El 16 de setembre és el Dia Internacional de la Preservació de la Capa d'Ozó. Descobreix com els còmics inspiren herois reals per combatre l'emergència climàtica.
Descobreix com les lectures, les pel·lícules i la música es connecten màgicament al nostre imaginari amb propostes que t'inspiraran a fer la teva pròpia alquímia creativa.
A l'estiu dediquem molt temps a viatjar, però si en lloc de fer kilòmetres fem anys i viatgem en el temps? Et proposem un viatge molt especial pel cinema (i la televisió)
Què tindran les llistes i els rànquings que tant ens agraden? Ja tenim aquí els còmics més prestats de la XBM. Poder has llegit algun d'ells? Descobreix-ho aquí.
Novel·la gràfica guanyadora del Premi Finestres de Còmic en Català de 2024, és una crítica subtil de les dinàmiques socials i laborals actuals. Mitjançant la metàfora d'una "mala olor", l'obra explora l'assetjament, la hipocresia corporativa i el racisme sistèmic en un ambient de treball aparentment ideal. L'estil de dibuix, minimalista i amb un ús monocromàtic del color, accentua l'opressió i l'alienació dels personatges. Una proposta narrativa fora del que és convencional.
La Megg, la nostra protagonista, apareix surant damunt l’aigua en una clara al·lusió a la cèlebre, bucòlica i alhora tràgica pintura d’Ofèlia. Però si hi pareu una mica d’atenció, veureu que a la mà té un canut. Això no és gens seriós, senyor Hanselmann!
Simon Hanselmann (1982, Tasmània) és el culpable d’aquests dibuixos aparentment infantils i molt divertits, que amaguen històries d’humor negre només per a adults. El pobre no en té la culpa: va néixer en un dels pitjors barris d’Austràlia, fill d’un moter i d’una mare drogoaddicta. Va ser castigat pels seus dibuixos “ofensius” a l’escola. Qui hauria dit que això li donaria fama mundial?
Tres companys de pis: la Megg, una bruixa fumeta amb depressió; el seu nòvio Mogg, el típic gat negre de bruixa; i en Búho, l’únic amb una mica de seny i diana de totes les bromes pesades. Viuen junts en una casa típica dels suburbis australians.
Ens trobem amb una comèdia de situació a l’estil «Friends» o «The Simpsons», però passada de rosca: alcohol, drogues psicodèliques, maratons televisius, conductes d’alt risc i una moral força qüestionable.
Altres estrelles del barri? Werewolf Jones, un homellop separat amb dos fills a càrrec que ven el que sigui per sobreviure; Moco, una dona trans de pell verda; Mike, el nigromant... i molts més.
"Bahía de Búho" és el segon títol d'aquesta sèrie "Megg, Mogg y Búho" publicat a l’estat per l’editorial Fulgencio Pimentel. Solen ser històries curtes e independents, però hi trobareu una evolució temporal al llarg dels següents números. No us els perdeu, són altament addictius! Tant com els seus personatges!
Biografia d’Eadweard Muybridge, figura clau en la història de la fotografia i el cinema. Ens trasllada als EUA de la segona meitat del segle XIX. Delisle ens fa viatjar al país protagonista com ja va fer a “Cròniques de Jerusalen”, a “Pyongyang” i als pobles del Caucas amb “Escapar. Historia de un secuestro”, entre d’altres.
Coneixerem el Muybridge fotògraf, però també a l’assassí, per tant, aquesta lectura promet aventures, entreteniment i tot en un format de còmic divulgatiu darrerament molt de moda.
El seu registre gràfic és l’habitual amb colors grisos i marrons, trencats pels vermells del laboratori de revelatge i els grocs de les làmpades de llum. Molt ben documentat, i amb més de dues-centes pàgines, inclou reproduccions de les primeres fotografies i, fins i tot, acudeix al recurs del “flip book” per explicar conceptes com la persistència retiniana.
El càstig de quatre alumnes de l’escola un cap de setmana es converteix, com per art de màgia (o ciència) en un viatge al passat. Accidentalment també els acompanyen el seu professor de l’institut i el seu gos Lómper. Els castigats passen a ser herois, escollits per salvar el món de les amenaces ocultes del segle XXI. Per aconseguir-ho s’hauran d’entrenar. Els seus nous mestres, membres de La Liga de los Profesores Extraordinarios, son criatures mitològiques, guerrers llegendaris i els científics i científiques més importants de la història. No ho tindran fàcil. La Logia del Caos tractarà, per tots els mitjans, d’impedir-ho.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
Darrer còmic de la trilogia, després de Sábanas i Frágiles. Tot va canviar per a Marjorie Glatt des que un grup de fantasmes va aparèixer a la bugaderia familiar. La seva vida ja era complicada a l’institut i a casa però ara s’hi ha d’afegir el fet d’amagar els fantasmes a la bugaderia.
En aquest darrer capítol Wendell demana a Marjorie i Eliza que investiguin la causa de la seva mort. Mentre Marjorie comença a sortir amb les companyes que, temps enrere, assetjaven a Eliza. Podrà sobreviure la seva amistat a totes aquestes proves?
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
Minisèrie que es va publicar als Estats Units per Dark Horse Comics i que Norma editorial ha traduït i editat per al mercat nacional.
Un còmic inclassificable que t’atraparà des del primer moment. Helen és una adolescent orfe i amb comportament autodestructiu. Després de la mort del seu pare es dedica a vagabundejar i freqüentar bars infectes. Un dia apareix una institutriu per portar-la a viure amb el seu avi. Fins aquí podria ser la típica història ensucrada tipus de “de captaire a princesa”. Res més allunyat de la realitat. Tom King posa tota el seu enginy per crear no una sinó diverses històries encreuades i personatges tan mítics com extravagants. Helen de Wyndhron no és la història d’una noia, és la recerca de la identitat d’una família que viu entre dos mons.
