Hem arribat al final dels Jocs Olímpics. Els recordarem per sempre com els Jocs de la pandèmia. Per sobre de totes les marques, de tots els rècords, per sobre de totes les emocions i de totes les anècdotes que hem pogut viure a través de la pantalla. Seran els Jocs del COVID. Els Jocs sense públic.
Des del Prestatge Virtual d’Esports us donem les gràcies per haver participat amb nosaltres d’aquest petit joc de preguntes que, esperem, hagin servit per saber més coses sobre el món de l’esport.
Desitgem moltíssima sort a la ciutat amfitriona dels Jocs Olímpics d’Estiu 2024.

Aquest estiu se celebren els Jocs Olímpics de Tòquio 2020, un any més tard del previst a causa de la pandèmia de la Covid-19. El comitè organitzador va decidir mantenir el nom original, malgrat que finalment la cita esportiva tindrà lloc del 23 de juliol al 8 d’agost de 2021.

Per a la 32a edició dels Jocs Olímpics Moderns s’espera superar la participació dels predecessors Jocs de Rio, on van competir més d’11.000 esportistes de 207 delegacions diferents.

Més de 30 edicions dones per a moltes històries, curiositats i protagonistes que han trascendit al llarg del temps.

Preparats, llestos,... ja!

Donem la benvinguda als Jocs Olímpics Tokio 2020 (sí, 2020, coses de la pandèmia...). Tenim per davant 17 dies plens d’emocions, de reptes, d’il·lusió. També de derrotes i decepcions. Perquè l’esport és així, com la vida.
17 dies on atletes d’arreu del món posaran a prova la seva força, la seva resistència, la seva tècnica i la seva capacitat de concentració.
Del 23 de juliol fins al 8 d’agost l’esperit olímpic impregnarà els espais olímpics de Tokio: agermanament, solidaritat i amistat entre tots els països del món. Vaja...

Però, i abans, quan duraven els Jocs?

Aquest estiu se celebren els Jocs Olímpics de Tòquio 2020, un any més tard del previst a causa de la pandèmia de la Covid-19. El comitè organitzador va decidir mantenir el nom original, malgrat que finalment la cita esportiva tindrà lloc del 23 de juliol al 8 d’agost de 2021.

Per a la 32a edició dels Jocs Olímpics Moderns s’espera superar la participació dels predecessors Jocs de Rio, on van competir més d’11.000 esportistes de 207 delegacions diferents.

Més de 30 edicions dones per a moltes històries, curiositats i protagonistes que han trascendit al llarg del temps.

L’esport no té edat

Durant els Jocs Olímpics passen moltes coses: a nivell esportiu, a nivell polític, a nivell personal... I també gestes que els seus protagonistes no oblidaran mai! Avui volem recordar alguns dels medallistes més veterans. Aquells esportistes que, amb una edat pot usual, han guanyat medalles olímpiques, arrancant així grans aplaudiments a les grades i enormes somriures entre familiars i entrenadors. I és que qui diu que ser gran “no val” en l’esport d’elit?

• El suec Oscar Swahn va aconseguir la medalla de plata en tir olímpic als 72 anys, als Jocs Olímpics d’ Anvers l’any 1920.
• Eliza Pollock va guanyar la medalla d’or de tir amb arc als Jocs de Saint Louis (Estats Units) del 1904. Tenia 63 anys i 333 dies.
• Ian Millar va aconseguir fer-se amb la medalla d’or per equips en la categoria de salt eqüestre als Jocs Olímpics de Pequín de l’any 2008. Tenia 60 anys.
• Queenie Newall va ser medalla d’or de tir amb arc als Jocs Olímpics de Londres del 1908, quan ja tenia 53 anys i 275 dies.

Aquest són només alguns dels esportistes més veterans que al llarg de la història han assolit èxits esportius. Però... quina edat té el participant més joves de la història dels Jocs Olímpics moderns?

Aquest estiu se celebren els Jocs Olímpics de Tòquio 2020, un any més tard del previst a causa de la pandèmia de la Covid-19. El comitè organitzador va decidir mantenir el nom original, malgrat que finalment la cita esportiva tindrà lloc del 23 de juliol al 8 d’agost de 2021.

Per a la 32a edició dels Jocs Olímpics Moderns s’espera superar la participació dels predecessors Jocs de Rio, on van competir més d’11.000 esportistes de 207 delegacions diferents.

Més de 30 edicions dones per a moltes històries, curiositats i protagonistes que han trascendit al llarg del temps.

Olimpíades arreu del món

Atenes, París, Saint Louis, Londres, Estocolm, Berlín, Anvers, Amsterdam, Los Ángeles, Hèlsinki, Melbourne, Roma, Ciutat de Mèxic, Munic, Mont-real, Moscou, Seül, Barcelona, Atlanta, Sydney, Rio de Janeiro, Pequín, Tòquio... Totes han estat, en algun moment, ciutats olímpiques.

Però... alguna va voler repetir l’experiència?

Aquest estiu se celebren els Jocs Olímpics de Tòquio 2020, un any més tard del previst a causa de la pandèmia de la Covid-19. El comitè organitzador va decidir mantenir el nom original, malgrat que finalment la cita esportiva tindrà lloc del 23 de juliol al 8 d’agost de 2021.

