Neuromante (1984) és una novel·la que marca una fita no només en el gènere de la ciència-ficció, sinó també en el conjunt de la narrativa contemporània.

Què entenem per realitat quan no podem distingir entre un món autèntic i un artificial?

William Gibson es va avançar a tothom inventant el concepte del ciberespai – una representació tridimensional dels ordinadors de dades mitjançant les quals els usuaris es comuniquen i fan negocis juntament amb una llarga sèrie d'activitats més dubtoses – molt avanç que Internet i altres tecnologies virtuals fossin integrades a la vida quotidiana. És un llibre que ha inspirat a tota una generació.

Case, el protagonista d'aquesta història, havia sigut un dels millors hackers. Aconseguia informació il·legal a la xarxa per encàrrec de grans consorcis amb la qual es podien traslladar per la Matrix, la xarxa electrònica de fluxos d'informació que abraça el món sencer. En aquest univers virtual es possible entrar amb la consciència (jackin),deixant enrere el cos i moure's per la regió electrònica gràcies a un elèctrode fixat al cap (headset).

Però ara Case vagareja pels suburbis de Tokio, amb el sistema nerviós destrossat per impedir-li l'accés al ciberespai, pagant el preu d'haver robat als seus caps. Pren amfetamines i dorm en un Coffin – hotel japonès (hotels taüt), d'aquests que es lloguen per hores, forats econòmics per dormir.

Però abans que s'enfonsi del tot, una cibermercenària, Mollu, el salva. Ella es troba entre els nous sers del ciberpunk, amb un cos equipat amb tot tipus d'implants, de major o menor utilitat. Molly recluta a Case per encàrrec d'uns misteriosos homes a l' ombra. L'heroi entra a formar part d'un equip que integra una unitat especial que té per missió fer saltar el sistema de seguretat.

En aquesta novel·la la realitat ciberpunk es situa a les zones de fronteres de la societat, la subcultura de la metròpolis. L'escenari és el carrer i la realitat és un món artificial i fred. Un món de tecnoestafadors, de drogadictes perduts, de grans noms comercials dels imperis japonesos d'alta tecnologia. Conté una gran riquesa de detalls i un vocabulari on s'hi mescla l'argot tècnic amb el de la subcultura. L'autor combina el ritme i la intriga del millors thrillers amb el rigor intel·lectual d'Orwell o Huxley. 

Més informació:

• William Gibson a les biblioteques
• L'autor a la Wiquipèdia
• Pàgina oficial de l'autor
• Entrevista a l'autor el 2014 al Chicago Humanities Festival en motiu dels 30 anys de la publicació de "Neuromante"

Recomanat per Cristina Valls. Bib. Antoni Comas. Mataró. 

Un musical és teatre i és sobretot música! Us recomano el CD del Musical d'El Petit Príncep sota la direcció d'Àngel Llàcer, basat en la gran i internacional història d'Antoine de Saint-Exupéry.

Una música viva, que atrapa, que enganxa i emociona a grans i a petits. Unes cançons boniques que agraden als nens i ensenya els valors importants que la gran obra explica. Una música que es personalitza amb estils diferents per cada personatge com el bevedor, l'aviador, la rosa, l'home de negocis, la guineu, la serp, el geògraf...i el mateix Petit Príncep.

Cançons amb rics efectes sonors que emocionen i que transmeten el contingut intens de la història. Les lletres  són de Marc Artigau i Manu Guix, i la composició i la direcció musical de Manu Guix.

Una música que convida a llegir per primer cop o a rellegir de nou el clàssic de Saint-Exupéry ple de poesia, metàfora i recerca personal.

L'espectacle és d'una gran exquisidesa, escenificació preciosa i delicada amb la utilització de les noves tecnologies del vídeo com a eina important per la creació d'ambients i espais a l'escenari.

Més informació:

• Antoine de Saint-Exupéry a les Biblioteques
• Album complet a l'Spotify
• El Petit príncep, el músical

Recomanat per Anna Artigas. Bib. Salvador Vives Casajuana. Sant Vicenç de Castellet.

YouTube, la tercera web més visitada de la xarxa, només per darrer de Google i de Facebook, compleix 10 anys aquest 2015. Si, només 10 anys! Cada mes atén més de 1.000 milions d'usuaris únics i cada minut s'hi publiquen 700 vídeos nous. Milers de milions de visualitzacions al dia fan d'aquest portal una potent eina de difusió i visibilitat d'empreses, marques i persones arreu del món. I d'on sorgeix el seu èxit? Doncs, senzillament, en la seva simplicitat i la capacitat d' oferir a qualsevol persona poder publicar les seves produccions, ja siguin d'allò més casolanes fins a aquelles més elaborades.

El document que us recomanem a continuació és una mostra d'èxits i maneres de treballar emprant el YouTube. Tal i com diu el llibre "en les pròximes pàgines ens farem un tip d'esmentar vídeos", al costat dels quals incorporen els seus corresponents codis QR per poder-los visionar.  I si no disposeu de lector per aquests codis, tranquils, al final de llibre hi trobareu tots els enllaços o, si us fa mandra, teniu un parell de paraules clau per cercar fàcilment els vídeos. Uns materials amens i molt entretinguts per a tothom, seguint amb la mateixa filosofia que YouTube.   

Vídeo pròleg del llibre: 

Recomanat per Cristina Freixas. Biblioteca P. Fidel Fita d'Arenys de Mar

El llibre "Cocina indie, recetas, dibujos y discos para gente diferente" escrit pel periodista Mario Suárez i il·lustrat per Ricardo Cavolo no et deixarà indiferent. És un receptari d'allò més original que ens presenta 90 receptes senzilles, d'aquelles de tota la vida, disfressades amb  títols tant originals com "Raviolis con flequillo rellenos de ibéricos" o "Risotto electro pop"; i ens organitzar les receptes  per  EP's, on trobem plats de pica-pica, per LP's, on hi ha els primers i segons, i per últim els Singles, que són les postres.

