Wilbur Whaterley arriba al món en unes circumstàncies extraordinàries a Dunwich, poble solitari i allunyat de tot arreu, de la zona nord de Massachusetts. El nen creix desmesuradament i té afició per activitats estranyes, com ara anar a la recerca del Necronomicón. Anota tots els resultat de la investigació en un diari, escrit amb un alfabet desconegut on també fa referències a Yogsothoth. Fins que un dia el troben mort tot just quan havia trobat el llibre desitjat. Un bibliotecari, Armitage i dos científics, Rice i Morgan, hauran d'investigar el misteri entorn dels fets que ocorren.

H. P. Lovecraft (Providence, Rhode Island, 1890- Providence, Rhode Island 1937) és clàssic de la ciència ficció, fantasia i terror. Durant la seva vida va publicar molts dels seus relats en la revista Weird Tales i fins la seva mort, no es van publicar compilar i publicar les seves obres. Complementen aquest exemplar del Horror de Dunwich les il·lustracions de Santiago Caruso.
 

[Tornar al prestatge Novel·la]

Sorprèn a molts lectors que a aquesta novel·la se li atribueixi l'etiqueta de ciència ficció malgrat no presentar innovacions tecnològiques i sí elements de canvi social que justifiquen el gènere.

Margaret Atwood s'imagina quins tipus de valors es formarien en una societat on la major part de les dones ha perdut la seva fertilitat arran d'una guerra nuclear. I on només un petit grup —segregat i sense cap dret sobre els fills biològics— té encara aquesta funció reproductora. En aquest sentit, la protagonista de la novel·la perd el seu nom, o dit d'una altra manera se la desposseeix d'aquest, i passa a ser anomenada Defred (De + Fred; nom del comandant al qual serveix).

Una exploració, en part, d'una obra anterior: "Primavera silenciosa" de Rachel Carson. Tot i que la novel·la d'Atwood també exhala temes debatuts pel moviment feminista dels anys 70 i principi dels 80 en els que l'autora va participar activament, com per exemple la sexualitat de la dona.

En definitiva una obra distòpica on la realitat transcorre en termes oposats als d'una societat ideal. Obres com "1984" de George Orwell, "Fahrenheit 451" de Ray Bradbury o "La carretera" de Cormac MacCarthy són també un clar exemple.

Una curiositat

[Tornar al prestatge Novel·la]

Ambientada als EE.UU dels gàngsters i del crim organitzat, Muerte entre las flores ha esdevingut un magnífic exponent del gènere negre cinematogràfic i una de les pel·lícules més representatives de la filmografia dels germans Coen, Joel (Minessota, 1954) i Ethan (Minessota, 1957), alhora guionistes, directors i productors.
Sota la influència de les novel·les Collita roja i La clau de vidre de Dashiell Hammett, escriptor admirat pels Coen, a Muerte entre las flores trobareu tots els motius propis del millor cinema negre i d'intriga com són l'acció en un espai indeterminat, els personatges arquetípics identificats amb el tot poderós gàngster, amb l'antiheroi i els ajudants superbs, sense oblidar-nos de la femme fatale, i les pallisses a cor obert. Però també trobareu d'altes més simbòlics com els barrets enlairats, les llargues i fosques gavardines, les apostes il·legals, les nits acompanyades de whisky, fum…

Tanmateix a Muerte entre las flores, a banda de les característiques del cinema negre, els Coen ens mostren diverses constants comunes a les seves pel·ícules, ja sigui la necessitat de mostrar la part cruel de la societat o les misèries humanes, servint-se per moments de l'humor negre i la sàtira, creant així escenes que voregen l'absurd, on tant la música com els primers plans en silenci guanyen rellevància.
Amb aquestes premisses, a Muerte entre las flores veureu com en Leo, un benèvol gàngster irlandès que té controlada tota una ciutat nord-americana amb el suport d'en Tom, la seva ma dreta i assessor, lluiten per no caure sota el domini d'un ambiciós i sense escrúpols mafiós italià, en Johnny Casper. Molt intel·ligentment en Tom intentarà canviar tot per a que al final res canviï, però es veu immers en un conflicte amb el seu cap Leo per l'amor de la mateixa dona. I hasta aquí puedo leer…

Recomanat per les Biblioteques de Barcelona. Bibarnabloc.

