Enrique Vila-Matas (Barcelona, 1948) és un dels escriptors més reconeguts per la crítica tant nacional com internacional. Va néixer al carrer de Llúria de Barcelona el 31 de març de 1948. És un escriptor català que escriu en castellà, autor de més de trenta llibres entre novel·les, assajos i altres narratives, traduïdes a 39 idiomes.

Va estudiar dret i periodisme, i el 1968 va començar com a redactor a les revistes Fotogramas i Destino. El 1970 va dirigir dos curtmetratges, Todos los jóvenes tristes i Fin de verano. A més, va ser actor en set pel·lícules catalanes que van ser prohibides per la dictadura franquista. El 1974 va viure a París durant dos anys, on l’escriptora Marguerite Duras li va llogar unes golfes. Més tard va conèixer molts autors d’Amèrica Llatina com Roberto Bolaño, Sergio Pitol, Juan Villoro, Ricardo Piglia i Ednodio Quintero.

Entre les seves obres narratives destaquen, entre d'altres, Historia abreviada de la literatura portátil (1985), Suicidios ejemplares (1991), Hijos sin hijos (1993), Bartleby y compañía (2001), París no se acaba nunca. Tan feliz que ni me enteraba (2003), El mal de Montano (2002), Dublinesca (2010), Aire de Dylan (2012), Mac y su contratiempo (2017), Montevideo (2022) i Canon de cámara oscura (2025).

Pel que fa als seus llibres d'assaigs literaris, es troben: Para acabar con los números redondos (1997), Aunque no entendamos nada (2003), Perder teorías (2010), El viajero más lento. El arte de no terminar nada (1992), Kassel no invita a la lógica (2014), El día señalado (2015), Impón tu suerte (2018) i Ese famoso abismo (2020).

Als anys vuitanta va escriure al suplement Culturas de Diario 16 i a altres diaris com Le Magazine Littéraire, i finalment va continuar publicant a El País la columna Café Perec. Es va casar amb Paula Massot, una professora de literatura, a qui dedica diversos llibres.

Ha obtingut nombrosos premis, com el Premio Formentor, Premio de la Crítica, el Ciutat de Barcelona, el Fundación Lara, el Médicis - Roman Étranger i el Mondello. És cavaller de la Legió d'Honor Francesa i pertany a l'Ordre dels Finnegans.