Javier Marías va ser un dels escriptors més importants i influents de la literatura contemporània espanyola. Va destacar també com a traductor, editor, professor universitari i articulista.

Nascut a Madrid, fill del reconegut filòsof Julián Marías i de la professora Dolores Franco, va viure en un ambient intel·lectual que va marcar la seva carrera.

El seu pare va patir la repressió del franquisme i va haver de portar la seva activitat acadèmica als Estats Units, on va viure temporalment amb la família. Aquest fet també va influenciar la formació i bagatge de Javier Marías, que més tard es va llicenciar en filosofia i lletres especialitzant-se en Filologia Anglesa i esdevenint un gran traductor d’obres angleses d’autors clàssics. També va exercir com a professor de literatura a les Universitats d’Oxford, Anglaterra, a la Wellesley College, als Estats Units, i a la Universidad Complutense de Madrid. 

El 1971, només amb dinou anys, publica la seva primera novel·la, ja molt madura i transgressora, Los dominios del Lobo, una divertida paròdia i un homenatge al cinema dels anys daurats de Hollywood. Després vindrien altres títols com La travesía del Horizonte (1973) i El monarca del tiempo (1978). 

Marías s’integra al grup format per Juan Benet, una gran influència i amistat, i amb Juan García Hortelano, Antonio Martínez Sarrión, Eduardo Chamorro, Vicente Molina Foix i Félix de Azúa, entre d’altres.

Com els poetes i narradors de la seva generació, la seva literatura buscava fugir de les imposicions del realisme tradicional previ, obrint-se a influències cosmopolites, la cultura pop, el cinema i una atmosfera més lliure i europea. 

Als vuitanta publica El siglo (1983), El hombre sentimental (1986) i Todas las almas (1989), on evoca els dos anys que va treballar com a docent a la Universitat d’Oxford.

Malgrat aquests primers llibres brillants, no va ser fins a la publicació de Corazón tan blanco (1992) que no va esdevenir un autor popularment conegut i llegit. És la seva novel·la més aclamada internacionalment i amb la que va guanyar el Premio de la Crítica. Tracta brillantment els perills d’indagar en el passat davant el risc de descobrir el que hauria de continuar ocult. 

Mañana en la batalla piensa en mí (1995) consolida el seu prestigi i la seva popularitat, guanyant bastants premis internacionals, destacant entre ells el Rómulo Gallegos. Tracta la mort sobtada, l’engany i la posteritat en una original estructura.

Posteriorment, publica Negra espalda del tiempo (1998) i es dedica durant cinc anys a l’ambiciosa i monumental trilogia de Tu rostro mañana, considerada la seva obra mestra de maduresa (2002-2007). Una complexa obra que mescla espionatge i molta reflexió filosòfica. 

El 2011 publica Los enamoramientos, amb una trama que s’apropa al gènere policial i que explora la part més fosca de l’amor, seguida de Así empieza lo malo (2014), ambientada en l’època de la transició.

Berta isla (2017) i Tomás Nevinson (2021) conformen un díptic indissoluble i el testament narratiu de Javier Marías. Funcionen com les dues cares d’una mateixa moneda, explorant la vida d’un matrimoni marcat per l’espionatge, els secrets, la suplantació d’identitat i els dilemes morals.

L’estil literari de Marías d’estaca per ser inconfusible i sofisticat. Molt influït per la tradició anglosaxona i pels clàssics del Siglo de Oro, s’allunya sempre de les narracions lineals i directes i explora al màxim pensaments i qüestions filosòfiques. Destaquen així les seves frases llargues i subordinades, amb molts incisos i un ritme pausat, reflexiu, gairebé hipnòtic. Les seves obres trenquen tots els esquemes espaciotemporals.

Els seus temes recurrents són el secret, la traïció, el passat i la impossibilitat de conèixer la veritat. 

Articulista habitual a diferents mitjans, la seva obra periodística, de tant en tant polèmica, ha estat recollida a diferents publicacions com Juro no decir toda la verdad (2015).

L’any 2000 va fundar la petita i selecta editorial Reino de Redonda, sense interès lucratiu, que buscava recuperar clàssics oblidats, rareses literàries i texts descatalogats d’alta qualitat. 

L’obra de Marías està traduïda a més de 40 llengües i ha rebut moltíssims guardons, com el Premio de la Crítica i el prestigiós International IMPAC Dublin Literary Award.

Va ser membre de la Real Academia Española (sillón "R") des del 2008. Va morir a Madrid l’11 de setembre de 2022 per les complicacions derivades d’una pneumònia.