Génova (Michael Winterbottom, 2008)efilm

El protagonista del film de Winterbottom decideix marxar d’Anglaterra i instal·lar-se a Gènova amb les seves dues filles.  La petita encara sent certa culpa per la mort de la seva mare, mentre que la gran travessa l'adolescència tractant de viure experiències pròpies de la seva edat.

Durant la pel·lícula ens posem en la pell del personatge que interpreta Colin Firth i acabem patint de valent pel destí de la seva família. Res estrany sembla succeir, però la càmera juga a potenciar el nostre neguit, ja sigui a l’observar una moto que zigzagueja de matinada o fixant la mirada en els carrers més conflictius de la ciutat. La fragilitat de la vida s’ensuma a cada plànol per accentuar la vulnerabilitat humana i les conseqüents inseguretats d’un pare superat per les circumstàncies.

Somewhere (Sophia Coppola, 2010) efilm

Sofia Coppola va viure el món del cinema des de petita i ben aviat va tenir l’oportunitat de conèixer alguns professionals del gremi. A Somewhere, retrata la quotidianitat d’un actor de Hollywood per al qual el consum d’alcohol i el sexe han esdevingut rutines anodines.

Quan la seva exparella marxa de viatge, el protagonista haurà de de fer-se càrrec de la filla preadolescent que tenen en comú. Tots dos passaran junts un temps que inclourà un viatge promocional de l’actor per Itàlia i moltes hores d’oci i conversa, fins el dia de la separació, que esdevindrà tan dolorós per a la filla com per al pare.

Coppola ens ofereix una tendríssima història que ens demostra fins a quin punt una filla és capaç de fer aflorar en un home la millor versió de sí mateix.

Los descendientes (Alexander Payne, 2011)

Quan la seva dona queda en coma a causa d’un accident, Matt començarà a conèixer els secrets que ella guardava, algun dels quals ja havien estat descoberts per la filla gran de la parella.

En l’aspecte econòmic, el protagonista de Los descendientes és un privilegiat, però després del tràgic esdeveniment se n’adonarà que en l’àmbit familiar no ha estat tan afortunat. L’adversitat li ajudarà a entendre que ha de passar més temps amb les seves filles i reconduir una relació que havia esdevingut força distant.

Take Shelter (Jeff Nichols, 2011)efilm

A qui veu coses que la resta de persones no veuen sovint se li atribueix alguna malaltia mental.

A Curtis, protagonista e Take Shelter, li ocorre alguna cosa semblant, ja que té la capacitat de percebre de manera especial els fenòmens meteorològics, el moviment dels ocells i el color de l’aigua que cau quan plou. La resta de veïns són massa distrets amb les seves coses com per aturar-se una estona a mirar el cel, i assisteixen amb preocupació a la transformació d’en Curtis, que sembla estar caient en una espiral de paranoia i esquizofrènia. Només la seva filla, una nena petita sord muda, sembla percebre alguns dels temors del seu pare.

Tot i que el desenllaç de la pel·lícula dona peu a diferents hipòtesis, finalment intuïm que el protagonista no estava tan boig, i que només l’empatia de la filla semblava capaç de comprendre-ho.