William S. Burroughs va néixer el 5 de febrer de 1914, al si d'una família acomodada de Sant Louis. El seu avi va inventar les màquines de calcular i va fundar l’empresa American Arithmometer Company. Educat a Harvard, l’autor va lluitar contra la forta moral familiar que l’abocava constantment a l’internament en institucions psiquiàtriques degut a la seva condició d’homosexual i drogoaddicte.

Burroughs és reconegut com un dels artistes més innovadors i influents del segle XX.  Icona dels moviments artístics i literaris de vanguarda de la segona meitat del segle XX: des de la Generació Beat fins Fluxus, passant pels hippies i el ciberpunk. 

L'infern mexicà

6 setembre de 1951, Ciutat de Mèxic. Una demostració a l’estil Guillem Tell acaba amb la vida de la seva dona, Joan Vollmer. Burroghs, apassionat per les armes de foc, apunta amb una Star automàtica calibre 380 al got de vidre que Joan sostè sobre el cap. Anys després l’autor declararia que va premer el gatell impulsat per un esperit maligne. L’escriptura esdevé un antídot contra els obscurs mecanismes d’aquesta possessió, que li acompanyaran tota la vida.

 

Me veo obligado a aceptar la atroz conclusión de que jamás me hubiera convertido en un escritor de no haber sido por la muerte de Joan.

 

Obra

Les primeres novel·les Yonqui o Queer són obres de lectura lineal. La seva experiència amb les drogues li serveix per extreure els materials que conformen una visió del món paranoica i malaltissa, present en tota la seva obra. 

A partir d'El almuerzo desnudo aplicaria tècniques noves de redacció i, d'aquesta experimentació sorgeix, la trilogia Nova (La máquina blanda, El ticket que explotó i Nova Express). No és fins la seva maduresa amb la trilogia Ciudades de la noche roja, El lugar de los caminos muertos i Tierras del occidente on l'autor aconsegueix un equilibri entre l'accessibilitat i experimentació d'una manera més fluïda. 

Va viure a Mèxic D.F. Tànger, París i Londres. L’any 1974 torna a EEUU i imparteix classes d'escriptura al City College a Nova York. En aquesta època freqüentava les festes que Andy Warhol donava a Nova York. Allà va conèixer David Bowie, Patti Smith i Tom Waits. Gurú de Ministry, John Cage i Kurt Cobain. Aquest últim tenia Yonqui com a llibre de capçalera.  Va col·laborar a la faula musical The Black Rider: The Casting of the Magic Bullets amb el director de teatre Robert Wilson i el músic Tom Waits. Set anys després s'estableix a Lawrence, Kansas. Allà es retira del món de les drogues i escriu Últimas palabras, un diari editat postumament, editat pel seu assistent James Grauerholz.

El cut-up i el fold-in

El pintor i l’escriptor Brion Gysin és el primer que mostra aquesta tècnica a Burroughs. Feia servir les tècniques de manipulació i muntatge de textos conegudes com cut-up i fold-in. 

Consisteixen en tallar o doblar textos per després recompondre’ls seguint patrons aleatoris i, tal i com explica el propi Burroughs, ofereixen informació sobre accions futures.

La tècnica del cut-up va constituir un valuós element per a la música i les arts visuals des dels anys 60 fins l’actualitat. La seva influència és present a l’obra de David Cronemberg, Gus Van Sant, Paul Morissey, John Guiorno, Lou Reed, Laurie Anderson Earl Brown, Genesis P-Orridge o Radiohead.

El fold- in consisteix en agafar dos fulls de text lineal amb idèntic interlineat, plegar cada full per la meitat verticalment i combinar-lo amb l’altre. El resultat es pot veure al seu llibre The Third Mind (1977) amb Brion Gysin.

L’any 1965 comença a enregistrar els seus textos a Call me Burroughs amb una selecció d’El almuerzo desnudo, Nova Express i La màquina blanda.

 

Para competir con la televisión y las revistas ilustradas, los escritores tendrán que desarrollar técnicas especiales capaces de producir en el lector el mismo efecto que una fotografía de acción sensacionalista.

 

El llenguatge és un virus

L'any 1970 es publiquen una sèrie d'entrevistes amb Daniel Odier sota el títol El trabajo. L’autor formula la hipòtesi que el llenguatge és el resultat d’una mutació biològica produïda per un virus procedent de l’espai. Aquest virus hauria reescrit el codi genètic dels humans en un procés simbiòtic. 

L’autor pensava que es viu el llenguatge com un aire contaminat i que les paraules estan a favor de l’organització dominant a la vida. Per trencar la línia de control s’ha d’introduir un missatge de resistència. El paradigma del poder és la medicina, la biologia i l’enginyeria genètica. Per contrarestar la natura del llenguatge Burroughs utilitza d'antídot la paraula.

Un psicótico es un tipo que acaba de descubrir lo que está pasando.

 

Malgrat ser inspirador de molts moviments contraculturals, l’autor rebutjava deixar-se categoritzar. Admirava a Beckett i Genet. Es definia a sí mateix com un escriptor del silenci. La literatura de Burroughs aspira a matar la literatura, segons Giuseppe Maio.

Va morir el 2 d'agost de l'any 1997 a la seva casa de Kansas.