Un lloc entre els morts

Aquest any es compleixen cent anys del naixement de M. Aurèlia Capmany, polifacètica escriptora barcelonina. Per aquest motiu, la biblioteca proposa recuperar una de les seves millors novel.les, "Un Lloc entre els morts", que va ser guardonada amb el Premi Sant Jordi  i  que, pels seus valors literaris, figura a la col.leció de "Les Millors obres de la literatura catalana". El llibre és una biografia inventada de Jeroni Campdepadrós i Jansana, barceloní nascut el 1789, hereu acabalat d' una família de la petita noblesa catalana. A través de la biografia literària, l' autora ens descriu la infància trista per manca de mare, el pas per la Universitat de Cervera, l' amistat incombustible, els amors decebedors i finalment la voluntat d' esdevenir un bon escriptor, tret que li asseguraria la pervivència o sigui, "un lloc entre elsmorts". El text guanya agilitat amb la inclusió de diferents gèneres literaris com ara poemes, cartes, etc... Una novel.la molt ben escrita on el protagonista preromàntic, situat entre la Il.lustració i el Romanticisme, busca el seu encaix en una societat que li és adversa. Més informació: Any Maria Aurèlia Capmany   Recomanat per la Isabel Prat Matarrodona de la Biblioteca Lluís Millet i Pagès d'Aiguafreda.

Quim, Quima

Avui, a la pregunta de què és un intel·lectual, cal que ens fixem en dones com Maria Aurèlia Capmany, nascuda l’any 1918. Va exercir de mestra, va estar vinculada al món del teatre, va ser escriptora, periodista, feminista i, a més a més, va estar al front de la política. Enguany se li ret un merescut homenatge en la commemoració del seu naixement. Dins del centenari, Quim i Quima ha tornat a les llibreries de la mà de Males herbes. Novel·la històrica escrita l’any 1971, tracta les aventures de Quim, i de Quima, un noi que es fa passar per noia, i a l’inrevés. És un personatge androgin que viu diferents episodis històrics. Fent salts en el temps, es passa la vida defensant els seus drets sobre el senyoriu de Pals. I els episodis estan ambientats en diversos llocs com el riu Ebre, entrada als regnes musulmans; s'illa de cabrera en la conquesta del rei Jaume; la Barcelona comtal, després la borbònica; l'exòtic Mèxic durant la seva independència; finalment el noucentisme i la història que ens toca més d'aprop. Més informació: Maria Aurèlia Capmany a les Biblioteques Maria Aurèlia Capmany a la Viquipèdia Maria Aurèlia Capmany a escriptors.cat Recomanat per Jordi Parcerisa. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt.

Feliçment, jo sóc una dona

Aquesta novel·la no es pot dir que sigui una novetat (primera edició  1969), ara bé, encara és vigent en cert sentit, ja que parla de les dificultats de la dona per alliberar-se d’estereotips i de desigualtats que es mantenen en la nostra societat actual. Els coneixedors tant de l’obra, com de la persona, de Maria Aurèlia Capmany  (Barcelona, 3 d'agost de 1918 - 2 d'octubre de 1991) ja saben que bona part de la vida política, cultural i creativa de l’autora es centrava en la situació de la societat catalana i , especialment, en el paperque hi tenia la dona. Parlem, doncs, d’un dels referents feministes d’aquest país. En aquesta novel·la, però, Capmany es reinventa i, de fet, reinventa la novel·la d’aquest gènere tal com s’havia escrit fins aleshores, barrejant-hi diversos gèneres literaris. En les pàgines d’aquest text trobem per exemple una falsa biografia; la de la protagonista, Carola Milà, en el paper d’anti-heroïna, gairebé com si fos una d’aquelles novel·les picaresques de vivències on el protagonista utilitza l’enginy per obrir-se pas fins el seu objectiu final, en aquest cas esdevenir una dona lliure i feliç. Més informació: Maria Aurèlia Capmany a les Biblioteques Maria Aurèlia Capmany al Prestatge de novel·la Maria Aurèlia Capmany, dona de teatre Maria Aurèlia Capmany a la Viquipèdia Maria Aurèlia Capmany a escriptors.cat Entrevista a l'espai Personatges de TVE Descarrega't la novel·la a eBiblio: Català Recomanat per Bib. Josep Mateu i Miró. Castellbisbal. 

