Walter Isaacson ens porta, en aquesta biografia fascinant, la vida i carrera de Jennifer Doudna, una de les científiques clau darrere de la revolucionària tècnica d’edició genètica CRISPR. El llibre no només narra els descobriments científics que van portar a Doudna a guanyar el Premi Nobel de Química el 2020, sinó que també explora les implicacions ètiques, mèdiques i socials d’aquesta tecnologia.

Isaacson combina amb habilitat la història personal de Doudna amb una explicació clara i accessible de CRISPR, fent que temes complexos siguin comprensibles per al gran públic. A més, aborda els dilemes ètics sobre la modificació genètica, des de la possibilitat de curar malalties fins als riscos del transhumanisme.

Amb el seu estil narratiu fluid i ple de detalls, The Code Breaker és una lectura apassionant per a qualsevol persona interessada en la ciència, la biotecnologia i el futur de la humanitat.

Més informació:

• Walter Isaacson a les Biblioteques
• Walter Isaacson a la Viquipèdia

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals. 

"Lab Girl" és una obra captivadora que combina memòries personals amb una profunda reflexió sobre el món científic i la natura. La narració d'Hope Jahren ens porta al cor del laboratori, mostrant la passió, els reptes i les victòries que es donen en el dia a dia de la recerca.

Amb una escriptura directa i emotiva, l'autora transforma la ciència en una experiència íntima i inspiradora, destacant com la seva trajectòria com a dona en un camp tradicionalment dominat per estereotips pot obrir camins per a futures generacions.

Més informació:

• Hope Jahren a les Biblioteques

• Hope Jahren a la Viquipèdia

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals.

obra que combina divulgació científica amb una reflexió profunda sobre la diversitat en la ciència. L'autora ens guia a través dels intricats conceptes de la matèria fosca i l'espai-temps amb una narrativa accessible i rigorosa, alhora que posa de manifest els desafiaments i les barreres que han afrontat les dones en el món científic. Aquesta lectura inspira a repensar la ciència com un espai obert i plural, on la inclusió pot impulsar noves formes d’entendre l’univers.

Chanda Prescod-Weinstein és una astrofísica destacada i activista compromesa amb la diversitat en la ciència. La seva trajectòria combina la recerca de frontera amb una aposta per l'equitat i la inclusió, fent d’aquesta obra una mescla única de coneixement científic i experiència personal que desafia estereotips i convida a la reflexió.

Més informació:

• Chanda Prescod-Weinstein a les Biblioteques

• Chanda Prescod-Weinstein a la Viquipèdia

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Angela Saini, periodista científica britànica, ens presenta a "Inferior" una anàlisi rigorosa i crítica sobre com la ciència ha perpetuat estereotips de gènere i ha justificat la desigualtat entre homes i dones. A través d’una investigació profunda, Saini explora com les idees errònies sobre la inferioritat biològica, intel·lectual i emocional de les dones han estat acceptades i reforçades al llarg de la història de la ciència.

El llibre examina com els estudis científics han estat esbiaixats per les creences i prejudicis dels investigadors, i com això ha influït en la manera en què es percep el paper de les dones en la societat. Saini desmunta mites sobre diferències cerebrals, la capacitat física, la competitivitat i fins i tot la maternitat, demostrant com moltes d’aquestes idees no tenen una base científica sòlida, sinó que reflecteixen els valors patriarcals de cada època.

El punt fort d’Inferior és que no només denuncia els errors del passat, sinó que també presenta noves recerques que estan canviant la narrativa. A través d’entrevistes amb científiques i científics de diferents camps, l’autora destaca estudis moderns que qüestionen els vells paradigmes i ofereixen una visió més equitativa i realista sobre les diferències (o la manca d’aquestes) entre gèneres.

L’estil de Saini és clar, accessible i captivador, fent que el llibre sigui apte tant per a lectors amb formació científica com per a un públic general interessat en qüestions de gènere i ciència. Inferior és una lectura imprescindible per entendre com els prejudicis han influït en el coneixement científic i per reconèixer la importància d’una ciència més objectiva i inclusiva.

Més informació:

• Angela Saini a les Biblioteques
• Angela Saini a la Viquipèdia

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals. 

Homeward Bound és un programa global de dones de diversos camps científics que es proposen liderar el canvi cap a un futur més sostenible. El seu objectiu és crear una xarxa de 1000 dones que, al llarg de 10 anys, participin en aquesta iniciativa.

 Anna Cabré, física del clima, oceanògrafa i doctora en cosmologia i astronomia, va participar en la quarta edició del Homeward Bound que va culminar amb una expedició de 21 dies a l’Antàrtida. Però Anna Cabré també és mare i amb aquest llibre va voler explicar als seus fills la seva feina a bord d’un vaixell taronja –junt amb 99 científiques més- solcant el mar gelat de l’Antàrtida per fer del món un lloc més habitable per als animals i per als humans.

Adequat de 3 a 6 anys.

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

"Atajos de ciencia", és una obra dissenyada per simplificar i explicar amb claredat algunes de les idees més fonamentals i fascinants de la ciència moderna. Dirigit a un públic general, l’obra aborda conceptes de disciplines diverses com la física, la química, la biologia i l’astronomia, amb un llenguatge accessible que permet a qualsevol lector, tingui o no una formació científica prèvia, comprendre el funcionament de l’univers i els avenços que han donat forma al nostre món.

Amb Mark Peplow com a assessor editorial, el llibre garanteix rigor en el contingut, mentre que el format i l’estructura estan pensats per fer més fàcil la lectura i assimilació de conceptes que podrien semblar complexos a primera vista. A través d’explicacions concises, exemples pràctics i curiositats, Atajos de ciencia ofereix una manera d’endinsar-se en la ciència que resulta amena i inspiradora, ideal tant per a joves estudiants com per a qualsevol persona amb curiositat per entendre millor els grans temes científics que ens envolten.

El mite de Marie Curie -la pobra immigrant polonesa qui, gràcies al seu geni ia la seva obsessió per la feina, va suportar anys de vexacions i esforços per aconseguir obtenir ràdio, la lluminosa panacea per a tots els mals de la terra, inclòs el càncer- ha vetllat el que realment va ser la seva vida de descobridora. La idea brillant però controvertida de Curie va ser que la radioactivitat és una propietat de l'àtom que es podia fer servir per descobrir nous elements. Encara que les seves investigacions li van valer dos premis Nobel i van transformar el nostre món, no van aconseguir alliberar-la ni dels prejudicis de la comunitat cientifica, on les dones no eren ben rebudes, ni dels prejudicis de la societat francesa. Aquesta és la biografia duna dona que va intentar compatibilitzar la ciència, lamor i la família.

A partir de documents mai utilitzats (cartes, diaris, entrevistes amb la família), Barbara Goldsmith, l'aclamada escriptora i historiadora, revela la dona darrere del mite, oferint un exuberant retrat de Curie, dels seus sorprenents descobriments i del preu que va haver de pagar per haver aconseguit la fama.

L'evolució de la Calpurnia Tate és una novel·la juvenil publicada en català el 2010 per La Galera. Es tracta de la primera novel·la de l'autora Jacqueline Kelly.

Calpurnia Tate narra la seva història de maduració i creixement en primera persona. Viu amb els seus pares, els seus germans i el seu avi al Texas de final el segle XIX i és la única noia entre set germans. És una persona inquieta, molt observadora i apassionada per la natura. Aquestes qualitats l'apropen a l'avi que serà l'encarregat d'introduir-la al mètode científic i a les teories de Darwin, i d'aquesta manera li obrirà noves perspectives de futur gens habituals per a una noia del seu temps i la seva societat.

