrevista a l’autora

Recomanat per Carme Sanuy. Bib. Central. Terrassa.

Recomanem aquesta novel·la magistral, Casada i callada, que aborda el matrimoni i el divorci després del franquisme amb realisme i sense dramatisme, en una època en què el maltractament a les dones dins del matrimoni es vivia amb resignació i naturalitat.

És una història centrada en un model de dona tradicional i en un context rural carregat d’un masclisme persistent. La protagonista és una noia d’un poble petit anomenat Llucena. A través de la seva vida veiem una profunda radiografia de la societat rural de Castelló des dels anys setanta fins als noranta.

Es tracta d’una jove mestra, filla dels forners, que es cria sense haver sortit mai de la seva comarca. Narra la vida del poble, els costums i els canvis que es produeixen en l’àmbit econòmic i social. Ella, com totes les dones del poble, pensa a casar-se i formar una família.

Una de les virtuts de l’obra és el to amb què narra l’acció. Fa servir un llenguatge àgil i distès en un registre local que aporta molta autenticitat als diàlegs. Aquesta lectura ens convida a reflexionar, a revisar i a modificar conductes del tot inacceptables. Ens mostra l’exemple de persones que no volen acceptar el rol que els ha estat assignat. Algunes coses han quedat superades, però encara queda molta feina per fer.

Emma Zafón (Llucena, 1987) és una periodista i escriptora valenciana que ha treballat en diverses redaccions del País Valencià, Aragó, Andorra i Catalunya. Ha tractat temes econòmics, polítics, socials i culturals. Ha sigut cap d’informatius del Canal Terres de l’Ebre, on va impulsar el primer telenotícies territorial de la Xarxa Audiovisual Local. Casada i callada (2023) és la seva primera novel·la en solitari després d’escriure No iba a salir y me lié juntament amb Chimo Bayo.

Més informació:

• Emma Zafón a les Biblioteques
• Emma Zafón a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Vídeo sobre l’obra

Recomanat per Maria Jesús Rodríguez Melero. Bib. Districte 3. Terrassa.

Wicked Little Letters (Pequeñas cartas indiscretas) és una pel·lícula de comèdia negra basada en uns fets reals que van succeir als anys vint en un petit poble d’Anglaterra.

La història d’aquesta pel·lícula es basa en un seguit de cartes que rep una de les protagonistes principals i que després es fa extensiu a altres persones del poble. Aquestes cartes, de caràcter ofensiu i groller, fan obrir una investigació policial per descobrir qui pot ser l’autor o autora dels fets. Una dona força liberal per a l’època i mare d’una nena es converteix en la principal sospitosa de la investigació i s’enfronta a perdre’n la custòdia. L’entrellat de tot plegat sortirà a la llum gràcies a la perseverança i la perspicàcia d’una persona del cos de policia.

Una pel·lícula que et transporta a temps passats i on les dones juguen un paper molt important.

Més informació:

• La pel·lícula a les Biblioteques
• La pel·lícula a la Viquipèdia
• Informació de la pel·lícula a la distribuïdora
• Tràiler oficial (VO)

Recomanat per Rosa Dual. Bib. El Castell. Vacarisses.

Thriller psicològic que captiva des de la primera pàgina. Ogi desperta després d'un accident de cotxe que l'ha deixat completament paralitzat i en què ha mort la seva esposa. Incapaç de moure's o de comunicar-se amb normalitat, queda sota la cura de la seva sogra, una dona consumida pel dol. Confinat en una habitació i atrapat dins del seu propi cos, només li queden els records del seu matrimoni mentre, al jardí de la casa, la seva sogra cava obsessivament un pou que sembla amagar molt més que terra remoguda.

Amb una prosa precisa i una atmosfera opressiva, Hye-Young Pyun construeix una història en què la tensió augmenta de manera constant i res no és tan simple com sembla. A mesura que afloren els secrets del passat, el lector descobreix que el veritable horror no rau en l'accident, sinó en les relacions humanes, la culpa i els silencis. Una novel·la intensa i absorbent que manté el misteri fins al final i que deixarà empremta en els amants del suspens psicològic.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Ambientada a la Viena dels primers anys de la postguerra, una ciutat marcada per les ferides del conflicte i per la difícil reconstrucció moral i material. A través de diversos personatges que tornen de l'exili o intenten refer les seves vides entre les ruïnes d'un món desaparegut, l'autora explora amb una gran sensibilitat els sentiments de desarrelament, culpa i pèrdua d'identitat. Lluny de presentar un relat èpic del retorn, la novel·la posa el focus en les contradiccions i els silencis que acompanyen aquells que descobreixen que la llar que recordaven ja no existeix.

Amb un estil elegant, subtil i profundament observador, capaç de retratar tant la decadència d'una ciutat com la complexitat emocional dels seus habitants. La novel·la destaca per la seva mirada humanista i per la manera com construeix personatges plens de matisos, sense judicis simplistes: una lectura pausada i reflexiva que convida a pensar sobre la memòria, la pertinença i la dificultat de reconciliar-se amb el passat. El redescobriment d'aquesta obra, publicada pòstumament dècades després de la mort de l'autora, confirma la vigència d'una veu literària de gran qualitat que mereix ocupar un lloc destacat en la narrativa europea del segle XX.

Miquel Àngel Ramos ens presenta un viatge per la península ibèrica una mica peculiar: un trajecte en bicicleta des de l'Alt Empordà fins l'Algarve portuguès, concretament, des del Cap de Creus fins al Cabo São Vicente. Aquests dos punts representen els indrets més allunyats de la península i l'autor els vol unir a través de 28 etapes molt ben detallades. 

Una aventura que ens narra la història d'alguns punts clau que trobarem pel camí, la geografia i la flora i la fauna, que encisarà a uns i altres amb una narrativa feta amb les paraules justes. Amb el sol a l'esquena anem passant etapes fins arribar al nostre destí, alhora que l'autor va deixant anar algunes petites pinzellades de crítica social i existencial sobre el model de vida establert, posant èmfasi també a l'emergència climàtica que ens envolta i sobre la qual hem de fer alguna cosa per combatre-la. A tot això, cal sumar-li també unes boniques il·lustracions amb què ens acompanya el nostre protagonista al llarg d'aquests pràcticament 2.000 quilòmetres de ruta. 