Una història que es magnifica amb els dibuixos de Bilquis Evely i Matheus Lopes que doten al còmic de l’atmosfera real i de fantasia necessària per al transcurs de la narració.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
12/11/2025
Juez Dredd: Dredd vs Muerte
Wagner, John
[Palma de Mallorca] : Plan B Publicaciones, noviembre 2023
El Jutge Dredd és sense dubte el personatge de còmic britànic més popular i longeu. Creat pel guionista John Wagner i el dibuixant Carlos Ezquerra, aquest jutge, jurat i botxí de la futura i distòpica Mega-City One ha protagonitzat nombroses històries memorables des que es va publicar a la revista 2000 AD l’any 1977 fins a l’actualitat.
La saga del Jutge Mort és una de les més rellevants i estimades pels lectors per motius molt diversos. Per l’espectacular apartat gràfic a càrrec del dibuixant Brian Bolland, o perquè va ser la primera aparició de personatges carismàtics com Mort o la Jutge Anderson que han acompanyat a Dredd durant dècades. Anderson és el contrapunt empàtic i irònic a la rigidesa autoritària del Judge Dredd, mentre que el Jutge Mort és la seva versió tenebrosa i ha esdevingut el seu principal antagonista.
En aquest còmic se’ns parla del Món Mort, una realitat alternativa de l’univers de Dredd on els Jutges Foscos, els encarregats d’impartir justícia, han arribat a la conclusió que si tots els delinqüents són éssers vius, és perquè la pròpia vida és un crim. Un cop que els Jutges Foscos han acabat amb el crim i la vida de tots els habitants del seu món apareixen sobtadament a Mega-City One per continuar impartint justícia mortífera. El Jutge Dredd i la seva companya Anderson, una telèpata de la divisió psíquica del cos de jutges, s’hauran d’esforçar de valent per aturar aquesta amenaça.
El voluminós còmic Dredd Vs. Muerte publicat per l’Editorial Dolmen recull els seus primers enfrontaments i un bon grapat d’extres: articles i entrevistes, una extensa compilació de l’art de Brian Bolland i un joc del Jutge Dredd del tipus “Tria la teva aventura”.
Aquest còmic és una excel·lent porta d’entrada a les satíriques històries del Judge Dredd i un gaudi visual que no us hauríeu de perdre. La influència de l’obra és tal que l’aspecte llòbrec del Jutge Mort ha inspirat la creació de personatges aliens a la franquícia del Jutge Dredd com “El Batman que riu” i fins i tot el grup espanyol Def con Dos va dedicar una cançó a la seva icònica vinyeta “Mira’t en el puny de Dredd”.
Res ha tornat a ser com abans de l’arribada de Mico al bosc. Després de l’aterratge del seu coet en Mico no ha deixat de causar malentesos, fer entremaliadures i estar sempre disposat a molestar als seus habitants.
En aquesta nova entrega de les aventures de Boni i Mico, tota la colla del bosc s’haurà d’enfrontar a un fantasma sorgit de l’infern, a globus aerostàtics i a unes criatures ben rares anomenades humans.
Un còmic per passar-ho bé i divertir-se a lo gran amb aquests petits animals.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
Bridgette s’acaba de mudar a una nova ciutat. Allà ha de començar de nou amb la seva família: escola nova, amics nous... i les mateixes pors de sempre. Per desgràcia a l’escola hi ha la Jove que, des del primer dia, li fa la vida impossible. Per si encara no tingués prou, comencen a passar coses ben estranyes. Per sort la Bridgette trobarà la Chispa, una poderosa aliada per lluitar contra forces tenebroses.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
La família de Sophia té un parc aquàtic. Són biòlegs marins i són uns apassionats dels animals, el mar i la recerca científica. Tot canvia el dia el dia que el vaixell Miette naufraga al Mar de Weddell. D’aquest dia fatídic sorgeixi l’aquanauta. Un ésser de les profunditats marines que arriba a Aqualand, el parc temàtic on treballa el tiet de la Sophia. Qui és aquest Aquanauta? Quines intencions té? Per què té la fotografia de la Sophia? Les coses es compliquen a Aqualand quan l’aquanauta decideix alliberar a alguns animals del parc. La Sophia es veurà immersa en una aventura passada per aigua que canviarà per sempre la seva vida i la de la seva família.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
17/10/2025
Divendres cuscús: Alger 1993
Belahcene Benet, Yacine
Sant Cugat del Vallès : Pol·len Edicions, desembre de 2024
Retrat de l’Alger de finals dels anys vuitanta i principis del noranta sota la mirada de l’Aziz, fill d’una catalana i d’un algerià. A partir de la seva pròpia perspectiva, ancorada a la tendra infància i tamisada pel joc i la innocència, veurem com es va trobant a poc a poc amb la crua realitat de la maduresa lligada al fet de l’ascens incontrolat de l’islamisme més radical que acabarà derivant en una guerra civil.
Yacine Belahcene s’inspirà en la seva pròpia memòria per escriure aquesta bonica història plena de pinzellades biogràfiques amb l’ajuda de Santi Eizaguirre amb qui va compartir l’experiència de formar part del meravellós grup musical de mestissatge Cheb Balowski.
Cristina Bueno ens torna a seduir amb la seva línia clara i expressiva, on les síntesis del traç és sempre mesurada, però alhora prou per alliberar totes les emocions contingudes a l’història.
Pol·len edicions continua treballant de manera exquisida per construir un catàleg en català de qualitat i divers, amb especial sensibilitat per la producció pròpia, i com a mostra aquest còmic.
L’ésser humà sempre ha tingut fascinació per saber què hi ha després de la mort. L’existència de fantasmes o d’un més enllà ha omplert pàgines i pàgines de la nostra literatura. A Spectregraph ens trobem amb una misteriosa societat secreta, dirigida per un líder multimilionari, que ha estudiat a fons la possibilitat de l’existència dels fantasmes fins a descartar-la completament. Amb els mitjans que li donen la tecnologia i els diners, decideix crear la seva pròpia casa encantada per poder continuar existint després de la mort.
James Tynion IV guionitza aquesta història de terror en un sol volum, després d’haver-nos conquerit amb Hay algo matando niñoso la saga infantilWynd. Aconsegueix transmetre l’angoixa de les protagonistes i, alhora, plantejar una reflexió punyent: què estem disposats a sacrificar per aconseguir la vida eterna? El dibuix va a càrrec de Christian Ward, que tradueix les idees de Tynion en imatges plenes de color, psicodèlia i malson, amb uns resultats tan fascinants com terrorífics.
