El jazz novel·lat
El Jazz novel·lat. 100 anys del naixement de Miles Davis
Normalment, s’entén per una superestrella alguna persona que en vida és molt reconeguda en la seva disciplina, innovadora o no, i que la seva genialitat provoca admiració i és seguida per les masses (i molt probablement amb una bona inversió de màrqueting al darrere) com també pel seu caràcter o personalitat, convertint-se en un fenomen. Alguns exemples? Shakespeare, Mozart, Picasso, Marilyn Monroe, Camarón de la Isla, Michael Jordan, Messi, Rosalia, Isabel Allende..., i que d’alguna manera o altra se’ls hi reconeix que el seu llegat perdurarà.
Miles Davis, és l’arquetip de superestrella. Anomenat “El príncep de les tenebres” o “El Picasso del jazz”. Brillant intèrpret i compositor, innovador, vida turbulenta, drogoaddicció, defensor de la no segregació racial...
Provinent d’una família benestant (mare violinista i pianista i pare dentista) d’Alton, Illinois, de ben jove ja va quedar encisat per aquella “nova” música que era el jazz. Admirador de Dizzy Gillespie i Charlie Parker es va traslladar a Nova York i amb la seva insistència va aconseguir tocar en el quintet d’aquest últim.
Les seves aportacions a l’estil bebop i el seu so original amb la trompeta, semblant a la veu humana, i després d’un procés de desintoxicació i rehabilitació, a mitjans dels anys 50 Columbia Records el va fitxar per crear una banda amb el també famós saxo tenor John Coltrane. L’èxit cap a l’estrellat va ser fulgurant. L’any 1959 publicaria Kind of blue, l’àlbum de jazz més important gravat fins llavors.
Pioner en la fusió del jazz, el rock i el pop (va incloure la guitarra elèctrica a les seves bandes), cofundador del jazz cool i pare del hard pop, el seu caràcter volàtil, irascible (entrenava boxa per la seva seguretat), la seva complicada vida amorosa (cinc matrimonis, bisexual declarat) i la seva fràgil salut, unida a les seves addiccions, no va impedir que moltes estrelles del jazz es formessin al seu costat.
El jazz és un estil musical nascut a Nova Orleans (EEUU) just a principis del s. XX. Bevent dels ritmes afroamericans (blues, ragtime...), habitualment format per bandes amb una instrumentació variada, principalment trompeta, saxofon, contrabaix, bateria, clarinet i també amb piano i veu. La literatura del jazz, tan de ficció com d’assaig és prolífica. Aprofitant l’efemèride del centenari del naixement de Miles Davies us oferim una selecció de novel·la, conte i música. No cal agafar-se-la al peu de la lletra, com en el jazz, la intuïció i la improvisació és la que us portarà a seguir el vostre ritme.
En las bibliotecas encontrarás:
Per llegir:
Per escoltar:
Com pot ser que Miles Davis acabi transitant pel París de finals del s. XIX coincidint amb Baudelaire i Balzac? Novel·la negra ben curiosa que inclou poesia i biografia, en la que es narren els inicis de la carrera musical de Davis, la seva tortuosa relació amb el saxofonista Charlie Parker i les drogues. Guanyadora del premi del Festival Lloret Negre 2022.
Per llegir:
Per escoltar:
Conte llarg o novel·la curta, obra mestra i a la vegada un “assaig musical” (encara que en el jazz s’improvisi també cal assajar) del que en un futur seria Rayuela, la gran novel·la de Cortázar. Escrita al ritme de bebop, el protagonista Johnny Carter (inspirat en Charlie Parker, però en realitat alter ego de l’escriptor) cerca “l’altre costat” mitjançant una música que no aconseguirà tocar mai.
Un estàndard de jazz és una composició musical que forma part del repertori comú i àmpliament reconegut pels músics d’aquest estil, sobretot com a base per a jams sessions i improvisacions. Alba Dalmau en tria onze peces clàssiques per encapçalar cada conte d’aquest recull formant-ne una brillant antologia. Parelles, trios i quartets sentimentals com a intèrprets. Un llibre de deu.
Per llegir:
Per escoltar:
Simon Nardis, el protagonista, és un pianista retirat del jazz desintoxicat de les drogues. Des de fa deu anys viu tranquil·lament amb la seva muller i exerceix d’enginyer de calefacció industrial. Per raons laborals torna a un club de jazz, recau en la beguda i desperta de la letargia tornant a tocar. L’any 2009 Un soir au club (A Night at the Club) es va portar a la pantalla gran.
Per llegir:
Per escoltar:
Mr. Bojangles és una cançó molt popular als EUA, creada per l’intèrpret de música country Jerry Jeff Walker. Bob Dylan, Neil Diamond..., l’han versionat, i també Nina Simone, versió de jazz que escoltaran diàriament els protagonistes i que forma part del títol de la peculiar i original primera obra d’Olivier Beardout, novel·la multipremiada i portada al cinema l’any 2021.
Per llegir:
Per escoltar:
Publicada el 1938 i considerada per la crítica la primera novel·la que es submergeix en el món del jazz en la literatura, la trama ens narra la (curta) vida de Rick Martin, inspirada en Bix Beiderbecke, el primer trompetista blanc d’èxit. Un llibre avançat al seu temps on es mesclen l’amor per la música i la descripció d’una època inoblidable.
Per llegir:
Per escoltar:
Francesc Borrell (enginyer, músic i escriptor) se’ns emporta al món nocturn, jazzístic i musical de Barcelona. Passejarem pels carrers del Gòtic, la Plaça Reial i entrarem a petits clubs de jazz, al Jamboree, el Harlem i el Liceu, veient evolucionar un triangle afectiu entre dos amics (un pianista, l’altre afinador de pianos) i el tercer vèrtex, l’altra protagonista, la Gina.
El jazz, no només com a música si no com a acte de rebel·lia, també havia de tenir el seu llibre relacionat amb el nazisme. En realitat una novel·la curta, El saxo baix és la vivència personal ficcionada del mateix autor txec durant l’ocupació nazi i la creació del Protectorat de Bohèmia i Moravia. Perill i passió musical, art i política, bellesa i horror.
Per llegir:
Per escoltar:
Basat en un assassí en sèrie real, l’Axeman –el Destraler- de Nova Orleans, que “perdonava” de la mort a qui escoltés jazz, la novel·la (primera d’una tetralogia sobre la història criminal dels EEUU) és un retrat de les primeres èpoques del jazz que compta com a personatges secundaris amb grans músics i amb un jove Louis Armstrong realitzant tasques de detectiu.
Per llegir:
Per escoltar:
No us enganyarem que part de la raó d’aquest especial era per arribar fins aquí. Si considerem el jazz com a música total, atemporal, lliure, experimental i sense fi, i la novel·la de Cortázar com a total, atemporal, lliure, experimental i sense fi. Tant si mai l’heu llegit com si ho heu fet moltes vegades, us convidem a (re)acompanyar al Club de la Serpiente en les seves “discadas”, la millor conjunció entre literatura, vida i jazz.
