Natalia Ginzburg ( Palerm,1916- Roma, 1991)
És una mestra en descriure la vida quotidiana dels personatges i de transmetre a partir de petits detalls la crueltat dels fets polítics, com per exemple la irrupció del feixisme a Itàlia, tot i que aquests només apareixen de passada.

Charlotte Delbo ( Vigneux-sur-Seine, París 1913-1985)
Una de les escriptores més punyents del segle XX europeu, encara avui desconeguda del gran públic. Afiliada al Partit Comunista francès des de 1932, el 1943 fou traslladada a Auschwitch-Birkenau amb dues-centes trenta dones, la major part de les quals eren membres de la Resistència, com ella. Vint anys després de l’alliberament, va recollir el testimoni de les companyes supervivents per conèixer i difondre com van reprendre el seu lloc entre els vius.

Kathrine Kressmann Taylor (Porland, Oregon 1903- Minnesota, 1996)
L’editor de “Paradero desconocido”, la seva obra més coneguda, va considerar que era massa dura per estar signada per una dona i va assignar-li el pseudònim Kressmann Taylor, que va conservar durant tota la seva producció literària. Escrita el 1938, mostra la transformació ideològica d’alemanys que retornaren al seu país després d’haver viscut als EEUU i descriu la tragèdia íntima i col·lectiva de l’Alemanya nazi.

Selma Lagerlöf (1858-1940)
Escriptora de novel·les, contes i peces teatrals, fou la primera dona guardonada amb el Premi Nobel de Literatura (1909). Treballà com a mestra rural. Va escriure El Viatge meravellós de Nils Holgersson per Suècia (1906-1907) per ensenyar als nens la geografia del país. Feminista activa i militant del moviment sufragista suec, va ajudar a diversos escriptors a fugir del nazisme i donà suport a Finlàndia davant l’agressió soviètica (Guerra d’Hivern, 1939).

Luisa Carnés (1905-1964)
D’origen humil i amb escassa formació acadèmica (començà a treballar als onze anys), la seva afició a la lectura li obrí camí cap a la literatura. Va escriure novel·les, contes i obres de teatre. A partir de 1930 compagina literatura i periodisme, col·laborant en diverses revistes i diaris. La seva obra s’emmarca dins la narrativa social de preguera i es caracteritza per defensar la dona, la causa dels treballadors i la legalitat republicana.

Vivian Gornick (Nova York, 1935 - )
Un referent important pel feminisme avui dia que viu a Nova York. Les seves reflexions sobre la soledat, el fet de viure sola, el matrimoni, l’amistat, estan molt en la línia de les que pot fer una dona d’aquest segle que no té por per trencar estereotips.

Eve Ensler ( Scarsdale, Nova York 1953-)
Dramaturga, feminista i activista social estatunidenca. El febrer de 2004 va participar amb altres actrius en una manifestació per demanar al govern de Mèxic la reobertura de la investigació del feminicidis a Ciudad Juárez. Aquest recull de relats és fruit d’entrevistes de l’autora amb víctimes de la violència sexual, donant peu a la celebració del V day, el dia de la vagina, que s’oposa al de Sant Valentí. Adaptat al teatre, trobareu l’obra a la cartellera de Barcelona.

Edurne Portella (Santurce, Vizcaya, 1974)
Autora de les novel·les Mejor la ausencia (Premi 2018 al millor llibre de l’any de ficció del Gremi de Llibreries de Madrid) i Formas de estar lejos i de l’assaig El eco de los disparos: Cultura y memoria de la violència. Col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació. És llicenciada en Història i Doctora en Literaturas Hispánicas per la University of North Carolina, Chapel Hill, EE.UU. Ha sigut professora titular de literatura al Lehigh Univesity (Pennsilvània).

Cristina Morales (Granada, 1985)
Premi Nacional de Narrativa 2019 per la seva novel·la Lectura Fácil destaca dins la literatura espanyola per fer una proposta sense complexes i molt crítica amb l’actualitat, trencant els estereotips de la tradició literària més oficial.

Clara Usón (Barcelona, 1961)
Guardonada amb el Premio Biblioteca Breve per la novel·la Corazón de napalm (2009) i amb el Premio de la Crítica, Premi Ciutat de Barcelona i Premi de la Cultura Mediterrània per l’obra La hija del Este , i amb el Premio Femino Lumen per la seva primera novel·la Las noches de San Juan (1998) també és autora dels títols Valor (2016) i El asesino tímido (2018)

Marta Sanz (Madrid, 1967)
Doctora en Filologia, Premio Herralde de Novela per Farándula, ha escrit l’assaig Monstruas y centauras on reflexiona sobre el concepte actual del feminisme. També és autora de quatre poemaris (Perra mentirosa, Hardcore, Vintage y Cíngulo y estrella), dos assaigs (No tan incendiario y Éramos mujeres jóvenes) i catorze novel·les.

Nawal Al-Sa'dawi (1931)
Psiquiatra, escriptora, activista social i feminista egípcia. Autora de més de cinquanta llibres entre novel·les, contes, assaigs i memòries. Basats en les seves vivències, hi aborda tant els problemes de la dona al món (mutilació genital, violència masclista, prostitució) com els terribles efectes de l’extremisme religiós. A causa del seu activisme ha estat empresonada i ha rebut amenaces de mort de grups fonamentalistes.

Svetlana Aleksiévitx (1948)
Periodista i escriptora en llengua russa, nascuda a Ucraïna. Retrata la realitat i el drama de gran part de la població de l’antiga URSS, així com els patiments de Txernòbil, la guerra de l’Afganistan i els conflictes actuals. La seva obra és la crònica d’una historiadora de sentiments, no pas d’una historiadora oficial. El 2015 for guardonada amb el Premi Nobel de Literatura.