Un còmic que combina l’espectacle visual amb les preguntes més incòmodes de la condició humana, i que ens recorda que potser el vertader horror no és la mort, sinó la desesperació per vèncer-la.
L’Arne Gunnarsson, un inspector d’assegurances, és destinat al poble suec de Karlsbacka per investigar l’estranya mort d’un dels seus habitants, en Jakob, que ha aparegut sense mans i amb la cara desfigurada. El més estrany del cas és que en Jakob havia convocat tots els veïns a una reunió de vital importància el dia que va morir, però malauradament no va arribar a anar-hi perquè algú el va matar. Però qui va poder fer-ho si tothom era a la reunió? Un desconegut potser? Quins motius podia tenir per matar-lo?
L’autor ens presenta una “nòrdic noir”, una història plena d’intriga fins al final amb uns personatges estrambòtics en un entorn inhòspit. Tots els personatges tenen un passat que volen amagar i que ens fa sospitar de tots ells. Fins i tot l’Arne, l’inspector, té un costat fosc que l’acompanya sempre.
Röd i Snön és un còmic escrit i il·lustrat per Linhart, pseudònim de Francisco Torres Linhart (1968, Palma de Mallorca). Va començar a publicar la història durant el coronavirus al seu Instagram, on ja va rebre molts elogis per part dels seus seguidors. Finalment, el 2023 l’editorial Bang (especialitzada en còmics) el va publicar sencer amb algun retoc als dibuixos i un canvi dels colors que va acabar de donar-li forma. L’obra, de tons grisos, juga amb tocs de vermell per donar potència i dramatisme a les escenes. El dibuix és senzill amb contorns definits, d’estil línia clara, cosa que dona protagonisme als personatges i al vast paisatge.
“¡A dios pongo por testigo de que jamás volveré a pasar hambre!”
De ben segur que si escolteu aquesta frase, la vostra ment us trasllada a la famosa pel·lícula “Lo que el viento se llevo” (1939), guanyadora de 8 Oscars, amb Vivien Leigh interpretant l’icònic paper de l’Scarlett O’Hara i Clark Gable al canalla Rhett Butler. La pel·lícula és una adaptació de la novel·la homònima de 1936, de l’escriptora i periodista estatunidenca Margaret Mitchell, guardonada amb el Premi Pulitzer a l’any següent.
I actualment comptem amb una espectacular adaptació al còmic de la mà de Pierre Alary, un antic animador de Disney i reconegut autor de còmics francès amb obres com “Simbad”, “Belladona”, “Silas Corey” o “Moby Dick”. Pierre Alary adapta aquest clàssic sintetitzant-lo a només 300 pàgines i es presenta en una edició de 2 volums i editat a Espanya per Nuevo Nueve.
El còmic ens trasllada al 1861, a l’estat de Geòrgia, al sud dels Estats Units, on Scarlett O’Hara, una noia de 16 anys malcriada i capritxosa i filla d’una família adinerada, viu una vida despreocupada i còmoda fins que esclata la Guerra Civil. El seu món canviarà per sempre i ella haurà d’assumir responsabilitats que mai s’hauria imaginat per tirar endavant la família i conservar la seva terra, evolucionarà fins a convertir-se dona implacable i disposada a tot. Enmig de tot aquest terrabastall, veurem l’amor secret i obsessiu que viu Scarlett per Ashley Wilkes, així com l’aparició de l’immoral i seductor Rhett Butler i la seva relació d’amor i odi.
Alain reflexa molt bé en tot moment el caràcter dels personatges, dels seus pensaments i la força dels esdeveniments, ja sigui amb el dibuix com amb el color de les il·lustracions. A mesura que va avançant la història veurem com l’aspecte físic de la protagonista canvien a mesura que van passant les desgracies. Un magnífic treball gràfic amb tot luxe de detalls.
L’esclavitud és un tema que apareix força edulcorat perquè l’autora era de família esclavista. Alain decideix mantenir-se fidel a l’original i deixar que el lector entengui que és un reflex d’una altra època.
Tan si coneixeu com si no la història original, veritablement aquesta versió en vinyetes us fascinarà i us atraparà de principi a fi.
El geni de E.M. Carroll no decep. El seu nou còmic, una adaptació lliure de la novel·la Rebeca de Daphne du Maurier, és magistral. La combinació dels dos mons: el real, gris i insípid, d’Abby, la protagonista; i el món dels morts, sensual, colorit i terrorífic del fantasma de la exdona. L’autora sap maridar-los no només amb el dibuix i els colors, sinó també amb un guió, poètic i evocador, que no ens permet deixar la lectura i un final que, sense ànims de fer spoilers, ens deixarà amb la boca oberta i el cor encongit. E. M. Carroll es consolida com una de les grans autores de còmic actual i, a més, dignifica el gènere de terror.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
Amb la màxima que no ens hem de prendre la mort seriosament, Irene Márquez, presenta un còmic dedicat exclusivament a la dama negra. 48 històries: en color, blanc i negre, tires curtes i altres de 40 pàgines. Totes amb el nexe comú de parlar de la mort amb humor que va del to negre a negríssim. Històries quotidianes que ens permeten dessacralitzar la mort amb la capacitat de Márquez de ser irreverent i incomodar al lector, al mateix temps que li sap treure un somriure o una riallada de la boca. Al llarg d’aquestes pàgines desfilen accidentats, condemnats a mort, suïcides, vetlles i funerals sovint divertits, però també amb algú toc sinistre, terrorífic i, fins i tot, existencial.
*Recomanat per la Xarxa de Bibioteques Municipals
19/09/2025
Cuatro poetas en guerra: Antonio Machado, Federico García Lorca, Miguel Hernández, Juan Ramón Jiménez
“Cuatro poetas en guerra” és un viatge íntim i, per moments, punyent per les vides dels poetes Antonio Machado, Juan Ramón Jiménez, Federico García Lorca i Miguel Hernández. Quique Palomo, amb el seu traç expressiu i ple de matisos, pren com a punt de partida la recerca exhaustiva d’Ian Gibson i ens condueix per un temps on la poesia i la tragèdia caminaven de bracet.
