Taylor Jenkins Reid, autora de Els set marits d’Evelyn Hugo és una escriptora, guionista i productora dels Estats Units. No resulta estrany, doncs, que la seva novel·la estigui ambientada i basada en una estrella de Hollywood. 
L’argument en si mateix és simple: l’Evelyn Hugo decideix explicar la seva biografia a una periodista, la Monica Grant, que malgrat treballar per una important revista, no és gens ni mica coneguda. Per la seva ploma passa la narració dels records i vivències de l’actriu amb els set marits que la van acompanyar al llarg de la seva vida: des de l’Ernie Díaz, el primer, amb el que es va casar per fugir del seu miserable poble natal i arribar a Los Angeles, fins el Robert Jamison, germà de la Celia, personatge que tindrà un pes molt important a la vida de l’actriu.

En aquest trajecte, la protagonista viu maltractaments, enganys i tot tipus de manipulacions. I això la converteix també en una manipuladora freda i calculadora, alhora que en una dona profundament vulnerable, apassionada i amb una enorme capacitat per estimar. 

Malgrat no es tracta de cap obra mestra, el personatge principal, ple d’ombres i de llums, és un dels punts forts d’aquesta novel·la: la seva decisió, la visió de la sexualitat i especialment del masclisme imperant a la societat nord-americana de l’època, la converteixen en un personatge més polièdric del que semblaria en un primer moment. Aquest fet juntament amb la descarnada descripció del Hollywood dels anys cinquanta (i, potser, no massa diferent de la del segle XXI) fan que el llibre atrapi al lector i sigui una lectura lleugera, adient per passar una bona estona quan no es tenen ganes de res massa complicat.

Més informació:

• Taylor Jenkins Reid a les Biblioteques
• Ressenya

Recomanat per Bib. dels Safareigs. Sabadell. 

Un llibre de Sonia Llena, formadora especialitzada en competències digitals i alfabetització informàtica. Llena ha dedicat la seva carrera a fer accessible el món de la informàtica a persones de diferents edats i nivells de coneixement, i aquesta obra és una de les seves contribucions per facilitar l’aprenentatge de les habilitats digitals bàsiques que cada vegada són més necessàries en la nostra societat.

El llibre està dissenyat per a persones que volen iniciar-se en la informàtica i necessiten una guia clara i pràctica. A través de 100 exercicis, Llena presenta conceptes bàsics com l’ús del teclat, la gestió de fitxers, la navegació per Internet i l’ús d’aplicacions senzilles. Cada exercici inclou instruccions detallades i exemples visuals que ajuden a entendre pas a pas com aplicar els conceptes. Aquest format facilita una experiència d’aprenentatge gradual i pràctica, ideal per a principiants que busquen una formació guiada en informàtica.

Recomanem aquest llibre perquè ofereix una metodologia activa i didàctica per aprendre informàtica bàsica, una competència clau en el món actual. La selecció dels 100 exercicis pràctics permet que cada lector avanci al seu ritme, la qual cosa el converteix en un recurs valuós tant per a adults que volen millorar la seva autonomia digital com per a centres educatius o formatius que necessiten materials accessibles per a alumnes sense coneixements previs.

Més informació:

• Sonia Llena a les Biblioteques

Recomanat per Isaac Barrachina. Bib. del Nord. Sabadell. 

La Clara Cortés va publicar el seu primer llibre, Al final del carrer 118, al cap de divuit anys, gràcies a un premi literari i, des d’aleshores ha publicat més d'una dotzena de novel·les i webcòmics per a totes les edats. Va estudiar psicologia i, actualment, es dedica a temps complet a escriure històries sobre la salut mental i el col·lectiu LGTBIQA+.

Amb Clementine, l’autora ens mostra les relacions que experimenta una adolescent en un moment de la vida on s’ajunten la problemàtica del pas d’infant a adult, amb intensos canvis físics, el descobriment de la sexualitat, l’amor i els dubtes existencials.

La Clementine viu amb el seu xicot des de fa anys, és una relació còmoda, però, realment, no s’hi sent del tot bé, se sent sola i desubicada. Un dia, però, apareix una altra persona a la seva vida que canviarà tota la seva perspectiva.

És una obra que retrata les relacions tòxiques, la salut mental, el masclisme, la resiliència i els diferents vessants de l’afecte. 
L’autora acompanya els personatges en moments claus de la seva vida, mitjançant una quotidianitat realista molt ben reeixida. El resultat és una novel·la que impacta per la seva honestedat i delicadesa.

Més informació:

• Clara Cortés a les Biblioteques
•  “Clementine”. Ed. La Galera

Recomanat per Bib. del Sud. Sabadell. 
 

Un coronel retirat, i resignat a la nostàlgia, acut al port cada divendres per esperar una carta que no arriba. Aquest es el punt de partida d’una novel·la breu, alhora terriblement propera i màgicament exòtica, que parla de la vellesa i la memòria, la família i el dol, el patriotisme i la soledat de l'apàtrida. 
Márquez ens apropa un món màgic on allò íntim i allò públic s’interrelacionen en un complex entramat de relacions (veïns, policia, govern, família...) on el lector podrà conèixer la realitat d’un home marcat pel record i les derrotes, a qui els camins de la vida han portat a enfrontar-se a la burocràcia, a sentir-se oblidat i a perdre molt més que la joventut.

Una obra mestra entre el conte i el retret històric, una particular visió del camí de l’heroi que ens serveix d’excusa per parlar de la societat i l'home, de la moral i la fam, una lluita on hi aniran prenent rellevància cada cop més l’angoixa i la més pura voluntat de resistència.