Genial, sensible, tendra, trista, alegre...son molts els adjectius que reflexen les diferents parts d'aquesta obra que es va alçar l'any passat amb el premi a la millor obra al festival internacional d'Angouleme. Un llibre que si s'obre no es deixa fins arribar al final. Una obra que remena emocions i sentiments sense pietat.

L'italià Manuele Fior ens descriu amb delicadesa la historia de Piero i Lucia, i de com es busquen l'un a l'altre al llarg de la seva vida, anteposant la seva passió per viatjar lligada a la seva feina. Encontres i desencontres, amors i desamors, però sobretot una passió que mai es donarà per vençuda.

Els dibuixos de l'autor, aiguades que deixen sense alé, son capaces de descriure els estats d'ànim més complexes, amb una paleta de colors diferent per a cada capítol, que el fa perfectament reconeixible.

Un dels llibres de l'any, sens dubte.

Web de l'autor

[Tornar al prestatge Còmics]

Segon disc del cantant i guitarrista James Morrison, amb una bona colla de cançons enganxoses i ben composades. Segons el mateix Morrison, compositor de les cançons, aquestes parlen de coses que ell sent de veritat, mentre que, per al qui les escolta, només són cançons, d'aquí el sentit del títol del disc.
Entre les col·laboracions d'altres músics en aquest nou disc de Morrison, destaca la veu de la cantant canadenca Nelly Furtado.
Destaquen, en aquest disc, la veu de Morrison, que és alguna cosa més que una veu d'un cantant de pop, les arrencades rockeres d'algunes cançons, i els arranjaments, molt ben fets.

Recomanat per la Biblioteca La Muntala de Sant Vicenç de Montalt. Bloc de la biblioteca.

Decir que el gijonés residente actualmente en Barcelona, Javier Rodríguez, es uno de los
valores más sólidos del actual panorama de nuestra historieta, no supone un ejercicio de
desmedida perspicacia. En poco más de 10 años, Javi ha consolidado una carrera en el
campo del cómic que inició en nuestra (suya y mía) Asturias natal, escogiendo la autoedición como opción inicial.

En 1997 Javi comienza a publicar en la revista catalana El Víbora, y su
primer trabajo para dicha revista es una serie llamada Paraíso punk rock bar. Esta serie es
la que ahora recopila Dolmen en un tomo con una presentación impecable. La trayectoria
posterior de Javi Rodríguez es conocida por los aficionados a los buenos comics. Obras
como Love Gun, Comprobando la realidad, Wake Up, Miedo o Lolita Hr jalonan esa
trayectoria que, en realidad, no es de lo que hemos venido a hablar aquí y ahora: aunque si
quieren saber más sobre ella (además de otras cosas interesantes, como por ejemplo qué tal suena el grupo en el que toca la guitarra) echen un vistazo a su blog

De lo que hemos venido a hablar es de esta obra que ahora Dolmen recupera con buen tino.
Paraíso punk rock bar es una serie centrada en las relaciones entre gente joven, plasmadas
con una habilidad poco habitual en un autor al que por aquel entonces se le podía calificar de primerizo. Javi trabaja con personajes reales (no digo que sean personas que realmente
existen, sino que nos "suenan" reales, verídicas). Mediante las andanzas de las dos
protagonistas, Cris y Keku, que deciden montar juntas el bar que da nombre a la obra, Javi
reflexiona sobre diversas problemáticas que afectan a los jóvenes, sobre sus miedos y sus
modos, y lo hace además en dos niveles: desde el punto de vista individual y el colectivo.

Cierto es que la obra presenta algunos aspectos en los que queda patente esa condición de
primerizo de su autor - el apartado gráfico es donde más se nota, seguramente - más que
nada por la brillante evolución que Javi desarrollaría en el apartado visual de sus obras en
los años posteriores.

Un último elemento a destacar deriva de las particulares dinámicas de nuestro mercado de la historieta. El que se hayan tenido que esperar más de 10 años para que esta obra haya sido recopilada en libro es algo que, cuando menos, no deja de ser paradójico. Como anécdota cabe señalar que Paraíso punk rock bar sí que contó con una edición en libro, pero fue en Italia, donde fue editada en julio del 2000. Eso sí, los 10 años transcurridos han añadido una nueva dimensión a la obra, que no entraba dentro de sus valores intrínsecos cuando apareció inicialmente. Me refiero a que su lectura en este momento nos permitirá valorar si en la década transcurrida desde su realización han variado (y en caso afirmativo, si ha sido para bien o para mal) las circunstancias en que los jóvenes han de desarrollar su vida en nuestra sociedad; especialmente en lo que se refiere a las posibilidades del desarrollo de un proyecto vital o a la aceptación de lo distinto por parte de la mayoría.
 