Els límits del silenci. La censura del teatre català durant el franquisme

      Autorizable. Autorizada para mayores de 18 años. Supresiones; acto 2º págs.137, 138, 139. Ojo al vestuario de No y a los uniformes de los tres guardianes. Si se considera una protesta contra Dios, supremo legislador, debo prohibirla. El pueblo se lanza a la lucha armada para liberarse de tanta opresión y abuso. Creo que lo expuesto basta y sobre para poner el veto a esta obra. No autorizable.   Aquestes sentències són només alguns exemples que es poden trobar en aquest llibre de Sharon G.Feldman i Francesc Foguet, dos filòlegs especialistes en la dramatúrgia catalana, que exposen els mecanismes de la censura en el teatre català durant el franquisme. Mitjançant la consulta i l’estudi dels centenars d’expedients que actualment es troben a l’Arxiu General de l’Administració (AGA) d’Alcalà d’Henares, equipament on hi ha gran part dels informes censors del Ministerio de Educación Nacional o del Ministerio Información y Turismo entre d’altres, els autors han volgut recordar el temps de les retallades de tinta blava i vermella que restringia de forma parcial o total la llibertat d’expressió. A través de la consulta i posterior anàlisi dels informes realitzats pels censors del règim sobre l’obra de quatre dels dramaturgs catalans més importants de l’època, com Joan Oliver, Manuel de Pedrolo, Maria Aurèlia Capmany i Josep M.Benet i Jornet, el lector pot submergir-se per als anys foscos del franquisme, on la repressió i la censura era la norma general vers tot allò que qüestionava els valors fonamentals de l’Estat. D’aquesta manera, en el  llibre "Els límits del silenci", es posa de manifest tot l’entramat de control sobre la creació treatral, els actors i els organismes que intervenien, la documentació – informes i sentències -  que es generaven i, conseqüentment,  l’evolució dels mateixos límits en relació als anys més rígids o més flexibles del període històric. A tall d’exemple, quedava totalment prohibit plantejar o justificar el suïcidi, el divorci o adulteri, les perversions sexuals, criticar l’Església Catòlica o els principis fonamentals de l’Estat tal com s’enumeren en les mateixes normes de censura d’aquells anys. Així, una de les múltiples avaluacions dels lectors del règim que fa referència a l’obra "Teatre" (1969) de Manuel de Pedrolo, és aquesta: Teatro de protesta antirégimen, dentro de la línea de Pedrolo. Emplea un lenguaje simbólico, però se le ve el plumero de inmediato. En las obres denegables no hay posibilidad de efectuar tachaduras, ya que toda la malicia está en el argumento.  Malgrat les repressions d'idees o de continguts tal com s'aprecia en l'exemple anterior, en la dramatúrgia també es tenia en compte l’ús del llenguatge simbòlic o la mateixa escenografia, traductor o companyia teatral que representava l’obra, ja que el teatre és art i entreteniment, però també pot esdevenir revolucionari i influenciar sobre les masses. En definitiva, com deia l’escriptora Montserrat Roig en una de les seves cites més emblemàtiques, La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini, aquesta obra no només té com a objectiu exposar la persecució d’aquelles idees immorals o contraries als valors del règim franquista, sinó que també permet reflexionar sobre el moment actual i qüestionar-nos si encara avui vivim immersos en el control i el silenciament de certes idees o manifestacions incòmodes.   Més informació: La Censura al Catàleg de les Biblioteques. La Censura-Espanya al Catàleg de les Biblioteques. El Teatre Català - S.XX al Catàleg de les Biblioteques. Sobre els llibres prohibits al Catàleg de les Biblioteques.   Recomanat per Marta Aliberch Sànchez. Bib. Esteve Paluzie. Barberà del Vallès