Cinc escriptores
Cinc escriptores, motius per a adoptar pseudònim
Sentim curiositat per saber per què algunes escriptores van utilitzar un o varis pseudònims que ocultaven la seva identitat. Expliquen sumàriament el cas de cadascuna.
Fernán Caballero
Cecilia Böhl de Faber i Larrea va néixer el 1796. Només amb la lectura del seu nom, ja podem entreveure que va néixer dins d’una família nobiliària. L’autora va iniciar la novel·la realista espanyola, descrivia aspectes del folklore i costums tradicionals i no acceptava les idees que arribaven des de l’estranger. Fernán Caballero és un municipi de la província de Ciudad Real, el fet que Cecilia Bölh l’adoptés com a pseudònim la vinculava especialment amb un territori concret.
Georges Sand
Amandie Aurore Lucide Dupin, més tard baronessa Dudevant, nascuda el 1804. Activista compromesa amb el moviment feminista que es vestia d’home per poder circular lliurament per tot París (fumant pipa). Va escriure novel·les autobiogràfiques on els personatges a través de l’amor busquen la felicitat i s’oposen a les convencions i els prejudicis socials. Georges Sand es va inspirar en el cognom d’un amant (Sandeau) per triar el pseudònim, curt i senzill, per facilitar l’aproximació a classes socials diferents a la seva.
George Eliot
Mary Anne Evans va néixer el 1814 a Anglaterra. Novel·lista, periodista i traductora anglesa, està considerada com una de les millor plomes de l’època victoriana. Les seves novel·les situades a l’Anglaterra de províncies, destaquen pel realisme i l’anàlisi psicològica. Georges Eliot va ser molt exigent pel que fa a la seva feina. Va utilitzar un nom masculí, el de la seva parella el filòsof Georges Henry Lewes, per assegurar-se que el seu treball es predria seriosament.
A.M. Barnard
Louise May Alcott va néixer el 1832 a Pennsilvania. Fa fer vàries professions, mestra, costurera, institutriu i finalment escriptora. Va escriure Donetes un relat semi-autobiogràfic carregat de romanticisme i de valors com amor per la natura i les tradicions de la llar. La tendència a idealitzar la realitat, té a veure amb la doctrina transcendentalista que havia après del seu pare Amos Bronson Alcott. També va fer obres menys conegudes amb personatges obstinats que practiquen la venjança sobre aquells que els han humiliat o vexat. Aquestes les signava amb el pseudònim A.M. Barnard.
Víctor Català
Caternia Albert i Paradís va néixer el 1869 a L’Escala, municipi de l’Alt Empordà. Gran amant de les arts va conrear les tendències més modernes que hi havia a Europa: simbolisme, impressionisme, naturalisme. A la seva gran obra Solitud (1905) va deixar enrere l’òptica naturalista per reflectir el conflicte entre l’individu i l’ambient, servint-se de recursos simbòlics per potenciar el significat. Uns anys abans l’any 1998 havia presentat la seva obra teatral La Infanticida al Jocs Florals d’Olot obtenint el primer premi. Quan el jurat va descobrir que aquell text tant punyent havia estat escrit per una dona jove es va escandalitzar. Això va dur a Albert a adoptar el pseudònim Víctor Català, nom del protagonista d’una novel·la seva inacabada, Càlzer d’amargor. Per una dona com ella avançada a la seva època, va ser la manera de preservar que la seva literatura no tingués un límit moral.
En las bibliotecas encontrarás:
Selección de webs:
- Cecilia Böhl de Faber i Larrea a la Viquipèdia
- Amandie Aurore Lucide Dupin a la Viquipèdia
- Mary Anne Evans a la Viquipèdia
- Louise May Alcott a la Viquipèdia
- Caterina Albert a la Viquipèdia