Cada pàgina respira història i emoció. No hi ha discursos grandiloqüents: el relat s’obre pas amb escenes domèstiques, converses i silencis que pesen tant com les paraules. I és que aquestes quatre veus, cadascuna amb la seva llum pròpia, van haver d’enfrontar-se a la mateixa ombra: la Guerra Civil i un règim que va voler esborrar-les. Alguns van morir lluny de casa, altres sense judici, i algun fins i tot a la presó; tots, però, van deixar una empremta que res no ha pogut esborrar.
L’autor aconsegueix que el lector senti:
—la pols dels camins que trepitja Machado exiliat que caminarà cap a Colliure amb la República al cor;
—la llum blanca de Moguer amb Juan Ramón Jiménez perseguidor incessant de la bellesa pura sempre buscant el silenci on les paraules brillen més;
—el "duende" vibrant de Lorca, flamíger i apassionat, que cremarà de pressa, fins que el silenci i la pólvora allunyen les seves paraules;
—i la feresa tendra de Miguel Hernández que desbordarà de combativitat, fins que la presó i la malaltia li arranquen l’alè.
No és una lliçó d’història; és una immersió que se sent molt a prop, com si algú t’expliqués aquests episodis a cau d’orella, amb la veu una mica trencada però ferma. Una novel·la gràfica que dialoga amb la memòria i la manté viva, que uneix el poder de la imatge i la paraula per recordar-nos que la poesia també pot ser una trinxera.
Richard Corben ha estat un dels més grans artistes que ha donat el còmic. La potència de les seves imatges, plenes de força i plasticitat, envoltades d'erotisme i d'hiperviolència, i els seus colors saturats (creats amb una tècnica artesanal única en la indústria), feien tal efecte als ulls dels lectors que ja no se'n separaven mai. Les seves portades són mítiques, i va ser l'estrella indiscutible de l'època daurada de les revistes de còmic per a adults, en els anys a cavall dels 70 i els 80.
Va treballar fins a l'últim dia (va morir el 2020 a 80 anys) i ens va deixar una extensíssima obra. Però durant dècades es va negar a reeditar les seves millors creacions, pensant només en allò que feia en el present. Finalment, va claudicar, i no només això sinó que va cedir els originals per tal de restaurar-los a l'insigne colorista José Villarubia, amb qui ja havia treballat abans. La feina feta és extraordinària, a l'altura del geni de Corben i ens permet gaudir de nou del seu títol més conegut: "Den", de la que aquí us presento la primera part: "Nuncanada". Publicada inicialment per parts en revistes a mitjans dels anys 70, se'n van fer compendis en forma de novel·les gràfiques. A Espanya de la mà del gran editor Josep Toutain, amb un èxit rotund, però mai reeditades.
Amb guió del mateix Corben, la història que ens explica és pura fantasia èpica: un home viatja a una altra dimensió convertit en un heroi supermusculat que se les veurà amb monstres, mags i sacerdotesses, en una aventura d'acció desenfrenada. I tot impregnat d'una voluptuositat descarada i extrema.
Una edició magnífica a càrrec d'ECC que, com es diu en el pròleg "delectarà als fans de tota la vida i alhora serà un descobriment per a tota una generació de lectors que fins avui no havien pogut gaudir la seva grandesa com es mereix".
Filipe Melo és autor de còmics, pianista i cineasta. Juan Cavia és il·lustrador. Molt sovint han col·laborat tots dos en la creació de còmics, com el que recomanem aquí: Balada para Sophie.
Balada para Sophie és la història de dos pianistes i d’una rivalitat vital nascuda de l’enveja i de la fascinació, dos sentiments que alhora marquen les decisions que prenen al llarg de la vida els protagonistes i sobre les que construeixen la seva història. Tot comença quan Julien Dubois, un dels pianistes, és entrevistat per una reportera del diari Le Monde i acaba explicant tota la seva història.
Aquest és un còmic que parla de vida, d’art, dels artistes, de les decisions que prenem al llarg de la vida i de les motivacions que ens porten a prendre-les i ho fa amb uns dibuixos tan vitals com la mateixa història que s’explica.
Com a curiositat, Filipe Melo, va crear la peça musical que dona títol al còmic.
Una novel·la gràfica de Ethan Hawk i Greg Ruth amb unes increïbles il·lustracions que capturen el detall de les expressions facials en una història carcerària que resulta el fil conductor per mostrar la relació pare i fill en una família disfuncional en una modesta ciutat texana. La novel·la impacta per la seva violència descarnada i per la facilitat amb que l'acció i les imatges es van transformant en el cervell com si es tractés d'una pel·lícula.
Ethan Hawk no és només una estrella de Hollywood, també és actor, director i escriptor de diverses obres, entre elles la novel·la gràfica Indeh.