Recomanat per la Biblioteca Tecla Sala. Cómic Tecla

Bel és la protagonista adolescent d'una novel·la juvenil de temàtica fantàstica i gòtica, una matinada, tornant a casa, s'adona que ha traspassat aquesta vida i ha quedat atrapada entre la vida i la mort.
L'Isma, el seu xicot, també pateix, mentre és atès de gravetat a l'hospital, i la Bel s'afanya a descobrir per què la seva vida ha fet aquest gir. N'hi ha força al·licients que se sumen al desenvolupament de la història, en primer lloc elements certament sinistres que provenen de la màgia negra, en segon lloc el seguiment d'un itinerari localitzat a la ciutat de Barcelona, i finalment la referència contínua a les cançons que han acompanyat l'autora durant la seva vida.

Care Santos, escriptora maresmenca (Mataró 1970) té la gràcia de connectar a la perfecció amb el seu públic, en part gràcies al bon ús de les noves eines de comunicació digitals, que complementen i enriqueixen la seva obra.

Recomanat per la Biblioteca Can Milans de Caldes d'Estrac. Bloc de la biblioteca

Michele Amitrano té nou anys i viu a Acqua Travese, un poblet diminut (i imaginari) del sud d'Itàlia on tot és pols, calor asfixiant i camps de blat que cremen, o fumegen si més no, sota el sol mediterrani. A Acqua Travese hi ha cases abandonades i adults sense feina, i famílies que es busquen la vida per anar tirant, i nens que corren pels camps en bicicleta somniant les seves aventures. Som a l'estiu de l'any 78, un dels més calorosos del segle; la veu que parla és la del nen protagonista, una veu amable i familiar, i tot sembla indicar que som a punt de llegir una d'aquelles històries neorrealistes que tan bé se'ls donen als nostres cossins italians.
Però no. De cop i volta, la tendra història estiuenca dels nens en bicicleta es converteix en una història també tendra i estiuenca, però de terror. De terror íntim i psicològic: del de veritat. D'aquell terror que neix de descobrir que les coses no són en absolut com tu et pensaves que eren. Que no coneixes a la gent a la que creies conèixer, i que allà fora, a l'altra banda dels teus ulls, succeeixen tota classe de coses impensables i terribles que mai no hauries pogut imaginar. En una de les seves excursions en bicicleta, Michele es fica en una casa abandonada i veu una cosa que mai no hauria hagut de veure; i de sobte tot canvia per a ell. Els seus pares, el seu poble, ell mateix: tot canvia. Michele té nou anys, i el conte d'estiu del principi del llibre s'ha convertit, irreparablement, en un conte de terror i de final de la infància i d'entrada involuntària en un món farcit de secrets i de responsabilitats.
Igual que els personatges que l'habiten, Jo no tinc por és una novel·la d'aparença senzilla que amaga un munt de coses al darrera. Escrita amb un estil ràpid i directe que s'escau a la perfecció amb la perspectiva infantil des de la qual està narrada, és una paràbola molt ben aconseguida sobre les desil·lusions del fer-se gran, sobre la pèrdua de la innocència i la complicitat imposada amb les parts fosques de la vida real. Una novel·la trista, molt maca i cent per cent recomanable.

Recomanat per la Biblioteca Ca n'Altimira de Cerdanyola del Vallès. Bloc espai de llibres   

Les prestigioses pianistes Katia i Marielle Làbeque van trobar en la cantaora Mayte Martín la intèrpret ideal per portar a terme un projecte llargament ambicionat: el d'acostar el so del piano clàssic a la música popular espanyola. El resultat fou un disc original i magníficament arranjat, on tenen cabuda adaptacions de Lorca i Rafael de León, peces de Paco de Lucía i Manuel de Falla i diversos temes pertanyents al repertori personal de l'artista.

[Tornar al prestatge Música]

Arianna Savall porta el talent a la sang. Filla de l'il·lustre Jordi Savall i de la soprano Montserrat Figueras, recentment desapareguda, és una insigne compositora, arpista i cantant. A Peiwoh hi trobareu un bellíssim univers sonor que beu de la música antiga i tradicional i de melodies pròpies i improvisades.