Cada recepta ve acompanyada d'unes magnífiques il·lustracions i associa cada plat a una cançó de música des de David Bowie a Pollock o Devendra Banhart, i a més, cada recepte va acompanyada d'un apartat denominat cara B on ens aconsella quina música hem d'escoltar mentre cuinem i degustem el plat. Un llibre de cuina ben diferent que permet millorar els nostres coneixements culinaris , musicals i, el que és més important, robar-nos un somriure.

Recomanat per Gisela Planas Almiron. Biblioteca Sabadell Sud

El regne animal sap quins són els seu depredadors, aquells que ha d'evitar i les plantes tòxiques que no han d'ingerir, coneixement que es transmeten a les cries durant el seu creixement. Els humans, però, com a regle general no disposen d'aquestes habilitats i la guia il·lustrada que us recomanem avui està pensada per ajudar-nos a gaudir de la natura d'una forma més segura. Les diferents espècies animals o vegetals estan classificades segons el grau de perillositat i /o toxicitat, indicant quines conseqüències pot tenir i les precaucions que hem de prendre si ens topem amb elles. Perquè ens sigui més fàcil reconèixer-los, cada fitxa està acompanyada d'una sèrie de dades bàsiques com per exemple quin és el seu hàbitat més freqüent.

Recomanat per Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa

Marcos Ordóñez  és escriptor, crític teatral i professor a la Universitat Pompeu Fabra. Va néixer a Barcelona l'any 1957. Escriu al diari El País i col·labora al suplement cultural "Babelia".

Autor de l'obra teatral "La noche de Eldorado" (1991) i el llibre sobre teatre "A pie de obra" (2003).

La novel·la es presenta en forma de memòries. És Pepín Mendieta qui les escriu quan arriba als 72 anys i ja no s'hi dedica al món de la faràndula.

Comença quan el protagonista, un noi de 13 anys, ho deixa tot per entrar a la companyia teatral El Gran Teatro del Mundo.  El seu director, basat en el director i actor teatral Enrique Rambal (1924-1971),  és un gran apassionat de Shakespeare, però el seu caràcter maniàtic fa que Pepín decideixi abandonar el grup.

Sobreviu durant un temps gràcies a petits papers i un cop passada la guerra civil espanyola entra a treballar al món del cinema.

A través de la trajectòria del seu protagonista, que va arribar a ser conegut com el "Buster Keaton de Cáceres",  es mostra en tots els seus detalls la vida del teatre popular i itinerant des de l'any 1925. Un teatre que ja no es fa, que ha desaparegut i que Mendieta intenta recuperar a través del record de les seves vivències.

La novel·la fou publicada per Plaza & Janés l'any 2002 i ara ha tornat a ser editada per Libros del Asteroide.

Cal dir que molts dels personatges de la novel·la estan inspirats en figures reals i alguns simplement formen part de la vida, com Orson Welles.

La novel·la respira teatre pels quatre costats. És una lectura imprescindible per conèixer la història d'un estil de vida passat que en paraules del propi Pepín és "Un mundo que ya no existe". Un gran recorregut històric de mig segle per tota la geografia espanyola de la mà de la faràndula.

Passin i vegin!

Més informació:

Marcos Ordoñez a les biblioteques

Recomanat per Irene Gálvez Domingo. Biblioteca Josep Janés i Olivé. L'Hospitalet de Llobregat.

Pedro Temboury, director de cinema i realitzador, i Alfredo Prados fotògraf , es van ajuntar per casualitat i van crear aquest documental.

Corrien els anys 60 quan un grup de nois californians que estaven avorrits i que volien fer surf, però no podien, van posar unes rodes de ferro a una planxa de fusta. Després la van agafar, se la van endur a una piscina buida i van intentar imitar el moviment de les onades del mar. Així, va néixer l'skateboarding.

A l'estat espanyol, no fou fins el 1966 en què es va començar a implantar. Bilbao, Barcelona i Madrid foren els primers indrets on es va practicar aquest esport. A Arenys de Munt es va construir el primer skatepark, enterrat literalment el 1982 però reobert l'any 2012, i es van començar a fer els primers campionats, patrocinats per Pepsi o Nocilla.

En aquest DVD el protagonisme recau sobre aquells adolescents que van començar a patinar durant els anys 60 i 70. Són ells mateixos, en primera persona, els que quasi 40 anys després narren la il·lusió que van tenir per aquest esport tot just quan s'estava creant i que es va convertir en una manera de viure i en una cultura noves. Des dels inicis patinant pel barri fins a participar a campionats o exhibicions amb equips d'esponsorització, a aquest document no li falten les anècdotes, algunes de molt gracioses, de l'època.

Es tracta d'un document únic, i d'una matèria poc estudiada dins de les nostres fronteres. En aquest documental veiem el naixement, la caiguda i el renaixement d'aquest esport que, encara actualment, genera passió en milions de persones.

Tràiler de la pel·lícula

Recomanat per Bib. Sabadell Ponent

Katsushika Hokusai conegut simplement com a Hokusai va néixer el 31 d'octubre de 1760 (no tenim exactitud de la data) i va morir el 10 de maig de 1849 a Edo. A mitjans del segle XIX els seus dibuixos i gravats van arribar a París i, van ser acollits amb entusiasme pels artistes impressionistes com Vincent Van Gogh, Claude Monet, Edgard Degas i Toulouse-Lautrec.

Aquest manga relata la vida del famós artista pintor, gravador i mestre Katsushika Hokusai, màxim representant de l'estil Ukiyo-e. La seva biografia és molt extensa, ja que va viure fins als 90 anys. Shotaro Ishinomori ens planteja una biografia del pintor desde la seva joventut i fins a la seva mort. Ens apropa a la vida de l'artista reconegut i model, als seus freqüents canvis de nom i de residència, com per exemple el que li va portar a autodenominar-se Gakyô-rôjin (El vell pintor boig). Un artista sensible, vividor, amant de la bellesa, de les dones, i mai satisfet completament, motiu que li va fer camviar d'estil moltes vegades al llarg de la seva vida. Sense cap mena de dubte es tracta de l'artista clàssic del Japó més conegut. La seva gran obra és "La gran ona de Kanagawa", icona de difusió universal i considerada com a símbol de l'art pictòric japonès, s'ha representat sense interrupcions fins als nostres dies.