Es tracta d'una obra consistent i molt ben construïda. La història, molt intimista i emotiva, resulta convincent i evoluciona de manera natural. La profunditat dels personatges i la construcció de la relació d'intimitat i complicitat que va naixent i enfortint-se entre l'avi i la néta són els seus principals punts forts.

En conclusió, una novel•la d'allò més recomanable i molt agradable de llegir. Molt interessant, també, per als lectors i lectores adults.

Més informació:

• Jacqueline Kelly a les Biblioteques
• Pàgina web de l'autora

Recomanat per Gemma Serra. Bib. Avinyó. 

Aquest llibre, Bio-Tecnología: Soluciones para la salud del futuro y el bienestar del planeta, escrit per la Dra. Ana Polanco i la Dra. Elisa Díaz Martínez, és una obra que explora el potencial de la biotecnologia per transformar la nostra salut i millorar la sostenibilitat ambiental. Amb un enfocament clar i científic, les autores detallen com la biotecnologia pot oferir solucions innovadores en àrees com la medicina, la producció d’aliments i la protecció del medi ambient, abordant alguns dels reptes més urgents del nostre temps.

Amb el pròleg de Santiago de Torres, el llibre contextualitza la biotecnologia com una eina poderosa que no només pot aportar avenços mèdics, sinó també contribuir al benestar global. Es tracta d’una lectura inspiradora i educativa, especialment per a aquells interessats en la ciència, la innovació i el futur del nostre planeta.

En aquest llibre hi trobareu referents de científiques, tecnòlogues i pensadores excepcionals, en vint textos que descriuen la trajectòria de vint-i-una dones d’orígens, disciplines, contextos històrics i entorns familiars molt diversos. Les seves experiències vitals i acadèmiques conviden a reflexionar sobre els impediments que van trobar per dur a terme la seva activitat i ser valorades, i demostren que és possible despertar en la societat nous camins d’avenç del coneixement.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Divuit històries increïbles, curioses, i de fets extraordinaris i reals protagonitzades per animals de diferents espècies, totes elles lligades per fils invisibles amb els humans. La sorprenent “Operation Cat Drop”, catorze mil gats caiguts del cel a l’illa de Borneo per acabar amb el tifus; o com l’espècie de papallona Cactoblastis cactorum salva Austràlia de la invasió del cactus i és declarada heroïna nacional...

Aquest entramat de relacions és el que l’autor narra amb un llenguatge planer i entenedor per arribar a petits i grans. Uns relats atractius que miren d’apropar la ciència als lectors.

Tota una complexitat de la natura que Accinelli, divulgador científic i entomòleg, en aquest llibre convida a l’ésser humà a respectar els seus vincles, donat que quan un d’aquest fils es trenca els efectes són imprevisibles. A la natura no hi ha res independent i qualsevol acció de l’home modifica i transforma l’entorn.

Un llibre il·lustrat de la mà de l’autora Serena Viola, qui reforça la importància dels fils de la natura.

Una obra de coneixement amb un objectiu clar de divulgació i a la vegada pels amants de la lectura.

Document recomanat per: Rosa Casas. Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella

Fascinant novel·la de ciència-ficció de la mà d'un dels grans escriptors (d'aquest gènere i més enllà), el polonès Stanislaw Lem (1921-2006) on s'explica l'arribada del psicòleg Kris Kelvin a l'estació espacial que està investigant el planeta Solaris, cobert per un gran oceà de qui es sospita que té cert nivell d'inteligència. Però ell no té la missió d'ajudar en aquesta investigació sinó de esbrinar què ha passat amb la tripulació de la nau, amb qui els contactes són cada vegada més erràtics. A l'estació es trobarà un ambient de bogeria del que Kelvin acabarà formant part al patir les mateixes "visites" que la resta de la tripulació. En el fons de la novel·la apareixen temes com el significat de la humanitat, els sentiments de pèrdua i culpa i la força o la manca d'aquesta per superar els sotracs emocionals.

La novel·la ha estat adaptada pel cinema un parell de cops de la mà de prestigiosos directors com Andrej Tarkovski o Steven Soderbergh.

Stanisław Lem (12 de setembre de 1921 - 27 de març de 2006). Escriptor polonès de ciència-ficció. Traduït a 37 llengües i amb més de 10.000.000 d'exemplars venuts.
Fou premiat com a membre d'honor de l'associació Science Fiction and Fantasy Writers of America (SFWA) l'any 1973, però l'any 1976 en fou expulsat a causa d'unes declaracions molt crítiques: afirmava que la ciència-ficció nord-americana era de baixa qualitat literària i estava més preocupada per les aventures que per desenvolupar noves idees i formes literàries.

Més informació:

• Stanisław Lem a les Biblioteques
• Stanisław Lem a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Hector Calvet. Bib. Can Mulà. Mollet del Vallès.

Alessio A. Miglietta repassa les principals aportacions de la dona en l’àmbit científic al llarg de tota la història. Tot i que en multitud d’ocasions se les va fer passar només per cònjuges, filles o simples ajudants, les dones malgrat els entrebancs han contribuït notablement en les matemàtiques, la física, la química o les ciències socials.

Més informació:

• Alessio Miglietta a les Biblioteques

Dones i Feminismes i LGTBIQ+. Bib. Vilanova i la Geltrú. 

Estudi extens i divulgatiu sobre la microbiota, el que abans dèiem flora intestinal, sobre els prebiòtics, probiòtics i els simbiòtics, i la seva repercussió amb la salut, el sistema immunitari, el benestar del cervell i la gestió de les emocions. 

La Fundació Alícia aporta un receptari d'elaboracions beneficioses per la microbiota intestinal basat en bona part en la cuina de les àvies. .

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Dones economistes. Dels inicis de la ciència econòmica a l’actualitat és un llibre editat per Publicacions URV a cura dels professors Josep-Maria Arauzo-Carod, José Manuel Giménez Gómez i Cori Vilella Bach que posa en valor el paper de les dones a la ciència econòmica. Es tracta d’un volum de lectura àgil que divulga els trets biogràfics i el llegat acadèmic i científic de les autores més destacables de tots els temps.

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Temple Grandin és segurament una de les persones amb autisme més coneguda d'Estats Units. És doctora en Ciència animal per la Universitat d'Illinois. Zoòloga i etòloga exerceix com a professora de Comportament animal a la Universitat Estatal de Colorado. Gran defensora dels drets dels animals ha revolucionat els sistemes de transports d'aquests i ha encapçalat la reforma de la qualitat de vida dels animals de granja. És autora de diversos llibres com per exemple Interpretar a los animales : cómo el autismo puede ayudar a comprender su comportamiento o El Lenguaje de los animales : una enriquecedora interpretación desde el autismo. 

En paraules seves, portarà al lector a un recorregut pel cervell autista on parlarà de les seves pròpies experiències com a autista així com també de les idees que ha adquirit en els anys després de sotmetre a múltiples escàners cerebrals.
Dividit en dues parts, en la primera ens explica el cervell autista tal com el veu i analitza l'autora amb apartats tant significatius com "jugando a l'escondite o iluminando el cerebro autista". En la segona part titulada repensar el cervell autista  l'autora vol que anem més enllà de les etiquetes i els estereotips, aprofundir en les virtuts de cadascú i reflexionar sobre les autèntiques capacitats de les persones amb autisme.