Pots seguir també la ruta a través del següent vídeo: 

Corren mals temps per a la cal·ligrafia antiga. L’erudició i l’alta cultura són en vies d’extinció. Quan la Facultat de Lletres rep la visita d’una delegació del Ministeri de Cultura, a fi d’avaluar la continuïtat del Departament, dos professors universitaris, una alumna en pràctiques i una catedràtica viuen uns moments força agitats. El curs acadèmic està a punt de finalitzar i el seu món professional és a punt d'anar-se'n en orris pel desprestigi de les Humanitats.

Són diversos els factors que els juguen en contra, a més de la pressió de les noves tecnologies. N’hi ha un, però, estrictament personal, que ha pres la forma d’una rivalitat latent, entre en Bràssica, un home escèptic, de mentalitat molt pràctica i cap del Departament, i el professor Mistral, un seductor empedreït, amb ideals antisistema i molt rebel.

L’un i l’altre tenen interessos contraposats i miren d’acaparar l’Acàcia, l’alumna, una noia que neda entre dues aigües i que sobreviu a les seves envestides mentre aspira a obtenir una plaça d’ajudant. La catedràtica Sempere, en canvi, amb el pas dels anys, s’ha convertit en una dona excèntrica i molt suspicaç que viu tancada en la seva torre de vori fingint que no s’adona de res, mentre malda per adaptar-se als canvis que s’estan produint.

En el moment en què l’Acàcia ha de presentar la seva tesi doctoral, es produeix però un punt d’inflexió. A partir d’aleshores, comença a esquinçar-se el joc d’aparences que tots quatre havien estat sostenint i l’argument es torna molt incandescent. Perquè, tot d’una, descobrim que els personatges es troben atrapats en un triangle amorós que no havia quedat del tot resolt i que arrossegarà en Mistral i en Bràssica a sostenir un tour de force vertiginós. Una guerra soterrada que esclatarà ben aviat descobrint el costat més fosc de cada personatge, fent aflorar els seus pecats i les seves armes: la manipulació maquiavèl·lica, la tortura psicològica, el fingiment pervers, les traïcions, l’obsessió malaltissa, o les deslleialtats mai perdonades, es convertiran en els ingredients d’unes relacions que aniran fermentant fins a arribar a un final apoteòsic no exempt de tints macabres.

Núria Perpinyà, l’autora d’aquest text dramàtic, ha aconseguit un equilibri perfecte entre la necessitat de distreure els espectadors amb un fals argument i un plantejament adobat amb una comicitat enganyosa per ocultar una realitat esfereïdora: la cultura no ha estat capaç de convertir-nos en éssers millors.

Una veritat que es desclou enmig d’un món solemne i rigorós com l’àmbit acadèmic de nivell universitari, en un moment en què aquesta solemnitat i aquest rigor estan a punt de desaparèixer. I precisament per això, sorgeixen les tensions entre uns personatges dominats per la mesquinesa i uns defectes de caràcter que posen de manifest aquesta realitat oculta, reduint-los a criatures ridícules, a punt d'esclatar d'una manera salvatge.

Aquells que us aventureu a llegir el text, no us perdeu les acotacions escrites a la manera dels marginalia medievals. Una llicència formal de l'autora que evoca allò que pensen i senten els protagonistes i que esdevé el ressò dels seus pensaments, un eco dels seus sentiments i de les seves paraules que es van repetint com un trepant que va foradant l'ànima. Són idees que reverberen reiteradament i que s'integren en la representació per emmarcar un discurs elegíac, pel dolor que provoquen els desenganys; per una civilització que s'apaga; per una cultura desfasada, associada al món analògic i a la Cal·ligrafia; per uns ideals i valors que s'han acabat estavellant contra els nou paradigma d'una civilització tecnificada i mercantilitzada en extrem, que tampoc farà que els éssers humans siguin millors, més lliures i més dignes.

Una esplèndida escena, concebuda amb una sensibilitat exquisida, destaca dins d'aquest panorama: s’hi barregen l’erotisme i el lirisme en un moment en què s'uneixen amorosament dos dels protagonistes. És el contrapunt necessari perquè l’espectador agafi forces abans d’encarar la gran davallada, la derrota final d'aquest humanisme, d'aquesta alta Cultura, d'aquesta elit intel·lectual que s'omple amb uns diàlegs colpidors i delirants abans de caure en l'animadversió més insòlita.

Són les llums i les ombres d’unes criatures el record de les quals, ja us ho advertim, us deixaran el cor roent. Perquè el passat pot acabar pesant massa, com les decepcions, les frustracions mal digerides o els zels patològics. I un cop reaccionen tots aquests elements, és impossible deturar-ne l'efervescència: la venjança contra els altres, aleshores, pot arribar a ser espaordidora.

Recomanat pel Servei de Biblioteques de Sant Cugat del Vallès.

Aquest llibre ens mostra com el col·lectiu LGTBIQ+ ha transformat el món a través de les arts des dels seus inicis, fins a l’actualitat. Amb cada capítol inspirat en un color diferent de la bandera de l’arc de Sant Martí, Claramore explora l'obra d'artistes com Tolouse Lautrec, Rubens, Hilma af Klimt o Natalie Barney i el seu impacte en la sexualitat, les dissidències, la salut, l'orgull, l'espiritualitat o el racisme al llarg de la història. Combinant arts plàstiques, fotografia o escultura, ens recordarà la capacitat de crear, resistir i brillar més enllà d'etiquetes i escàndols.

Per a qualsevol que hagi sentit que no encaixava, que hagi buscat referents i que hagi estimat fora dels marges.

* Recomanat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Deu anys després de la mort del seu pare, el narrador d’aquest llibre decideix escriure la seva història. Amb l’ombra del suïcidi que priva del dol, es pregunta: és possible trobar les paraules en un comiat que no es va produir? Així, aquest relat personal i íntim esdevé una recerca per entendre com es forgen els vincles familiars, a què condemna el silenci, on s’amaga la veritat d’una història.

Un llibre delicat, savi i vital sobre els vincles familiars, l’absència i l’escriptura. Una elegia fulgurant.

* Recomanat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

L'any 1982, la Dawn és una dona que s'esforça per ajustar-se a una maternitat acabada d'estrenar. Un dia coneix la Hazel i l'amor irromp amb una força arrabassadora dins seu. Quan ho confessa al seu marit desencadena un seguit d'esdeveniments que l'obligaran a abandonar tot el que l'envolta, incloent-hi la seva filla. Quaranta anys després, en Heron descobreix que té càncer i li queden pocs mesos de vida. Creu que l'hi hauria de dir a la seva filla, però com s'afronta la veritat en una relació basada en els silencis?