L’estupefacció per haver ocorregut l’impensable, l’impossible, l’absurd. La incredulitat que sents en adonar-te que en un instant, pot canviar tota una vida. I com aquell instant et pot visitar al llarg dels teus anys, en una sensació congelada que s’apareix com un llampec. La sensació que una mà s’esmuny d’entre els teus dits, amb una rapidesa brutal, seca, inesperada i desoladora. Recordeu l’elegia a Ramón Sijé, que Miguel Hernández va dedicar al seu estimat amic?: “Un manotazo duro, un golpe helado, un hachazo invisible y homicida, un empujón brutal te ha derribado.” Tal és el que sent en Jean Louis, un noi de divuit anys que va en carromat, alegrement de vacances amb la seva família per la Bretanya francesa d’un agost de 1976. Tres germans, la mare i les tietes feliços per una carretera comarcal. Xancletes, riures, bicicletes, empatx de mores madures collides al voral i un vailet d’11 anys cantant alegre al costat dels seus. En un moment donat, en Gilles decideix passar a la part del darrere d’aquella rulot tirada per cavalls. Ep! El seu germà gran l’agafa pel canell i l’avisa que vagi amb compte. -“Ets del costat de la carretera... baixa amb compte pels estreps”. –“Que siii... Ja vigilo!”. Un espurneig verd. Aquell cotxe no es va aturar. En Gilles jeu tirat a la carretera i de cop, el món d’aquella família canvia. Aquesta obra gràfica demostra com es pot explicar en dibuixos la sotsobra, la pena, la ràbia i el dol. I la curació. Un magistral maneig de la narració, els tempos, el fil conductor (endavant i endarrere) de la història i de com l’autor ens fa saber que, després de tants anys, ja estava llest per a explicar-nos-la. El dibuix en blanc i negre, excepte alguns dels punts àlgids de la història, fa brillar no sols la tècnica sinó també la maduresa narrativa d’en Jean Louis Tripp, el premiat dibuixant francès amb una extensa obra gràfica en nombrosos mitjans. Una preciosa, commovedora novel·la gràfica que ens acosta al més profund de l’amor, del record, del remordiment que se sap que no ens pertany i que, tanmateix, sentim. De com inclús en la desgràcia de perdre un germà, un fill... ens hem d’enfrontar als tràmits, a la burocràcia i la fredor de les estructures estatals. Del dolor per un mateix i sobretot, pels altres. De la nostàlgia pel que hauria pogut ser, i no ha estat. En la brillant composició, en els lúcids textos i en la magistral expressió dels rostres dels protagonistes podem sentir com a lectors el que l’autor va sentir, i commoure'ns perquè fem nostra la seva intensitat i la seva ràbia. Un procés de dol que dura lustres, i que aconsegueixen tancar familiarment en una poètica part final, a color, en què l’acceptació, l’esperança i l’alegria de viure són magistralment plasmades en el llenguatge del còmic, que demostra un cop més que és capaç d’explicar qualsevol història amb la mateixa intensitat que una novel·la convencional.
Un llibre d’aventures quotidianes. Úrsula té 40 anys i es traductora. Encara no ha perdut l’esperança d’escriure una novel·la encara que, a vegades, sembla que sí ha perdut la voluntat d’escriure-la. Té una vida normal, d’aquelles que passes de l’eufòria a la pena en menys d’un minut. El mateix li passa amb les seves amigues: passa de l’amistat més profunda a l’odi visceral.
Puyol ens presenta unes “locuritas” tan properes que és difícil no sentir-se identificat amb Úrsula.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
Guerlain s’ha traslladat amb el seu fill Nisse a la mansió on va créixer. Els records d’infància són bens vius però sembla que Guerlain no és l’únic que no ha oblidat el passat.
Amb un preciosisme meticulós Gaëlle Geniller ens presenta una història entre la quotidianitat i el sobrenatural. El dibuix i els colors vius construeixen, paradoxalment, una atmosfera melancòlica, com si fos de seda.
Ara és el moment d’escoltar allò que no es manifesta.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
El que més agrada a Ollie i Flip és gaudir i passar-ho bé. I a qui no? L'avorriment és un rotllo, ja ho sabem, però de vegades cal avorrir-se perquè passin coses increïbles.
Un còmic que ens ensenya la importància de l'avorriment per ajudar a desenvolupar la creativitat, la imaginació i l'autonomia a la infància. A més fa referència a moviments de skate, ja ens dóna una pista de per on anirà estigui divertidíssim còmic sobre l'amistat i molt carregat d'humor. Un llibre sense text (com molts còmics des de 3 anys que us recomanem) on s'incideix que la imaginació ens proporciona històries increïbles per acabar amb l'avorriment.
Escrit i il·lustrat per Katia Klein, guardonada amb el millor guió de còmic infantil al Saló Internacional del Còmic de Barcelona 2022.
Katia Klein (Santander, 1986) és una actriu que ha treballat en sèries de televisió com Cuéntame cómo pasó, El cor de la ciutat o Amar es para siempre, a més de teatre i cinema. Però els seus dots artístics no es limiten a l'actuació, sinó que també és una brillant il·lustradora. Els seus treballs es caracteritzen per la frescor, la vitalitat i la creativitat, així com per un ús del color molt personal.
El club de las marginadas és una novel·la gràfica publicada per Astronave (Norma Editorial) al 2024, que reuneix en un sol volum integral els cinc capítols originals apareguts a França. L’obra ofereix una mirada empàtica sobre la complexitat de l’adolescència, sobretot si hi ha un rerefons de marginació.
Amb un guió escrit pel tàndem BeKa, format per Caroline Roque i Bertrand Escaich, i il·lustrada per Camille Méhu, aquesta història destaca per presentar temes complicats, de manera sensible i sense paternalisme, dins una narrativa coral, amb una estètica delicada i expressiva que contribueix a fer més entenedor el dolor dels altres.
Les cinc protagonistes comparteixen institut i un profund sentiment de soledat i de desarrelament. Tot comença a canviar quan Chelonia les reuneix per provar d’unir forces i així encarar els problemes mitjançant el suport mutu. Cada capítol ens apropa a la vida d’una d’elles: les seves històries familiars, les seves inseguretats o el buit emocional que senten. Dins de cada trama, els autors tracten temes com l’assetjament escolar, la identitat LGTBIQ+, els trastorns alimentaris i les diverses violències que es poden patir, fins i tot dins de la família.
Les il·lustracions de Camille Méhu són un complement ideal a aquesta història: una paleta de color diferent per a cada protagonista, que va guanyant en tonalitats a mida que avança la història, i un dibuix molt net que contrasta amb la complexitat de les emocions adolescents, molt ben expressades gràficament.
Els guinistes BéKa ja havien tractat l’adolescència a anteriors còmics, tot i que d’una manera més festiva. Aquí s'arrisquen a donar veu a unes joves complexes i creïbles, tot i que a vegades, els personatges adults poden resultar un pèl didàctics.
A estones dur, sempre sensible, El Club de las Marginadas és un còmic que ens recorda el valor de l’amistat. Apte per joves i pels adults que es vulguin apropar a la seva manera de pensar i de sentir.
"Dos monedas", de Núria Tamarit, és una novel·la gràfica que explica l'experiència de la Mar, una adolescent que viatja al Senegal amb la seva mare, involucrada en un projecte de construcció d'una biblioteca i una emissora de ràdio en un poble rural. Durant la seva estada, la Mar descobreix la cultura i el paisatge africà, mentre reflexiona sobre els seus propis prejudicis i maneres de veure el món. Aquesta obra va guanyar el prestigiós Premi València de Novel·la Gràfica.