[Tornar al prestatge Música]

Caída de bici ens presenta una història amb uns personatges molt humans i una història molt vital. Una família composta per una àvia malalta, fills que no es parlen i tres néts tremendament tafaners, és reuneix per últim cop a l'antiga casa familiar del poble que hauran de vendre, i per complementar la història dos obrers de la construcció i un secret.  Amb aquests personatges Davodeau té a les seves mans totes les edats de l'home i amb molta facilitat el lector es trobarà identificat amb algun d'ells. Una història lineal i simple però terriblement captivadora i addictiva que construeix tota una reflexió sobre la vida i el pas del temps i tan real que podrem reconèixer en ella coses que ens són familiars. La lectura d'aquest còmic és molt gratificant i està ajudada per un dibuix molt expressiu, i un color a l'aquarel·la capaç de crear atmosferes i donar ambient a cada pàgina que compon l'àlbum. Un treball gràfic realment especial.

[Tornar al prestatge Còmics]

Conspirare és un cor professional que té la seu a Austin (Texas) i és considerat una de les millors formacions corals del Estats Units d'Amèrica. El seu repertori comprèn des de la música clàssica fins als nostres dies, i sota la direcció musical de Craig Hella Johnson han obtingut diverses nominacions als premis Grammy pels seus treballs enregistrats.

A Company of Voices va ser enregistrat l'octubre de 2008, inclou 18 temes amb un so innovador i vibrant que transmeten un missatge d'amor, esperança i transformació.

Interpretació de "Agnus Dei"

Interpretació de "Let de river run"

[Tornar al prestatge Música]

Aquest documental mostra el funcionament i l'evolució del cos humà al llarg d'una vida a través de quatre etapes: infància, pubertat, edat adulta i senectut. A tal efecte, se serveix d'alta tecnologia que no s'havia utilitzat fins ara en documentals: càmeres microscòpiques i recreacions digitals d'última generació.

Ens mostra tant els efectes positius de realitzar exercici físic com les conseqüències perjudicials per al nostre organisme del tàbac i de l'alcohol.

També desenvolupa temes curiosos com per exemple quin és el funcionament d'allò que anomenem "enamorament" a través de fer explícits els factors que intervenen quan sentim atracció per algú.

Es tracta d'un documental molt il·lustratiu. Permet l'aprenentatge del funcionament del cos humà, de la manera i del per què del seu envelliment de forma molt amena i mitjançant una tecnologia que resulta sorprenent. Sens dubte, és un mereixedor digne del premi Emmy pel seu acurat disseny gràfic.

[Tornar al prestatge Salut]

El títol d'aquest disc, o més aviat box, ja ens avança què és el que hi trobarem en el seu interior: un repàs per la trajectòria musical de la compositora, pianista i cantant Nina Simone (nascuda Eunice Kathleen Waymon a Tryon, Estats Units, 1933-2003).

To be free: the Nina Simone story presenta, en 3 Cd més 1 DVD, i amb un so d'alta qualitat, un treball retrospectiu de la carrera musical d'una de les figures musicals més destacades del segle XX. Una obra completa, brillant i diversa que recull un total de 54 cançons, ordenades per ordre cronològic, centrant-se especialment en l'etapa daurada de l'eclèctica cantant, compresa entre 1953 i 1973.

En aquesta capsa hi trobem des dels temes més famosos ("My Baby Just Cares For Me" o "I Put Spell On You"), fins als inèdits, que sumen fins a 8 títols. També un gran número de versions d'artistes tant diferents entre sí com Duke Ellington, George Harrison, Kurt Weill, Screamin' Jay Hawkins, The Bee Gees, Jacques Brel, Leonard Cohen, Bob Dylan o Aretha Franklin. Però són potser els temes enregistrats en directe i que arriben quasi bé a la meitat del total de cançons, els que fan que aquesta obra sigui especial: aquí és on la «High Priestess of Soul» ens demostra com de còmoda i alliberada se sent en els escenaris.

El pack, en format allargat, inclou també l'inèdit curtmetratge NINA: A Historical Perspective (1970), dirigit per Joel Gold, sobre la vida i la carrera de la cantant. En aquest DVD, d'uns 23 minuts de durada, Nina Simone parla de la seva compromesa carrera musical i la podem contemplar, actuant, tant en sales, com cabarets com a l'estudi de gravació. Veiem un fragment del DVD en el vídeo següent.