Un assumpte familiar és una exploració bellíssima dels prejudicis socials i els límits de l’amor. Claire Lynch ha escrit una primera novel·la sobre les relacions paternofilials i el dolor d’una mare convertida en una figura absent per haver-se atrevit a estimar de manera lliure.

*Recomanat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Arrossos: tots els secrets i receptes és una obra imprescindible per a qualsevol amant de la cuina que vulgui aprofundir en un dels plats més emblemàtics del nostre patrimoni gastronòmic.

Josep Lladonosa és tot un referent de la cuina tradicional catalana, reconegut tant per la seva tasca com a cuiner com per la seva feina de divulgador. Amb rigor i passió, ha contribuït a preservar i transmetre el patrimoni culinari del país, convertint-se en una veu autoritzada en la matèria.

En aquesta obra, Lladonosa recull una àmplia varietat de receptes d’arrossos, des dels més clàssics fins a d’altres de més elaborats, acompanyades d’explicacions sobre tècniques, tipus d’arròs, brous i punts de cocció... elements clau per aconseguir resultats òptims. No només ensenya a cuinar, sinó que ajuda a entendre els secrets que fan que cada plat sigui un èxit. A més, aquest receptari destaca tant per la claredat de les explicacions com per la voluntat de preservar i transmetre el saber popular, fent-la accessible tant a cuiners novells com a aficionats amb experiència.

Una obra que convida a posar-se el davantal, ideal per descobrir, aprendre i gaudir de l’art de cuinar arrossos.

Recomanat per Núria Maymó. Biblioteca Municipal Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts. 

Estudi de les relacions interpersonals en l’àmbit laboral, especialment davant de conductes conflictives o tòxiques que poden afectar el clima de treball. L’autor, Juan Luis Urcola, defensa una aproximació basada en el diàleg, l’escolta activa i el suport a la persona abans de recórrer a mesures disciplinàries o sancionadores. A través d’exemples pràctics, reflexions i eines de gestió, el llibre ofereix estratègies per comprendre l’origen dels conflictes, millorar la comunicació i afavorir la convivència i el rendiment dels equips. Es tracta d’una lectura especialment útil per a responsables de recursos humans, directius i professionals interessats en el lideratge i la resolució constructiva de conflictes.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La dra. Consuelo Borràs Blasco explica de manera divulgativa els avenços científics relacionats amb l'envelliment i la longevitat. Analitza els factors que influeixen en una vida llarga i saludable, com l'alimentació, l'activitat física, els hàbits de vida i els descobriments més recents de la recerca biomèdica. Amb un llenguatge accessible i basat en evidències, el llibre ofereix una visió optimista però rigorosa sobre com podem augmentar la nostra qualitat de vida i afavorir un envelliment més saludable. És una lectura interessant per a qualsevol persona que vulgui conèixer què diu la ciència actual sobre viure més anys i en millors condicions.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Toca'm a les fosques i altres relats és la primera incursió en la narrativa d’Ian Bermúdez (Sant Sadurní, 1979), un recull de cinc contes eròtics entorn de les vivències d’homes trans i els seus vincles. L’autor, que compta amb el poemari Ser h(u)ome*∞(à) (Bellaterra, 2015) i dos còmics, Transito (Pol·len, 2015) i Transitem (Pol·len, 2021), continua indagant en les experiències de les persones trans per acostar-nos a una realitat molt poc present a la literatura. Amb un estil clar i proper, ens convida a aquests moments íntims amb humor i tendresa, per compartir el gaudi dels cossos i de pas reflexionar sobre les relacions, el consentiment i les barreres mentals que ens han inculcat sobre com han de ser i comportar-se les persones. Aquí l’erotisme forma part d’unes vides reals i quotidianes, amb les que qualsevol es pot identificar alhora que s’obren nous horitzons.

Més informació:

• Comença a llegir 

Recomanat per Eric Sancho Bru. Bib. Ramon Bosch de Noya. Sant Sadurní d'Anoia.

Bryan Washington (Houston, Texas, 1993) és un autor estatunidenc afrodescendent a qui vam descobrir amb Memorial (l’Altra Editorial, 2022), una novel·la sobre la relació entre dos homes i la família. A Comida familiar, que va rebre el Lambda Literary Award of Gay Fiction 2024, retrobem personatges on es creuen les cultures americanes i asiàtiques i on es mostren les relacions de la família de sang i la família escollida. Situant l’acció en un Houston en ple procés de gentrificació, les veus dels diferents personatges ens conviden a conèixer els Estats Units menys populars, els formats per famílies migrants de tot arreu, on es barregen els aromes de moltes cuines diverses, amb uns plats que s’ofereixen com un llenguatge d’amor quan les paraules es fan difícils. Els protagonistes, dos homes joves criats com a germans a la infància, es retroben després d’anys de distància. Cam, afroamericà, va perdre els pares de molt petit i va ser criat per la família del seu amic, TJ, de pare coreà i mare negra. Quan Cam perd a la seva parella, Kai, entra en una espiral de tristesa i autodestrucció. El retorn al barri de la infància i el contacte amb la seva antiga família no serà fàcil, però de mica en mica els llaços que els sostenen s’aniran teixint. A estones crua i realista, quan ens parlen Cam i TJ, a estones poètica, quan pren la veu Kai des del més enllà, la novel·la és una possibilitat per connectar amb unes vides complexes, amb tota la tendresa, la ràbia, la tristesa i l’alegria que les conformen.

Més informació:

• Comença a llegir

Recomanat per Eric Sancho Bru. Bib. Ramon Bosch de Noya. Sant Sadurní d'Anoia.

Dos per un, de Cristian Olivé. És professor de llengua i literatura a secundària i ha escrit llibres sobre els reptes que actualment tenen els professionals de l’educació a l’hora de transmetre els coneixements acadèmics i relacionar-se amb els adolescents: Profes rebels: el repte d’educar a partir de la realitat dels joves, Una educació rebel: el poder de transformar la societat.