Aquest còmic destaca pel seu dibuix tan original i per l'ús vibrant del color i pel retrat d'una realitat africana plena de contrastos: una societat amb reptes socials i polítics, però que també ofereix una perspectiva vital diferent, més senzilla i lliure del ritme frenètic occidental.
Si us ve de gust una lectura que combini un viatge personal amb un relat cultural enriquidor, "Dos monedas" és una opció excel·lent per endinsar-vos en un món diferent i reflexionar sobre temes universals en els quals no pensem gaire sovint.
Paco Roca és sense dubte un dels màxims exponents de la novel·la gràfica actual, amb una multitud de premis a l'esquena i amb un reconeixement internacionalment prou sòlid. En la present obra ens trasllada a la Barcelona de finals dels anys cinquanta, exhibint tot un retrat social de l’època molt acurat i documentat, a la vegada que també ret un clar homenatge als creadors d’historietes més emblemàtics de l’escola Bruguera. Uns autors que van aconseguir posar una mica de color i d’humor en els temps grisos del franquisme. Uns autors que intentaven viure del seu art i que lluitaven per dignificar la seva professió.
No en va aquesta història se centra en un moment concret prou significatiu, just quan els màxims exponents de l’editorial s’arrisquen a sortir del seu paraigua per autoeditar de forma independent la revista “Tío vivo”. Una publicació amb la qual buscaven controlar els drets de la seva obra, sistemàticament trepitjats fins aleshores, sense oblidar tampoc la pretensió artística d’explorar camins vers un públic més adult.
Lamentablement, aquesta aventura no va prosperar, en gran part pel boicot de la mateixa Bruguera. Però el buit momentani que van deixar a l’editorial va donar l’oportunitat d’entrar-hi a una nova generació d’autors, com ara Francisco Ibáñez, pare de Mortadel·lo i Filemó. “El invierno del dibujante” no deixa de ser un còmic que parla sobre el mateix mitjà i els seus creadors, des d’un gran respecte i una sentida admiració.
"Teen Titans: Raven" ens introdueix un dels integrants de l'equip Teen Titans i obre el camí a la resta. Ha estat escrita i il·lustrada per Kami Garcia i Gabriel Picolo. Kami Garcia és una escriptora nord-americana coneguda per ser una de les autores de la sèrie "Hermosas Criaturas" i Gabriel Picolo és un il·lustrador brasiler que ha treballat a "Celestials Archers" i a la col·lecció dels Teen Titans que s’engloba dins de les DC Graphic Novels for Young Adults.
Un tràgic accident ha deixat a la Raven Roth, de disset anys, sense memòria. Ara ha de continuar amb la seva vida a Nova Orleans, on viurà amb la família de la seva mare d'acollida, qui mor en l'accident. Com serà començar de nou a un lloc que no coneix sense saber tampoc com era la seva vida abans de l'accident? Què passarà quan el seu passat comenci a despertar-se?
El dibuix de Gabriel Picolo sembla embruixat per l'essència de la Raven, que ho impregna tot i deixa marca amb les tonalitats morades que predominen en tota l'obra. Es tracta d'un dibuix molt atractiu i actual que ens mostra els personatges tal com són, sense hipersexualitzar-los.
Setembre de 1943. Lisou té 10 anys i és jueva. El seu pare no pot treballar i ella i la seva germana no poden anar a l’escola. La seva família ha de fugir constantment dels nazis, d’un país a un altre. Per sort troben amics i la resistència que els ajuden. Un dia uns soldats truquen a la porta de casa seva. Lisou corre a avisar els seus pares. Quan tornen la seva germana Mylaine ha desaparegut. Tornarà la família a reunir-se un altre cop?
Aquesta és la història de les tietes àvies de Marion Achard, l’autora del còmic. A través dels records de Lisou i Mylaine, reconstrueix la història de la seva família i de com van sobreviure a la II Guerra Mundial i a la persecució dels nazis.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
Mala olor és la història d’un incident laboral mal resolt en unes oficines. L’autora, a través d’una història tan minimalista com els traços dels seus dibuixos, reflecteix la hipocresia i la ineptitud en el treball. Una empresa modèlica, que compleix tots els objectius marcats, no paga a les treballadores i, a més a més, dissenya uns nous uniformes que han d’anar a càrrec de les pròpies treballadores. Res pot ser més anodí en aquella empresa i Nadia Hafid ho expressa molt bé amb els seus dibuixos, que transmeten la rutina i la uniformitat d’unes oficines tan anodines com fredes. Els diàlegs son breus i directes. Els silencis abunden. Sobretot quan es comença a notar una mala olor. Una flaire invisible que inunda tot el món perfectament calculat de l’empresa.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
Aquest és un còmic en el que no passa res però tot el que succeeix es podria clonar a qualsevol de les nostres vides. La diferència? Que l’autor, el quebequès Michel Rablagliati, sap transmetre amb humor i crítica constructiva els petits detalls d’una vida plena de dolor (dental, amorós, familiar,...) i fer-nos partícips de la seva crisi de maduresa. El còmic més personal de la seva sèrie, premiada a Angoulême l’any 2021, on Paul ja ha arribat a la cinquantena divorciat i vivint sol amb el seu gos. Una etapa on la salut juga un paper important, també en el còmic: les visites mèdiques, el bricolatge dental o les instruccions de muntatge dels aparells respiratoris. Un altre element primordial en aquesta etapa de maduresa és la cerca de parella: des de donar-se d’alta al Tinder fins anar a un cibercafè amb la clara intenció de lligar. Com a metàfora d’aquesta maduresa està l’arbre del pati de casa que a cada capítol es va morint. Sort del veí italià, jubilat i amant de l’horticultura. En Paul està ben distret.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
La Mireille, l’Astrid i la Hakima guanyen el concurs de “botifarrons” de l’institut. Un premi ben singular i popular destinat a les noies menys agraciades físicament. A iniciativa de la Mireille es troben i tot seguit descobreixen que tenen més coses en comú que la “lletjor” i que no es poden amagar a casa per haver estat escollides les més lletges. Tot el contrari. Decideixen anar en bicicleta des de el seu poble, Bourgs en Bresse, fins a París ... en bicicleta. Volen arribar a la capital el 14 de juliol i colar-se a la recepció que fa la presidenta de la república a l’Elisi.
