Hi ha una sèrie d'esports (individuals i per equips) que per les seves característiques es practiquen a l'hivern. En alguns casos ha d'haver neu a l'aire lliure, altres moldalitats en canvi es fan sobre gel de manera que poden gaudir-se o no en espais tancats. Prepara`t segurament necessitaràs material molt específic!

Esports de neu

Sempre lliscant sobre la neu amb els esquís que donen nom a aquest esport hi ha diverses competències diferents, ja siguin de descens contra el rellotge (esquí alpí) , de resistència amb curses sobre terreny pla o en ascens (esquí de fons) o d'altres que també veurem.

• Recomanació: Pirineos en esquís
• Recomanació:  Muntanya amb esquís

El salt amb esquís és exactament el que el seu nom indica: agafar velocitat per una rampa i saltar amb els esquís amb l’objectiu d’aterrar tan lluny com sigui possible. Als Jocs d’Hivern només s’hi disputa categoria masculina, en dues modalitats: trampolins a 90 metres i trampolins a 120 metres.

La combinada nòrdica barreja en una mateixa modalitat els salts d’esquí des d’un trampolí (un dels esports d’hivern més seguits arreu) i  l’esquí de fons.

El biatló combina l’esquí de fons i el tir al blanc en una cursa de 20 km per als homes i 15 per a les dones. Durant el recorregut han de fer quatre tirs, dempeus i estirats, i evitar penalitzacions.

L’esquí acrobàtic és una modalitat molt spectacular.

El surf de neu és el més conegut pel seu terme anglès, snowboarding. Es fa servir una planxa per lliscar-hi dret per la neu, i acostuma a practicar-se en les mateixes pistes que l’esquí de fons.

• Recomanació : Snowboard

Descens en trineus sobre gel

El tobogan és la modalitat més antiga de totes de les que es practiquen en trineu en els esports d’hivern. Va debutar als Jocs del 1928, però va “caure de la graella” durant 54 anys. L’any 2010 va ser el primer cop que un català es classificava per als Jocs d’Hivern en la modalitat de tobogan. Va ser Ander Mirambell, que acabà en 24ena posició.

El bobsleigh és el descens en trineu per pistes artificials. Els equips poden ser de dos o de quatre participants, i el seu alt cost, sobretot pel què fa a les instal·lacions, fa que es practiqui en pocs països. Tot i que formen part dels Jocs des del 1924, la modalitat femenina no es va incloure fins els Jocs d’Hivern de l’any 2002 disputats a Salt Lake City.

El luge és el tercer en discòrdia entre els esports d’hivern de descens en trineu. Luge vol dir trineu lleuger, i consisteix en una carcassa metàl·lica amb patins afilats a la base. Hi ha dues modalitats, individual i per parelles.

Patinatge sobre gel

El patinatge artístic és definit com “un esport d’hivern que consisteix en lliscar amb patins per una superfície de gel”. Però aquesta definició no fa justícia a l’espectacularitat i la bellesa d’aquest esport. 

El patinatge de velocitat és, com bé indica el seu nom, una competició on l’objectiu és patinar més de pressa que la resta de participants. El circuït és una pista ovalada de 400 m, i en funció de la modalitat s’hi fan més o menys voltes. El patinatge de velocitat ja va formar part dels primers Jocs d’Hivern l’any 1924, a Chamonix.

El patinatge de velocitat en pista curta són com els 100 m de l’atletisme. Però en equips de dos i amb una distància de recta de 140 m. per a les dones i 160 m. per als homes.

Esports d'equip

El hoquei sobre gel és la versió “congelada” del tant practicat a casa nostra hoquei sobre herba. Es practica en una pista de gel on els jugadors són també patinadors. Fan servit pals de fusta (els sticks) per passar-se un disc i situar-lo dins la porteria de l’equip contrari. Cada equip consta d’un porter i cinc jugadors de camp. En canvi, en l’hoquei herba, que es practica en camps a l’aire lliure,  s’enfronten dos equips d’onze jugadors.

El cúrling és un esport de precisió com n’hi a pocs. Consisteix en conduir peces de granit per un passadís de 44,5 metres de llarg. Per fer-ho, cada participant s’ajuda d’un pes de 20 kg, i cal apropar-se tant com sigui possible a la diana que hi ha marcada al final del passadís. Es participa per equips i guanya el que ha acostat més les vuit peces de granit. Aquest esport es practica sobretot al Canadà, tot i que el seu origen és escocès. A tall d’anècdota: quan s’acaba un partit de cúrling, l’equip vencedor ha de convidar als vençuts a una consumició, per posar de relleu la companyonia entre equips. No sabem si això, en competicions oficials, també es dóna...