Ara fa un pas endavant i relata les vivències d’uns adolescents en un institut. Ell comenta que es va inspirar per escriure aquesta novel·la juvenil en la confessió d’una alumna bessona que li va explicar, poc abans de les vacances, que la seva germana idèntica s’havia fet passar per ella en algunes de les seves classes i com ell no s’havia adonat. Sembla que tothom ho havia sabut menys ell, que era el professor. Ell es va haver de comportar com un adult responsable i va respondre a l’alumne, que això no havia estat bé. Però aquesta anècdota va suposar el tret de sortida per escriure el primer volum de la sèrie Únics: Dos per un.

L’autor ens capbussa en l’ambient d’un institut i ens explica la història amorosa i romàntica de dos adolescents, destacant molts elements que ens fan gaudir de la trama: dos germans bessons, un nou estudiant que arriba a l’institut, Marlon, i s’enamora del Max, desencadenant la gelosia de l’Àlex, el germà bon estudiant, responsable i considerat bona persona, que es transforma i comença a ordir tretes i a desplegar tot un repertori de jocs de seducció i mentides per separar-los, per aconseguir que l’amor entre ells no triomfi.

El llibre inclou il·lustracions d’Akimaro, il·lustradora i dissenyadora mexicana, amb influències del manga i el còmic europeu.

I si us ha agradat el llibre no oblideu continuar amb la lectura de la segona part, ja publicada: Més de dos.

Més informació:

• Cristian Olivé a les Biblioteques
• Cristian Olivé a la Viquipèdia
• Disponibilitat de Dos per un a les Biblioteques
• Disponible a Biblio Digital
• Informació del llibre a l'editorial
• Trobada amb Cristian Olivé a la Biblioteca Antonio Martín

Recomanat per Bib. Antonio Martín. Bib. Antonio Martín. El Prat de Llobregat.

Gabriela Cabezón Cámara és una escriptora argentina nascuda en 1968 que actualment imparteix tallers d’escriptura. Les seves novel·les s’han traduït a més d’una desena d’idiomes i Las aventuras de la China Iron, va ser finalista a la shortlist del Premi Booker Internacional (2020) i del Mèdicis (2021).

A la novel·la, Antonio fuig amb dues nenes famèliques per complir amb la Verge del naranjel, que li ha salvat de la forca, té greus problemes i fortes conviccions religioses. A la selva comença a escriure una carta a la seva tia, priora del convent del qual va escapar sent novícia a Espanya. Després, treballarà de camperol, comerciant, soldat, grumet i patge. Ara, ha de cuidar una manada i de Michi i Mitakuña, que l’interrompen una vegada i una altra amb les seves preguntes difícils. Són testimonis de l’avarícia colonial que destrueix comunitats senceres sembrant l’odi, però els personatges són capaços de crear una nova realitat plena d’amor.

L’obra està influïda pel cinema de Miyazaki, i podem gaudir llegint oracions en llatí, cançons en basc i paraules del guaraní al llarg de les seves pàgines, fruit del llegat cultural d’Antonio i les dues nenes.

L’autora es basa en el personatge històric de Catalina de Erauso, la llegendària Monja Alferes, per explicar la cruel destrucció d’Amèrica i els seus habitants, i també per poder avançar en contra dels gèneres, basant-se en la vida d’una persona que va desafiar les normes de gènere i les expectatives socials.

Més informació:

• Gabriela Cabezón Cámara a les Biblioteques
• Gabriela Cabezón Cámara a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Disponible a Biblio Digital (llibre electrònic)
• Disponible a Biblio Digital (audiollibre)
• Catalina de Erauso a la Universidad Carlos III de Madrid
• Catalina de Erauso a l'Instituto Cervantes
• Conferència de l'Instituto Cervantes sobre Catalina de Erauso

Recomanat per Bib. Antonio Martín. Bib. Antonio Martín. El Prat de Llobregat.

L’autor firma amb aquesta novel·la el seu debut narratiu. Tot i que Serguéi Davydov, que va néixer en 1992 a Togliatti, Rússia, ja és un dramaturg conegut, les seves obres han estat representades a teatres de Moscou, Berlín, Londres, San Francisco i Belgrad i ha guanyat el Premi Culmen (2020) i ha estat nominat al Premi Máscara de Oro (2021).

Actualment, resideix a Alemanya, exiliat des de gener de 2023.

Els protagonistes de la novel·la, Andréi i Matvéi tracten d’escapar de Togliatti, la seva ciutat natal, industrial i deprimida, amb l’esperança de fugir de les seves famílies i trobar una vida millor a l’oest de Rússia. Són joves i homosexuals, sense diners, i sobreviuen entre situacions tragicòmiques, esperant que els seus somnis arribin a fer-se realitat algun dia.

Springfield relata no només una història d’amor i desarrelament: és un retrat generacional, explicat amb humor i cruesa, de qui va créixer sota el pes de la repressió, en una ciutat marginal que no té res a veure amb les cosmopolites Moscou i Sant Petersburg. La ciutat de Springfield no existeix físicament, però els protagonistes la somien i la pensen, ells la perceben més real que Moscou.

L’autor construeix la història utilitzant una veu narrativa molt influïda pel teatre i la poesia, i en la seva creació no oculta en cap cas la seva inspiració autobiogràfica. Ha volgut escriure un llibre que li hauria agradat descobrir a les llibreries quan ell era jove, neix amb voluntat de ser un referent, un crit de llibertat, i també simplement, una novel·la sobre el primer amor.

Va ser prohibida a Rússia a causa de la llei contra la propaganda LGTBIQ+. I va ser finalista del Premio Literario Dar 2025.

Més informació:

• Serguéi Davydov a les Biblioteques
• Disponibilitat de Springfield a les Biblioteques
• Disponible a Biblio Digital
• Informació del llibre a Club Editor

Recomanat per Biblioteca Antonio Martín. Bib. Antonio Martín. El Prat de Llobregat.

Cristina Giner, periodista, instructora i divulgadora de ioga, ens ofereix un llibre que és un oasi de pragmatisme en un mar de misticisme i de postureig d'Instagram. Amb un rigor tècnic impecable però amb un to proper, l'autora estructura la pràctica del ioga no com una disciplina inassolible, sinó com un manual de supervivència per a persones estressades. El gran encert del volum és la flexibilitat: ofereix rutines curtes i realistes de 5, 10 o 15 minuts que s'adapten fàcilment al nostre dia a dia. Hi ha seqüències per activar-se al matí: seqüències ràpides per despertar el cos i començar el dia amb energia, estiraments senzills de despatx per corregir les "males postures" davant l'ordinador a la feina, i també seqüències relaxants i suaus per a abans d'anar a dormir.

La part rigorosa es nota en la precisió de les instruccions anatòmiques pensades per practicar a casa de manera totalment segura. Tot plegat ve arrodonit per les excel·lents il·lustracions de Blanca Nieto, que no només ajuden a entendre de forma visual on col·locar cada peu i cada mà, sinó que aporten una calidesa i una simpatia que fan que el llibre es llegeixi amb un somriure. La part divertida és adonar-se que el llibre t'entén: sap que no tens temps, que a vegades et fa mandra i que la teva postura preferida acabarà sent el Savasana (bàsicament, estirar-se a terra i fer el mort).

En resum, és el manual definitiu per a escèptics i principiants rígids. Un llibre amè i molt entenedor que demostra que el ioga no només va de tocar-se els dits dels peus, sinó de tot el que aprens sobre tu mateix mentre ho intentes.

Més informació sobre:

Ioga

Ioga per a infants

Recomanat per la Neus Capdevila de la biblioteca Ateneu Les Bases de Manresa

“Un viatge en què no passa res, però aquest no-res omplirà tota la meva vida”.

Si  demanes indicacions al Google Maps per “anar a peu de Pequín a Caixmir”, -subtítol d’aquesta novel·la de viatges que recomanem avui-, et diu que trigaràs més de 1800 hores durant els quasi 8000 km de camí. I et diu que és impossible fer tot el recorregut continuat, perquè els camins que Google té traçats no resolen les dificultats de les fronteres físiques ni les polítiques.

​Tot i això, el 1935, Ella Maillart, dona, escriptora, reportera, fotògrafa i etnògrafa, surt de Pequín i durant set mesos fa aquesta travessa per la Xina i Àsia. No fa el viatge sola, l’acompanya Peter Fleming, corresponsal, escriptor i experimentat viatger, que en aquell moment ha de retornar a Europa i li proposa acompanyar-la i conduir-la al seu destí. Com a anècdota, Ella, una dona de recursos i independent li va respondre que aquell era el seu propi itinerari i que, si calia, seria ella qui el conduiria a ell. Més tard Fleming la va descriure com una companya molt capaç i independent, dient que “ella era el millor home”, en referència a la seva fortalesa i habilitats en condicions difícils. 

L’objectiu comú era travessar la Xina i anar cap a l’oest per arribar als oasis prohibits de Xinkiang i, després passar al Caixmir creuant part de la gran zona muntanyosa del sistema de l’Himàlaia (serralades del Pamir i Karakòrum).  Era una travessa llarga i discontínua, que seguia una part de l’antiga Ruta de la seda.

Durant el trajecte van passar per terrenys accidentats, muntanyes molt altes i glaceres, en condicions extremes de fred i altitud. Van avançar per zones aïllades, deserts i es van enfrontar a tempestes de sorra...

Va ser un viatge clandestí; moltes de les zones de pas estaven restringides per la situació política del moment (conflictes locals entre el govern xinès, els japonesos, els comunistes, les poblacions musulmanes...)  i els estrangers no eren benvinguts. Van trobar-se carreteres tancades, disturbis als carrers, van haver d’evitar controls militars i, de vegades, fugir de l’autoritat. Trajectes en trens atapeïts de gent, amagats entre carregaments de camions, a cavall, a mula o a peu, travessant zones on hi havia presència de bandolers.

Tot i que va ser una gran aventura real, no té un ritme trepidant. Maillart és observadora, curiosa i respectuosa amb les cultures que troba pel camí. El resultat és un relat de viatge, ple de referències històriques que volen entendre el context polític del moment i que parla de la bona acollida dels pobles i comunitats amb qui es van anar trobant. Un llibre pels amants de la història, la política, els viatges i la diversitat.

El llibre original d’Ella Maillart es va publicar el 1937, aquesta és una de les diverses reedicions publicades, de 300 pàgines, amb text pla, sense cap fotografia. En aquest sentit, ja que ella era fotògrafa, es troba a faltar alguna imatge real del viatge.

El títol Oasis prohibidos combina la idea física d’oasis del desert, fent referència als oasis de l’Àsia central en llocs remots i de difícil accés, amb la idea simbòlica d’oasis prohibits, per les fortes restriccions polítiques i la inestabilitat, que els feia gairebé inaccessibles. 

Segons Ella, “Un viatge en què no passa res, però aquest no-res omplirà tota la meva vida”.

Recomanat per Marta Mans. Bib. Can Pedrals. Granollers.

La cartera, de Francesca Giannone, és una emocionant novel·la ambientada al sud d'Itàlia que retrata la força d'una dona disposada a desafiar les convencions socials del seu temps. Inspirada en la figura real de la besàvia de l'autora, aquesta història combina emoció, memòria històrica i una mirada delicada sobre els petits canvis que transformen una comunitat.

Quan l'Anna arriba a Lizzanello després de casar-se amb en Carlo, és vista com una forastera. Independent, reservada i poc disposada a adaptar-se als costums del poble, aviat desperta recels entre els veïns. La seva decisió de presentar-se a unes oposicions de Correus i convertir-se en la primera cartera de la zona trenca tots els esquemes. Repartint cartes, primer a peu i després amb bicicleta, esdevé el fil invisible que connecta les vides, les alegries i els secrets dels habitants del poble.

Amb una escriptura elegant i plena de sensibilitat, Francesca Giannone construeix una saga familiar que reflexiona sobre el paper de les dones, l'amor, la llibertat i el pes de les tradicions. Una novel·la captivadora que reivindica el coratge de qui s'atreveix a obrir camins nous i que deixarà empremta en els lectors.

Més informació:

• Francesca Giannone a les Biblioteques
• Francesca Giannone a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Disponible a l'eBiblio Catalunya
• Entrevista amb l'autora

Recomanat per Antonello Palmiero. Bib. Pere Calders. Viladecavalls.

Adaptation, dirigida per Spike Jonze i escrita per Charlie Kaufman, és una de les pel·lícules més originals i sorprenents del cinema contemporani. Després de l'èxit de Com ser John Malkovich, el tàndem torna a jugar amb els límits entre realitat i ficció en una comèdia intel·ligent, plena d'humor i d'enginy.

La història segueix Charlie Kaufman, interpretat magistralment per Nicolas Cage, mentre intenta adaptar al cinema El lladre d'orquídies, el llibre de la periodista Susan Orlean. Incapaç de trobar la manera d'abordar el projecte, el guionista entra en una espiral de dubtes creatius, mentre el seu suposat germà bessó Donald, extrovertit i despreocupat, sembla triomfar escrivint un guió convencional. El resultat és una brillant reflexió sobre la creació artística, la identitat i les dificultats de ser original.