Un llibre que no deixa indiferent, escrit de de primera mà per una persona amb autisme i des d'una vessant totalment optimista sobre aquest trastorn.

A les biblioteques: 

• Autisme al Catàleg Aladí
• Pel·lícula sobre l'autora
• Pel·lícules sobre autisme

Més informació: 

• Pàgina personal de Temple Grandin
• Federació Autisme Catalunya
• Federació Catalana d'Autisme i Asperger

Recomanat per Biblioteca Joan Triadú de Vic

Yaa Gyasi, nascuda a Mampong, Ghana, el 1989, es va traslladar als Estats Units amb els pares i dos germans quan tenia dos anys. Després de diversos canvis de residència, la família es va establir a Huntsville (Alabama).

El 2009, mentre estudiava Literatura a la Universitat de Stanford, va obtenir una beca de recerca i va tornar durant uns mesos al seu país d'origen, un viatge que va servir de germen per a la seva primera novel·la, Tornar a casa.

Després de l’èxit de Tornar a casa, guardonada amb prestigiosos premis, Yaa Gyasi torna amb Más allá de mi reino, una novel·la íntima, envoltant i d'una humanitat, que repassa les vicissituds d'una família ghanesa establerta a Alabama i planteja qüestions palpitants sobre la fe, la ciència, la religió i l'amor.

Gifty és una distingida estudiant de doctorat en Neurociència de la Universitat de Stanford, que explora la conducta en ratolins per aclarir el funcionament dels circuits neuronals de l'addicció i la depressió, dues malalties que han causat estralls entre els seus éssers més estimats. D'una banda, el seu germà Nana, jove promesa del bàsquet, mort en plena adolescència a causa d'una sobredosi d'heroïna, i de l'altra la seva mare, cuidadora de gent gran, abandonada pel seu marit, que viu en un estat de postració perenne des de la mort del seu fill. No obstant, malgrat el seu ferm interès a descobrir la base científica del patiment familiar, Gifty topa una vegada i una altra amb la fe religiosa i els valors de l'església evangèlica que van marcar la seva infància, un món la promesa de salvació del qual segueix sent tan temptadora com inabastable.

Emocionant i descarnada, Más allá de mi reino és no només una història commovedora que aprofundeix en els enigmes del dubte, la culpa i la desesperació, sinó també un retrat tan elegant com incisiu de la realitat dels emigrants africans als Estats Units.

Més informació:

• Yaa Gyasi a les Biblioteques
• Yaa Gyasi a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Torelló. 

Perfecte exemple de cinema comercial amb qualitat. 

Aquesta producció de Columbia Pictures és, pels bons amants de la ciència-ficció cinematogràfica, un somni fet realitat. Lluny de les produccions en sèrie (en general poc reeixides), que predominaren en el gènere a Hollywood fins ben entrats els anys setanta, Encuentros en la tercera fase (Close encounters of the third kind, Steven Spielberg, 1977) va sorprendre pel seu rigor i ambició. Es tracta de la segona col·laboració entre el llavors jove cineasta i el músic John Williams després de Tiburón (Jaws, 1974). El film va obtenir cinc nominacions als premis Oscar i va guanyar a les categories de millor fotografia (per Vilmos Zsigmond) i millors efectes visuals. Les interpretacions del seu repartiment coral són, en línies generals, ben correctes. Destaca l’agradable, per poc habitual, presència del director de cinema francès François Truffaut, amic personal del realitzador estatunidenc i gran amant del gènere.

Els veritables protagonistes d’aquesta crònica del contacte entre l’espècie humana i una civilització vinguda de l’espai exterior, però, són la imaginació de Spielberg i l’escala musical sol-la-fa-fa-do, clau per fer possible la comunicació entre uns i altres. Tot, al servei d’un guió fen filat i una posada en escena precisa, amb un ritme que afavoreix la plena immersió de l’espectador en la història.

L’argument fa honor al títol i s’inicia amb l’aparició en llocs insòlits d’objectes desapareguts anteriorment. Alhora hi ha manifestacions lluminoses arreu, sempre acompanyades d’una melodia senzilla però intrigant. Un nen és abduït davant la seva mare i un tècnic electricista s’obsessiona amb el so, les llums i la imatge d’una muntanya. Tots dos aniran cap allà després d’adonar-se que es tracta del Turó de Diable. No els resultarà fàcil arribar, ja que hauran d’eludir l’exèrcit desplegat en el territori. Un cop allà, es trobaran amb altres persones i aconseguiran l’objectiu que els obsessiona.

Magnífica fotografia, música perfectament coordinada amb l’acció, guió amb alguna incongruència dirigit clarament a satisfer al gran públic i direcció excel·lents. Tot es va acabar coronant amb una recaptació de prop de 400 milions de dòlars, que va fer rendible amb escreix la inversió inicial de prop de 20 milions. En resum, un perfecte exemple del cinema comercial amb qualitat i sense excessives pretensions que va consagrar Spielberg com un dels directors clau de finals del anys setanta i dècades posteriors.

Crítica elaborada per Josep Malo de la Biblioteca Dos Rius (Torelló) en el marc del projecte Escriure de cinema

La música és a tot arreu: als escenaris, al carrer, al cinema, al super, al cotxe... però per què ens agrada fer música o escoltar-la? Per què taral·laregem cançons o seguim el ritme amb els peus? Quan va sorgir la música?

Aquestes preguntes, entre d’altres, són les que intenta respondre el documental The Origins of music, fent un repàs de les diferents hipòtesis que s’han elaborat al llarg de la història al voltant del seu origen, a través de la veu d’especialistes en biologia cognitiva, neurociència, paleoantropologia i comunicació animal.

Explica, per exemple, la teoria de Darwin segons la qual la música hauria nascut amb una funció comunicativa, com un protollenguatge dotat de significat. Posteriorment, un cop creat el llenguatge estructurat tal com ho coneixem en l’actualitat, hauria mantingut una funció d’esbarjo, conservant un poder emocional que el llenguatge no té.

També analitza els components de la musicalitat i els aspectes biològics que fan que els éssers humans siguem una de les poques espècies musicals, junt amb alguns ocells i algunes espècies més. Tot i que no tothom és músic, tothom comparteix aspectes de la musicalitat i pot generar música.

Fa referència a la importància de la música en els primers anys de vida, així com la sorprenent similitud de les cançons de bressol arreu del món, malgrat les enormes diferències culturals. Quan un nen aprèn a parlar, utilitza molta informació musical per descodificar com funciona el llenguatge.

Investiga com la música genera activitat en el sistema límbic, exposant la relació amb l’oxitocina, les emocions i els records positius. També exposa el misteri entre els científics al voltant de la connexió entre música i memòria. En alguns casos, persones amb pèrdua de memòria que no reconeixen als familiars, sí recorden cançons, tot i no haver-les sentit en molts anys.

Un interessant documental per entendre d’on sorgeix la música i per què ens agrada. Tot i que no i ha una evidència científica de quan va aparèixer, la hipòtesis més probable és que un ancestre dels humans ja creés percussions fa 8 o 10 milions d’anys...

Més informació:

• The Origins of music a les biblioteques

Recomanat per Adrià Fernàndez. Bib. Aigüestoses. Sant Andreu de la Barca.

