Dramaturg nord-americà, nascut el 16 d’octubre de 1888 a Broadway (Nova York). Fill d’Ella Quilan, i l’actor i director de teatre, James O’Neill.

En tenir a Eugene, la seva mare pateix una depressió postpart. Els metges li prescriuen morfina, de la qual fou addicta tota la vida. Eugene, se sent culpable en conèixer aquest fet, i entra en una espiral d’autodestrucció, convertint-se d’adolescent, en addicte a l’alcohol i altres substàncies.

Rep una estricta educació catòlica. L’any 1906 es matricula a Princeton, que abandona un any després. Va tenir diverses feines com a cercador d’or, mariner, actor a la companyia del seu pare actuant al “Far West” i redactor del diari “Telegraph” a Connecticut.

L’any 1910 es casa amb la primera de les seves tres dones, Kahtleen Jenkins, tot i així, decideix marxar a Hondures, per tornar, doncs la Kathleen estava embarassada per marxar de nou a Buenos Aires. L’any 1912 Kahtleen li demana el divorci. Aquell mateix any, enmalalteix de tuberculosi i resta ingressat dos anys a un sanatori. En sortir decideix dedicar-se a la creació teatral de forma exclusiva i escriu durant cinc anys obres d’un sol acte.

Llavors, inicia una prolífica carrera com a dramaturg amb més de quaranta obres escrites. L’any 1918 contreu matrimoni amb Agnes Boulton, amb la qual va tenir dos fills, una d’elles Oona O’Neill, es va casar als 18 anys amb Charles Chaplin. L’any 1929 el matrimoni es divorcia. O’Neill s’havia enamorat de l’actriu Carlotta Monterey un any abans.

Va ser amb l’obra “Més enllà de l’horitzó” (1920) que li arriba la popularitat, guanyant també el Premi Pulitzer de l’any 1921. Amb les seves obres “Anna Christie” (1921) i “Estrany interludi” (1927) guanya de nou el Premi Pulitzer els anys 1922 i 1928 respectivament. Altres obres destacades de l’autor són: “L’Emperador Jones” (1920) and “El mico pelut” (1922 ), “Tots els fills de Déu tenen ales” (1924), “Desig sota els oms” (1924), “Dinamo” (1929), la trilogia “El dol escau a Electra” (1931), “Terres verges” (1932), “Dies sense fi” (1934).

L’any 1936 O’Neill rep el Premi Nobel de Literatura. L’any 1940 escriu el gran drama autobiogràfic “El llarg viatge d’un dia vers la nit” (1941), guanyador d’un altre Premi Pulitzer. L’any 1946 és diagnosticat de Parkinson, any que escriu “Arriba l’home del gel” en referència a la mort.

Mor a Boston, el 27 de novembre de 1955, als 65 anys. Per desig del mateix autor, amb els diners derivats de les obres “Un toc de poeta” (1958) i “Més mansions majestuoses” (1967) s’instaura el Premi O’Neill, que s’atorga anualment pel teatre Real Dramàtic de Suècia.

Eugene va introduir temes seriosos en el teatre nord-americà, com l’avortament, la traïció, la culpa, etc. La seva obra es caracteritza per la foscor i el fatalisme. Les trames són desenvolupades per personatges que se senten culpables i busquen la redempció. Per a Eugene O’Neill, l’escriptura esdevé terapèutica, ja que trasllada fets autobiogràfics a les seves obres, influenciat pel psicoanàlisi. 

“Creure en el sentit comú és la primer falta de sentit comú”

Eugene O’Neill

• Eugene O’Neill a les biblioteques
• Eugene O’Neill biografia
• Eugene O'Neill - his life, work and legacy
• Eugene O’Neill: a glory of ghosts. 1, 2 American Masters Series PBS - 1986
• Premis Nobel de literatura i teatre