Més informació:

• Gabriel García Márquez a les biblioteques
• Gabriel García Márques a la Biblioteca Virtual

• Gabriel García Márquez a la Viquipèdia

Recomanat per Júlia Alonso Núñez. Bib. Can San Joan. Montcada i Reixac. 

Pau Vadell i Vallbona (Calonge, 1984), és ja un poeta consolidat en el panorama poètic en català. Ha publicat més de quinze obres de poesia i molts dels seus treballs han estat guardonats amb premis literaris, com ara Sang cremada (Premi Vila de Lloseta el 2014), Traït (Premi Senyoriu d’Ausiàs March el 2015) o Esquenes vinclades (Premi Jocs florals de Barcelona el 2017).
A més del seu vessant creatiu hi podem destacar la seva faceta com a editor, traductor, gestor cultural i historiador. La seva tasca s’emmarca dins de la difusió cultural en general i l’activisme social en particular. Es  mostra molt actiu en difondre la seva obra i ha participat en innombrables recitals poètics.
L’obra que ens presenta ara, Uralita (LaBreu Edicions, 2024), ens parla de mallorquinitat i alhora de denúncia d’un turisme desenfrenat i irrespectuós amb el medi natural. Tota l’obra esdevé una crítica a la manca de respecte cap a un passat arrelat al territori, simbolitzat en la destrucció del safareig de casa seva per construir-hi una rotonda. 

El desassossec impregna totes les pàgines del recull de poemes. Això queda palès amb les crítiques acèrrimes contra el model turístic atapeït de hooligans que fan balcòning, o d’aquells que ballen reggaeton a altes hores de la matinada. Pels versos d’Uralita hi degoteja un malestar continu amb un model de turisme que sembla que s’ha apropiat de tot i que ho ha esquerdat tot.

No obstant això, s’albira en la seva obra una petita escletxa d’esperança per poder sobreposar-se a tanta dèria destructiva. Això són els símbols de mallorquinitat per excel·lència: la uralita, somiers de llit per fer de barrera al camp i banyeres metàl·liques per abeurar les bèsties. Uralita com a refugi i aixopluc i alhora com a element que t’escalfa el cap i les idees.

A tall de cloenda podem dir que aquesta és una lectura molt recomanable i que de ben segur no et deixarà indiferent. Et farà reflexionar sobre com tractem el lloc on vivim i de quina manera ens relacionem amb el nostre entorn. Que gaudeixis!

Més informació:

• Pau Vadell i Vallbona a les Biblioteques
• Enllaços d’interès: entrevista al Més_324
• Crítica d’Uralita a Arabalears

Recomanat per Guillem Paradís. Bib. l'Alzina. Palau-solità i Plegamans.

Hi ha música que dona “bon rotllo”, que fa que moguis tot el cos sense ni tan sols adonar-te’n: són unes pessigolles que comencen pels peus, les cames, les mans, el coll, el cap… Kadavar et fa ballar. No han inventat res, potser per això són magistrals, perquè sentir-los et fa viatjar en el temps: és tornar als anys 1970, quan la música no estava tan condicionada ni encapsulada en tendències de massa, en fórmules d’èxit inalienables. El seu estil és retro i no se n’amaguen, amb un so psicodèlic i stoner de la talla de Led Zeppelin i Black Sabbath. Els berlinesos, sí, encara que sorprengui, són d’Alemanya, evoquen amb la seva potència i ritmes pesants els deserts, la suor i el pols musical de Califòrnia. Per què? La connexió la trobem en Kyuss o Sleep, formacions californianes anteriors que posen en relleu l’stoner metal emmirallant-se en Black Sabbath com un punt d’inflexió, un gir de 360 graus en la música rock. Des de llavors, tenim tota mena de destil·lacions del rock dels anys 1970 per poder gaudir-ne d’un ritme perenne, sense caducitat, que t’obre l’ànima de bat a bat i et connecta amb l’atreviment de l’esperit humà en la seva lluita huracanada per rebel·lar-se com els elements.

I ara que ja ho tenim, donem una volta pel desert amb Kadavar!

Més informació:

• Kadavar a les biblioteques
• Kadavar a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial de Kadavar

Recomanat per Amaya Lomba. Bib. Central. Cerdanyola. 

El metal és un gènere que no s’esgota i ens obsequia amb subgèneres com el drone metal, un estil que barreja el doom i el metal experimental amb sons tribals i minimalistes. Amb el drone gaudim de les reminiscències noise de guitarres distorsionades, riffs greus i peces llargues d’un minutatge poc habitual.

És el cas de Sunn O))), banda de Seattle formada al 1998 que condensa unes sonoritats monòtones, fosques i extremadament pausades. Vestits amb túniques, aquesta mena de monjos d’un cel sense estrelles, amb escenaris boirosos, volums eixordadors i reverberacions que fan tremolar fins i tot les pestanyes, ens regalen una experiència musical que abraça altres formes d’art, com les arts plàstiques i la performance. A la seva pàgina web trobem aquestes declaracions:

“Sunn O))) produeix un ambient físic immersiu de pressió sonora altament amplificada que pot ser molt subjectiu. Sunn O))) no pretén ser una experiència violenta: presentem una situació intensa en què l'energia del so pot assolir decibels molt alts.”

Així, la banda s’expressa amb llenguatges arcans, amb tonalitats pesants, amb vibracions que ens colpegen com excavadores travessant el fangar de l’estómac: unes estructures i masses de so que ens remouen com una muntanya russa de textures i densitats omnipresents. Per copsar-ho, cal escoltar. Us deixem un directe en el que va ser una vegada el laberint més gran del món:

Més informació:

• Sunn O a les Biblioteques
• Sunn O))) a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial de Sunn O)))

Recomanat per Amaya Lomba. Bib. Central. Cerdanyola.