Més de 30 edicions dones per a moltes històries, curiositats i protagonistes que han trascendit al llarg del temps.

De què estan fetes les medalles?

Hi ha medalles i medalles... Moments èpics de l’esport, esclats d’alegria, finals memorables, adrenalina incontestable. I sempre, sempre, la creu. Perquè les medalles d’or van sempre acompanyades de segones posicions, aquelles esportistes que “han perdut”. Que han lluitat fins al final, eliminatòria rere eliminatòria i que, arribat el gran moment de la final, no han guanyat.
Una d’aquestes medalles de plata que sempre quedaran en la memòria dels aficionats a l’esport és la que va obtenir la selecció espanyola de waterpolo als Jocs Olímpics de Barcelona’92.
Manel Estiarte, Jordi Sans, Jesús Rollán, Dani Ballart... un total de 13 homes que volien guanyar. Ho volien molt! Perquè era Barcelona. Eren els Jocs de “casa”. Però no va poder ser.
La final, contra la selecció italiana, és un dels partits més llargs i emocionants de la història del Waterpolo. Van caldre fins a tres pròrrogues!
Aquella medalla de plata va ser, amb tot, el punt de partida d’una sèrie d’èxits espectaculars per a la selecció espanyola de Waterpolo, que va culminar amb la medalla d’or als Jocs Olímpics d’Atlanta’96.

Però... què van penjar-se en realitat al coll els jugadors d’aquella selecció quan van enfilar-se al punt més alt del podi?

Aquest estiu se celebren els Jocs Olímpics de Tòquio 2020, un any més tard del previst a causa de la pandèmia de la Covid-19. El comitè organitzador va decidir mantenir el nom original, malgrat que finalment la cita esportiva tindrà lloc del 23 de juliol al 8 d’agost de 2021.

Més de 30 edicions dones per a moltes històries, curiositats i protagonistes que han trascendit al llarg del temps.

Els que no hi són

Sembla que a Tokio hi hagi reunits a hores d’ara totes els esportistes d’elit. Els millors fondistes, les millors tenistes, les millors atletes, els arquers amb més punteria... Però no. Hi ha alguns noms que segur que molts heu trobat a faltar a les graelles: Rafa Nadal, Roberto Bautista, Kenenisa Bekele, LeBron James, Julien Alaphilippe, Serena Williams... I és que l’esport professional no és la cosa més fàcil del món. Un calendari molt atapeït de competicions, l’obligatorietat d’estar sempre en el millor estat de forma, no fer cap concessió a les dietes, ... i finalment haver de descartar campionats per poder-se recuperar.
Renunciar a participar en uns Jocs Olímpics deu ser unes de les decisions més difícils per un esportista. No participar-hi per no assolir la marca mínima per poder fer-ho ha de ser molt frustrant. Però... i el goig de veure els Jocs des del sofà de casa com fem la majoria de mortals?
La pregunta d’avui no va precisament de renuncies...

Més de 30 edicions dones per a moltes històries, curiositats i protagonistes que han trascendit al llarg del temps.

Somia sense pors...

Somia sense pors, entrena sense límits.
Sueña sin miedos, entrena sin límites.
Träume ohne angst, trainiere ohne grenzen.
Dream without fear, train without limits

أحلم بلا خوف ، تدرب بلا حدود

Amestu beldurrik gabe, entrenatu mugarik gabe
Rêvez sans peur, entraînez-vous sans limites
Sonĝi sen timo, trejni sen limoj

Quins són els idiomes oficials dels Jocs Olímpics?

Dies de calor... i esport!

Segur que aquesta situació us sona: sofà, aire condicionat, o un bon ventall i la nevera plena! I a disfrutar dels Jocs! Perquè sí, perquè ho mirem tot: atletisme, natació, salts, la sincro, la rítmica, rem, waterpolo... fins i tot la vela! I ens vindran unes ganes terribles de posar-nos en forma, de sortir a córrer, de ser els que tinguem no més força però sí més voluntat! I ens imaginarem entrenant i guanyant medalles de manera èpica i tothom aplaudint-nos emocionat!

Sí... la televisió té aquestes coses...

Dades!

L’organització d’uns Jocs Olímpics requereixen una logística impressionat. Calen moltes coses! Com quan fas els preparatius per anar de casa rural amb els amics: menjar, begudes, sabó pels plats, tovallons, pastilles per la rentadora... Doncs si fa no fa però a gran escala! Cal tenir en compte les necessitats dels esportistes i tot el necessari per a una estada que els sigui còmoda: llençols, sabons, àpats (coberts, gots, tovallons...) i un interminable etcètera que no podem ni imaginar.

Totes aquestes coses després es tradueixen en unes dades ben impressionants...

Vet aquí algunes desigualtats...

Només una quarta part dels esportistes federats són dones.

Tot i que podríem afirmar (amb la boca petita) que la cosa s’està normalitzant, històricament les dones...

• han estat excloses de la política institucional. Una dada: només un 23 % dels Ajuntament estan governats per alcaldesses.
• les dones, encara avui, dediquen el doble de temps a les tasques domèstiques que els homes.
• les dones cobren entre 5000 i 7000 € menys a l’any que els homes per a les mateixes feines.
• un dels problemes més importants de la societat és la violència masclista.

I als Jocs Olímpics, què?