La Novel·la a la Catalunya dels anys 20-30

La recuperació de la novel·la 

El panorama literari dels anys 20-30 a Catalunya es caracteritza per la represa i creixement de la novel·la com a gènere literari, després d’un periode de predomini de la poesia. Circumstàncies diverses afavoreixen el retorn a la prosa, sobretot a la novel·la, que esdevingué el gènere de major difusió.

Neixen editorials noves com Barcino, Llibreria Catalònia i Proa, que contribuiran a la difusió cultural apostant per la traducció dels clàssics i d’autors més innovadors i impulsant la novel·la catalana. Un públic fidel, entre el qual s’hi compten cada cop més dones, els permet fer grans tiratges. Novel·listes com Carles Soldevila i Joan Puig i Ferreter hi treballaran com a directors literaris.

Apareixen revistes de qualitat que segueixen l’actualitat catalana i estrangera: “Revista de Catalunya” (1924), “La nostra revista” (1927), “Mirador” (1929). La premsa també actua com a òrgan central de la cultura catalana: “La publicitat” (1922), “La nau” (1927), “El matí” (1929), publicacions que estimulen l’interès dels lectors.

Es creen premis literaris de novel·la com el Premi Crexells i el Premi dels novel·listes, que molts escriptors d’aquesta època guanyaran: Joan Puig i Ferreter amb “El cercle màgic”, Miquel Llor per “Laura a la ciutat dels sants”, Carles Soldevila amb “Valentina”, Maria Teresa Vernet gràcies a “Les algues roges” i Francesc Trabal per “Vals”.

El 1925 Josep Maria de Sagarra a l’article “La por a la novel·la” anima els escriptors catalans a escriure “novel·les llargues, amb argument i incidents, novel·les entretingudes que estiguin escrites en català i parlin de la vida del país”.

S’hi apunten autors procedents del modernisme i del noucentisme, però també una nova generació de novel·listes anomenada de la Dictadura (1923-1930), que van veure interrompuda la seva trajectòria per la guerra (Miquel Llor, Sebastià Juan Arbó, Francesc Trabal…) Molts d’ells incorporaran tècniques en voga a la novel·la europea i recolliran les influències de Freud.

Joan Puig i Ferreter (Selva del Camp,1882-París,1956).
Viu una infantesa turmentada que marcarà vida i obra. Arriba a la novel·la ja madur i, degut als seus orígens modernistes, serà marginat pels intel·lectuals de l’època. Atret per la gran novel·la del segle XIX (llarga, amb molts personatges i un narrador omniscient), té com a models literaris Gorki, Dostoievski i Proust. La seva producció es divideix en obres autobiogràfiques i de ficció. “Camins de França” (1934), obra cabdal de la narrativa contemporània, és un document rellevant per conèixer la personalitat de l’autor i l’època. A “El cercle màgic” (1929) crea un univers de ficció en un escenari rural, el que millor coneix i descriu, poblat de personatges de gran força. Fa de les seves actituds i dels seus pensaments motiu de reflexió. El mateix autor confessava: “L’art d’escriure i l’home moral, les dues coses que sempre m’han interessat més”.

Carles Soldevila (Barcelona,1892-1967).
Destaca en teatre i novel·la. Propugna un model de burgesia culta i refinada. Influït pels francesos Maurois, Verlaine i Gide. Estretament vinculat a Barcelona, tractarà d’incorporar a la novel·la catalana el cosmopolitisme propi de la europea del moment. Assoleix la seva màxima popularitat amb la trilogia protagonitzada per jovent: “Fanny” (1929), “Eva” (1931) i “Valentina” (1933). Fanny és una jove poc convencional que, en perdre’s el patrimoni familiar, viu i treballa al Paral·lel com a noia de conjunt (chorus girl). Soldevila hi introdueix la tècnica del monòleg interior i l’amoralisme (la família vista en negatiu).