Aquesta obra pionera de l’ecologia va despertar consciències a  mitjans del segle XX. La biòloga marina Rachel Carson, de la Universitat Johns Hopkins de Maryland, va escriure aquest clàssic de la literatura científica amb una sensibilitat exquisida. La seva prosa magistral, divulgativa i tècnica alhora, va despertar la consciència ecològica de milions de persones arreu del món. L’obra va aconseguir captar un interès social tan gran que de seguida va ser catapultada a la llista dels llibres més venuts del “New York Times” durant 31 setmanes consecutives. Amb el pas dels anys es va traduir a més d’una trentena de llengües I el més emocionant d’aquesta història és que les seves paraules i prediccions continuen plenament vigents en els nostres dies.

Carson va augurar magistralment la imperiosa urgència de preservar la natura i totes les formes de vida. El Mar que nos rodea ens explica l’origen de la vida, la formació dels oceans i la meravellosa delicadesa de la vida marina. A través del text anem descobrint com van avançar les aigües dels glaciars formant impressionants processons d’icebergs que suraven a l’aigua i ens recorda com finalment tota la contaminació va a parar al que ella anomena oceà infinit que flueix sense descans, sense principi ni final.

L’autora a les Biblioteques

Fons especial relacionat: "Cultura de l’aigua” Bd3 Terrassa

Polifacètica autora vallenca de diferents gèneres literaris. Premiada tant en llibres juvenils (Pantera, 2021), com de caràcter històric (La Princesa de Jade, 2010). Algunes obres seves han estat adaptades per la mateixa autora al teatre amb gran èxit. 

La triaca, preparat mèdic amb més d'un centenar d'elements que tot ho guareix, és la protagonista de l'Alquímia de la Vida. Diferents ciutats apareixen a l'obra i diferents personatges hi transiten. De bons i decididament dolents, de tota condició social. Tothom lluita per fer-se amb aquesta panacea universal, un beuratge molt valorat. La novel·la ens porta en un inici a Vallbona de les Monges, passa per Barcelona i acaba a la bonica vila de Llívia.
Coneixeu la famosa farmàcia d'aquesta població? Doncs alguna cosa hi té a veure aquesta novel·la.
Cal destacar la nostra protagonista femenina, la Beatriu Montells, una jove aspirant a novícia. Serà rebel i molt tossuda i buscarà aprendre malgrat que aquest fet suposi anar contra corrent i que se't persegueixi. Ho aconseguirà?

Sempre val la pena llegir a la Coia Valls. Novel·la molt ben ambientada, preparada i treballada amb molta rigorositat històrica. Les descripcions són ben reals i et transporten a l'època medieval. Ambientada al segle XV reflecteixen amb detall les mancances i els avenços en la medicina d'aquell temps i com la gent anava prenent protagonisme en aquesta ciència. Altres qüestions que tracta la novel·la és la voluntat fèrria de trobar guariments per combatre malalties i negar d'aquesta manera que es tractin de càstigs divins. Tot un canvi i certament perillós.

Més informació:

• Coia Valls a les Biblioteques
• Coia Valls a la Viquipedia
• Pàgina oficial de Coia Valls
• Coia Valls a eBiblioCAT
• Coia Valls a la Institució de les Lletres Catalanes

Recomanat per Josep Perajuan. Bib. Josep Maria López-Picó. Vallirana. 

És probable que Todo a la vez en todas partes no transcendeixi com una de les millors pel·lícules que han guanyat l'Òscar en les seves noranta-cinc edicions, però és evident que ha fet història en molts sentits.

Que una pel·lícula de gènere fantàstic, protagonitzada per dues actrius de més de seixanta anys que han fet carrera en el cinema de gènere, que visibilitzi la comunitat asiàtica als EUA i posi la maternitat i el desgast que això suposa per les dones al centre d'una història esbojarrada que passa al multivers... Doncs potser això sí que és quelcom destacable!

L'Evelyn és la propietària d'una bugaderia a qui hisenda està investigant. Mare d'una adolescent a qui no entén, amb un matrimoni que no funciona i un pare exigent amb les tradicions asiàtiques, la nostra protagonista està esgotada i desbordada... i just en aquell moment apareix una versió d'un altre univers del seu home, en Waymond, per dir-li que ha d'ajudar-lo a evitar que la Jobu Tupaki deslligui el caos al multivers.

Aquest punt de partida tant esbojarrat serveix als directors per parlar de la bretxa generacional i d'on ens porten les decisions que prenem a la vida, però també ens parla sobre l'amor incondicional que tot ho pot salvar... Sí, un pèl suat això, però who cares!

Todo a la vez en todas partes és una pel·lícula difícil de catalogar, a mig camí entre el cinema de ciència-ficció, el drama familiar o el cinema d'arts marcials, és la segona creació conjunta de Daniel Kwan i Daniel Scheinert, coneguts popularment com The Daniels.

Es van conèixer estudiant cinema a l'Emerson College de Boston i van començar fent videoclips, entre d'altres, el popular 'Turn down for what' de DJ Snake.

La seva primera pel·lícula va ser una altra bogeria, Swiss Army Man, on un nàufrag a una illa deserta acaba travant una bonica amistat amb un cadàver que l'aigua arrossega fins a la vora...to per parlar del sentit de la vida. Van guanyar diversos premis, entre ells, millor pel·lícula i actor (Daniel Radcliffe) al Festival de Sitges de 2016 i la trobareu també a la xarxa de biblioteques.

Trieu la vostra pròpia aventura!

Més informació:

• Prestatge de cinema
• Recorreguts cinematogràfics
• IMBD

Recomanat per Bea Garcés. Biblioteca de Vilanova Armand Cardona Torrandell. 

Abans que comenci el relat del film, els mateixos títols de crèdits ens mostren una perspectiva de futur i progrés. I aquesta és la intenció general de La vida futura (Things to Come; William Cameron Menzies, 1936)., fer-nos reflexionar sobre el futur de la societat moderna, tot comprimint la narrativa en quatre episodis ben diferenciats: la preguerra, la guerra, les seves conseqüències i la solució.

A manera de sinopsi, i en consonància amb els temps de preguerra en què es va rodar la pel·lícula, l’optimisme de les celebracions nadalenques no durarà gaire. Un bombardeig emocional de cartells i informacions anuncien una amenaça imminent. Posteriorment, arriba el bombardeig literal, massiu, sobre la ciutat indefensa d’Everytown: els edificis que abans estaven plens de vida i de preparatius de Nadal cauen fets miques. Quan un dels projectils dona de ple al gran cinema i n’esmicola el gran rètol de la façana, l’espectador ja sap que també s’està esmicolant la normalitat feliç d’una vida diària que està condemnada desaparèixer. A partir d’aquest moment, res no tornarà a ser el mateix.

Som davant d’una pel·lícula plena de contradiccions, com queda clar a l’escena en què un aviador enemic ha estat abatut en plena batalla aèria. L’heroi aterra per ajudar-lo. Quan apareix una nena enmig dels gasos tòxics, el pilot moribund diu: “Acabo d’enverinar la família d’aquesta nena i ara li dono la meva màscara de gas per salvar-li la vida a ella, em fan ganes de riure”. És el sarcasme de la guerra, sens dubte.

