Giacomo Girolamo Casanova, associat per sempre a l’art de la seducció, va néixer a Venècia el 2 d'abril de 1725 i va morir a Bohèmia el 4 de juny de 1798. Va ser un escriptor i aventurer venecià que va viure i viatjar per Europa. Es va fer famós després de la publicació de la seva autobiografia “Histoire de ma vie” (Història de la meva vida), considerada com una de les fonts més autèntiques sobre els costums i les normes de la societat europea del segle XVIII.

La seva vida eròtica i sentimental va ser tan intensa que, tres segles després del seu naixement, encara ens sorprèn per la seva excel·lència en l'art de la seducció de dones. Va conèixer persones de l’alta societat, reis, papes i cardenals; va tractar personatges com Voltaire, Goethe i Mozart.

Un any abans de la seva mort (causada per una malaltia vesicular),  treballant de bibliotecari del comte Joseph Carl Emmanuel de Waldstein a Bohèmia, va escriure en francès una carta de resposta a Cecilia de Roggendorf titulada “Compendi de la meva vida”. Al final de la carta, Casanova diu: "Aquest és l'únic compendi de la meva vida que he escrit i autoritzo que se'n faci l'ús que es vulgui. No tinc vergonya de res". Les seves memòries van ser publicades gràcies a Carlo Angiolini, que s'havia traslladat al Castell de Dux per cuidar-lo quan ja tenia 73 anys. 

El 1820, la família Angiolini va vendre el manuscrit de quatre mil pàgines a un editor de Leipzig anomenat Brockhaus, que va publicar la primera edició en alemany entre 1822 i 1828, traduïda per Wilhelm von Schütz.

Durant la seva agitada vida, va viatjar molt, va estudiar dret, va treballar com a violinista i va tenir diverses ocupacions, incloent-hi la milícia i el servei diplomàtic. Va ser empresonat per la Inquisició a Venècia, però va escapar i va viatjar per França, Alemanya, Suïssa i Espanya. Després d'enriquir-se i perdre fortunes en diversos països, va ser exiliat i va passar els darrers anys com a bibliotecari al Castell de Dux, on va morir.

Les seves memòries van ser publicades pòstumament, i la seva influència va perdurar fins al segle XIX. La seva vida va estar marcada per una contínua recerca de l'amor, el reconeixement i la fortuna, així com per les seves escapades i conflictes amb l'autoritat.