L’1 de gener de 1919 naixia a Nova York Jerome David Salinger, un dels escriptors més enigmàtics del segle XX. La seva obra més important, El vigilant en el camp de sègol (1951), el va consagrar com autor de culte i va convertir a Holden Caulfield, el seu protagonista, en el prototip d’adolescent rebel i confós que busca la veritat lluny del món hipòcrita dels adults.

L’any 2014, Frédéric Beigbeder publicava Oona i Salinger, una novel·la on l’escriptor francès descriu un fascinant bucle de vida i literatura, un experiment biogràfic sobre la tortuosa existència de J.D. Salinger i la seva malaguanyada història d’amor amb Oona, musa conjectural de la seva obra i filla del dramaturg Eugene O’Neill. Beigbeder també explica la terrible experiència de Salinger a la Segona Guerra Mundial. Allistat a l’abril de 1942 - amb l’entrada dels Estat Units a la guerra després de l’atac japonès de Pearl Harbor el desembre de 1941 – va ser reclutat al servei de contraespionatge militar, va participar al desembarcament de Normandia, a l’alliberament de París - on va conèixer Ernest Hemingway -  i dels camps de concentració de Dachau. Totes aquestes vivències van transformar el seu caràcter profundament i el trauma posterior que va recollir va quedar reflectit en part de la seva obra.

Finalitzada la guerra i la seva tasca de contraespionatge, va tornar a Nova York el 1946 acompanyat de la seva recent esposa, l’oftalmòloga alemanya Sylvia Louise Welter de qui es va divorciar al cap de poc.

El gran èxit de la publicació de El vigilant en el camp de sègol (The Catcher in the Rye) l’any 1951 – que havia tardat deu anys a escriure - el va aclaparar de tal manera que va abandonar Nova York per instal·lar-se a Cornish (New Hampshire) allunyant-se del món. Començava una llarga lluita continua per la preservació de la seva intimitat que contradictòriament alimentava la seva figura de culte. D’alguna manera estava complint el somni de Holden Caulfield:

M’agradaria trobar una cabana en algun lloc i amb els diners que guanyi instal·lar-me allà la resta de la meva vida, lluny de qualsevol conversa estúpida amb la gent.

Amb el seu desterrament voluntari es forjaria el mite de l’escapista, l’esquerp, el reclús literari, el misteriós misantrop.

Posteriorment van veure la llum quatre obres més: Nou contes (1953), Franny y Zooey (1961), Levantad, carpintero, la vida del tejado i Seymour: una introducción (1963).

L’any 1955 es va casar per segon cop amb Claire Douglas, matrimoni que duraria fins el 1967. Amb el pas del temps Salinger es va recloure cada cop més a mesura que progressivament anava abraçant l’espiritualitat vedanta, escola filosòfica desenvolupada en el si de l’hinduisme. 

L’any 2014 David Shields i Shane Salerno publicaven una monumental biografia de Salinger on desentrellaven les claus del misteri de la seva vida, el seu silenci, l’escriptura amagada, les dificultats de la vida familiar i sentimental, els conflictes amb els editors o la divergència entre la seva voluntat de reclusió i la pressió dels mitjans de comunicació. Catorze anys abans, la seva filla Margaret havia publicat El guardián de los sueños on exposava amb rancor el caràcter taciturn, egoista i masclista del seu pare. Una vida plena de dolor, susceptibilitat i necessitat dels altres però on es troba també l’admiració per l’obra de l’escriptor.

Com diu Beigbeder des de l’inici de la seva novel·la,  Salinger és l’escriptor que ha fet que als humans els hi repugni envellir.

Salinger ens ha donat a Holden Caulfield, un jove heroi rebel, infeliç i sensible ingressat en una clínica psiquiàtrica que seu a escriure des del fons del seu cor pel fet d’haver acabat allà. Holden Caulfield és la més cèlebre encarnació del jove de la generació de postguerra en busca d’identitat. El seu caminar errant per la gegantesca ciutat de Nova York constitueix l’expressió de la falta d’orientació en una nova forma social que ha completat la ruptura amb la tradició: la postmodernitat. Aquí és on rau la fascinació que ha generat durant dècades i és on es troben el motius pels quals Salinger ha influenciat a tota una generació d’escriptors com John Updike i Philip Roth.

Jerome David Salinger va morir el 27 de gener de l’any 2010.