Al llarg del metratge, veiem com el món s’acabarà debatent entre la barbàrie i la civilització, entre el món tribal de Macbeth o el món imperial de Juli Cèsar o Coriolà (totes tres, obres de William Shakespeare), entre les hordes furioses de la saga Mad Max (George Miller, 1979, 1981, 2015; George Miller i George Ogilvie, 1985)  i els exèrcits imperials de la saga iniciada per La Guerra de las Galaxias (Star Wars; George Lucas, 1977), entre la distopia del feixisme i la falsa utopia del progrés. Ens espera doncs, un futur ben magre de tria entre la tirania de la guerra cos a cos, sangonosa i bruta, i la tirania de la guerra tecnològica neta i asèptica. Segurament aquesta no era la intenció del director William Cameron Menzies ni de l’escriptor i guionista H. G. Wells, autor de la novel·la The Shape of Things to Come (1933) en què la pel·lícula s’inspira. La balança es decanta a favor dels abanderats del progrés, es nota que els autors prenen partit per la civilització promesa per la Germandat de l’Eficiència, malgrat que aquesta pugui tenir costos no desitjats.

Malgrat que la sala de cinema està enderrocada, davant dels ulls de l’espectador desfilen, amenaçadores i aclaparadores, les ombres dels soldats amb la intensitat de les ombres de Nosferatu (Nosferatu, eine Symphonie des Grauens; F. W. Murnau, 1922) o Vampyr (Vampyr; Carl Theodor Dreyer, 1932). Després, passen els anys i a Everytown ja no queden ni parets ni pantalles on projectar cap mena d’ombres, ni amenaçadores ni redemptores. Veiem que la barbàrie de la dictadura i l’escassedat generalitzada s’ha escampat per tot arreu. L’any 1970 arribarà la salvació de mans del progrés i fins el 2036 no veurem posar en dubte l’ordre civilitzat i asèptic que havia emergit.

A algunes pel·lícules de Fritz Lang, com ara Metropolis (Metropolis, 1927) i La mujer en la luna (Frau im Mond; 1929), els decorats d’estil art déco eren una mostra de la modernitat absoluta. A La vida futura, la Bauhaus ens enlluerna amb uns decorats grandiosos i espectaculars de ciència-ficció (o de retrociència-ficció, des de la nostra perspectiva actual). Malgrat que aquesta experiència estètica justifica per si mateixa el visionament de la pel·lícula, no sembla que aconsegueixi l’efecte màgic i místic que sí que experimentem amb Metropolis.

Malgrat tot, potser queda una escletxa per a l’optimisme. En sortir d’una celebració de Nadal on els nens han rebut premonitòries joguines bèl·liques, el personatge de Pippa Passworthy desitja «pau als homes de bona voluntat» i sentencia que «les guerres sempre són una oportunitat de progrés». Ai las, el capitalisme no té aturador! Sempre ens quedarà preguntar-nos si aquest progrés ens retornarà la felicitat i la innocència que tenien Adam i Eva al paradís terrenal.

Crítica elaborada per Agustí Lloberas del Castillo de la Biblioteca el Molí (Molins de Rei) en el marc del projecte Escriure de Cinema.

Des de l'interior d'un hospital psiquiàtric el jove Daniele i altres cinc pacients intenten trobar un significat a les seves vides. Fora del sistema, aïllats i protegits, viuen sota la mirada apàtica de metges i infermers.

"Tot demana salvació" és una novel·la de caràcter autobiogràfic escrita per Daniele Mencarelli i editada per La Segona Perifèria. Amb només 20 anys, l’autor va haver de ser ingressat en un centre de salut mental durant una setmana després de patir un brot psicòtic violent. Pulcrament traduïda de l'Italià per Pau Vidal, fa preguntes incòmodes al mateix temps que narra amb tendresa la història d'un jove internat contra la seva voluntat.

L’autor aborda, amb una narrativa emocionant, un dels temes centrals d’actualitat: la salut mental i com es tracta en medicina, i els límits d’on acaba la singularitat d’un ésser humà i comença la malaltia.

Finalista del Premi Strega i guanyador del premi Strega Giovani 2020, el màxim guardó literari de gran prestigi internacional a Itàlia, l’autor dedica Tot demana salvació als “bojos de tots els temps, engolits pels manicomis de la història, però també als metges que posen la ciència en mans de l’amor”.

Més informació:

• Daniele Mencarelli a les Biblioteques
• Daniele Mencarelli a la Viquipèdia

Recomanat per Carolina Paredes López Bib. La Cooperativa. Centelles.

Aquest obra, dirigida tant a curiosos com a professionals, ens dona una visió molt clara de la situació actual de la indústria alimentària i de com la ciència i la tecnologia més avançada en poden ajudar a veure cap on ha d’anar per tal de saber com ens alimentarem en el futur.

Foodtech és la combinació de les paraules food (menjar en anglès) i Technology (tecnologia en anglès). I fa referència a les empreses que es dediquen a desenvolupar projectes que vinculen la nova tecnologia i també la intel·ligència artificial i el big data amb l’alimentació per tal d’aconseguir que tots els seus processos siguin més eficients, des del punt de l’elaboració de l’aliment passant per la seva distribució i arribant al consum

Aquest tipus d’indústria sorgeix com a resposta a unes necessitats i tendències de la societat. Cada vegada més es va prenent consciència de l’impacte medi ambiental que provoca el gran consum. Així, la societat, cada vegada més sensibilitzada, es pregunta què pot fer per reduir aquests efectes nocius pel planeta. A més a més, també ha anat canviat el comportament del consumidor, que aposta i exigeix una alimentació més saludable i sostenible.

Innovació, tecnologia i nous models de negoci!

Per més informació:

Alimentaria Foodtech (BCN) Del 26 al 29 de setembre 2023

La guia definitiva per a dibuixar un diari de la naturalesa! L'últim llibre d'art de John Muir Laws, és una potent combinació d'art, ciència i entusiasme il·limitat: una guia pràctica per a ser millor artista i naturalista.

​​​​​​Laws  proporciona clars i pràctics consells (des dels conceptes bàsics sobre l'elecció de materials fins a les tècniques més avançades) amb un text senzill, complementat amb il·lustracions pas a pas. Dotzenes d'exercicis guien la mà i la ment per a crear reproduccions precises de plantes, animals, paisatges i cels.
Si bé els consells del text milloraran les habilitats d'artistes consumats, el seu entusiasme per a veure, aprendre i sentir tot el que ens envolta, el convertiran en un llibre valuós, fins i tot revelador, per a qualsevol persona interessada en la naturalesa, sense importar quines siguin les seves habilitats artístiques.

Amb aquest llibre aprendràs a concentrar-te, millorar la memòria i a disparar la creativitat.

L’observació, la curiositat i la creativitat són habilitats que es poden desenvolupar. Aprén a observar amb detall i obre la ment a la meravella de l’estudi i la investigació. Accepta allò que no coneixes com a punt de partida per explorar els misteris de l’univers.

Recomanat per Vicky Romo, Biblioteca Antonio Martín.

Dirigida por el cineasta francés Michel Gondry, La ciencia del sueño (La Science des rêves, 2006) relata la aventura de ilusiones y desamores que le suceden al joven Stéphan tras regresar al piso donde se crió. Stéphan, medio engañado por su madre a cambio de un buen trabajo, vuelve a Francia para comenzar una nueva vida después de abandonar México a consecuencia de la muerte de su padre. Interpretado por el mejicano Gael García Bernal, Stéphan es un niño en el cuerpo de un adulto que no sabe discernir entre los sueños y la realidad. Esta confusión le causará muchos problemas, tanto en sus relaciones laborales como en las afectivas, errores que en muchas ocasiones no hubieran tenido lugar para una persona centrada en la vida real.

