Els avenços en la consideració de les diverses facetes de les violències contra les dones ha anat de la mà de múltiples accions, en què les dones han esmerçat esforços per posar nom a les diferents formes de vulneració dels seus drets (p. e. violència vicària, de segon ordre, digital, femicidi, feminicidi, agressió sexual, assetjament sexual, violació dins del matrimoni, consentiment) i per auto-organitzar-se per dir prou.

Així, doncs, van donar la volta al món els lemes de #NiUnaMenys i #VivesEnsVolen arran del brutal assassinat l’any 2016 de la jove Lucía Pérez a l’Argentina; el mateix any les feministes poloneses van sortir als carrers per cridar #El meu cos, La meva elecció davant l’intent del govern conservador de tombar la llei de l’avortament; l’any 2017 el hashtag #MeToo s’estengué des dels EUA per denunciar les agressions sexuals i l’assetjament sexual en el glamurós món del cinema; el 2019 el col·lectiu feminista de Valparaíso anomenat LASTESIS (Xile) interpretà la performance de protesta “Un violador en tu camino” per manifestar-se en contra de les violacions, que posteriorment es va fer viral; l’any 2022 la detenció i posterior assassinat a cops de la kurda de 22 anys Mahsa Amini a l’Iran va fer clamar el crit de #Dona, Vida, Llibertat; i l’any 2023 es va posar en el centre el consentiment i es va dir #S’ha Acabat als petons no desitjats, ja que #NomésSíesSí.

Però abans que totes aquestes violències contra les dones tinguessin l’altaveu de les xarxes socials, l’any 1997, a l’Estat espanyol, l’Ana Orantes Ruíz va ser cremada per part del seu marit, en presència del seu fill menor de 14 anys, com a represàlia per haver manifestat públicament a la TV que des de feia dècades el seu home la maltractava. Aquest cas suposà un revulsiu mediàtic i propicià un canvi en el codi penal espanyol; i pels volts de l’any 2006 el grup de dones Gulabi Gang a l’Índia, conegudes com les Dones del “sari” rosa, van passar a l’acció i van promoure iniciatives d’autodefensa feminista.

En aquest espai podràs fer un apropament tant a aquelles figures que amb les seves reflexions personals, individuals i grupals han posat nom a situacions de vulneració de drets de les dones, com d’aquelles accions i moviments feministes que han volgut revertir i subvertir col·lectivament l’ordre social que les victimitza. Per tant, podràs llegir llibres, articles, publicacions en xarxa i podràs endinsar-te en la revolta conceptual i social.