La Biblioteca Aigüestoses es va inaugurar el 5 de maig de 1995. Actualment es troba en procés de redisseny i ampliació d'espais. El nom de la Biblioteca prové de la denominació antiga de la població: Sant Andreu d'Agüestoses. Però què vol dir "aigüestoses"? Prové del llatí aquis tonsis, i ve a ser "aigües tallades" o mortes, marcat per un eixamplament del riu.
Editada i publicada per Quaderns Crema, aquesta antologia de poemes ofereix al lector la possibilitat d’explorar un recull dels millors versos d’un dels principals representants del modernisme literari europeu, el poeta austríac Rainer Maria Rilke. Aquest volum inclou una àmplia selecció de la seva poesia, des dels Nous poemes (1907-1908) fins al que és considerat el punt àlgid de la seva producció artística, els llibres Elegies de Duino i Sonets a Orfeu (1923). De caire profund i transcendental, la seva obra tracta les temàtiques de la mort, l’amor i la pèrdua, i explora la relació entre l’art i el món. Feliu Formosa i Joan Margarit n’han fet la selecció i la traducció de l'alemany al català amb rigor i mestria.
Dos mons conflueixen en aquesta aventura fantàstica creada per Katherine Rundell, el món real i l’Arxipèlag, un conjunt d’illes màgiques habitades per humans i criatures fantàstiques de diferents tradicions mitològiques. En Christopher, un jove amb una especial relació amb els animals, viatja de Londres a Escòcia per passar uns dies amb el seu avi. La Mal, és una jove que viu a l’Arxipèlag i la coneixem fugint d'un misteriós assassí. Junts començaran un viatge fantàstic i inoblidable per l’Arxipèlag i les seves illes amb l’objectiu de salvar aquest món màgic que està en perill.
Amb capítols curts i un ritme molt àgil, Criatures impossibles aconsegueix que vulguem saber cada cop més com funciona aquest món màgic i com són les seves criatures. Alguns dels temes que toca són: la natura i la seva vulnerabilitat, l’amistat, la valentia i la lleialtat entre ambdós personatges, la importància dels relats, de conèixer la història, d’explicar-la i de preservar-la o el concepte de poder, entre d’altres. Acompanyada d’un bestiari fantàstic i d’un mapa que ens endinsa de ple en aquest món màgic, aquesta novel·la juvenil pot agradar a amants de la literatura fantàstica i d’autors i autores com J. R. R. Tolkien, de Philip Pullman, Rick Riordan o Laura Gallego.
L’autora Katherine Rundell va néixer a Anglaterra al 1987 i ha viscut a diferents països: Regne Unit, Zimbàbue i Bèlgica. Va estudiar literatura anglesa a la Universitat d’Oxford. Entre les seves novel·les juvenils podem destacar: La banda dels terrats (2017), Sophie en los cielos de París (2017), Los ladrones buenos (2019), El explorador del Amazonas (2020) i El rei enverinat (2025), segona part de Criatures impossibles (2024).
Criatures impossibles va ser guardonada amb el Premi Waterstones al Millor Llibre de l'Any 2023, amb el premi The British Book Awards 2024 i ha estat seleccionada com a finalista al Premi Protagonista Jove 2025-2026 dins la categoria de 12 a 14 anys.
Aquest és un llibre sobre les memòries i records d'Astrid Lindgren, així com conferències, pensaments i reflexions sobre la vida, i especialment sobre la infància i la lectura. Un llibre escrit per a tots aquells lectors que sovint li preguntaven si els seus personatges van existir de debò, si els llocs que descrivia eren reals, o com va néixer la inspiradora i fantàstica Pippi Calcesllargues.
Ens explica la història d'amor dels seus pares, a través de la qual es reflecteix la seva capacitat per percebre allò que és bo i essencial. També ens parla de l'inici de la seva gran aventura: quan, en una humil cuina, va escoltar per primer cop el relat de Bam Bam i la fada Viribunda, i va descobrir, sense saber-ho encara, que els llibres serien part fonamental de la seva vida. Astrid Lindgren no podia viure sense llegir, ni tampoc sense escriure, i va triar fer-ho per a «un públic que pot fer miracles»: els nens.
Durant gairebé seixanta anys, va crear personatges inoblidables que formen part de la literatura universal i que han marcat, reconfortat i inspirat nens de tot el món. A través de la seva obra, probablement ha fet més per l'estatus de la literatura infantil com a gènere literari igualitari que cap altre autor.
Dels diversos articles de què consta l'obra, el que més m'ha arribat, atesos els anys que porto com a professional en una biblioteca, és el de la Carta als bibliotecaris d'Estocolm, una missiva adreçada específicament als bibliotecaris de les sales infantils. Els recorda la importància de la seva tasca com a agents iniciàtics de la lectura envers els més petits: "El llibre és una eina indispensable. I qui són els que sostenen els llibres amb mans entusiastes i atrauen els petits analfabets a començar a llegir? Exactament: els bibliotecaris!"
Si podeu, no deixeu de llegir aquest petit miracle signat per una de les autores més estimades per petits i no tan petits.
La Carla Herzog, filla d’una de les famílies més antigues i adinerades de Venècia, n’està tipa de viure tancada al palauet familiar sota l’estricta mirada del seu pare. Però la nit de Carnaval de 1914 tot canviarà: en plena festa de disfresses de l’alta societat es descobreix que pot preveure les desgràcies després d’alertar que aquella nit hi haurà un assassinat. Quan es confirma la premonició, la Carla és acusada de bruixeria i assassinat i haurà de fugir amb dos companys inesperats. La protagonista començarà un viatge ple d’aventures per demostrar la seva innocència i descobrir els seus poders alhora que esclata la Primera Guerra Mundial.
“L’assassina de Venècia” és la segona novel·la de Pol Castellanos, guardonada amb el Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil del 2021. En aquesta obra seguim la pista de la Carla, un personatge que apareix a “L’impostor de Viena”, novel·la amb què Castellanos va debutar l’any 2019 i que va rebre el premi Alba al millor llibre fantàstic per a joves en català.
A les biblioteques sovint busquem llibres que no només expliquin una història, sinó que obrin finestres a mons poc coneguts. Un món d’art brut, d’Oriol Malet i Christian Berst, és precisament un d’aquests còmics: una invitació a descobrir un univers artístic fascinant, heterodox i profundament humà.
L’obra ens apropa al concepte d’art brut, un terme que designa creacions artístiques nascudes fora dels circuits oficials de l’art: obres fetes sovint per persones autodidactes, marginals o alienes al sistema cultural. A través d’un recorregut visual atractiu i ple de sensibilitat, el còmic ens presenta alguns dels creadors més singulars d’aquest moviment i les històries que hi ha darrere de les seves obres.
El dibuix d’Oriol Malet aporta un estil viu i expressiu que dialoga amb la força i l’espontaneïtat de l’art brut mateix. El resultat és una obra que combina divulgació i narrativa gràfica amb molta naturalitat: llegim, aprenem i alhora ens deixem sorprendre per formes de creativitat que trenquen motlles.
És un còmic especialment interessant perquè funciona a diversos nivells: pot captivar tant lectors habituals de novel·la gràfica com persones curioses per l’art, la cultura o les històries humanes que hi ha darrere de la creació artística. A més, és una lectura ideal per a clubs de lectura o per descobrir nous camins dins del món del còmic documental.
Un món d’art brut ens recorda que l’art pot aparèixer en qualsevol lloc i en qualsevol persona. I potser aquesta és la millor invitació que pot fer un llibre: animar-nos a mirar el món —i la creativitat humana— amb uns ulls una mica més oberts.
En Pere Bosch ens convida a endinsar-nos en el riu Llobregat des d’un punt de vista únic: l’art romànic. Aquest emblemàtic riu comença amb les fonts del Llobregat, a Castellar de n'Hug, i finalitza a la seva desembocadura al Prat de Llobregat. Un recorregut de 170 quilòmetres que passa per un total de 29 municipis de la província de Barcelona. L’aparició del romànic esdevé a l’alta edat mitjana i a Catalunya coincideix amb el sorgiment dels comtats i el naixement de la nació catalana. Afortunadament, tenim un gran llegat romànic que ha arribat als nostres dies; gran part d’aquest és rural i localitzat en paratges plens d’encant. Us animeu a recórrer el riu Llobregat a la recerca d’elements romànics?
Aquesta guia d’excursionisme ens proposa 32 recorreguts per la natura: 13 pel Berguedà, 11 pel Bages, 7 pel Baix Llobregat i una pel Barcelonès. Les rutes són aptes per a la major part de la població, pensant tant en l'elevació com en l’extensió, però alguna d’elles presenta una certa dificultat. Per això, la informació bàsica de la ruta indica els quilòmetres de recorregut, la durada, els metres de desnivell positiu, el grau de dificultat, així com la millor època per a realitzar-la i un gràfic il·lustratiu per fer-ho encara més aclaridor. En cada itinerari l’autor ens fa una petita introducció del territori, ens indica els punts d’interès de cada ruta i com arribar-hi, i després s’endinsa en la pròpia caminada, oferint tot luxe de detalls del trajecte per ajudar-nos a completar el nostre objectiu. I per fer-ho més enriquidor, cada ruta inclou informació artística dels edificis més emblemàtics i si és visitable, fotografies precioses d’interiors i d’exteriors i el codi QR de la ruta a Wikiloc. Descobreix joies com Sant Quirze de Pedret, Sant Vicenç d’Obiols, Sant Fruitós de Bages o Santa Cecília de Montserrat, esglésies com Sant Joan del Pla, Santa Maria d’Avià, Sant Joan de l’Avellanet o la Salut del Papiol, o ermites com Sant Andreu de Cal Pallot o Sant Pere Romaní.
En Pere Bosch i Costa va néixer a Corbera Alta de Llobregat, fou durant molts anys professor d’institut i resideix a Sant Vicenç dels Horts. És un apassionat de la muntanya i de la natura, però també de la lectura. Per això és membre del Club Excursionista de Sant Vicenç dels Horts i un dels dinamitzadors de les tertúlies literàries “Prometeu” i “Novel·la Negra” de la Biblioteca Les Voltes.
Descobreix el Llobregat, un riu ple d’art i natura.
Sempre amb l'esperit crític per bandera, brama el grup Biznaga a la seva cançó "Agenda 2030" que "cuanto peor es la realidad, mejores son los videojuegos". No els hi falta raó, però ben segur els sorprendria la selecció de títols analitzada al llibre "Marx juega".
En un originalíssim maridatge, Antonio Flores Ledesma, doctorat en Filosofia i amant del qual per a molts és el vuitè art, raona quins videojocs haguessin despertat l'interès d'eminències filosòfiques arrelades al pensament marxista, com ara Walter Benjamin, Monique Wittig, Herbert Marcuse, o fins i tot el mateix Karl Marx. També apareixen noms contemporanis (Silvia Federici, Slavoj Zizek, John Bellamy Foster...), en el que podríem entendre com una invitació subtil a què agafin un comandament de consola i descobreixin un nou món expressiu... que els faria reflexionar.
Així doncs, Ledesma veu recorregut per a Marx dins el joc de simulació de ciutats "Cities: skylines"; també per a ell, Antonio Gramsci i Zizek amb l'estratègia bèlica (i més enllà) contextualitzada a la Segona Guerra de Mundial de "Hearts of iron IV"; o recuperaria "Tomb Raider" (no necessàriament amb intenció admirativa) per a Aleksandra Kol·lontai, Federici i Nancy Fraser, entre altres suposicions. En aquest sentit, sobresurt el plantejament de què Marcuse, Mark Fisher i Foster es fixarien en les possibilitats dels mòbils com a mitjà per a jugar; i que Rosa Luxemburg estaria més preocupada pel molt espinós vessant laboral de la indústria del videojoc. Tot explicat amb precisió i equilibri d'interessos, en un llibre que, com el seu subtítol indica, és "una introducción al marximo desde los videojuegos (y viceversa)".
Biznaga, per cert, completen els primers versos de la seva cançó amb un "a jugar!". Feu-los cas, sobretot un cop llegides les consideracions de Ledesma, amb qualsevol dels títols inclosos a "Marx juega".
L'escriptor afganès Atiq Rahimi, firma aquesta novel·la breu, però intensa, on explora el sofriment dels homes, més que no pas l’espectacle de la guerra. Publicada l’any 2008, l’obra va guanyar el prestigiós premi literari francès Goncourt, i presenta una reflexió profundament humana sobre el patiment, l’amor, la guerra i la resistència. Ambientada en un Afganistan marcat per la guerra i l’opressió, la història és narrada des del punt de vista d’una dona que cuida el seu marit, en estat vegetatiu després de ser ferit en una baralla. I és a través de la seva veu interna, que la protagonista ens explica la seva impotència i frustració, revelant els secrets més profunds i els desitjos reprimits durant els anys del seu matrimoni. D’aquesta manera, per mitjà del monòleg interior, la dona troba una certa forma de veritat i catarsi personal, a més d'una reflexió sobre la guerra, la situació política del país i la repressió de les dones, en un context marcat per l’islamisme i la violència.
Pessimista pel futur del seu país i del món sencer, Rahimi utilitza un estil poètic i introspectiu, amb un llenguatge senzill i profundament emocional, on un dels elements centrals de la novel·la és un objecte simbòlic en la mitologia persa anomenada "Sangué sabur". Una pedra que escolta i emmagatzema les afliccions i sofriments que, després de molta acumulació, acaba explotant de la mateixa manera que els sentiments reprimits de la protagonista. Una història a escala particular, que s'identifica amb els conflictes que arrossega el Pròxim Orient, amb dècades de patiment, pèrdues, i ressentiments acumulats on cada guerra, cada atac i cada fracàs diplomàtic afegeixen una nova capa de dolor com la pedra simbòlica, que finalment acaba explotant: "Li parles, li parles. I la pedra t’escolta, absorbeix totes les teves paraules, els teus secrets, fins que un bon dia esclata. Cau feta miques."
Per concloure, l'any 2012, Jean-Claude Carrière (1931-2021), dramaturg, novel·lista, i guionista de capçalera de Buñuel, coescriu l’adaptació cinematogràfica amb el director de cine i escriptor, Atiq Rahimi (Kabul, 1962), basada en la seva novel·la homònima.
Divertidíssima i emocional crònica autobiogràfica d’una etapa de la vida de l’autora, en què intenta sortir del cicle d’addicció i recuperació de l’alcohol mentre ens descobreix la Nova York més oculta.
La història comença amb la protagonista i autora en estat de confusió, després d’haver estavellat un cotxe de lloguer a Puerto Rico.
A partir d’aquí, retrocedeix en el temps per explicar el seu periple d’adaptació a la gran ciutat, guanyant-se la vida, dibuixant i vivint en un soterrani.
Amb una sinceritat i una cruesa que desarmen, explica sessions de teràpia en grup, relacions i cites fallides, sense perdre el sentit de l’humor.
La seva història transmet un missatge d’optimisme per fer front a l’addicció i a la solitud, que implica demanar ajuda i connectar amb les persones.
Julia Wertz (San Francisco, 1982), dibuixant professional i exploradora urbana a temps parcial, ha publicat diversos llibres, entre els quals destaquem Whisky & Nova York (2011) i Barrios, bloques y basura, finalista del Festival d’Angoulême 2020.
En aquest llibre, la protagonista, Nora Seed, està desbordada pels seus penediments i insatisfacció amb la seva vida. Quan decideix acabar-ho tot, en comptes de morir-se, es troba en una biblioteca misteriosa entre la vida i la mort.
Aquesta biblioteca conté una infinitat de llibres, i cada llibre representa una vida alternativa que hauria viscut si hagués pres decisions diferents. Amb l’ajuda de la senyora Elm, una antiga bibliotecària, Nora explora aquestes vides intentant descobrir quina seria la millor per ella.
La biblioteca de la mitjanit és una d’aquelles novel·les que t’atrapen des del primer moment, amb aquesta idea tan senzilla com poderosa: què passaria si poguéssim explorar totes les vides que hauríem pogut viure.
Matt Haig utilitza aquesta premissa i la idea de la biblioteca infinita, per construir una història íntima i emotiva, que parla de penediments, d’expectatives i de la pressió social—tan estesa i, a vegades, silenciosa—, que dona la necessitat de tenir, tant sí com si no, “La vida feliç i perfecta”.
El seu llenguatge és amable i senzill, encara que toca temes delicats, com la depressió, els remordiments i la recerca del sentit personal de la vida.
És un llibre que fa pensar i sentir, sense carregar, un recordatori de com les decisions, per més petites que siguin, construeixen qui som i que, al final, val la pena viure la nostra pròpia vida amb tot el que té per oferir.
Una lectura per gaudir de la narrativa i, pot ser, aprendre a viure una mica millor.
"Cluny Brown" és un llibre amb un ritme àgil i ple de bon humor, que traspassa una crítica social i posa un accent irònic en les diferències de classe, de gènere i de condició social.
Margery Sharp va ser una escriptora britànica, espectadora de quasi tot el segle XX (1905-1991), coneguda en un principi per ser l’autora d’una sèrie de contes infantils “The rescues” portat al cinema per Disney.
Les seves novel·les pel públic adult estan dotades d'una gran dosi d’enginy, ironia i tendresa que qüestiona les convencions socials.
En Cluny Brown assistim als canvis en la vida d’una noia, neboda d’un fontaner de Londres, que no sap com ha de tractar a una jove, i que es veu obligada a servir en una mansió campestre, on toparà amb una nòmina de personatges força insòlits.
L’obra va ser publicada el 1944, i hem d'agrair a Hoja de Lata Editorial, que hagi rescatat aquesta novel·la publicada el 2020, i altres llibres de l’autora per sort dels lectors que gusten de les obres d’humor amb intel·ligència.
La nostra protagonista és una dona avançada a la seva època, una noia que cerca el seu lloc en el món i que encara no l’ha trobat. Una noia amb personalitat que no encaixa en tots els llocs, i que el seu oncle no sap com tractar.
Darrere de les anècdotes de Cluny trobem un còctel molt divertit que sumen diversos factors: Una mansió típica anglesa en decadència, unes relacions familiars encotillades, un hereu que pensa més en la futura guerra que es respira en el continent que en continuar la saga familiar, el contrast de la vida en Londres i en el món rural, un escriptor polonès amb molta caradura, que suposadament està fugint dels nazis... Ingredients que en mans de la Margery Sharp es converteixen en una comèdia costumista d’embolics, amb un ritme trepidant i amb diàlegs molt enginyosos. El ritme mai decau, sempre passen coses i els personatges interactuen entre si sense discriminacions.
D’aquest rerefons crític cal destacar, sobretot, el paper de la dona en aquest moment del segle. Un paper que deixarà de ser secundari, davant la imminent guerra que tot ho trastocarà i farà que moltes dones hagin d'exercir feines que tenien assignades els homes. La societat canviarà, la guerra ho capgirarà tot, i en el llibre es comença a notar aquests detalls, concentrat en un personatge com la Cluny: una noia que es té en compte, que vol fer el que li ve de gust, que cerca el seu lloc en la vida, que explora, viu, experimenta. No és un ésser passiu, ni conformista ni manipulable.
Davant l’aristocràcia rural vinguda a menys en la vella Anglaterra, uns vells senyors que mai pensen sortir de casa, contraposa la joventut, la sang nova, amb ànsies de participar en l’aventura europea, en ajudar a persones en perill, que llegeixen i contrasten notícies estrangeres, ben informats que endevinen la futura guerra.
Dins aquest puzle social, Cluny Brown acaba escollint un final sorprenent, com tot el que ha fet fins ara, marxant amb Belinski, un altre ésser que no encaixa enlloc, a la cerca d’una nova vida en el continent americà.
I si no teniu massa temps per llegir, però us ha interessat la història, també podeu veure la pel·lícula, que dirigida per l’Ernest Lubitsch, us proporcionarà una bona estona. La trobareu a les biblioteques: "El pecado de Cluny Brown":
L’arribada del petit Benjamí fa que sigui el centre de totes les atencions, de veïns, coneguts i amics. La Marina vol gaudir del bon temps amb el seu nadó i doncs, surt cada dia a fer un tomb.
A cada pas es trobarà amb un consell no desitjats, apreciacions i comentaris irrespectuosos que li provocaran un neguit angoixant.
No hi ha dret, el poder de l’enginy i les paraules deixarà a tots bocabadats.
De tot el que estimo és un llibre difícilment classificable d’una bellesa i profunditat destacables.
És una proposta que parteix d’un text que va escriure Pere Calders quan es va veure obligat a exiliar-se l’any 1939 durant la retirada de les tropes republicanes a les acaballes de la Guerra Civil.
Descriu el moment en què creua la frontera i inicia un llarg exili que el durà a Mèxic. En destaca les penúries que passen els seus companys de travessia a causa de la pobresa i la malaltia i l’enorme incertesa i por davant el futur, però també la nostàlgia i la tristesa que ja senten per abandonar casa seva i tot allò que els fa ser qui són: la llengua, la família, els amics, la terra.
Les il·lustracions d’aquest llibre, però, dibuixen un altre fil narratiu que vol mostrar l’experiència colpidora a què es veuen abocats milers de nens i nenes arreu del món, que per causes polítiques com guerres o bé per buscar un futur millor han de buscar asil en altres països, de vegades fent el viatge tot sols, amb els riscos que això comporta, i malgrat això sense perdre l'esperança ni l'alegria.
El gran llibre de les bruixes és com obrir un manual secret i esbojarrat de bruixeria escrit per una colla de bruixes irreverents! És un llibre que barreja màgia, humor i curiositats de tota mena, ideal per riure i descobrir coses sorprenents sobre aquestes mestres de les escombres i els encanteris.
Aquí aprendreu a reconèixer una bruixa (no totes porten barret punxegut!), com triar la millor escombra o com preparar una infusió màgica. Tot plegat en forma d’àlbum de gran format amb unes il·lustracions meravelloses, expressives i plenes de detalls que casen a la perfecció amb el to irònic del text.
És perfecte per a infants curiosos, a qui no els facin por les bruixes, els encanteris i els conjurs.
Recull de poesia que sorgeix de la creativitat i espontaneïtat de la poetessa. A partir de l’ús i lectura de tankes, petites composicions poètiques procedents de la cultura japonesa, nens d’entre 6 i 12 anys compartiran impressions i emocions que li serviran d’inspiració poètica.
Un joc entre emocions i paraules que donarà com a resultat una petita joia on ens posarem en la mirada, la veu i el pensament d’un infant sincer, feliç que valora cada detall d’allò que l’envolta com si fos efímer.
T'imagines emprendre un viatge per una terra on el foc i el gel conviuen i on cada volcà amaga una història fascinant? Aquest llibre et convida a descobrir Islàndia a través d'una ruta única pels seus volcans més emblemàtics. Ple de curiositats, Piccione ens comparteix aventures, mites i detalls científics sobre 47 volcans de l'illa, des dels més amosos fins als més desconeguts.
L'obra es converteix així en un mapa d'experiències sorprenents, on natura indòmita i la imaginació van de la mà. Si vols explorar Islàndia sense moure't de casa, aquest atles et portarà als seus cràters, llegendes i paisatges d'una manera tan real que et sentiràs part del viatge.
Idela per a viatgers, amants de la natura i curiosos de tot allò que la natura i les llegendes dels paisatges irreals i extrems de Islàndia ens amaguen.
Diga’m amb qui vas, i et diré qui ets: Iggy Pop, Nick Cave, Mark Lanegan, Debbie Harry, Hugo Race, Chris Eckman, John Parish, Michael Gira…efectivament, Catherine Graindorge és amiga del lirisme de subsol, les ombres i el dandisme.
Rarament però trobarem davant un projecte amb aquestes coordenades roqueres a una violinista, com és el cas d’aquesta artista belga, que fa del seu instrument l’element central de les cançons. I encara més inusual, si parlem de rock (encara que sigui en esperit), és que no soni una sola guitarra en tot el disc, a favor d’un baix, una bateria, un harmonium i fins i tot una secció de cordes.
Això passa a “Songs for the dead”, quart treball discogràfic de la nostra protagonista, dominat per una calma enganyosa, més mòrbida que reposada. Una travessia per uns paratges erms, remullats en algunes peces per la pròpia veu de Graindorge, o per una segona gola, imponent, que en primera instància us recordarà poderosament al citat Nick Cave, però que pertany al desconegut Simon Huw Jones (britànic, però de la seva mateixa lleva…i ‘pares’ i ‘mares’ musicals). Jones també s’encarrega d’escriure els textos que recita, amb l’excepció de la lletra d’un poema d’Allen Ginsberg, “A dream record”.
Potser "Songs for the dead" no sigui un àlbum que revifi als morts (ni als vius), però si li doneu una oportunitat de ben segur us farà companyia eterna i plàcida.
Web de l'Espai Jove de Sant Andreu de la Barca, amb convocatòries de cursos, activitats, concerts...
Este portal web únicamente utiliza cookies propias con finalidad técnica, no recaba ni cede datos de carácter personal de los usuarios sin su conocimiento. Sin embargo, contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas a la de la Diputación de Barcelona que usted podrá decidir si acepta o no cuando acceda a ellos. Consulte la Política de privacidad