Gondry nos muestra una película sencilla en guion, con la típica historia romántica a la par que algo dramática, en la que dos jóvenes vecinos con intereses mutuos se acaban gustando, o al menos, eso parece creer Stéphan. Sin embargo, esta sencillez en el guion la corrige de una manera realmente creativa.

Ya desde un principio nos encontramos una ciudad de París oscura y triste. Unos planos poco coloridos, junto a algunos personajes de vidas aburridas, Gondry nos plantea la idea de que nuestro ilusionado protagonista no gozará de experiencias gratificantes. Vemos una París de suburbios, de barrio, nublada y alejada del escaparate turístico que podemos encontrar en otras películas, como por ejemplo la oscarizada cinta de Woody Allen Medianoche en París (Midnight in Paris, 2011).

Como decía anteriormente, Gondry hace que esa vida sosa y desilusionada cambie totalmente en el cerebro de Stéphan. Formado en arte y música, Stéphan nos enseña su realidad representada por pequeñas historias a través de sus sueños. En estos sueños, Gondry nos deleita con una ambientación súper creativa creada con cartones, plásticos, espumas y otros materiales de manualidades, donde vemos la vida que realmente quiere tener Stéphan.

La historia es fácil de seguir y no da pie a confusión, por eso reafirmo que se trata de un guion sencillo y llano. La magia de la película recae en todo momento es los aspectos visuales que consiguen recrear un mundo de fantasía, capaz de cautivar al espectador sin que este llegue a pensar que la historia es bastante llana. Supongo que, en este punto, entra la calidad del realizador, es decir, cautivar el interés del público con herramientas artísticas.

Un aspecto que me resulta atractivo en el filme de Gondry es la correlación que se crea en la mente de Stéphan para recrear una realidad positiva y otra negativa. En los primeros minutos de la película, vemos a nuestro protagonista llegar a su nuevo y odiado puesto de trabajo, donde trabajan los personajes aburridos que antes mencionaba. Pues bien, en sus sueños, o en su realidad paralela, Stéphan dibuja situaciones perturbadoras y caóticas relacionadas con su trabajo, que plasman el malestar que está sufriendo en algún momento concreto. Por el contrario, en las situaciones en las que aparece él con su vecina Stéphanie, interpretada por la francesa Charlotte Gainsburg, Stéphan recrea en su mente un pequeño mundo de felicidad y placer. En este punto, el director juega al despiste con el espectador, es decir, podemos llegar a confundirnos porque usa los materiales de manualidades sin que Stéphan esté soñando (sí, para hacer más épico el posible romance entre ambos, Gondry decide llamarlos con el mismo nombre, en sus versiones masculina y femenina).

Durante todo el metraje abundan los primeros planos y los planos medios rodados con la cámara al hombro, haciendo que la imagen tenga un ligero movimiento que consigue adentrarnos en los personajes con la intención de encontrar esa intimidad entre espectador y actor. En cambio, el tambaleo constante que tiene la imagen grabada con esa técnica puede llegar a causarme cierta inquietud, o incluso molestia, tal y como me ocurrió con el film Vuelo 93 (United 93, 2006), en el que literalmente abandoné la sala a mitad de proyección.

Sobre las piezas musicales que acompañan la película, creadas por el pianista Jean-Michel Bernard, me gustaría destacar la canción If you rescue me, que suena en el único momento en el que he podido disfrutar la música con su respectiva escena. El resto de las composiciones, todas ellas muy correctas, están bien conectadas con sus respectivas escenas, pero no consiguen impactar para después recordarlas y canturrearlas mientras hacemos cola en la caja del supermercado.

En definitiva, La ciencia del sueño es una película simpática, con puntos cómicos y dramáticos, que consigue trasladarte a un mundo creativo y diferente, a través de la mente de un joven que no es capaz de afrontar la vida tal y como es, y que nos la modifica gracias a su capacidad imaginativa de cambiar la percepción que él tiene de la realidad. Y tú, ¿estás dispuesto a que Gondry juegue con tu mente?

Crítica elaborada per Sergio Madrid de la Biblioteca Maria Àngels Torrents de Sant Pere de Riudebitlles en el marc del projecte Escriure de Cinema.

Manual complet, didàctic i rigorós en que es descriu com desenvolupar màrqueting amb influencers: selecció de les persones més adients, tipus de marques o productes que es necessita per aconseguir l’objectiu. L’autor aporta exemples de casos reals per explicar-ho millor. Llibre adient pels professionals i interessats en el màrqueting.

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Ens trobem de ple a la Setmana de Ciència enguany una mica diferent per la situació global que estem vivint. Com que es recomana reduir la nostra mobilitat, avui us volem proposar una escapada des del sofà de casa per donar la volta al món.

A través d’aquest llibre coneixerem les dades bàsiques de cada país, descobrirem fets i personatges destacables i farem una petita immersió a la seva cultura. És en aquest punt on ens sumem a l’efemèride que us comentàvem inicialment ja que descobrirem objectes i materials relacionats amb tecnologia i la ciència de cada regió. Una manera ben diferent de viatjar, on petits i grans sabrem més coses d’aquest món i de la gent que l’habita. Poseu-vos còmodes que comença el nostre viatge entre les pàgines d’aquest llibre!

Més informació a:

• Locos por los viajes - 10 películas para viajar con niños sin movernos de casa
• Blog Lonely Planet - 500 formas de viatjar desde el sofá
• eBiblio Catalunya - Viajar con niños. El libro de las familias viajeras

Recomanat per Cristina Freixas. Biblioteca P. Fidel Fita d’Arenys de Mar

Un dels terrors comuns a l’ésser humà és el de morir ofegat. Està gravat en el nostre ADN des del principi dels temps, segurament com a mesura de precaució en un planeta que té el 98% de la superfície composta d’aigua. Amb els avenços en ciència i tecnologia, nous terrors es van afegint als primitius: morir atropellats, en un accident d’avió, electrocutats... el terror del segle XXI serà, sense dubte, morir a mans d’un robot que nosaltres mateixos haurem creat.

Aquesta possibilitat és tan antiga com el cinema de ciència ficció. Només cal recordar robots sortits de mare com Gort a Ultimátum a la Tierra (1951), Guslinger a Almas de metal (1973) i el T-800 de Terminator (1984) per veure que el tema ve de lluny. Properament en sentirem a parlar molt pel remake en forma de sèrie que els nois de l’HBO han batejat amb el nom de la pel·lícula original, precisament Westworld, cridada a ser la successora de l’exitosa Joc de Trons.

Ex machina ens parla d’un creador d’intel·ligència artificial que cita un dels empleats de la seva empresa per a que faci un test a Ava, una dona robot, durant una setmana. La personalitat obsessiva del creador (el camaleònic Oscar Isaac), la ingenuïtat del l’entrevistador (Dommhnall Gleeson) i el magnetisme de la robot (Alicia Vikander) portaran a un joc de dominació on tindran més importància els sentiments que la raó.

Guanyadora de l’Oscar als millors efectes visuals, i més important, nominada al millor guió original, la primera pel·lícula del director Alex Garland és més una peça de teatre que el clàssic film de ciència ficció, amb diàlegs treballats i ambientació sòbria, on destaquen més les composicions dels personatges que l’acció.

• Més informació:
• Prestatge virtual de cinema: Els robots al cinema
• Els robots al Catàleg Aladí 

Recomanat per Jaume Felipe. Biblioteca Maria Àngels Torrents de Sant Pere de Riudebitlles

Si alguna vegada us heu preguntat: d’on venen les onades? Com és que les onades són totes diferents? Perquè unes onades es trenquen i les altres es tanquen? De quina manera les marees, el vent i el fons marí afecten les onades per fer surf? Si la resposta és afirmativa, segur que us agradarà aquest llibre.