Hokusai aplega en aquesta obra tot el caràcter japonès de l'artista: una personalitat molt forta, a la recerca constant de la perfecció, amb una gran capacitat d'observació i una sensibilitat oriental de la bellesa, que no s'atura ni amb la vellesa. L'autor, el Shotaro Ishinomori fa un gran homenatge a tota la trajectòria de Hokusai amb reproduccions del Fujiyama, la gran ona a Kanagawa, i sempre a la recerca de moments emotius de la seva vida. L'ùnica crítica que podrien fer és que l'autor ha novel·lat molt la seva vida amb la intenció d'apropar-se a l'èsser humà i això l'ha fet allunyar una mica de la realitat. Al contrari li dóna a l'obra un toc d'humor, tendresa i de fascinació en capturar la bellesa de la seva vida en un llenç de paper com el mateix artista.

Shotaro Ishinomori (1938-1988) és una peça clau en el desenvolupament primerenc del manga al Japó. Nascut a Tome, va publicar un primer fanzine quan era a l'escola: Bokujû Itteki (Una gota de tinta). Als 16 anys va publicar com a autor Nikei Tenshi en la revista Manga Shônen. El seu talent va cridar l'atenció del gran Osamu Tezuka i, finalment el va cridar com a ajudant per treballar a Astro Boy. Aquests dos grans genis del manga van ser considerats respectivament com a Déu del manga japonès (Tezuka) i Rei del manga japonès (Ishinomori).

Sigues considerat com a coautor del Tokiwa-so, considerat com el bressol del còmic nipó. Va coincidir en aquest moment amb altres dibuixants com Osamu Tezuka (el seu mentor), Fujio Akatsuka, Fujiko Fujio i Yoshiharu Tsuge. El seu estil gràfic és l'estàndard del manga dels anys 50 del segle XX, ja establert pel seu mestre Osamu Tezuka. Té el record de producció de còmic, amb un total de 128.000 pàgines, 770 títols, recopilats al llarg de la seva fructífera carrera. Entre les seves creacions més destacades podem destacar Cyborg 009, un grup de super herois a l'estil dels Power Rangers (també creació seva) i, coneguts al Japó com a Super Sentai i Kamen, sèrie de televisió també amb un grup de super herois. El podem considerar com un dels pares del manga i molts el consideren un dels responsables i modernitzadors dels tebeos al Japó.

Amb una obra completa amb 500 toms, 770 històries diferents i 128.000 pàgines publicades, és l'autor de còmic (no de manga, de còmic) més prolífic de la història. Al nostre país no és tan conegut i únicament s'han publicat dues de les seves obres: Musashi, a l'editorial Planeta i Hokusai, publicat a EDT. L'adaptación més famosa és la que va fer per la revista Nintendo Power: The Legend of Zelda: A link to the past (1992). És considerat com l'autor de còmic més prolífic de la història. Gran part de la seva obra eren els encàrrecs d'aquest tipus, un dels seus personatges més famosos va néixer d'aquesta forma.
 

La seva primera gran obra va ser publicada l'any 1964, en la revista Shônen King: Cyborg 009. Era una obra amb una part de ciència-ficció a l'estil James Bond, i era el primer manga amb un grup de superherois treballant junts. Gràcies aCyborg 009, Ishinomori va veure com una de les seves creacions s'adaptava finalment a l'anime. L'any 1970 va crear una de les seves obres més conegudes: Skull man. A partir d'aquesta obra va voler portar fins a l'extrem el concepte"shijinrui", que definia als nascuts després de 1961 i de la postguerra. Gent nova amb altres valors i un llenguatge nou. En definitiva una altra espècie. La traducció literal del concepte seria com "la nova casta" o "la nova raça", i més o menys és la idea a la qual va dedicar una bona part de la seva obra en els anys posteriors: els cíborgs.

Més informació:

• Shotaro Ishinomori a les Biblioteques
• Shorari Ishinomori a la viquipèdia
• Vídeo "Hokusai: pionnier du manga" 

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.

Nanuk l'esquimal és considerat el primer documental de la història del cinema, un clàssic instantani que narra la vida d'un grup de gent de l'ètnia inuit de la badia de Hudson, al nord-est del Canadà. Estrenada l'11 de juny de 1922 a la sala Capitol de Nova York gràcies a la casa Pathé, obté un èxit aclaparador de públic i de crítica. Robert J. Flaherty (Iron Mountain, Michigan, 1884 − Dummerston, Vermont, 1951), productor, director, guionista i director de fotografia de la pel·lícula es converteix de la nit al dia en el pare fundador delcinema documental, una de les tres formes creatives cinematogràfiques bàsiques d'acord amb Betsy McLane (A New History of Documentary Film, pàg. 1), les altres són la narrativa de ficció i el cinema experimental o d'avantguarda.

Si bé des dels orígens (pensem en l'obra dels germans Lumière) el cinema havia nascut amb vocació documental, el punt de vista emprat per Robert J. Flaherty en filmar Nanuk l'esquimal és diferent i innovador respecte als formats documentals més exitosos de l'època, els newsreel (o noticiaris) i elstravelogues (o pel·lícules de viatges). El director estatunidenc no es limita a muntar de forma lineal escena rere escena sinó que utilitza la gramàtica cinematogràfica de forma creativa per dramatitzar la història dels inuit; no està interessat a descriure objectivament la realitat sinó a evocar la vida quotidiana dels esquimals −la caça de la morsa, la construcció d'un iglú, etcètera− que està amenaçada per l'avenç de la civilització occidental. La idea d'objectivitat associada a l'enregistrament de la realitat és només un miratge, el cinema documental necessita per ser-ho d'una mirada particular, la de l'autor; i aquest és un llegat de Robert J. Flaherty. A l'obra de referència El documental. Historia y estilo, l'historiador Erik Barnouw defineix aquesta mirada com «documental explorador» i la veritat és que Flaherty juga amb les expectatives de l'espectador i el converteix també en explorador i descobridor de la història de Nanook.

