This is America
Racisme: This is America
Ara ha estat George Floyd, però abans van ser Eric Garner, Michael Brown, Breonna Taylor o Rodney King, potser el cas més mediàtic de tots i que va engegar una gran onada de protestes a l’àrea de Los Àngeles l’any 1991.
La brutalitat policial contra les persones de raça negra és la punta de l’iceberg del racisme sistèmic que existeix als EEUU.
La primera en guanyar el premi a la millor actriu secundària va ser Hattie McDaniel per la seva interpretació de Mammy, la minyona de l’Escarlata O’Hara a la mítica ‘Lo que el viento se llevó’ i la primer en guanyar el premi a la Millor Actriu va ser Halle Berry l’any 2001 per ‘Monster’s Ball’.
El primer actor en guanyar el premi al millor actor va ser en Sidney Poitier l’any 1963 per ‘Los lirios del Valle’, on interpreta un ‘manetes’ que ajuda a fer algunes reparacions a unes monjes. I que a la indústria cinematogràfica es fa palès amb el fet que al llarg dels noranta anys d'història dels Premis Oscar, només 14 actors afroamericans han guanyat l’estatueta i només han estat nominats 5 realitzadors a la millor direcció.
Els afroamericans representen un 13% de la població dels EEUU, però el racisme afecta també a altres minories com els hispans, asiàtics o nadius americans entre d’altres.
Avui us proposem algunes pel·lícules que parlen de la discriminació i la lluita contra aquesta de la població negra perquè #blacklivesmatters.
Detroit, de Kathryn Bigelow (2017)
Detroit, estiu de 1967. El que va començar amb una batuda de la policia en un bar nocturn sense llicència va acabar convertint-se en una de les revoltes civils més violentes dels Estats Units.
Adivina quién viene esta noche, de Stanley Kramer (1967)
És un dia important, un matrimoni lliberal de classe mitja-alta i votants demócrates organitza un sopar perquè la seva filla els hi presentarà el seu promés. Ell s'acaba de llicenciar en medicina i és un home culte, respectuós i....afroamericà. Imprescindible veure-la per entendre com el racisme s'escola per qualsevol escletxa però pot ser combatut amb la raó. Ah i el duo Spencer Tracy-Katherine Hepburn és una delícia.
Ragtime, de Milos Forman (1981)
Un valent retrat de l'Amèrica prèvia a la primera guerra mundial, i amb un racisme rampant. L'any 1906 els Estats Units estan sumats a una transició econòmica i social dominada per Theodor Roosevelt. Coalhouse Walker (Howard E. Rollins Jr.) és un pianista de color que pot fer tot el possible per aconseguir que es pugui fer justícia en una societat dominada pel racisme. La seva història va acabar influint també en una família familiar de Nova York. (Efilm)
12 años de esclavitud, d'Steve McQueen (2013)
La pel·lícula d’Steve McQueen que li va arrabassar l'Oscar a GRAVITY i va ser la gran guanyadora del seu any. En definitiva, la consagració del director de SHAME.
En els anys previs a la Guerra Civil dels Estats Units, Solomon Northup (Chiwetel Ejiofor), un home negre lliure que viu a Nova York, és segrestat i venut com a esclau. Solomon haurà de lluitar no només per continuar viu sinó també per preservar la seva dignitat enfront la crueltat del seu amo (Michael Fassbender). La seva esperança, alimentada per inesperats gestos d'amabilitat i ajuda, no l’abandonarà al llarg de la seva vida.
Haz lo que debas, d'Spike Lee (1989)
Si el director de 12 anys de esclavitud la té com una de les 10 millors pel·lícules de la història del cinema, no serem nosaltres els qui la treiem del seu panteó. Un film d'Spike lee que representa com ningú les sutileses de les tensions racials al seu estimat Brooklyn.
I am not your negro, de Raoul Peck (2018)
Basat en el manuscrit inacabat “Remember this house” de l’activista i pensador afroamericà James Baldwin, aquest documental narrat per Samuel L. Jackson repassa la història del racisme als EUA recordant personalitats destacades de la lluita pels drets civils.
Matar a un ruiseñor, de Robert Mulligan (1963)
S‘ha de ser molt íntegre i tenir profundes conviccions per defensar un acusat d’assassinat negre al sud profund dels Estats Units. És per això que el personatge d’Atticus Finch és un heroi per qualsevol defensor dels drets humans, per qualsevol defensor dels drets civils, i per qualsevol demòcrata.
El color púrpura, d'Steven Spielberg (1985)
El compositor afroamericà Quincy Jones va convèncer Spielberg, que no les tenia totes, per adaptar el premi Pulitzer d’Alice Walker que explica les desventures d’una criada al llarg de més de trenta anys. “Guanyaràs un Oscar”, es veu que li va dir. Però tot i estar nominat en onze categories, Hollywood encara no estava preparat per premiar un film tan clarament antiracista.
Criadas y señoras, de Tate Taylor (2011)
Una pel·lícula de presa de consciència. Una jove universitària aspirant a escriptora torna a seu poble de Mississippi i es troba que totes les seves amigues, ara dones casades benestants, s'han tornat unes racistes de manual que abusen del seu servei domèstic afroamericà, amb bones maneres, això si. És a partir d'aquell moment que decideix donar veu a aquestes dones i començar a escriure un llibre basat en les experiències d'aquestes dones negres als anys '60, en ple moviment pels drets civils.
També et pot interessar:
Vés al prestatge:
Así nos ven d’Ava Du Vernay (2019, Netflix)
Mini-sèrie de cinc episodis que recrea la història dels ‘cinc de Central park’, el cas de cinc adolescents nord-americans acusats injustament d’assaltar i violar una noia a Central Park mentre feia exercici el 1989 i que finalment van ser alliberats dels càrrecs quan el 2002 l’autor va confessar.