El seu autor, Tony Butt, és un reconegut surfista de grans onades, doctorat en Oceanografia Física que va treballar durant gairebé deu anys en el Coastal Processes Research Group, un grup d’investigació de processos litorals de la Universitat de Plymouth.

Els primers capítols de La ciència del surf: introducción al reconocimiento de las olas para surfear (publicat en anglès per primera vegada l’any 2002 i ara traduït al castellà) descriuen la vida de les onades des que neixen fins que arriben a la vora del mar. Els següents quatre capítols descriuen quatre fenòmens diferents que les afecten, i l’última part ens parla sobre la seva predicció. El llibre inclou fotografies, gràfics i diagrames.

La passió per l’oceà de l’autor el va fer escriure un llibre únic que es troba entre un manual científic i un obra general de surf. Fa descripcions molt completes amb exemples senzills i amens, sense fer operacions matemàtiques gaire complexes. Butt no s’oblida de referenciar bibliografia especialitzada per a qui vulgui aprofundir en el tema. És una obra rigorosa, però apta per a tots els públics.

Més informació:

• Llibres de surf a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona

Recomanat per Neus Capdevila de la  Biblioteca Ateneu Les Bases de Manresa

La neurocientifica Amishi Jha explica que la nostra atenció s’ha degradat en els darrers anys i que malgrat la nostra voluntat de mantenir-nos concentrats, ens distraiem fàcilment
Presenta una tècnica d’entrenament cognitiu per millorar l’atenció i el rendiment: l’atenció plena. Es un mètode que barreja ciència, consells, i experiències de persones que han fet servir aquest mètode. La Dra. Jha explica que només son necessaris 12 minuts al dia durant 5 setmanes. 
 

Com ha passat amb totes les obres pòstumes de Roberto Bolaño (Santiago de Xile 1953 – Barcelona 2003) la polèmica ha envoltat la publicació d'aquesta novel·la. Obviarem aquestes qüestions.

Estem davant d'una novel·la primerenca de l'autor xilè establert a Blanes. Una obra que ens transporta a l'univers de Bolaño, on trobem bona part de les seves obsessions: poetes neòfits, tallers i revistes literàries, D.F., la ciència-ficció, els jocs de guerra, etc.

La novel·la recorda "Los detectives salvajes": els protagonistes són poetes, el paisatge és la capital mexicana, la cerca -en aquest cas de revistes literàries- forma part de la trama, assistim al desvetllar sexual dels personatges... Bolaño barreja a l'obra l'estil d'epistolari -cartes que el protagonista envia a escriptors de ciència-ficció- amb l'entrevista i la narració, sempre amb el particular toc d'humor de l'autor.

Una novel·la per «bolañistas» i per aquells que vulguin introduir-se al món de Roberto Bolaño, abans de passar a les imprescindibles "Los detectives salvajes" i "2666".

Més informació:

• Roberto Bolaño a les Biblioteques
• Roberto Bolaño al Prestatge virtual de Novel·la
• Bolaño inèdit: així comença 'El espíritu de la ciencia-ficción'
• El espíritu de la ciencia-ficción a Biblio Digital

Recomanat per Jose F. Mota. Bib. Volpelleres - Miquel Batllori. Sant Cugat del Vallès.

Carles Batlle (1963-) és un dels dramaturgs més interessants i reconeguts de la dramatúrgia catalana. Professor de dramatúrgia i literatura dramàtica a l’Institut del Teatre de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment és el Director de Serveis Culturals de l’Institut del Teatre i director de la revista acadèmica Estudis escènics.

Still life, o natura morta en anglès, titulada pel Teatre Nacional de Catalunya com a  Monroe-Lamarr, on s’havia d’estrenar el mes de maig de 2020, ens parla de l’apassionant vida de dues mítiques actrius del cinema nord-americà: Hedy Lamarr i Marilyn Monroe, a partir d’una trobada fictícia recreada per l’autor l’any 1962, poc temps abans del suïcidi de Monroe.

L’obra juxtaposa dos temps, 1962 i 1966, per explicar la història de la veritable protagonista de l’obra: Hedy Lamarr, l’actriu austríaca i jueva, que va haver de fugir als EUA, on la seva carrera acaba tenint un gran èxit, però també inventora d’un sistema precursor de la tecnologia Wi-Fi actual.

La lectura de l’obra ens atrapa mentre esperem que sigui possible la seva estrena al Teatre Nacional, dirigida per Sergi Belbel i protagonitzada per Laura Conejero i Elisabet Casanovas.

Més informació:

• "Still Life (Monroe-Lamarr)" - Text complet disponible a la Biblioteca del TNC
• Informació obre l’obra i l'autor - Teatre Nacional de Catalunya
• Carles Batlle. Sala Beckett
• Still life. Associació d’Escriptors en Llengua Catalana

Recomanat per Eva Montiel. Bib. Central. Santa Coloma de Gramenet.

"Marie Curie va rebre el Premi Nobel de Física amb Pierre Curie el 1903, i el Premi Nobel de Química el 1911. Quan es va produir l'accident que va provocar la mort del seu marit Pierre, el 1906, la seva filla gran, Irène, només en tenia 9 anys i Ève, la petita, dos.

Les cartes que van intercanviar mare i filles recollides en aquest llibre ens submergeixen en la seva intimitat familiar i ens transmeten els grans i petits successos de la seva vida, fins a la mort de Marie el 1934. Aquestes cartes donen testimoni dels seus estrets vincles i de l'amor i harmonia que mai no van deixar de desenvolupar-se entre elles. Aquest llibre ens descobreix també a tres personalitats femenines brillants i independents lligades per un afecte intens i indefectible."

Les aventures de il·lustradores, viatgeres i col·leccionistes que van contribuir a l'estudi dels insectes

Les vides de les dones que protagonitzen aquest llibre són molt diverses, però totes elles van compartir una vocació, l'entomologia. Des del segle XVII algunes han aconseguit el reconeixement propi d'expertes en la matèria, com Maria Sibylla Merian, coneguda com la "mare de l'entomologia", o Miriam Rothschild, que va estudiar per primera vegada com les puces aconsegueixen saltar tant.

No obstant això, d’altres han passat inadvertides. Tot i la condescendència amb què van ser tractades i de les dificultats que es van interposar en el seu camí, elles van viatjar, estudiar, analitzar, van col·leccionar i van investigar, col·laborant amb la seva curiositat i el seu treball a ampliar i enriquir l'estudi de la natura.

Gènesi i desenvolupament de la vida tracta de cèl·lules (de com es divideixen, creixen i moren), d'embrions, dels gens que controlen els processos que fan que un animal es desenvolupi a partir de, per exemple, un ou fertilitzat que no es sembla gens a ell, al “producte final”, i també de com els mecanismes responsables d'aquest desenvolupament s'apliquen als vertebrats i en particular als humans.

Aquesta obra desvetlla les vides i, sobretot, els grans descobriments de quatre de les grans científiques de la nostra era: Sophie Germain, la primera dona que va fer aportacions originals al món de les matemàtiques innovant en la teoria de números; Marie Curie, que va descobrir la radioactivitat i va rebre dos premis Nobel; Lisa Meitner, un nom cabdal al camp de la fissió nuclear, i Emmy Noether, la dona que va crear l'àlgebra abstracta.