Amb interpretacions memorables de Nicolas Cage, Meryl Streep i Chris Cooper —guardonat amb l'Oscar pel seu paper—, Adaptation és una proposta exigent però enormement estimulant. Una pel·lícula ideal per als espectadors que busquen històries diferents, capaces de sorprendre i de convidar a pensar molt més enllà dels crèdits finals.

Més informació:

• Spike Jonze a les Biblioteques
• Spike Jonze a la Viquipèdia
• Disponibilitat d'Adaptation a les Biblioteques

Recomanat per Sandra Farré Oliveres. Bib. de Ripollet. 

Hasta que empieza a brillar, d'Andrés Neuman, és una emocionant novel·la inspirada en la vida de María Moliner, la filòloga i bibliotecària que va dedicar la seva existència a les paraules, al coneixement i a la democratització de la cultura. L'autor converteix la seva biografia en un relat ple de sensibilitat, humanitat i passió per la llengua.

A partir d'una acurada recreació literària, Neuman ens descobreix una dona excepcional que, malgrat les dificultats imposades pel franquisme, va defensar amb fermesa l'educació pública, va impulsar la creació de biblioteques municipals i va emprendre gairebé en solitari l'enorme tasca d'escriure el Diccionario de uso del español. Al llarg de la narració també desfilen figures com Luis Buñuel, Dámaso Alonso o Carmen Conde, testimonis d'una època convulsa i d'una intensa vida intel·lectual.

Amb una prosa delicada, àgil i poètica, Andrés Neuman construeix una novel·la que és alhora un homenatge a les paraules i a totes aquelles persones que han fet de la lectura una eina de transformació social. Una lectura especialment recomanable per als amants de la literatura, de les biografies i, sobretot, per a qui creu en el poder dels llibres i de les biblioteques.

Més informació:

• Andrés Neuman a les Biblioteques
• Andrés Neuman a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Disponible a l'eBiblio Catalunya
• Entrevista a À Punt

Recomanat per Carme González. Bib. dels Safareigs. Sabadell.

Derby Motoreta's Burrito Kachimba, el disc de debut de Derby Motoreta's Burrito Kachimba, és una autèntica declaració d'intencions d'una de les bandes més singulars de l'escena musical actual. El grup sevillà combina el rock psicodèlic amb el hard rock, el heavy i una marcada influència del flamenc, creant un so propi que ells mateixos han batejat com a kinkidèlia.

Les seves cançons recuperen l'esperit del rock andalús dels anys setanta i vuitanta, amb referents inevitables com Triana, però el reformulen amb una energia contemporània i una personalitat desbordant. Lletres evocadores, riffs contundents i una posada en escena intensa converteixen cada tema en una experiència immersiva. No és estrany que el seu talent fos detectat molt aviat, fins al punt de debutar en grans festivals i consolidar una trajectòria internacional que els ha portat a actuar a Europa i Amèrica.

Aquest àlbum és una excel·lent porta d'entrada a l'univers dels DMBK, un projecte que també ha deixat empremta en el cinema amb la seva participació en la banda sonora de Las leyes de la frontera. Una proposta musical atrevida, magnètica i plena de personalitat que convida tant a escoltar com a deixar-se portar pel seu directe, a mig camí entre el ritual i la celebració.

Més informació:

• Derby Motoreta's Burrito Kachimba a les Biblioteques
• Derby Motoreta's Burrito Kachimba a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Entrevista amb la banda
• Tema de la banda sonora de Las leyes de la frontera

Recomanat per Amaya Lomba. Bib. Central de Cerdanyola. Cerdanyola del Vallès.

Mammalia, d'Elisenda Solsona Margarit, és una novel·la sorprenent que desafia les expectatives del lector des de les primeres pàgines. El que sembla una història intimista sobre una jove en un moment de crisi acaba transformant-se en un relat inquietant, ple de misteri, girs argumentals i reflexions sobre el futur de la nostra societat.

Amb una construcció narrativa molt acurada, l'autora combina diferents registres literaris per crear un autèntic trencaclosques. Els salts entre passat i present, les múltiples capes de la història i els interrogants que es van obrint mantenen la tensió fins al final. A mesura que avança la trama, emergeixen qüestions tan actuals com la supervivència, les relacions humanes i les conseqüències d'una profunda crisi social i cultural.

Elisenda Solsona confirma amb aquesta obra una veu literària original i ambiciosa, capaç de fusionar el suspens, la ciència-ficció i la crítica social amb gran naturalitat. Mammalia és una lectura absorbent que convida a deixar-se portar per l'aventura i el misteri, alhora que planteja preguntes incòmodes sobre el nostre present i el món que estem construint.

Més informació:

• Elisenda Solsona Margarit a les Biblioteques
• Elisenda Solsona a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Disponible a l'eBiblio Catalunya
• Instagram de l'autora

Recomanat per Lara. Bib. de Can Puiggener. Sabadell.

La asistenta, de Freida McFadden, és un thriller psicològic que atrapa des de la primera pàgina gràcies a un ritme trepidant i una successió constant de girs inesperats. Amb una narració àgil i capítols breus, l'autora construeix una història addictiva que manté la tensió fins al desenllaç.

La protagonista comença a treballar com a assistenta en una luxosa casa on, aparentment, tot és perfecte. Però rere aquesta façana impecable s'amaguen secrets, mentides i relacions marcades per la manipulació. A mesura que avança la trama, el lector es veu immers en un joc d'aparences on resulta cada vegada més difícil distingir qui diu la veritat, qui és la víctima i qui amaga les intencions més fosques.

Alternant diferents punts de vista i combinant passat i present, Freida McFadden aborda temes com les desigualtats socials, la manipulació emocional i la fragilitat psicològica en una atmosfera claustrofòbica que no dona treva. Una lectura ideal per als amants del suspens contemporani, capaç de sorprendre fins a l'última pàgina.

Més informació:

• Freida McFadden a les Biblioteques
• Freida McFadden a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Informació del llibre a l'editorial
• Disponible a l'eBiblio Catalunya

Recomanat per Lucía Rosales. Bib. Neus Català. Polinyà.