Miquel Llor (Barcelona,1894-1966).
Escriu abans de la Guerra Civil els seus treballs més interessants. La seva és una novel·la psicològica, centrada en personatges marginats per la societat. Són trets característics la soledat d’un personatge sensible en un món materialista i el culte platònic a la dona. Assoleix la màxima plenitud com a creador amb “Laura a la ciutat dels sants” (1931), que entronca amb la novel·la vuitcentista amb un personatge femení central en un escenari provincial. Laura és una dona sensible i inconsistent, nascuda i criada a Barcelona, que no s’adapta al món hipòcrita i tenebrós de Comarquinal (transsumpte de Vic). El fracàs de les seves relacions amoroses representa el de l’existència humana i l’empenyerà a la soledat. El sexe hi juga un paper clau. Una novel·la d’èxit i escandalosa, sobretot a Vic, en veure’s-hi retratades algunes personalitats de la ciutat.

Sebastià Juan Arbó (Sant Carles de la Ràpita,1902-Barcelona,1984).
Prové d’una família pagesa, la seva formació és autodidacta i la narrativa, autobiogràfica. Rep influències de Dostoievski i dels tràgics grecs. Crea personatges conflictius i malaltissos, que se senten humiliats i marginats. L’autor té una visió agra i deprimida del món i l’ànima és l’element central de les seves novel·les. Introdueix un espai nou a la novel·lística catalana: l’Ebre. “Terres de l’Ebre” (1932) és la primera novel·la que va escriure i també la més emotiva i tràgica. Descriu el món primari i salvatge de la seva infantesa. Els protagonistes, pare i fill, hi porten una vida miserable. Mentre el primer aguanta i s’humilia, el segon es rebel·la i fuig.

Francesc Trabal (Sabadell,1898-Santiago de Xile,1957).
Forma part de la Colla de Sabadell amb la qual funda l’editorial La Mirada, que més tard s’incorporarà a Proa. Escriu amb estil àgil, periodístic, i de forma anàrquica, la qual cosa explica l’estructura poc coherent i els finals d’algunes de les seves obres. El tema principal acostuma a ser un amor boig. Evocador de sensacions, recrea un erotisme refinat. Un bon exemple n’és “Vals” (1935), romàntica i apassionada, representa el fracàs d’una generació, retratada amb una escriptura brillant i convincent, basada en el llenguatge col·loquial, i amb rerefons musical.

  Més cerques al catàleg Aladí:

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Joan Santamaria (1886-1955).
Gran coneixedor de Catalunya, va saber descriure-la amb encert, sobretot a “Visions de Catalunya”. Les seves “Històries extraordinàries“ (1915-1922) configuren un recull de contes amb influència de Poe. Un autor popular que connecta amb el públic gràcies al seu estil col·loquial, a partir de frases fetes, acudits i jocs.

Pere Coromines (1870-1939).
Va escriure la trilogia “Les dites i facècies de l’estrenu filàntrop en Tomàs de Bajalta” (formada per “Silèn”, “Pigmalió” i “Prometeu”), que és la seva obra més representativa i ambiciosa. Narra la vida de Bajalta alhora que repassa la història de Catalunya de tombant de segle, amb la ciutat de Barcelona descrita magistralment.

Alfons Maseras (1884-1940).
Provinent del modernisme, va contribuir a la represa de la novel·la amb obres de caire decadentista com “La fira de Montmartre” (1926) i “L’evasió” (1929).

C.A. Jordana (1893-1958).
Gramàtic i corrector prestigiós, va escriure un gran nombre de novel·les entre 1927 i 1931. Destaca “Una mena d’amor” (1931), un intent de novel·la eròtica que provocà escàndol i polèmica.

Maria Teresa Vernet (1907-1974).
Autora de diverses novel·les de línia psicològica amb protagonistes femenines. “El camí représ” (1930), que s’acosta al gènere rosa, està ben escrita, amb un estil personal i segur. “Les algues roges” (1934), la seva novel·la més important, es fonamenta en l’anàlisi psicològica de dues noies.

  Més cerques al catàleg Aladí:

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Data de creació: 15/09/2020 Última actualització: 22/09/2020