 

Aquest treball ens presenta, doncs, una Nina Simone versàtil, rica en registres i estils musicals, des dels ritmes als quals ens té més acostumats, com el jazz, el blues o el soul, fins als més inusuals, com el reggae. Sentim, per exemple, en el tema Baltimore, a la cantant a ritme jamaicà:

 

Per si no en tenim prou, tot el material es completa amb un llibre de 50 pàgines amb text del seu biògraf David Nathan que introdueix i situa cadascuna de les cançons que s'inclouen en els discs. Un treball, sens dubte, extraordinari.

Recomanat per les Biblioteques de Barcelona. Bibarnabloc

Per a Rosa Regàs cada viatge té una llum especial i és feina del viatger saber copsar-la. El 1993 va viatjar durant dos mesos  buscant al llum del Sham, l'antic nom de Damasc, la  capital de l'antiga Gran Síria que comprenia el que avui és el Líban , Palestina, Israel, Jordània i Síria i que vol dir un tros de terra al paradís. 

Dividit en disset capítols i amb l'estil d'un diari,  Regàs explica la seva particular descoberta d'una terra que ha estat encreuament de cultures durant segles. Damasc i els seus mercats, banys i mesquites, les runes de Palmira, Homs, les valls i el desert hi són descrits amb ulls de viatger,  però el que més destaca del llibre és el retrat de la vida quotidiana dels seus habitants i la seva lluita per trobar el seu lloc en un món de canvi. Rosa Regàs  ha publicat diverses novel·les, guanyadora del Premi Planeta amb  La canción de Dorotea el 2001;  ha estat directora de la Biblioteca Nacional.

[Tornar al prestatge Turisme]

Peter Krogh, amb una llarga experiència com a fotògraf comercial i d'edició a Washington D.C., s'ha convertit en un referent per a empreses i particulars pel que fa a l'assessorament en la creació i manteniment d'arxius fotogràfics.

El llibre dirigit especialment a professionals i estudiants de fotografia digital, pretén mostrar quina és l'estratègia més òptima per gestionar i tractar els arxius digitals, amb l'objectiu fonamental de garantir la seva protecció i fàcil recuperació.  Conèixer el cicle de vida de l'arxiu d'imatges, fer servir metadades, paraules claus i dades GPS per registrar arxius i fixar estratègies regulars de còpies de seguretat i validació de dades d'imatges són alguns dels continguts fonamentals del llibre. També  trobem indicacions pràctiques per treballar lagestió d'imatges amb aplicacions com Lightroom o Expression Media.

Accés a la Guia de lectura de Fotografia Digital

[Tornar al prestatge Turisme]

El periodista i escriptor andalús Juan Bonilla ens proposa, dins de la col·lecció "Ciudades andaluzas en la història", editada per la Fundación José Manuel Lara, un passeig per la història recent de la Costa del Sol.

Els anys 70 van suposar un canvi radical en el paisatge i forma de vida dels petits pobles de pescadors de la costa malaguenya a conseqüència de l'obertura del sud de la península al turisme estranger. Amb mordacitat i humor l'autor ens explica quines persones van ser les precursores d'aquest fenomen, els personatges il·lustres que van visitar la Costa del Sol, així com aquells més estrambòtics, les rutes de l'oci, les festes més salvatges i com el que va començar com un exquisit lloc d'estiueig va acabar arrasat per l'especulació immobiliària.

A la part central del llibre trobem una selecció fotogràfica que il·lustra magníficament les explicacions de l'autor. 

[Tornar al prestatge Turisme]

La Costa Brava ha complert el seu primer segle de vida. L'expressió amb què el periodista Ferran Agulló va batejar el litoral gironí l'any 1908 ha esdevingut una encertada marca promocional que ha motivat la inspiració de nombrosos artistes i ha estat profusament escrita, cantada, pintada... i també fotografiada. En el transcurs de les pàgines del llibre se'ns proposa un viatge de mitjan segle XX, un full de ruta que, juntament amb els textos basats en guies turístiques de l'època, permetrà anar recalant en les diverses escales del trajecte.

Des de Blanes fins a Portbou, amb els seus 22 municipis i paisatges, espais naturals i humanitzats, com deixa palès aquest recull, trobem una Costa Brava evolucionada i viva que ha trobat en el turisme una magnífica fórmula de projectar-la al món i de promocionar-ne activament l'encant i la singularitat que l'han caracteritzada sempre.