L’intens respirar dels arbres, de Peter Wohlleben, és un assaig divulgatiu que convida a descobrir els boscos amb una mirada completament nova. L'enginyer forestal alemany, reconegut internacionalment per la seva tasca de divulgació, comparteix els coneixements adquirits durant dècades d'observació i treball sobre el terreny.

Amb un llenguatge clar i entenedor, Wohlleben explica com els arbres són organismes extraordinaris, capaços de percebre nombrosos estímuls del seu entorn i d'establir complexes xarxes de cooperació a través de les arrels. Lluny de ser éssers aïllats, formen autèntiques comunitats que comparteixen recursos i contribueixen a mantenir l'equilibri dels ecosistemes forestals.

Alhora, el llibre posa el focus en les amenaces que afecten els boscos, des del canvi climàtic fins a determinades pràctiques d'explotació forestal, i ens recorda la necessitat de preservar aquests espais essencials per a la biodiversitat i la salut del planeta. Una lectura fascinant per a qualsevol persona interessada en la natura, que desperta admiració pels arbres i convida a mirar el bosc amb uns altres ulls.

Més informació:

• Peter Wohlleben a les Biblioteques
• Peter Wohlleben a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Informació del llibre a l'editorial
• Disponible a l'eBiblio Catalunya

Recomanat per Àngels Moya. Bib. del Sud. Sabadell.

Enemigo a las puertas, dirigida per Jean-Jacques Annaud, és una espectacular producció bèl·lica inspirada en fets i testimonis reals de la batalla de Stalingrad. Basada, entre altres fonts, en els llibres La batalla por Stalingrado, de William Craig, i Memorias de un francotirador en Stalingrado, de Vassili Záitsev, la pel·lícula combina el rigor històric amb una narració plena de tensió.

Ambientada l'any 1942, en un dels episodis més decisius de la Segona Guerra Mundial, la història segueix Vassili Zàitsev, un humil pastor convertit en llegendari franctirador de l'Exèrcit Roig. La seva habilitat és aprofitada per la propaganda soviètica per elevar la moral de les tropes, mentre l'exèrcit alemany respon enviant el seu millor tirador per eliminar-lo. El duel entre tots dos es converteix en una intensa partida d'estratègia i supervivència.

Més enllà de l'acció, la pel·lícula ofereix una mirada sobre la duresa de la guerra, el poder de la propaganda i el cost humà dels grans conflictes bèl·lics. Amb unes interpretacions memorables de Jude Law i Ed Harris i una acurada recreació històrica, és una proposta molt recomanable tant per als amants del cinema com per als interessats en la història contemporània.

Més informació:

• Jean-Jacques Annaud a les Biblioteques
• Jean-Jacques Annaud a la Viquipèdia
• Disponibilitat d'Enemigo a las puertas a les Biblioteques
• Disponible a l'eBiblio Catalunya

Recomanat per Sandra Farré Oliveres. Bib. de Ripollet.

Els testaments, de Margaret Atwood, recupera l'univers opressiu de Gilead quinze anys després dels fets narrats a The Handmaid's Tale. Amb aquesta esperada continuació, guardonada amb el Premi Booker 2019, l'autora amplia la seva distopia més emblemàtica i ofereix noves perspectives sobre el règim totalitari que va captivar milions de lectors.

La història s'articula a través de tres veus molt diferents: la poderosa tia Lydia, una figura clau dins del sistema; l'Agnes, una jove educada sota les estrictes normes de Gilead, i la Daisy, una adolescent canadenca que descobrirà que el seu passat està íntimament lligat a aquest món. A mesura que les seves històries convergeixen, la novel·la reflexiona sobre la resistència, la memòria, la identitat i el preu de la llibertat.

Amb l'estil brillant que caracteritza Margaret Atwood, Els testaments manté la tensió narrativa alhora que aprofundeix en les conseqüències del fanatisme i de la pèrdua dels drets fonamentals. Una lectura absorbent que combina intriga i crítica social, especialment recomanable tant per als lectors d'The Handmaid's Tale com per a qualsevol persona interessada en la literatura distòpica i els grans debats del nostre temps.

Més informació:

• Margaret Atwood a les Biblioteques
• Margaret Atwood a la Viquipèdia
• Els testaments a la Viquipèdia
• Disponibilitat del llibre a les Biblioteques
• Disponible a l'eBiblio Catalunya
• Tràiler de la sèrie The Handmaid's Tale

Recomanat per Noelia Esteves. Bib. de Ponent. Sabadell.

El ball, d'Irène Némirovsky, és una novel·la breu d'una intensitat extraordinària que retrata amb una fina ironia les ambicions socials, els conflictes familiars i la crueltat que pot amagar-se darrere les aparences. Publicada el 1930, continua sorprenent per la seva vigència i la precisió psicològica dels seus personatges.

Els Kampf són una família enriquida de sobte gràcies als negocis borsaris i disposada a obrir-se pas entre l'alta societat parisenca. La senyora Kampf posa totes les seves esperances en un gran ball que ha de consolidar el seu nou estatus. Però la seva filla Antoinette, adolescent i desitjosa de ser acceptada en el món adult, és exclosa de la celebració. La humiliació desencadenarà una revenja tan inesperada com devastadora, capaç de posar en escac les aspiracions de tota una família.

Amb una escriptura elegant i incisiva, Némirovsky construeix una història aparentment senzilla que esdevé una punyent reflexió sobre la vanitat, les relacions entre mares i filles i les fractures de classe. Una lectura breu, absorbent i absolutament recomanable, ideal per descobrir una de les grans veus de la literatura francesa del segle XX.

Més informació:

• Irène Némirovsky a les Biblioteques
• Irène Némirovsky a la Viquipèdia
• Disponibilitat d'El ball a les Biblioteques
• Informació del llibre a l'editorial
• Més obres d'Irène Némirovsky a l'eBiblio Catalunya

Recomanat per Guillem Paradís Mayals. Bib. L'Alzina. Palau-solità i Plegamans.

Armand Obiols, d'una fredor que crema: l'intel·lectual que es va perdre, de Quim Torra, recupera la figura d'un dels intel·lectuals més brillants i, alhora, més desconeguts de la literatura catalana del segle XX. Amb una investigació rigorosa i una prosa amena, l'autor reivindica el llegat del sabadellenc Armand Obiols, pseudònim de Joan Prat, una personalitat fonamental que sovint ha quedat eclipsada pels grans noms del seu entorn.

