L'any 2012 es va estrenar l'adaptació cinematogràfica de la novel·la A la carretera de Jack Kerouac, figura prominent del grup literari nord-americà conegut com "The Beats" o "The Beat".  Una pel·lícula del director de cinema Walter Salles. 

Aquest moviment va aparèixer als Estats Units a mitjans de l'any 1950 fins a principis de 1960. Els seus membres més destacats van ser: John Clellon Holmes, Jack Kerouac, Allen Ginsberg, Lawrence Ferlinghetti, Neal Cassady, Philip Whalen, Gary Snyder, i Gregory Corso. William S. Burroughs també es va associar lleugerament a aquest grup, que es va donar principalment a les ciutats de San Francisco i Nova York (barri de Greenwich Village).

Holmes va introduir el terme "Generació Beat" l'any 1952 en un assaig sobre la sea novel·la Go, i més endavant Kerouac va suggerir que "Beat" significava ser socialment marginat, donat i beneït. També té connotacions musicals, ja que molts dels seus membres eren enamorats del jazz.

Socialment, els Beats, molts dels quals eren homosexuals o bisexuals, exaltaven la llibertat individual i atacaven el materialisme, el militarisme, el comunisme, i el conformisme imperant als anys 50. En paraules de Kerouac, a una de les obres més representatives d'aquest moviment (A la carretera, 1957), "Amèrica, on tothom sempre està fent el que hauria de fer".

Amb aquestes idees, van adoptar un estil inconformista de vestir i de parlar, declaradament antimaterialista, conreant experiències místiques a través del consum de drogues i de la meditació, i mostrant interès per les diferents formes de misticisme, especialment pel budisme zen.

Políticament, els Beats eren "radicals", i, fins a cert punt, les seves actituds antiautoritàries van ser adoptades, anys més tard, pels activistes dels anys 60. En els seus escrits advoquen per la comunicació directa, rebutjant la formalista i impersonal manera d'escriure fixada pel New Criticism: un corrent de crítica literària que va dominar la primera meitat del segle XX. Per això, van fer ús d'estils que mostraven espontaneïtat i improvisació.

Aquest estil revolucionari el trobem a la novel·la A la carretera, amb un flux narratiu espontani. Una obra, parcialment autobiogràfica, que es recolza en l'ús de personatges reals, combinat amb els frenètics viatges de costa a costa del narrador i protagonista Sal Paradise (Jack Kerouac), així com dels pobres idealistes que es troba pel camí. Drogues, alcohol i amor es mesclen mentre busca emocions enmig de l'esterilitat de la postguerra nord-americana. El personatge de Dean Moriarty, basat en el seu amic Neal Cassady, és qui millor ho exemplifica.

William Burroughs va proclamar que Kerouac havia descrit "una nova consciència nacional en una obra veritablement innovadora que reflexionava sobre l'alienació, la inquietud i la insatisfacció".

No podem oblidar que la poesia d'aquest grup va ser orientada a la representació, sovint llegida en públic i acompanyda de música jazz. Molta d'aquesta poesia va ser publicada a City Lights, llibreria i editorial independent fundada per Ferlinghetti a San Francisco, que alhora serví de lloc de reunió del grup.