Federico Fellini

Fellini

Et convidem a transitar pels llocs comuns de l'imaginari del mestre Federico Fellini. Gaudeix de l'extraordinari, excessiu, oníric, provocador, grotesc, voluptuós, obsessiu, canalla, irònic... univers visual fellinià amb aquest recorregut d'escenes que perviuen en el nostre imaginari col·lectiu.

Univers Fellini
Epíleg

L'Església: La Democràcia Cristiana va dir sobre La dolce vita que deixa anar una ombra calumniosa sobre el poble romà i sobre la dignitat de la capital d'Itàlia i del catolicisme i l'Osservatore Romano va postular “No necessito veure les porqueries per condemnar-les”. Fellini no va obviar els excessos de la Santa Seu i va exemplificar les contradiccions que es veien a Roma.

Les dones: “Les percebo sempre amb atenció, sorpresa, desig i por” Dones empoderades, dones fràgils, amants, severes, seductores, treballadores, mares, cosines. La dona és un dels fils conductors del seu cinema i es plasma en infinits personatges femenins i en les obsessions dels protagonistes masculins de les seves pel·lícules.

El pecat: “Preguem per l'ànima de Federico Fellini, pecador públic”. Resava una pancarta apareguda a l'església de Pàdua durant l'estrena d'una de les seves pel·lícules. El primer fragment no és un film de Fellini sinó un homenatge que li fa Pietro Germi a la seva aclamada "Divorcio a la italiana"

Roma: L'escenari on bateguen la majoria de les seves pel·lícules i que ens ha regalat imatges que formen part de l'imaginari popular. La ciutat convertida en un gran plató cinematogràfic.

Música: Parlar de les bandes sonores de Fellini és parlar del genial Nino Rota. Autor de centenars de melodies que tenim emmagatzemades al còrtex cerebral.