En un hotel perdut en un racó de la Toscana, Joana i Marc, lluny de tots els problemes que han arribat a posar en perill la seva relació, retroben la calma que necessitaven i poden tornar a creure en la seva parella. Un cop a la ciutat, però, hauran de trobar resposta a un seguit de qüestions essencials. Quin és el secret que amaga Joana? Què passa dins el cap de Marc?

Estrenada al Teatre Romea de Barcelona el mes maig de 1923, l’obra situa l’acció en un racó de l’Empordà, pels temps de la guerra del francès. I té quatre personatges: un matrimoni fastiguejat un de l’altre que encara la maduresa, una veïna d’aquelles que es distreu posant el nas a la vida dels altres, i un jove que irromp un moment en la vida de l’esposa.

Retrata la burgesia benestant russa de principis del segle XX com un grup absurdament infeliç d’estiuejants; homes i dones que passen per la vida com per una mena de vacances contínues, gaudint sense pudor de tots els seus privilegis i alhora lamentant-se incansablement de les seves ambicions frustrades, el funcionament de la societat i la manca de sentit de les seves vides.

Poques hores abans d'agafar el vol que la tornarà al seu país, la Sara seu al porxo d’una vella casa colonial de la capital d’una illa tropical, on l’ha enviat l’empresa per la qual treballa. La Sara es defineix com una turista professional que viu d’hotel en hotel i de restaurant en restaurant, redactant informes per empreses turístiques i asseguradores del primer món.

Un cop acabat l’estiu, en Pau decideix quedar-se a la platja on ha treballat durant la temporada estival convençut per la Victòria, una dona madura i necessitada de companyia. Al cap d’uns dies, la marea de la platja transporta fins a la costa el cos de la Tana, una noia en estat d’inconsciència que sap coses de la Victòria i de la seva família que ningú pot descobrir.

El llibre es contextualitza a l'estiu de 1936 quan esclata la guerra civil a Espanya. A la ciutat de Madrid, la família formada per don Luis, la seva esposa Dolores i els seus fills, Manolita i Luisito, comparteixen la quotidianitat de la guerra amb la criada i els veïns de l'edifici. Luisito, malgrat haver estat suspès, vol que el seu pare li compri una bicicleta. Però la situació obligarà a postergar la compra. I el retard, com la mateixa guerra, durarà molt més de l'esperat.

Tres personatges, perduts en un indret remot, caminen cap a les misterioses fonts del Déu Iambu. No es coneixen: pugem la muntanya plegats únicament perquè van al mateix lloc. Però no tots busquen el mateix. Al llarg del camí, el desig i la por teixiran un complicat joc de relacions i estratègies.

L'obra, escrita l'any 1969 en col·laboració amb Maria Aurèlia Capmany i el director de teatre Ricard Salvat, es compon d'una sèrie de números de cabaret, connectats per un narrador. L'acció es desenvolupa en un manicomi d'estiu, on els pacients són retratats com a personatges que es dediquen a comprar i vendre objectes. L'obra reprova l'obertura al turisme i és una crítica social i política de l'època, que reflecteix l'obsessió pel consum i la falta de llibertat en una societat en plena transformació.

Una parella de Barcelona es troba de vacances a la ciutat de Foz do Iguaçu (Estat de Paranà, Brasil), a prop del punt conegut com La Triple Frontera, on hi ha la cruïlla entre Argentina, Brasil i Paraguai. La irrupció d’un jove viatger solitari, que han conegut casualment en una de les rutes turístiques i que se’ls ha sumat espontàniament, serà el desencadenant d’una discussió quan la parella torna a l’hotel.

Un matrimoni al final de les seves vacances en una illa del Carib i un desconegut que s'apropa... Dos amics que treballen a Ginebra i que troben un objecte abandonat en un parc públic... Un alt executiu a Nova York que planteja als seus socis l'evasió de capital... Una obra sobre la idea del viatge i de la recerca de la felicitat encarnada en els «paradisos» que els personatges es fabriquen com a motors de la seva existència.