[Tornar al prestatge Turisme]

Al món hi ha tres tipus de llibres: aquells que tenim guardats a les prestatgeries, aquells que tenim guardats a la memòria i aquells que tenim guardats dins el cor. En el meu cas, aquest que avui us recomano forma part de la tercera categoria… i, potser per això, no sé gaire com començar a dir-vos que aquest és un llibre que no haurieu de passar un sol dia més sense haver llegit.

Què és 84, Charing Cross Road? Per començar, millor us dic el que no és. No és una novel·la, ni tampoc un conjunt de relats, ni cap mena de llibre de ficció. No és un llibre llarg: 110 pàgines en l'edició catalana, en una tarda es llegeix. No és un llibre difícil sota cap criteri. No és un llibre amb molts personatges, ni amb una gran història, ni amb gaires canvis d'escenari. Si l'haguessim de definir de forma tradicional, diriem que és un epistolari dels de tota la vida però amb un puntet diferent: un intercanvi de correspondència entre dues persones que al principi no es coneixen i que acaben fent una amistat molt, molt especial.

L'any 1949, Helene Hanff era una jove escriptora de Nova York amb una passió molt sana: l'amor pels llibres i la lectura. Com que no tenia gaires diners, comprava llibres de segona mà. Però com que sí tenia bon gust, sovint aquests llibres no els trobava a Nova York i havia de demanar que els hi portessin de ben lluny. De vegades, de tan lluny com Londres. I així va ser com la Helene va començar a comprar llibres a la llibreria Marks & Co., situada al número 84 de Charing Cross Road, i va entablir una particularíssima correspondència comercial amb un dels dependents que hi treballaven, el molt anglès senyor Frank Doel.

Quan tot comença, Helene Hanff és una jove plena d'enginy i sense prejudicis, i Frank Doel, un llibreter seriós però amb sentit de l'humor molt british. Aquest llibre és la correspondència que aquest home i aquesta dona tan diferents entre si van creuar al llarg dels anys: res més. Comença com un intercanvi de títols i preus i acaba com una amistat meravellosa. I nosaltres tenim el privilegi de seguir l'itinerari d'aquesta relació des del seu inici atzarós fins al seu emocionant final, dues dècades després.

Hi ha un punt d'acte de voyeurisme en aquest llibre. Potser aquest sigui un més dels seus encants. El cas és que, en el seu conjunt, aquest modest intercanvi de cartes conforma un dels llibres més humans i vertaders que jo he llegit mai.

Recomanat per la Biblioteca Central de Cerdanyola.

Estimar algú és estimar els seus defectes". Eric-Emmanuel Schmitt

En aquesta obra d'Eric-Emmanuel Schmitt, l'amor no és cec sinó que té amnèsia.

Alejandro, escriptor de novel·les policíaques, és víctima d'un misteriós accident. Després de passar una temporada a l'hospital, torna a casa amb la seva dona Carla. Com era la seva vida en parella? És Alejandro com el descriu la seva dona? I si Carla l'enganya?

No faré una reflexió sobre la vida en parella i el desgast que se'n pot produir al llarg dels anys de convivència (en el cas de la parella protagonista en són quinze els anys compartits), però si que n'extrauré la conclusió de l'autor o almenys la idea que jo n'he rebut: l'amor si s'aprèn a renovar, pot durar.

De fet, Schmitt reflexionava dient en una entrevista: I si l'amor comença quan ja no s'està enamorat?

En realitat Alejandro, es va quedar amnèsic abans del seu accident, ja que havia oblidat allò més essencial per Carla: mirar-la, escoltar-la i mostrar-li el seu amor. I ella practicava una mena d'amnèsia voluntària oblidant les seves frustracions i tristeses amb l'alcohol com a únic aliat.

En el teatre Carla porta el nom de Lisa i Alejandro es diu Gilles. Fins el 24 d'abril es pot veure aquesta obra al Teatre Poliorama interpretada per Laura Conejero i Ramon Madaula. El paper d'ella va suposar el debut teatral de Charlotte Rampling al costat de l'actor Bernard Giraudeau, mort l'estiu passat, exhaurint durant mesos les entrades per la versió francesa de l'obra.

Recomanat per les Biblioteques de Barcelona. Bibarnabloc