La Magali Le Huche ha fet una adaptació de la novel·la juvenil Les tres reines i ha guanyat el Premi al Millor còmic juvenil del Festivañl International de la Bande dessinée d’Angoulême 2024.
Acompanya-les en aquest viatge singular, ple d’aventures, bon humor i molts botifarrons!
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
La història d’Emili és la realitat d’una Espanya rural buida. A través del calendari del guaret assistim a les memòries de l’Emili i a una lúcida i entranyable història del nostre passat més recent. Els records, narrats en blanc i negre, contrasten amb la intensitat i bellesa dels colors del paisatge de Pancrudo, magistralment dibuixats per David Sancho. La vida al poble, el final de la guerra civil, l’arribada dels nacionals, el comiat de les quintes, l’èxode a les ciutats, les primeres eleccions democràtiques, l’arribada del progrés. L’autor ha sabut combinar un relat íntim i personal, carregat de silencis, amb la nostra història més actual. El llenguatge fresc i local dels personatges, els seus neguits i esperances... tot tractat amb una gran sensibilitat, sense judicis.
No és d’estranyar que hagi rebut el XVII Premio Internacional de Novela Gráfica Fnac-Salamandra Graphic 2024.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
Michele Rech o més conegut com a Zerocalcare (Arezzo, 1983) és un autor de còmics italià. A part de la seva obra en còmic, ha col·laborat amb diaris i revistes com a il·lustrador, així com en la creació de cartells per a concerts i manifestacions, portades de discos i fanzines de punk rock, hardcore i Oi! És molt actiu dins els moviments d’esquerres italians. La seva obra ha rebut nombrosos premis i és molt popular a Itàlia. El 2021 va estrenar-se a Netflix la seva sèrie d’animació Cortar por la línea de puntos, amb una gran acollida per part del públic i la crítica.
A Esqueletos Zerocalcare barreja ficció amb l’autobiografia. La història comença quan el mateix autor va trobar un dit tallat les portes de casa seva, a un barri de l’extraradi romà, fa gairebé vint anys. Això desencadena una sèrie de preguntes que mou al protagonista des del passat fins al present. En el passat, el protagonista, un alter ego de l’autor, es passa el matí viatjant pel metro per evitar de dir a la seva mare que s’està saltant les classes de la universitat. Allà coincideix amb un misteriós noi més jove que ell que es dedica a etiquetar a les xarxes socials amb el nom d’Arloc. Ens presenta als seus amics, l’ambient i la ciutat on viu i relata amb un toc de novel·la negra el misteri del dit.
Dibuixat en blanc i negre, l’autor deforma els personatges en el grafisme típic de la historieta humorística. Expressions exagerades, perspectives impossibles, caricaturització d’alguns amics i familiar transformats en animals… Tot serveix per a explicar d’una manera burlesca una realitat difícil. Sobretot parla de violència, una violència moltes vegades provocada per les injustícies socials i com aquesta adquireix diverses formes: la drogoaddicció, la delinqüència, el masclisme, la salut mental, etc., però també parla de l’amistat, el pas de temps, d’expectatives i de com podem canviar per continuar sent nosaltres mateixos. Finalment, també parla d’ell mateix i de la relació amb la seva pròpia feina.
A principis dels anys noranta, i compaginat amb la seva carrera com a dibuixant i guionista, Scott Mcloud va publicar "Entender el cómic : el arte invisible", un llibre que va ser un referent sobre tècnica de dibuix i guió de còmic, i que avui dia continua treballant-se.
Una jove Raina Telgemeier va ser una de les lectores d'aquest llibre, i anys més tard va conèixer l'Scott, i va proposar-li fer un llibre sobre teoria del còmic per a infants. D'aquesta trobada neix "El club de los dibujantes", una proposta per a infants de cicle superior o primers cursos de l'ESO on ens trobem a un grup d'infants amb talents diferents, que es troben per desenvolupar la seva passió pel còmic.
En l'àmbit tècnic, el llibre ens mostra tot el que es necessita per ser un bon dibuixant, guionista..., o qualsevol altra professió del món de la historieta. Però també és una història sobre els infants i les seves famílies, que encaixa perfectament en l'univers de la Raina Telgemeier, amb personatges tendres i familiars que podrien sortir a qualsevol dels seus llibres.
El llibre acaba de sortir en anglès i castellà, i ja està anunciat que a final de l'any podrem llegir-lo també en català, així que aneu fent punxa als vostres llàpis i prepareu-vos per dibuixar!
L'Erwin és un gat quàntic que viu aventures al costat del seu amic Marvin (que és un robot). Però és que a més a més, tenen la capacitat de saltar en el temps i per tant poden fer salts enrere en el temps fins a resoldre els misteris que troben en el seu present.
Però tant anar endavant i endarrere en el temps, de vegades pot causar alguns problemes... i és que hi ha tres regles per viatjar en el temps: no es pot canviar res, no es pot parlar amb cap versió teva d'un altre temps i sobretot està prohibit no divertir-se! I no sempre es compleixen...
Kate Beaton és una dibuixant de còmics originària de l’Illa de Cap Bretó a la costa est del Canadà, guanyadora de diversos premis i coneguda per la tira còmica de Hark! A vagrant.
Patos és un còmic autobiogràfic que narra les seves vivències a les explotacions petrolieres del centre del Canadà on va anar a la recerca de feina per poder tornar el préstec universitari.
El còmic és la història d’un xoc: el d’una dona jove en un món d’homes, on es mostra un catàleg de masculinitats (en general, no gaire variat). Un ambient hostil que li recorda constantment que no és on toca.
Malgrat el gruix, és un còmic amb una lectura dinàmica i fresca. Una història d’interiors que no es fa angoixant per l’actitud irònica de Kate, però que tampoc amaga l’agressivitat i l’obstinació del patriarcat per mantenir les dones en el seu lloc.