La biografia ressegueix una trajectòria marcada per l'exigència intel·lectual i les circumstàncies històriques. Hi descobrim la seva participació en la Colla de Sabadell al costat de Joan Oliver i Francesc Trabal, l'exili a Roissy-en-Brie després de la Guerra Civil, la intensa relació personal i literària amb Mercè Rodoreda —que ha inspirat la novel·la Mercè i Joan, d'Eva Comas-Arnal—, els anys de treballs forçats a la França ocupada i la seva etapa final com a traductor de les Nacions Unides.

Més enllà del relat biogràfic, Quim Torra planteja una reivindicació necessària d'un autor que va exercir de narrador, poeta, crític i analista polític amb una lucidesa extraordinària. Una lectura imprescindible per entendre una part essencial de la cultura catalana contemporània i una magnífica invitació a redescobrir les obres i els epistolaris d'Armand Obiols, recuperats gràcies a la Fundació La Mirada.

Més informació:

• Quim Torra a les Biblioteques
• Quim Torra a la Viquipèdia
• Disponibilitat del llibre a les Biblioteques
• Disponible a l'eBiblio Catalunya
• Armand Obiols a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

Recomanat per Salut Alarcón Leal. Bib. Vapor Badia. Sabadell.

Vivir entre bastidores: bordado, mujer y domesticidad en la España de la Edad Moderna, d'Ana María Ágreda Pino, és un assaig rigorós que reivindica el valor històric i cultural del brodat, una pràctica tradicionalment vinculada a les dones i sovint relegada a l'àmbit domèstic. L'autora ofereix una mirada renovadora sobre una activitat quotidiana que amaga una rica dimensió social i simbòlica.

Al llarg d'un recorregut que abraça del segle XV al XVIII, el llibre analitza com filar, cosir i brodar van esdevenir molt més que simples tasques de la llar. A partir de tractats morals, fonts documentals i exemples artístics, mostra com aquestes feines van contribuir a definir un model de feminitat imposat pel patriarcat, alhora que, paradoxalment, es convertien en un espai d'aprenentatge, creativitat i expressió personal per a moltes dones.

Es tracta d'una obra imprescindible per comprendre la història de les dones des d'una perspectiva poc habitual. Amb una documentació exhaustiva i una exposició clara, Ana María Ágreda Pino posa en valor el món tèxtil com una font fonamental per reconstruir la vida quotidiana femenina i entendre millor les relacions entre art, gènere i societat.

Més informació:

• Ana María Ágreda Pino a les Biblioteques
• Disponibilitat del llibre a les Biblioteques
• Informació del llibre a Prensas de la Universidad de Zaragoza
• Ressenya acadèmica a Ars Bilduma

Recomanat per Eva M. Jiménez. Bib. de la Serra. Sabadell.

Nascuda de Venus, de Sònia Lleonart Dormuà, és una novel·la que combina història, art, misteri i emocions en un viatge fascinant entre diferents èpoques. Amb una acurada recreació de la ciutat de Florència, l'autora construeix una trama que atrapa des de les primeres pàgines.

La narració alterna tres línies temporals que acaben entrellaçant-se amb gran habilitat. D'una banda, la Florència del segle XV ens acosta a Sandro Botticelli i a la seva musa, Simonetta Vespucci, inspiradora d'algunes de les seves obres més conegudes. Paral·lelament, la Carla, a la Florència actual, intenta resoldre un enigma vinculat a uns quadres, mentre que el seu passat familiar, situat al San Gimignano dels anys setanta, acabarà donant sentit a moltes de les incògnites.

Òpera prima de Sònia Lleonart, aquesta novel·la destaca per l'excel·lent ambientació, la cura en la documentació històrica i la capacitat de convertir l'art en un element essencial de la narració. Una lectura molt recomanable per als amants de la novel·la històrica, els secrets familiars i les històries que connecten passat i present.

Més informació:

• Sònia Lleonart Dormuà a les Biblioteques
• Informació del llibre a l'editorial
• Entrevista a 3Cat
• Presentació de Nascuda de Venus
• Vídeo sobre la novel·la

Recomanat per Eva M. Jiménez. Bib. de la Serra. Sabadell.

Ser d'esquerres és ser l'últim de la fila (i saber-ho), de Gabriel Rufián, és un assaig breu però contundent que convida a reflexionar sobre el sentit de l'esquerra en el context polític i social actual. Amb un estil directe i accessible, l'autor planteja interrogants sobre la igualtat, la justícia social i el compromís col·lectiu.

Lluny de presentar receptes simples o lideratges providencials, Rufián reivindica una esquerra capaç de posar les persones al centre, especialment aquelles que sovint queden invisibilitzades. El llibre reflexiona sobre les desigualtats, el paper dels mitjans de comunicació, les hegemonies polítiques i la necessitat de mantenir una actitud crítica davant qualsevol forma de poder.

És una lectura que convida al debat i a la reflexió, tant si es comparteixen les tesis de l'autor com si no. Per la seva claredat expositiva i la voluntat d'obrir preguntes més que no pas de tancar-les, resulta especialment interessant per a qualsevol lector interessat en la política contemporània i el pensament crític.

Més informació:

• Gabriel Rufián a les Biblioteques
• Gabriel Rufián a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Presentació del llibre

Recomanat per Carme Ferrero Pastor. Bib. Elisenda de Montcada. Montcada i Reixac.

Frida Kahlo, de Rauda Jamis, és una biografia que ens acosta a una de les artistes més reconeixibles i fascinants del segle XX, més enllà de la icona popular en què s’ha convertit la seva imatge.

A través d’una narració àgil i molt propera, Jamis reconstrueix la vida intensa de Frida Kahlo: la família, l’accident que la va marcar per sempre, la relació amb Diego Rivera, les amistats amb figures rellevants del seu temps i l’origen d’una obra pictòrica tan personal, simbòlica i punyent.

L’autora, escriptora, periodista i traductora d’origen cubà i mexicà, transmet una connexió especial amb la pintora de Coyoacán. El resultat és una lectura amena i captivadora, ideal per descobrir la dona que hi havia darrere del mite: apassionada, vulnerable, combativa i profundament lliure.

Més informació:

• Rauda Jamis a les Biblioteques
• Rauda Jamis a la Viquipèdia
• Disponibilitat de Frida Kahlo a les Biblioteques
• Frida Kahlo a la Viquipèdia

Recomanat per Pilar González Domínguez. Bib. Vapor Badia. Sabadell.