Llibre ideal i refrescant per al moment que vivim, els premis Nobel Duflo i Banerjee descobreixen el lector fins a quin punt l'economia, quan s'exerceix bé, pot resoldre els nostres problemes socials i polítics més urgents. Tenim els recursos per afrontar tots els reptes, de la immigració a la desigualtat o l'emergència climàtica, però la ideologia ens cega massa sovint.

Per què les migracions no segueixen les lleis de l‟oferta i la demanda? Per què la liberalització del comerç pot augmentar la desocupació i abaixar els salaris? Per què ningú no ha aconseguit explicar de manera convincent les condicions necessàries per al creixement?

Les experiències de les últimes dècades no han ofert una imatge amable dels economistes: adormits al volant (amb el peu a l'accelerador) en el període previ a la gran recessió, discutint després sobre com sortir-ne, o fent orelles sordes a les veus d'alarma sobre la difícil situació de Grècia o la zona euro sembla que han perdut la capacitat d'orientar-nos. Tot i això, Duflo i Banerjee defensen el paper dels economistes, així com l'intervencionisme intel·ligent i la recerca d'una societat basada en l'empatia i el respecte. Aquest llibre és un veritable antídot contra el discurs polaritzat.

Com es viu amb menys dòlar al dia? Per què els microcrèdits són útils però no són el miracle que alguns esperaven? Per què els pobres deixen passar les campanyes de vacunació gratuïta però paguen per medicines que sovint no necessiten? Per què els seus fills poden anar a escola any rere any i no aprendre'n res? Per què no sempre inverteixen a obtenir més calories sinó calories que saben millor?

La nostra tendència a reduir els pobres a un conjunt de clixés ens ha impedit fins ara comprendre els problemes a què s'enfronten diàriament. Com que tenen tan poc, hem assumit que no hi ha res d'interès a la seva vida econòmica. Les polítiques governamentals destinades a ajudar-los moltes vegades fracassen perquè es fonamenten en suposicions errades pel que fa a les circumstàncies i la conducta.

Repensar la pobresa suposa un gir revolucionari en la manera d'abordar la lluita global contra la pobresa. Els seus autors, dos consagrats economistes del MIT, han acudit directament als protagonistes per comprendre com funciona de debò l'economia dels pobres, quines són les motivacions i les aspiracions. Els resultats de les observacions contradiuen moltes de les nostres creences més arrelades.

El plantejament innovador d'aquest llibre comença per canviar les preguntes. A partir d'aquí ofereix les respostes i, amb elles, un gran potencial transformador i una guia essencial per a polítics, activistes i qualsevol persona preocupada per construir un món sense desigualtat.

Hem de pensar que l'espècie humana està destinada a l'extinció per falta d'uns mecanismes innats que inhibeixin la seva pròpia capacitat d'aniquilació, cada vegada més gran, i per la seva tendència a utilitzar-la, fins i tot sabent les conseqüències fatals?
Aquesta destinació suïcida és irremeiable o encara és possible rectificar-la i conjurar-la? És l'agressivitat la causa principal de les guerres que han assolat el gènere humà des de les albors de la civilització?

La revisió dels sistemes educatius i l'atenció a dos sectors de la societat relegats històricament, els joves i les dones, poden contribuir a guanyar la partida a la irracionalitat i la barbàrie.

Al novembre de 1906 el Partit Socialdemòcrata alemany va inaugurar a Berlín una Escola Central per a la formació dels seus quadres. En aquesta escola van dictar els seus cursos la majoria dels marxistes més destacats de lèpoca. Hilferding, Mehring i Pannekoek van estar entre els seus professors. A partir de l'octubre del 1907, Rosa Luxemburg va ensenyar allà economia política i història econòmica i, des del 1911, va dictar a més un curs d'història del socialisme.

L'any següent d'iniciar els seus cursos, Rosa Luxemburg projectava l'edició de les seves conferències a aquella escola, la seva Introducció a l'economia política, però l'elaboració de L'acumulació del capital i el seu activisme polític la va privar del temps necessari per fer aquesta tasca. Només durant la seva estada a la presó de Wronke, el 1916-1917, va poder donar forma les seves notes de classe i, encara que mai va aconseguir una versió definitiva i malgrat que poc després va ser assassinada i molts dels manuscrits preparatoris de l'obra es van perdre a el saqueig a casa, afortunadament la part més important daquests cursos ha arribat fins al present.

Recolzada en un abundant material fotogràfic obtingut en el transcurs de la seva experiència austral, Josefina Castellví guia a través d'aquest llibre al lector per les desolades planes de gel i les gandules flotants, li descriu els insòlits éssers que poblen aquests paratges gairebé inèdits i fins i tot les tímides formes vegetals que sobreviuen al seu rigor.

A "Elogio de la imperfección", Rita Levi-Montalcini fa un apassionat balanç de la seva trajectòria professional i vital, una odissea que recorre tot un segle, coronada amb el Premi Nobel de Medicina.
Rita Levi-Montalcini ha intentat sempre conciliar dues aspiracions irreconciliables (segons el gran poeta Yeats): la perfecció a la vida o la perfecció a la feina. Ho va aconseguir optant per certa imperfecció a la vida ia la feina. I en descobrir el plaer que li procuraven les dues activitats, va descobrir que això, la imperfecció, era allò que més s'ajustava a la naturalesa humana.

Nascuda a una família jueva –no ortodoxa però sí practicant–, Levi-Montalcini va viure la seva infància a Torí, mentre es lliurava la primera guerra mundial, i es va entossudir a matricular-se en medicina el 1930 per doctorar-se en neurocirurgia. Ajudant de l'eminent històleg Giuseppe Levi, va muntar un laboratori a casa seva quan les lleis racials de la Itàlia feixista li van impedir prosseguir les seves investigacions. Després de la segona guerra mundial, i durant trenta anys, va desenvolupar la seva carrera científica als Estats Units, i el descobriment de l'anomenat factor de creixement nerviós (NGF) li va valer el Nobel de Medicina el 1986.

«Estimat Pierre, a qui mai no tornaré a veure aquí, et vull parlar en el silenci d'aquest laboratori, on no pensava que hauria de viure sense tu. I, abans, vull recordar els darrers dies que vivim junts».

Amb aquestes paraules obre Marie Curie l'entrada del seu diari (30 d'abril de 1906) on recull el terrible pesar per la mort accidental del seu marit Pierre, amb qui havia compartit passió científica i descobriments crucials sobre la radioactivitat, pels que van ser guardonats amb el Premi Nobel de Física. L'esquinç per la pèrdua de l'ésser més estimat, però també l'evocació dels moments de plenitud personal i científica, els rigors de la competència acadèmica o la manera d'encaixar aquests elements en la condició de dona són algunes de les facetes que reflecteixen els extraordinaris escrits reunits per primera vegada en aquest volum, entre els quals descolquen la biografia que va escriure sobre el seu marit i una extensa semblança autobiogràfica, així com les notes de laboratori redactades en els anys del descobriment del radi i el poloni, a més de seccions del seu marit diari personal. Aquestes peces componen una mena de Curie confidencial que ens permet conèixer de primera mà, des de la immediatesa i la intimitat personals, alguns episodis decisius de la ciència del segle xx, i endinsar-nos en els anhels, conquestes i sentiments d'una dona pionera a gairebé tots els fronts. Una vida i una vocació a través de la pròpia veu.