Raquel Santanera

Manlleu, 1991. És coordinadora del cicle de poesia a la comarca d'Osona, Els Vespres malgaastats i una de les tres programadores de l'Horiginal, mític obrador de recitacions i noves actituds literàries a Barcelona. L'any 2015 guanya el Martí Dot amb Teologia poètica d'un sol ús. Amb aquest primer poemari inaugura el Babaisme, un esforç per forjar una nova mitologia del jo poètic que continuarà essent present en els altres dos poemaris: De robots i màquines o un nou tractat d'alquímia, premi de poesia Pollença (2017) i Reina de rates: crònica d'una època, premi de poesia Miquel Martí i Pol (2020).

Oriol Sauleda

Sant Pol de Mar, 1993. N'hi diuen poeta perquè els prejudicis del món intel·lectual marquen que dir-li joglar o bufó seria un menyspreu cap a la seva figura. El pols popular del vers de Sauleda, místic però arran de pell, d'ocurrències juganeres i a la vegada fondes, li permet captivar aquell que l'escolta, amb indiferència dels llibres que té al prestatge. El seu fer és oral no pas perquè ignori les eines de l'escriptura o la tradició, sinó perquè la poesia és un doll desbocat que li neix de dins, una mena de follia que l'acosta a la veritat dels infants.

Raquel Santanera i Oriol Sauleda són dos poetes nascuts als 90 que tenen els braços curts per poder boxejar amb Déu. Ja els han fet trobar tantes vegades, i després d'haver ja envernissat d'humor els seus recitals a duo, que al final s'han dit: i si fem les coses diferents i ens barallem? I no és que vulguin ser provocadors, no volen likes ni pretenen fer cap happening, només que s'hostiaran amb versos i faran l'esforç de tenir la cara seriosa tota l'estona.