El científic anglès Arthur Clarke (Minehead 1917 – Colombo 2008) va establir la seva residència a Sri Lanka, antiga Ceilan - Nova Empúries pels grecs -, l'any 1956; allí va dedicar-se a les seves activitats favorites, entre les quals hi havia l'escriptura i el submarinisme. Clarke ja havia escrit, l'any 1948, El sentinella, conte i embrió de l'odissea espacial que escriuria conjuntament amb Stanley Kubrick, el 1968.

L'odissea espacial de Clarke té, com en l'odissea d'Homer, uns herois subjectes als tripijocs dels déus, els quals modifiquen la seva voluntat mitjançant les més diverses tretes. És el cas dels monòlits extra-terrestres, que juguen amb els humans primitius tot estimulant-los la seva intel·ligència; que orienten els navegants del cel, menant-los cap a casa, carregats de nous coneixements amb què construir una nova era. Són les portes que menen cap a les estrelles.

A Sri Lanka hi ha una muntanya màgica, anomenada Sri Pada, que conté una roca venerada, i segons diu la llegenda, Buda va deixar-hi una petjada. Es tracta d'un lloc de pelegrinatge, per a creients o no, de qualsevol religió, que durant milers d'anys han ascendit les costerudes escales que duen al cim, enfilant el que alguns diuen que són les escales cap al cel.