Aquests Jocs Olímpics de Paris no seran recordats per les medalles dels atletes més llorejats en les seves respectives disciplines, ni per l’èxit de públic, ni tampoc per la fantàstica organització, seran recordats per tractar-se de la darrera aventura dels agents més famosos de la T.I.A., Mortadel·lo i Filemó.
aris 2024 és molt especial i alhora diferent a qualsevol altra historieta de Francisco Ibáñez, sigui olímpica o no. Es tracta d’una història inacabada, malauradament l’autor ens va deixar tot just quan hi estava treballant, i això li dóna un component emocional important.
En aquest àlbum pòstum els agents es desplacen a la capital francesa per evitar un nou sabotatge olímpic. El Superintendent Vicent, “el Súper”, els encomana protegir als atletes que participen en l’esdeveniment esportiu més important del món d’una sèrie de possibles atemptats amb drons. Tot i que, la història en si, és a dir el guió, que Ibáñez considerava l’element més rellevant d’una historieta, no té tan de pes en aquesta darrera entrega, sobretot, per la manca d’un final.
El llibre conté 20 de les 44 pàgines que acostumen a tenir les historietes de Mortadel·lo i Filemó. A la dreta podem gaudir dels dibuixos i a l’esquerra dels diàlegs que haurien d’aparèixer en les bafarades de cada vinyeta. Diàlegs, que com es pot observar, el propi Ibáñez teclejava en una màquina d’escriure Olivetti. Una bona oportunitat per apropar-nos a la intimitat del procés creatiu de Francisco Ibáñez, el “mètode Ibáñez”, sobre el qual l’autor era tan hermètic. Dels primers esbossos fins el treball minuciós, gairebé artesà, del dibuix a llapis acabat, però sense entintar, intuint-se de fons el dibuix primitiu. Això vol dir que no hi ha cap il·lustració terminada, com tampoc existeix la típica portada, una de les especialitats de la casa, un festí gràfic ple de gags secundaris per a no parar riure, rellegir-la molts cops i tornar a riure.
Una dona jove fuig d’una gran ciutat camí d’Alaska per unir-se als anomenats “rebels”. La societat en la qual viu ha caigut per la ineficàcia d’un president corrupte i, sense escrúpols, que els ha portat a una guerra civil on el racisme, la intolerància i el feixisme són els nous valors. Al Yukon, al nord del Canadà, pot encara trobar una manera de viure més sana i més lliure, però per arribar-hi haurà de travessar territoris salvatges i perillosos, i intentar sobreviure. Ho farà tota sola... o potser no.
L’autor Tom Tirabosco, nascut a Roma però establert a Ginebra, ens presenta un còmic amb ideals ecologistes on la protagonista llegeix “Walden” de Henry David Thoreau, caça i conrea els seus propis aliments i és autosuficient. Igualment, l’obra pot qualificar-se de visionària, ja que va ser escrita l'any 2019, abans de la pandèmia de la Covid, i parla de temes com la gran sequera, l’addicció a les pantalles, Silicon Valley i els ultrarics, entre d’altres, que avui en dia són de plena actualitat.
Gràficament, és tradicional però original a la vegada, ja que fa servir materials de sempre com el carbó, el guix, la tinta i els colors, blanc i negre, per aconseguir un efecte cru i realista.
Friday, d’Ed Brubake, Marcos Martín i Muntsa Vicente.
Amb la presència dels autors Marcos Martín i Muntsa Vicente.
Friday Fitzhugh es va passar la infantesa resolent crims i descobrint secrets ocults i ocultistes amb el seu millor amic Lancelot Jones, el noi més intel·ligent del món. Però això és el passat, i ara ella estudia a la universitat, comença una nova vida pel seu compte. Però quan la Friday torna a casa per les vacances de Nadal, també torna immediatament a l’òrbita d’en Lance i descobreix que una cosa molt estranya i perillosa està passant al seu poble de Nova Anglaterra… Seran literalment unes vacances de Nadal infernals, i potser no sobreviuran per veure el Cap d’Any.
Vols apropar-te a la lectura de manera divertida i entretinguda? T’agradaria descobrir nous còmics d’aventures, misteri o fantasia i aprendre a desxifrar els seus codis per aprofundir en la seva lectura?
En aquest club donarem les eines per aprendre com llegir un còmic, conversarem sobre les lectures proposades, descobrirem i compartirem còmics apassionants i passarem una bona estona!
Aprendrem a dissenyar i caracteritzar el nostre propi personatge i marcarem les pautes per la creació d’una petita història que reproduirem en una tira còmica
Presentació de la primera novel·la de la jove autora roquerola Míriam Perales Vilà, apassionada de les sèries d'anime. Aquesta obra és la primera part d'una saga plena de poders, amistat i amor.
Molts afirmen que és impossible que hi hagi una terra oculta en el nostre planeta, oi? Doncs estan equivocats.
Sis joves són escollides per les estrelles per salvar el món i convertir-se en les guerreres de la constel·lació.
El Tomás Céspedes té una passió, el còmic. Qui el coneix sap que sempre troba temps per poder fer les seves pròpies historietes. En aquesta mostra, podreu conèixer el seu projecte "Michael i Stella". El Michael, el protagonista, és un noi que assisteix a una escola de lluita on coneixerà una gran varietat de persones amb qui haurà de competir per ser reconegut i triomfar a les lligues més importants.
Activitat emmarcada dins la Mostra de còmic: 40 aniversari Concurs de Còmics “Ciutat de Cornellà"
Dies: del 04 al 30/11/2024
Hora: Horari d’obertura de la biblioteca
Lloc: Biblioteca Sant Ildefons (Espai d’exposició)
A càrrec: de Còmics a Cornellà
Organitza: Departament de Joventut de l’Ajuntament de Cornellà
Aquest portal web únicament utilitza galetes pròpies amb finalitat tècnica, no recapta ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu coneixement. No obstant això, conté enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a la de la Diputació de Barcelona que vostè podrà decidir si accepta o no quan accedeixi a ells. Consulteu la nostra política de privacitat