Una altra innovació molt important de Nanuk l'esquimal és la relació entre el director i els subjectes de la filmació, el punt de vista documental. Per la professió del seu pare −explorador−, que més tard també serà la seva, Robert J. Flaherty passa la seva infantesa i joventut en contacte amb els indis. Quan coneix els inuit es converteix en el seu amic, els admira i mai els filma des de la condescendència eurocèntrica o des de l'exotisme hollywoodià (com el de Tabú de F. W. Murnau, 1931, en la qual participà com a guionista). Durant els divuit mesos que dura la filmació, els esquimals són també els seus col·laboradors: ajuden a revelar la pel·lícula, proposen escenes i mai són presentats com subjectes marginals. Una actitud que coincideix en el temps amb l'envol de l'Antropologia com a disciplina científica −amb figures tan rellevants com James G. Frazer, Franz Boas, Bronislaw Malinowski o Ruth Benedict− i les seves reivindicacions envers la dignitat dels pobles anomenats ‘primitius'. En el camp de la fotografia, la figura bessona de Flaherty és Edward Sheriff Curtis (Whitewater, Wisconsin, 1868 − Los Angeles, California, 1952) amb els seus majestuosos retrats dels natius americans que podeu apreciar en obres com Edward Sheriff Curtis: 1868-1952 i La Leyenda del canto nocturno y otros relatos de los indios apaches, jicarillas y navajos. 

Per últim, l'èxit de Nanuk l'esquimal va obrir les portes al finançament d'un cinema que no era gens atractiu pels grans estudis cinematogràfics. Robert J. Flaherty va tenir menys dificultats econòmiques per filmar els seus documentals posteriors, entre els quals destaca un altre clàssic: Hombres de Aran(1934), al voltant de les dures condicions de vida dels pescadors d'una illa irlandesa. Malgrat això, una dècada després aquest tipus de documental entra en decadència.

La visió de Robert J. Flaherty transcendeix la seva època i la seva influència es fa notar en el treball de documentalistes posteriors com Jean Rouch o Les Blank, entre d'altres. Els documentals Grey Gardens (1975) dels germans Maysles, Lomax: el caçador de cançons (2004) de Rogier Kappers, Grizzly man (2005) de Werner Herzog o Els nens perduts  Buda (2006) de Mark Verkerk són alguns exemples de l'empremta de Flaherty dins el gènere. Raons per veure Nanuk l'esquimal n'hi ha moltes, em remeto a qualsevol de les catorze que Italo Calvino donava en el seu assaig Por qué leer a los clásicos per llegir els clàssics literaris.

Biblioteques de Barcelona col·labora des de fa anys amb El Documental del Mes (la prolongació delFestival Internacional de Cinema Documental DocsBarcelona al llarg de l'any i el territori) per apropar el documental al màxim nombre d'espectadors possible i incrementar la presència del documental a les pantalles cinematogràfiques. Les biblioteques Esquerra de l'Eixample−Agustí Centelles i Vilapicina i la Torre Llobeta acullen les projeccions documentals cada tercer i quart dimarts de mes, respectivament. Us hi esperem!

Més informació:

• Robert J. Flaherty  a les Biblioteques
• Nanook el esquimal a la Viquipèdia

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.

Si definim el jazz-fusió com la barreja entre jazz, rock i funk, bé podria ser que el guitarrista de jazz-fusió per antonomàsia fos Mike Stern. I és que el de Boston té un estil que recull el millor de tots aquests universos musicals: amb un to de guitarra inconfusible, Stern té la fluïdesa i la complexitat rítmica i melòdica dels millors guitarristes de jazz, i la força i el sentiment dels guitarristes de rock més afamats.

Stern porta des dels finals dels setanta explorant el món del jazz-fusió, i perfeccionant i diversificant la seva obra. Who let the cats out? és un disc que, tot i tenir ja una dècada, representa una de les expressions més acabades i completes de la música d'Stern. I és que aquest disc conté les diverses direccions en les quals Stern s'ha endinsat: el jazz tradicional, però també l'agressivitat del rock, el funk més informal, la música "ètnica", o la utilització de la veu com a instrument de suport melòdic. I tot això acompanyat d'un equip de músics tot terreny, un petit "qui és qui" de la fusió contemporània.

El disc ens rep amb Tumble home: un ritme molt funk de la guitarra d'Stern obre la peça, suportat per la base de la jove bateria Kim Thompson i el baixista Chris Minh Doky. Una melodia enrevessada, una de les marques de la casa d'Stern, tocada a l'uníson amb el saxofonista Bob Franceschini, deixa pas als solos: el tema canvia, i ara ens presenta una base de swing, sobre la que Stern desplega els seus dots com a guitarrista de jazz, fins al moment en el qual distorsiona el so de la seva guitarra per donar al tema una breu dosi hipervitamínica de rock.

El segon tema, KT, és una dedicatòria d'Stern a Thompson. Un ritme calmat, intimista de funk aportat per Thompson i la baixista Meshell Ndegeocello, en el que s'obre la melodia, tocada per Stern i recolzada per la trompeta en sordina de Roy Hargrove. Els acords del pont de la cançó són un bon exemple del gust amb el qual Stern tracta les harmonies dels seus temes. El solo d'Stern és subtil al començament, però es va distorsionant i augmentant en intensitat a mesura que avança. I aquest avanç porta el tema a uns acords potents de rock, sobre els que Hargrove ofereix un solo melòdic perfecte.

Good question, la tercera peça, compta a l'aparició de dues superestrelles: el baixista camerunès Richard Bona, i el bateria Dave Weckl. La presència de Bona dona al tema un punt ètnic, tot i que l'harmonia central es basa en el tema clàssic de jazz I got rhythm. Bona es llueix amb un solo de baix en scat (la tècnica de cantar amb la veu les notes a mesura que es toquen amb l'instrument).

Language, quart tema, torna a comptar amb la presència de Bona. En aquest cas, el camerunès aporta la seva veu angelical com a reforç a la melodia tocada per Stern. El caràcter melòdic de la composició s'accentua amb el solo del guitarrista, sempre perfecte i fluid, i amb el solo final de Franceschini, ple de gust.

El cinquè tema, We're With You, és una sentida mostra de suport doble d'Stern: per una banda, al saxofonista Franceschini, qui va perdre la seva dona al mateix 2006; per una altra, a la llegenda del saxo Michael Brecker, qui en aquells moments lluitava contra la leucèmia (i que, dissortadament, va perdre la batalla el 2007). Stern toca una delicada melodia amb guitarra clàssica, sobre uns arranjaments de corda del sintetitzador del teclista Jim Beard. La cançó rep un altre impuls melòdic amb la versàtil harmònica de Gregoire Maret.

Leni Goes Shopping, sisena peça, és una altra dedicatòria, en aquest cas a la dona d'Stern, Leni. El tema està inspirat en el treball del pianista Thelonius Monk, un dels mites del jazz: una melodia enrevessada, lleugerament dissonant, que deixa pas a un swing impecable de Thompson i Doky. Sobre la base, Stern toca un altre solo en la millor tradició del jazz, que deixa pas a un altre solo molt jazzístic del piano de Beard.

Roll with it, setè tema, és un ritme de funk divertit, despreocupat, que destaca per l'aparició del baixista Victor Wooten, considerat un dels millors del món. Stern i Wooten intercanvien notes a la secció dels solos, remarcant l'estil despreocupat de la cançó.

Un altre canvi de registre sorprenent: Texas, la vuitena peça, és un blues polsegós, que ens transporta directament a la frontera mexicana gràcies a la percussió amb tocs llatins de Weckl i a l'harmònica de Maret.

El tema que dóna nom a l'àlbum, Who let the cats out?, comença amb un ritme de funk enèrgic, que es va combinant amb el swing perquè Stern i Hargrove toquin a l'uníson una melodia veloç i complexa. Els solos d'Stern i Hargrove també es desenvolupen sobre una base de swing. Al final de la peça, Stern, amb la seva guitarra distorsionada, i Hargrove intercanvien notes, deixant el tema en una veritable clímax.

All you need ens dóna un respir després de la fogosa intensitat de Who let the cats out?. Una composició molt semblant a Languages, tot i que més relaxada, on torna a aparèixer la sensible veu de Bona i el saxo de Franceschini.

I arribem a l'última composició del disc, Blue runway. Un tema a mig camí entre el funk i la balada, amb una melodia plena de dramatisme sobre una harmonia sensible i alhora amb força. Com a grand finale de l'àlbum, el solo d'Stern és el més rocker de l'obra: unes idees melòdiques subtils van obrint camí a la distorsió, amb uns estiraments de cordes que et faran saltar els ploms. Just a continuació, quan sembla que el tema no pot pujar més en intensitat, el solo de Franceschini llença definitivament la cançó a l'estratosfera.

Deu anys després de la seva publicació, Stern continua sent un músic prolífic, envejat i admirat a parts iguals, i Who let the cats out? una mostra perfecta de la seva amplitud de mires i de la seva mestria musical. Un disc que gaudiran els fans de la fusió, i els nouvinguts a la música de Mike Stern.

Més informació:

• Mike Stern a les Biblioteques
• Mike Stern a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.

El món musulmà és motiu de notícia quasi cada dia, per motius dissortats: terrorisme, disputes tribals, conflictes armats… I entre aquesta plètora de fets sagnants, hi ha dos termes que es repeteixen amb certa freqüència: sunnites i xiïtes. Qui són aquestes persones, i per què se'ls identifica amb aquests termes grupals?

A Suníes y chiíes : los dos brazos de Alá, el periodista i escriptor Javier Martín ens ofereix un perfil de sunnites i xiïtes, ens relata la història del seu desenvolupament dintre de l'islam i ens situa al cor de varis dels conflictes actuals que ressonen dins el món islàmic. Martin és delegat de l'agència Efe a Israel i Palestina, i és un dels periodistes més reconeguts en qüestions de l'Orient Mitjà.

L'obra que us presento és la reedició de la publicació original, del 2008, que va realitzar l'editorial Catarata com a part de la col·lecció commemorativa dels seus 25 anys. Com a afegit a l'edició del 2008, Martín inclou un epíleg amb els fets més rellevants dels darrers anys.

Si bé a Suníes y chiíes : los dos brazos de Alá l'actualitat de països com Siria o Irak té un pes molt important, pot ser que les qüestions històriques siguin les més interessants per al públic general. I això donat la complexitat d'aquests temes i l'excel·lent tractament que en fa Martí. En aquesta ressenya, comentaré tres aspectes del llibre: la gènesi de les dos corrents, sunnites i xiïtes, i els motius de les seves diferències; el naixement del radicalisme islàmic; i el polèmic fenomen de la gihad.

Sunnites i xiïtes són els troncs principals de l'islam, tot i que ambdós grups presenten diferents escissions i branques. Els sunnites són el corrent majoritari, amb un 85% dels creients. Són els seguidors de la sunna, els exemples de comportament oferits pel profeta recollits als hadits. Els xiïtes representen el 15% restant, i tradicionalment han estat una minoria reprimida pels sunnites. La diferència entre aquests i els sunnites és doble: per una banda, els xiïtes consideren que el successor del profeta hauria d'haver estat el seu cosí i gendre, Alí ibn Abi-Tàlib; per l'altra, els xiïtes defensen una teoria absent al sunnisme, la teoria de l'imanat, que veurem més endavant. Vegem primer la qüestió successòria.

L'escissió entre sunnites i xiïtes va començar a prendre forma amb la mort de Muhàmmad, l'any 632. La tradició xiïta assegura que Muhàmmad va nomenar Alí com al seu successor, a la tornada de la seva darrera peregrinació a la Meca. Però el cert és que sembla que Muhàmmad no va designar públicament a cap successor, i els líders tribals musulmans van decidir que Abu-Bakr, un dels primers conversos a l'islam i company fidel del profeta, fos qui succeís Muhàmmad com a líder dels musulmans.

Alí encara va haver de viure el govern de dos nous califes, Úmar ibn al-Khattab i Uthman ibn Affan, fins a arribar al lideratge de la comunitat, l'any 656. El seu govern va ser breu: Alí va morir assassinat l'any 661. Els xiïtes encara havien de patir una ofensa més greu si cap: el fill d'Alí, Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib, que havia estat cridat a ser el successor del seu pare, també va ser assassinat l'any 680. Martin comenta que:

[...] no es aventurado afirmar que el asesinato de Husein transformó esta religión para siempre. A partir de entonces, las dos ramas tomaron caminos diferentes. Lo que había comenzado como una mera lucha familiar, devino primero en un enfrentamiento político y, después, en una escisión religiosa salpicada de resentimiento, verganza y sangre. (p. 71)"

Amb la mort d'Al-Hussayn

los seguidores de Alí, comenzaron a desarrollar una teoría político-religiosa que desembocó en el concepto de imanato. (p. 72)"

l'Imam, en temps de Muhàmmad, era la figura que dirigia als creients durant l'oració. El mateix Muhàmmad va assumir aquest paper a la comunitat durant un temps. Pels sunnites, qualsevol creient pot liderar l'oració, i el títol d'imam no té més importància que la pròpia de la seva funció. Pels xiïtes, en canvi, l'imam és una figura d'una importància cabdal. Els xiïtes creuen que Muhàmmad:

disfrutaba de virtudes especiales, como la de estar libre de pecado [...], y de cualidades espirituales únicas, como el privilegio de desentrañar el significado oculto de las certidumbres religiosas (p. 76)"

Aquestes virtuts i qualitats, segons els xiïtes, haurien estat heretades pels descendents de Muhàmmad i pels membres de la seva família, com el mateix Alí.

La teoria de l'imam és de gran importància per al paper que tenen els clergues a la comunitat xiïta, en conjunció amb una altra teoria xiïta: el Mahdisme. Per a algunes branques xiïtes, el dotzè imam, Muhàmmad al-Mahdí, es va esvair l'any 939, quan fugia de la persecució sunní, ascendint a un estat d'ocultació permanent. El Mahdí, escriu Martín, és un concepte purament cristià:

Alude al regreso, al final de los tiempos, de un enviado de Dios (el Mahdi) que impondrá la justícia y preparará el advenimiento del final de los tiempos. [...] su retorno supondrá el triunfo de la equidad y la igualdad en todo el orbe (p. 79)

Però, mentre s'espera al Mahdí, seran els clergues (anomenats ulemes) els que dirigiran la comunitat xiïta. Aquests no només són homes de fe, sinó que poden tindre la potestat de legislar dins la seva comunitat, unes atribucions que no tenen els ulemes sunnites.

Passem a veure allò que Martin ens explica sobre l'origen de l'extremisme islàmic. El 1258, els mogols van prendre Bagdad, i amb la caiguda de la ciutat va caure la dinastia dels abbàssides. A partir d'aquell moment, les tradicions polítiques, econòmiques i lingüístiques del món islàmic van quedar arraconades a favor de les tradicions importades pels conqueridors. Aquesta pèrdua de protagonisme també va afectar els ulemes sunnites, que van veure com eren apartats del poder i de la influència. L'espurna del radicalisme s'havia encès:

[els ulemes] concentraron el debate en indagar las razones de tanta desgracia. Los más radicales concluyeron que la relajación de las costumbres y la pérdida de los valores protoislámicos había abocado a la comunidad a un período de oscuridad y sufrimiento del que solo era posible salir recuperando el espíritu de los tiempos del Profeta. (p. 85)"

Martín identifica l'ulema siri Ibn Taymiyya com

el precursor del wahabismo [la doctrina radical oficial d'Arabia Saudí] y origen de todas las corrientes retrógradas y revisionistas islámicas sunís que atemorizan el mundo actual, quien estancaria al islam en el pasado. (p. 85)"

Ibn Taymiyya va néixer cinc anys després de la caiguda de Bagdad, i per tant va créixer en un entorn ple d'hostilitat i d'ira cap als conqueridors. Com a ulema, Ibn Taymiyya es va formar a l'escola de pensament hanbalí, la més extremista de les escoles de l'islam, que només accepta l'Alcorà i el Hadit com a fons de dret. D'aquesta manera, Ibn Taymiyya:

declaró hereje a la Sociedad lenvantada por los mogoles y anatemizó a chíies y sufís [...], a los que tachó de politeistas. [...] se arrogó el derecho a redefinir las leyes islámicas. Estigmatizó cualquier indicio de innovación y exigió una interpretación literal del Corán y la Sunna. (p. 88)"

Ibn Taymiyya també va redefinir el paper de l'imam en el poder:

El verdadero Estado, aseguró, es aquel en el que la autoridad militar o civil [...] gobierna en compañía y supeditado al imán (líder religioso), quien tiene no sólo la autoridad para interpretar la sharia [la llei musulmana], sino el derecho a guiar la administración y las instituciones del Estado. (p. 88)"

I aquesta interpretació de l'Estat ha arribat fins a l'actualitat:

Esta idea es la que hoy en día defienden, en diferentes grados, grupos radicales sunís tan dispares como los Hermanos Musulmanes o Al Qaeda. (p. 88)"

Segons Martín, la idea d'Ibn Taymiyya que potser ha influenciat més el desenvolupament de l'islam sigui el seu concepte de gihad. L'autor dedica un capítol, el tercer, a tan controvertit tema. Escriu Martí que a l'Alcorà les variants de l'arrel lingüística de la qual procedeix el terme gihad denoten

esfuerzo, sacrificio y conducta recta en el camino de Dios. (p. 96)"

Només en dos versos el seu significat es pot interpretar com

"combate" físico contra el infiel. (p. 96)"

Serà cap al segle VII quan el terme gihad comenci a adquirir un significat propi. I ho farà gràcies als anomenats Llibres de la gihad (Kitab al Yihad), compendis en els quals es legislava sobre els assumptes bèl·lics a aquelles poblacions absorbides per l'expansió islàmica. Entorn del concepte de gihad es va articular la discussió sobre dues qüestions importants. D'una banda, la definició dels enemics. Tant l'Alcorà com els hadits exclouen a cristians i a jueus com a enemics a combatre. No obstant:

[...] razones políticas – en el caso de los judíos, el hecho de que las tribus de Arabia no reconocieran la profecia de Mahoma -, territoriales – actualmente el estado de Irsrael -, e históricas – las cruzadas -, han inducido a algunas corrientes extremistas a incluir a ambos credos entre los enemigos que es perentorio combatir. (p. 99)"

D'altra banda, la qüestió de quina figura té la potestat de convocar la gihad, i quin tipus de gihad es pot plantejar. Per als xiïtes, la gihad només podia ser convocada per l'imam, però en absència d'aquest, i a l'espera del Mahdí, només era acceptable una gihad defensiva. Per als sunnites, era el califa qui podia convocar la gihad, però la gran expansió territorial dels califats sunnites va suposar, cap al segle X, l'establiment del consens com a camí per a solucionar conflictes. Aquestes concepcions pràctiques de la gihad convivien amb una altra de mística:

La mayoría de los clérigos musulmanes, chíies y suníes, del pasado y el presente, coinciden en afirmar que el termino encierra cuerpo y alma. Es tanto un "esfuerzo" físico, relacionado con el mundo exterior y que incluye el combate individual y colectivo contra enemigos palpables en escenarios reales, como una angustia interior, entendida ésta en el sentido de batalla del hombre contra su propia naturaleza, contra su humanidad plagada de debilidades y tentaciones, en su camino hacia la pureza a través del recogimiento, la fe y la contemplación. (p. 102)"

L'ascensió d'Ibn Taymiyya va canviar tot aquest panorama. Ibn Taymiyya va renegar del raonament i del consens, va estipular que només l'imam podia dirigir la gihad, va declarar herètica la versió mística de la gihad, i va ampliar la llista d'enemics a combatre:

[...] los cristianos [...], los sufíes, los chiíes y cualquier otro musulmán que haya adoptado hábitos de los infieles, o haya pactado con ellos. Según el ulema sirio, contra este último no debe haber misericordia alguna. (p. 88)"

Si bé Ibn Taymiyya va ser declarat herètic al seu temps, Martín ens recorda que el seu llegat, la seva intransigència i la seva visió de la gihad van se adaptats pel wahhabisme, la interpretació de l'islam assumida pels reis d'Aràbia Saudí.

Suníes y chiíes : los dos brazos de Alá, és un llibre d'expert, ple d'informació, a mig camí entre el llibre d'història i la investigació periodística, però és una obra accessible i entenedora. Una lectura molt recomanable per a no perdre's en el laberint informatiu que envolta al món musulmà.

Més informació:

• Javier Martín a les Biblioteques
• Web oficial de l'autor
• Presentació del llibre

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.

Mètode d'anglès creat per John Peter Sloan, autor, actor, músic i professor d'anglès. El mètode que presentem va adreçat a persones que vulguin iniciar-se en l'aprenentatge de la llengua anglesa. L'obra consta de dos volums i treballa els diferents aspectes de l'idioma de forma gradual i amena amb exemples i exercicis que ajuden a l'assimilació dels continguts.

L'obra proposada  tracta temes de gramàtica, vocabulari, sintaxi i ortografia que són bàsics en tots els mètodes d'aprenentatge d'idiomes però, en aquest cas, no ho fa de forma acadèmica sinó que, sense perdre el rigor, se'ns mostra de manera clara i divertida.  Al final de cada capítol hi ha les solucions a cadascun dels exercicis.

L'única cosa que trobem a faltar, i cal fer-ho constar, és la manca de material sonor d'acompanyament. Aquest punt feble es supleix amb l'existència de  la transcripció fonètica que podem trobar al costat de la major part dels mots.

Tanmateix, amb constància i dedicació per part de l'estudiant, l'obra assoleix els seus objectius: esdevenir una bona guia en l'aprenentatge de la llengua anglesa.

Recomanat per Sol Teixidó. Bib. Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar

Un jove adolescent cansat de rebre carbasses decideix fer el que faci falta per impressionar i guanyar-se el cor de la seva nova enamorada. Aquest és el motiu pel qual en Hanamichi Sakuragi començarà a practicar bàsquet, però no és tan fácil com es pensa, ha d'aprendre les bases d'aquest esport i a treballar en equip pel bé comú.

Hanamichi: "Sóc el geni Sakuragi!!!"

Aquesta no és la primera obra d'Inoue relacionada amb el bàsquet. En la seva etapa estudiantil n'era jugador, i aprofità aquests coneixements per crear altres obres com Kaede Purple, Buzzer Beater o Real.

L'autor ens mostra amb un gran realisme la pràctica del bàsquet i ens ofereix al detall les proporcions del cos i l'expressivitat corporal en moviment.                                                   

Podem gaudir amb els personatges de l'esforç gratificant que suposa avançar en un esport i del potencial que té cadascú si s'ho proposa. Una delicia pels amants dels esports i pels lectors de còmic. 

Slam Dunk és un manga publicat en castellà per l'editorial Ivrea l'any 2003 (31 v.), i reeditat l'any 2011 en edició kanzenban (24 v.); traduït del japonès per Agustín Gomez Sanz.

Si us agrada, teniu un anime i varis OVA's i a TV3 es va emetre en català.  

Per a més informació:

• Slam Dunk al Catàleg Aladí
• Slam Dunk a la Viquipèdia
• Article del blog Las cosas que nos hacen felices

Recomanat per Núria Maymó. Biblioteca Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts.

