Cuina surrealista
Cuina surrealista
La cuina surrealista existeix? Doncs sí, tot i que potser també podríem anomenar-la cuina daliniana.
Salvador Dalí va ser un dels artistes capdavanters del surrealisme. A més de pintor també va ser escultor, escriptor i una llarga llista més d’etcèteres; però per damunt de tot va ser un creador vital. Una vitalitat que traspassava a qualsevol tema que toqués. Així, les seves propostes culinàries a Les dîners de Gala són extravagants i desmesurades, en ingredients i en vocabulari. Un viatge sensorial que combina la desfermada imaginació surrealista, la tradició empordanesa del mar i muntanya amb les influències franceses més elitistes.
“La bellesa serà comestible o no serà.”
Salvador Dalí, Minotaure, núm. 3-4, 1933
“Sé el que menjo, no sé el que faig.”
Salvador Dalí
Dalí va ser un amant de l’alta cuina. Era un habitual dels millors restaurants de París, però també gaudia amb els plats de la seva terra, l’Empordà. Uns típics plats empordanesos que combinen carn i marisc i que resultaven molt insòlits en aquella època fora del nostre territori.
Aquesta barreja d’influències juntament amb el geni creatiu de Dalí va donar com a fruit els seus receptaris que també va il·lustrar.
En las bibliotecas encontrarás:
También te puede interesar:
Ir al estante:
Dalí explica a les seves memòries, Vida secreta, que quan tenia sis anys volia ser cuiner. Segons sembla, el seu pare li havia prohibit entrar a la cuina. Així ell, com a voyeur precoç, va dedicar-se a espiar durant hores la frenètica activitat de les cuineres que, als ulls d’aquell nen, preparaven tota mena d’elaboracions increïbles.
En las bibliotecas encontrarás:
También te puede interesar:
Ir al estante:
En el surrealisme les imatges oníriques tenien una gran importància. Així, Dalí sentia fixació per alguns aliments: el pa, les costelles, el vi, etc. El pa és el protagonista de quadres com La cistella del pa o La panera del pa. Un altre dels seus menjars fetitxes, com no podia ser d’una altra manera, eren els ous.
Una anècdota que expliquen, tot i que caldria revisar-ne la veracitat, és que Dalí va somiar amb un formatge Camembert fonent-se i el resultat va ser ... el seu famós rellotge tou.
En las bibliotecas encontrarás:
También te puede interesar:
Ir al estante:
El menjar és un dels elements més iconogràfics visualment parlant. Pocs creadors escapen d’aquesta influència i els surrealistes tampoc. Dalí parlava del menjar cru i del menjar cuit, de la dependència del menjar i alhora la repulsió que genera, un símbol de la relació existent entre la vida i la mort. Aquests són alguns dels creadors que han traspassat les seves obsessions gastronòmiques a la pantalla gran.
