75è aniversari de l’escriptor Ian McEwan

Va néixer el 1948 a Aldershot, Anglaterra. Va estudiar a la Universitat de Sussex, on es va graduar en literatura anglesa i a Anglia, on es va especialitzar en escriptura creativa.

És considerat un dels millors escriptors britànics actuals i un dels membres més destacats de la seva generació, anomenada Granta (amb autors com Martin Amis, Salman Rushdie, Kazuo Ishiguro, Jualian Barnes o Pat Barker).

McEwan irromp amb força al panorama literari amb dos llibres de relats:  Primer amor, últimos ritos (1975), amb el que guanya el premi Sommerset Maugham el 1976, i Entre els llençols (1978). L'autor escriu de manera molt elaborada uns estranys relats quotidians sobre perversions sexuals, perversitats i mort amb els que crea polèmica i controvèrsia. Des de l’inici  de la seva carrera literària, l’autor va pretendre sortir dels canons habituals en el que es movia la literatura anglesa del seu temps seguint l’exemple d’escriptors americans que llegia en aquell moment, sorprenent i escandalitzant amb la violència i l’obscenitat. Va ser un renovador del gènere al seu país.

Amb els següents títols, le novel·les El jardín del cemento (1981), El placer del viajero (1981) i Niños en el tiempo (1987, Premi Whitbread i Premi Femina) continua amb aquests elements foscos que a poc a poc es van suavitzant. La seva literatura sempre anirà evolucionant fins a arribar a l’excel·lència. El periodista Antonio Lozano descrivia el seu virtuosisme a una conversa amb l’autor al CCCB el 2017 amb aquestes paraules:

En els seus llibres ha aconseguit alentir al màxim el temps, proposar girs narratius quasi impossibles que pertorben el sentit i la direcció de la narració, ens ha traumatitzat amb experiències límit o ha convertit un objecte senzill (com una bossa de plàstic...) en un moment còmic extraordinari.

Els anys noranta comença un període fèrtil d'escriptura amb un gran èxit de crítica i públic. Publica L'innocent (1990), Gossos negres (1992), Amor perdurable (1997) i Amsterdam (1998, Premi Booker).

L'any 2001 McEwan consolida la seva reputació i arriba a un gran èxit de vendes amb Expiació, obra cabdal de la seva carrera que li atorga nombrosos premis literaris. La novel·la és adaptada al cinema l'any 2007 de la mà del director Joe Wright. Rep un Globus d'Or l'any 2008 i es nominada a diversos Òscars i guardons.

Continua la seva producció literària amb Sábado (2005), l'extraordinària A la platja de Chesil (2007), Solar (2010), Operació Caramel (2012), La llei del menor (2014), Closca de nou (2016) i La panerola (2020).

A banda de relats i novel·les, l'autor ha escrit guions per a la televisió, cinema, teatre i òpera. Moltes de les seves novel·les han estat adaptades  al cinema.

Ian McEwan és un escriptor molt interessat pel món que el rodeja i un actiu defensor dels Drets Humans. A les seves novel·les planteja molts temes socials que van de l'individual al col·lectiu. El llibre Conversaciones con Ian McEwan (2019) ens ofereix claus molt importants de la seva vida i obra. Es tracta d’una recopilació d'entrevistes i converses de l'escriptor amb d'altres autors i personatges com Anthony Gormley, Steven Pinker, Ian Hamilton, Zadie Smith o Martin Amis.

És membre de la Royal Society of Literature i la Royal Society of Arts, l'American Academy of Arts and Sciencies. L’Any 2000 va ser nomenat Comandant de l’Ordre de l’Imperi Britànic (CBE).

La darrera novel·la de l’autor, pendent de publicació al nostre territori, és Lessons. En aquesta ocasió l’autor transforma les memòries de la seva vida en una novel·la.