El tema principal de l'obra és l'ambició i la corrupció, i com aquestes forces poden afectar negativament la societat. L'obra és una al·legoria de la saturació turística a Mallorca, però també és una metàfora escènica més amplia sobre la naturalesa humana i la seva tendència a la degradació moral. En resum, l'obra tracta sobre la lluita entre el bé i el mal, i com la corrupció pot destruir les persones i les comunitats.

L’obra més eròtica de Shakespeare ens situa en un bosc màgic on diversos enamorats buscaran refugi per viure lliurement el seu desig. I és en aquest espai on fuig Hèrmia que es nega a casar-se amb l’espòs que li ha triat el seu pare. Però una nit d’estiu apareix el follet Puck, el qual proveït d’un filtre d’amor jugarà a confondre els sentiments dels amants.

Tres amics, una noia i dos nois, molt joves, que en acabar el curs universitari han anat a gaudir d’un dia de platja. L’amistat, l’atracció i la rivalitat amorosa se’ns mostren a través de petites situacions que, de fet, barregen diferents moments temporals. Present i futur es barregen i ens mostren, de manera melangiosa, que el pas del temps els durà per camins inevitablement diferents del que avui (però quin avui?) preveuen.

En un futur no gaire llunyà, tres homes i dues dones coincideixen en un tren de llarg recorregut. Tots ells oculten secrets i desigs inconfessables, tots ells hauran de prendre decisions. L'obra, construïda en una curiosa seqüència temporal, dona veu als pensaments més profunds dels personatges i juga amb la idea d'un continent en trànsit ple de reptes i contradiccions.

En un plàcid i amable dia d’estiu, dos personatges coincideixen, per raons antagòniques, en voler realitzar un trencament en les seves vides. Ho aconseguiran? La influència de l’entorn, les persones, els espais i els objectes seran determinants.

Un turista japonès que visita Barcelona per allunyar-se de la soledat, una dona embarassada que no estima el pare del seu fill, un publicista, una publicista enganyada, un nen que se sent sol i ignorat… Aquests personatges coincidiran en l’espai i el temps del centre de la ciutat, en un món globalitzat on totes les grans urbs comencen a perdre els trets que les identifiquen. El que no saben és que aquesta trobada canviarà les seves vides per sempre.

Un emigrant perd la seva maleta, que està plena d'un contingut amb un fort simbolisme. La maleta va passant de mà en mà (ara trobada, ara robada, ara venuda) fins que arriba a les mans de la policia, que culpa un músic d'haver-la robat. La policia pensa que el contingut de la maleta tindrà valor econòmic, però el seu valor té un significat molt més profund per a l'emigrant.

L'obra es desenvolupa en tres moments històrics diferents del segle XX: la Setmana Tràgica (1909), la Guerra Civil (1936) i el moment de la publicació de la peça teatral (1968). La trama se centra en diversos estiuejants que gaudeixen de les seves vacances en diferents llocs, com Cadaqués, Sitges i Caldetes. L'obra mostra el comportament burgès i l'immobilisme d'aquestes classes a través dels personatges.

Un viatge convertit en un veritable malson dramàtic i irònic on se’ns presenta la fugida d’un home sense nom, que amb les converses amb la seva filla morta i la dona, aniran reconstruint les etapes d’aquesta trepidant aventura plena de desamors, mentides, egoismes i corrupcions.

Perot, un jove joglar, arriba a la cort de Bigudí, un país governat despòticament pel rei Astorat III i els seus consellers. Després de ser condemnat a mort per la seva sinceritat, Perot no tan sols aconsegueix eludir el càstig gràcies al seu enginy, sinó que a més podrà obtenir la mà de la princesa Rosa Blanca si aconsegueix matar el gegant Otgerot, rei del País del Costat.