Detalle guía

Guies de lectura

14 moments estel·lars de Rosa Maria Sardà

L'11de juny de 2020 ens va deixar Rosa Maria Sardà, la Sardà, com l’anomenaven i la continuarem anomenant perquè són poques les escollides que passen a l’eternitat sota la forma del seu cognom, com la Xirgu, la Santpere o la Lizaran.

Nascuda a Barcelona l’any 1941, va ser una actriu molt polifacètica en molts àmbits, com la TV, sobretot en sèries i programes d’humor, el cinema on va començar de la mà de Ventura Pons als anys 80, i sobretot al teatre, interpretant o dirigint obres del seu gran amic, el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet o peces teatrals de Bertolt Brecht o Samuel Beckett.

Autodidacta, temperamental i amb un humor mordaç capaç de fer-nos passar de la comèdia a la tragèdia en un instant, la Sardà va rebre multituds de reconeixements del públic i de la crítica, on destaca el premi Max d’Honor l’any 2015 i els tres premis Butaca, dos a la millor actriu i un honorífic. Una trajectòria brillant que forma part de la història teatral del nostre país i que volem recordar en catorze moments estel·lars de la Rosa Maria Sardà sobre els escenaris.

Descobrim i reivindiquem el llegat teatral de l'actriu recordant catorze moments estel·lars de la seva trajectòria professional.

1. Del barri d’Horta al teatre professional de la Companyia Lucena - Santacreu

Els seus inicis foren al teatre amateur del barri d’Horta, i l’any 1962 farà el pas al teatre professional amb la companyia del matrimoni, Carlos Lucena i Dora Santacreu, interpretant “Cena de matrimonios” d’Alfonso Paso al Teatre Guimerà.

2. Anys de formació i primers èxits a la Companyia de Teatre Còmic Catalana

El 1965 entra a formar part d’aquesta companyia i el mateix any estrena juntament amb Enric Majó, “En Baldiri de la Costa” al Teatre Talia del Paral·lel. Tot un èxit de públic, fins al punt que es va prolongar diverses temporades a la cartellera teatral.

3. Explotació del seu tarannà còmic a la Companyia Catalana de Vodevil

Igual que la Xirgú, Rosa Maria Sardà s’inicia al subgènere dels vodevils a través de la Companyia Catalana de Vodevil fundada l'any 1914 per Elena Jordi on va representar “Aixequem a les caigudes” i “El meu sogre és un barrut” al Teatre Barcelona.

4. El primer paper protagonista acompanyada de Terenci Moix i Ventura Pons

L’any 1969 li arriba l’oportunitat de fer un paper principal amb l’obra “El Knack” d’Ann Jellicoe, envoltada de dos grans amics, Terenci Moix que tradueix la peça teatral i Ventura Pons que la dirigeix. Aquesta no serà l’única implicació teatral amb Terenci Moix, ja que l’any 1974 compartint cartell de nou amb Enric Majó interpreta una peça de l’escriptor barceloní, “Tartan dels micos contra l’estreta de l’Eixample”.

5. L’entrada accidental en l’univers de La Trinca

Amb el muntatge “Trincar i riure” l’any 1971 al Gran Teatre Espanyol de Barcelona comença l’exitosa col·laboració entre l’actiu i el grup català de còmics que continuarà amb l’espectacle “Mort de Gana Show” (1973), i posteriorment, a la pantalla televisiva. Un primer contacte fortuït, conseqüència de la malaltia que va patir Carme Sansa, en aquell moment una de les actrius de l’espectacle, i que va significar la incorporació de Rosa Maria Sardà en el muntatge on només va tenir 24 h de marge per estudiar-se el guió.

6. El pas de teatre còmic al teatre més seriós

A partir del 1975 la Sardà amplia el seu registre còmic portant sobre els escenaris textos dramàtics de la talla de Carlo Goldoni, com “El criat de dos amos” amb Montserrat Carulla i Lluís Torner o “Terra baixa” d’Àngel Guimerà dirigit per Ricart Salvat.

7. La reinvindicació femenina a “Esperando a Godot”

El 1978 al Teatre Martín de Madrid, forma part del repartiment íntegrament femení per interpretar el clàssic de Samuel Beckett, “Esperant a Godot” sota el projecte de creació d’una companyia estable de Mari Paz Ballesteros.

8. El començament de l’idil·li teatral amb Josep Maria Benet i Jornet

L’estrena l’any 1979 al Teatre Romea de l’obra “Quan la ràdio parlava de Franco” de Benet i Jornet és el principi de l’admiració mútua entre el dramaturg català i la Sardà, qui no va dubtar anys posteriors a fer el salt a la direcció teatral dirigint dues peces teatrals del Papitu, “Ai, carai” (1989) i “Fugaç” (1994) al Romea.

9. Els grans èxits als escenaris sota la mirada de Lluís Pasqual.

A través de la direcció de Lluís Pasqual i l’adaptació de Martí i Pol, l’actriu es consagra en l’escena catalana amb una obra de Tom Kempinski “Duet per a un sol violí” (1982) al Teatre Poliorama. Un binomi teatral únic i exitós que es va ampliar més tard amb “Mare Coratge” (1986) de Bertolt Brecht, “Wilt” (2004) de Margaret Edson o “El caballero de Olmedo” (2014) de Lope de Vega.

10. Sagarra dit per la Sardà

L’any 1992 l’actriu interpreta el personatge de la Glòria del clàssic de Josep Maria de Sagarra, “L’hostal de la Glòria” sota la direcció de Josep Montanyès al Romea; un treball que li valdrà el Premi Nacional d’Interpretació de la Generalitat de Catalunya. Memorable és també el seu paper sagarrià de “La rambla de les floristes” enregistrat a TV3 l’any 1986.

11. El retorn als escenaris després de 20 anys

Després de dues dècades allunyada del teatre, l’any 2004, la Sardà torna a actuar amb “Wit”, obra on interpreta el paper de Vivian Bearing, una doctora malalta de càncer, que malauradament va viure i traspassar a la seva vida personal.

12. Sardà vs Espert, el cara a cara de dues dives dins l’univers lorquià

Encara que sembli estrany, no va ser fins al 2009 que Rosa Maria Sardà i Núria Espert van treballar juntes sobre els escenaris amb un clàssic dramàtic de Federico García Lorca, “La casa de Bernarda Alba” dirigit per Lluís Pasqual.

13. Seguint els passos de la Merly Streep

Sota la direcció de Sílvia Munt, l’actriu es va posar els hàbits de monja amb “El dubte” (2012) al Teatre Poliorama. Un paper que l’any 2009, Merly Streep havia interpretat al cinema.

14. La Sardà més combativa

Compromesa políticament i socialment davant les injustícies globals, Rosa Maria Sardà va posar veu al “No a la guerra” contra la guerra d’Iraq i amb una de les seves últimes aparicions sobre els escenaris al drama dels refugiats a través de “CrecEnUnSolDéu” (2015). Una lectura dramatitzada del text de Stefano Massini on l’actriu es posa a la pell de la periodista assassinada Anna Politkóvslaia en un relat sobre la terrorífica quotidianitat de la franja de Gaza.

Més informació: