Òperes de novel·la
Òperes de novel·la. 125 anys de la mort de Giuseppe Verdi
125 anys de la mort de Giuseppe Verdi
La laaaaà, la la la, la la la, la la laaaà... Si llegim aquests “la la la” sense context ni música qualsevol pensarà que què coi és aquesta introducció (atenció no són ni els de la Massiel ni del Serrat*). Però si escolteu el famós brindis de La Traviata de Verdi (el trobareu al número 1 del llistat) us adonareu que segurament l’heu taral·lejat (si no sabeu italià) o escoltat en algun moment de la vostra vida.
Giussepe Verdi (1813-1901) és un dels grans compositors d’òpera conjuntament amb Mozart, Wagner, Rossini, Puccini... Tots ells van composar habitualment amb llibrets adaptats de la literatura universal. Cal destacar que la majoria d’ells no eren els autors d’aquests llibrets, base cabdal de l’espectacle, si no que eren obra d’escriptors i dramaturgs, figures clau en la creació dels textos i diàlegs i la posada en escena de les òperes tot i quedar oblidats pel gran públic. Lorenzo da Ponte (amb Mozart) i Francesco Piave (amb Verdi) són dos exemples de grans llibretistes.
Grans òperes estan basades en obres teatrals, poesia i fins i tot contes infantils. Per exemple, de les més reconegudes de Verdi, Otello, Falstaff i Macbeth beuen directament de Shakespeare, La forza del destino del Duque de Rivas, Il trovatore d’Antonio García Gutiérrez, Rigoletto de Víctor Hugo... Però la novel·la, com a indiscutible gènere literari contemporani sorgit a l’edat moderna, també influeix en nombroses produccions de la lírica clàssica.
Aprofitant l’efemèride dels 125 anys de la mort de Verdi us invitem a descobrir o redescobrir deu òperes dels segles XIX al XXI i les seves respectives novel·les en les quals es van inspirar. I hi afegim algunes novel·les en que la temàtica operística n’és l’eix central o el detonant.
Avanti con il bel canto e il bellissimo romanzo.
En las bibliotecas encontrarás:
La Traviata de Verdi. Llibret: Francesco Maria Piave.
La dama de les camèlies Alexandre Dumas
La principal protagonista, una cortesana, prostituta (traviata en italià significa esgarriada), Violeta a La Traviata, Margarida al llibre, abandona el seu tipus de vida per amor a un home, Alfredo a l’òpera, Armand a la novel·la. L’oposició de la família farà que no sigui possible la unió de la parella. Això sí, el final és més feliç en Verdi que amb Dumas.
Duet “Libiamo ne'lieti calici” (Brindisi)
Carmen de Bizet. Llibret: H. Meilhac i L. Halévy.
Carmen Prosper Mérimée
Carmen, una gitana andalusa, depenent del punt de vista mite de femme fatale o de l’empoderament femení i de la llibertat, patirà la gelosia d’un caporal de l’exèrcit enamorat d’ella. Bizet va tenir molts problemes per estrenar l’obra, tant per motius tècnics com per la censura al llibret, titllat d’immoral.
Obertura
Madame Butterfly de Giacomo Puccini. Llibret: G. Giacosa i L. Illica.
Madama Crisantemo Pierre Loti
L’amor, el desengany i el xoc cultural entre Orient i Occident, es veuen reflectits en les dues obres. Tornem a trobar una protagonista femenina, en aquest cas una geisha, Kihú-San (crisantem en japonès) a la novel·la, Cio-Cio-San a l’òpera, en un altra història d’amor que tampoc acaba bé, història més realista i descriptiva en Loti i molt més dramàtica en Puccini.
Cor a boca tancada (boca chiusa)
Guerra i pau de Sergei Prokofiev. Llibret: S. Prokofiev i M. Mendelson.
Guerra i pau Lev Tolstoi
Com era d’esperar la monumental novel·la de Tolstoi (normalment més de mil pàgines segons l’edició) es converteix, en la seva adaptació dramàtic-musical, en una altra obra grandiosa, amb la presència d’un immens cor i 72 personatges que necessiten un mínim de 37 solistes, que fa que sigui una de les més complexes a portar a escena del repertori operístic.
Vals de l’òpera
Billy Budd de Benjamin Britten. Llibret: E.M. Foster i E. Crozier.
El Mariner Billy Budd i més històries Herman Melville
Novel·la pòstuma i inacabada de Melville, escrita entre 1886 i 1891 i redescoberta i publicada el 1924. Novel·la marinera, com la seva cèlebre Moby Dick, ens explica les desventures del jove Billy en un buc de guerra britànic. L’òpera segueix la mateixa trama novel·lística però traslladant el nucli dramàtic a un altre personatge, el capità del vaixell.
Fragment Acte II
La dama de piques de Piotr Ilitx Txaikovski. Llibret: Modest Ilitx Txaikovski.
La dama de picasAlexsander Puixkin
L’oficial de l’exèrcit Hermann farà el possible per descobrir la fórmula màgica que permet guanyar les apostes d’un determinat joc de cartes, en possessió d’una vella comtessa, àvia de la jove Lisa, a qui manipularà per aconseguir-la. Amb desenllaços diferents (novel·la i òpera), el fantasma de la comtessa, “La Dama de Piques”, portarà igualment a finals tràgics al protagonista.
Conferència de Ramon Gener sobre l’òpera
Eugen Oneguin de Piotr Ilitx Txaikovski. Llibret: K. Shilovski i M. Txaikovski.
Eugeni Oneguin Aleksander Puixkin
Tornem al tàndem Puixkin-Txaikovski amb una de les òperes del repertori clàssic amb ballet inclòs i la coneguda polonesa del III acte. Encara que existeixen versions en prosa, la novel·la original té la particularitat d’estar escrita en una estructura en vers (tetràmetre iàmbic) però amb una rima inusual que s’ha arribat a conèixer com a estrofa oneguiana o sonet puixkinià.
Polonesa i vals de l’òpera
La mort a Venècia de Benjamin Britten. Llibret: Myfanwy Piper.
La mort a Venècia Thomas Mann
Última òpera de Britten, basada en el clàssic de Mann. En ambdues obres el fil conductor és el drama interior de l’escriptor Gustav von Aschembach seduït per la bellesa del jove Tadzio. Com a curiositats, al compositor se li va recomanar que no visualitzés la versió cinematogràfica de Luchino Visconti i Margaret Tatcher en va prohibir la seva difusió en festivals escolars.
Fragment de l’òpera
El Procés (The Trial) de Philip Glass. Llibret: Christopher Hampton.
El procés Franz Kafka
Per aconseguir plasmar a l’òpera la sensació d’angoixa i l’absurditat del procés burocràtic que porten al malson narrat a la novel·la de Kafka, Glass va composar-la en un format minimalista on la música, amb els seus patrons repetitius, reflecteix el laberint cíclic del judici a Joseph K., en la que ell mateix va definir com a “òpera de butxaca”.
Els “trucs” de Philip Glass per composar (en anglès)
Bomarzo d’Alberto Ginastera. Llibret: Manuel Mujica Láinez.
Bomarzo Manuel Mujica Lainez
Acabem el nostre llistat a l’Amèrica Llatina. Novel·la i òpera ens presenten la vida i intrigues del geperut aristòcrata italià Pier Francesco Orsini (res a veure amb la bomba Orsini del Liceu), Duc de Bomarzo. Destacar-ne que el llibret va anar a càrrec del mateix Mujica Láinez i la censura a l’estrena de l’obra, com no per raons de moral i pudor sexual, de la dictadura argentina.