Si vols treballar en un restaurant és important que et formis bé, aquest llibre ofereix tota la informació necessària per a atendre correctament i amb professionalitat a la gent que hi ve a dinar, com parar una taula amb tota mena de detalls, si algun dia et fan una prova i has llegit aquest llibre segur que quedaràs la mar de bé i tindràs més possibilitats de que t'agafin per a treballar.

El contingut del llibre és molt ampli, ens explica com prendre la comanda correctament, com servir el menjar, com oferir i servir els vins, els tipus de clients que ens podem trobar, fins i tot com recollir la taula amb estil.

Els dos autors del llibre són grans professionals de la restauració i tenen un ampli currículum, de ben segur que les pautes que ens donen ens seran de gran utilitat. Cal remarcar que aquest llibre es regeix per un Real Decret que regula el certificat de professionalitat de Serveis de restaurant.

Recomanat per Marta Maroñas. Biblioteca Can Mulà. Mollet del Vallès.

En aquest llibre podem trobar els continguts del mòdul professional de Sistemes de Energies Renovables del Cicle Formatiu de grau superior.

És un obra on s'analitzen les principals soluciones tecnològiques vinculades a les fonts energètiques sostenibles, així com d'altres temes tan importants com la viabilitat econòmica de cada tecnologia, l'evolució tècnica de les últimes dècades, els beneficis mediambientals aconseguits i les perspectives de creixement en el futur. Per altra banda, ofereix també una gran varietat de imatges, esquemes i referències a documentals, pel·lícules de cine, videojocs, etc.

En definitiva, és tracta d'un llibre de gran utilitat tant per a professor, alumnes, professionals i per aquelles persones sensibilitzades en el desenvolupament sostenible.

Recomanat per Marta Salas. Biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí

Qualsevol persona pensaria que un llibre de receptes sense sal, sucre, llet i gluten és una desgràcia! Aquest llibre és la prova que estem ben equivocats! Estem davant un receptari atractiu que ens demostra que podem gaudir menjant alhora que seguim una dieta sana i saludable.
Els autors, especialistes en nutrició, ens proposen un plats saborosos i exquisits elaborats amb aliments frescos, lliures dels additius industrials que tant perjudiquen la nostra salut. Així, receptes com "Ensalada de dorada y naranja" o una "Calabaza criolla" són idònies tant per les persones que han de seguir una dieta com pels interessats en millorar la salut a través de l'alimentació.
Si vols descobrir el plaer d'una cuina sana i feta al vapor per mantenir tot el gust i nutrients aquest és el teu nou llibre de capçalera.
Lisby Boisnard és especialista en temes de nutrició sana i natural. També és professora de cuina i autora del llibre Cocina sabrosa para la salud. Diego Jacques és Doctor en Medicina per i expert en microimmunologia i micronutrició.

Entrevista a l'autora, Lisby Boisnard.

Recomanat per Biblioteca Can Pedrals. Granollers

Ramiro Calle ha estat durant cinc anys professor de ioga a la Universitat Autònoma de Madrid i durant diversos anys de les aules de la tercera edat. Pioner del ioga i l'orientalisme a Espanya, és un gran especialista en meditació, psicologia oriental i psicoanàlisi. Dirigeix un centre de ioga i és un profund coneixedor de la ment humana. Ha viatjat a Orient en més de cent vint ocasions per entrevistar als més grans mentors espirituals.

Amb aquest llibre Ramiro ens presenta de manera didàctica i pràctica les eines per aprendre a controlar les emocions negatives i aconseguir un equilibri mental. Per a això inclou dos importants apèndixs: un sobre els ensenyaments del cercador, al qual se li anomena guerrer espiritual; i un altre que exposa relats indis que reflecteixen perfectament i en poques paraules la naturalesa de la ment oferint les pautes pel desenvolupament d'un mateix.

Com diu Ramiro en el seu llibre, recobrant la ment sense traves ni impediments recuperarem un especial sentit per a la relació amb nosaltres mateixos, amb la vida i amb totes les criatures que senten. S'ha d'utilitzar la ment per progressar interiorment i poder trobar una harmonia interior que ens permeti viure l'existència d'una manera més plena.

Dennis N.T. Perkins, graduat a l'Acadèmia Naval dels Estats Units d'Annapolis, és MBA per la Universitat de Harvard i doctor en Psicologia per la Universitat de Michigan. És president d'una consultoria especialitzada en entorns adversos i entre els seus clients es troben American Express, Citibank, Honeywell, Johnson & Johnson o Marriott.

El 1914 l'explorador Ernest Shackleton es va embarcar, al costat del seu equip de mariners i científics, en l'intent de realitzar la primera travessia de l'Antàrtida. La crònica d'aquesta expedició representa una història sense igual en els annals de la supervivència: el vaixell destrossat per la pressió dels gels, la tripulació abandonada a la seva sort enmig del mar gelat, perillosíssims viatges en barques a través de les tempestes de l'Oceà Antàrtic, un grapat d'éssers humans lluitant durant llargs mesos contra el fred, la fam i el desànim, al límit de la capacitat humana en les situacions més extremes.

L'autor interpreta l'expedició des de la perspectiva empresarial, amb casos pràctics d'empreses actuals, extraient d'ella deu lliçons mestres sobre les habilitats necessàries per a convertir-se en un gran líder. Shackleton va guiar al seu equip donant proves d'un ànim, una creativitat i una perspicàcia inigualables. La seva actuació va ser un exemple de lideratge d'especial valor per al món empresarial actual i les lliçons serveixen d'inspiració per potenciar al màxim el nostre rendiment personal i professional.

Recomanat per Carme Trabal Benitez. Bib. Dos Rius de Torelló
 

Un piano, unes mans delicades i una suau veu, tocant el llindar de la seva tessitura, acaronant-te el timpà i modificant la ona hertziana en petits impulsos elèctrics, com les minúscules partícules de resina que es desprenen de l'arc quan toquem els instruments de corda fregada, perquè arribin al cervell i entenguis el que la Maria Coma et vol dir. La seva veu  et regalima per les orelles com les llàgrimes per les galtes.

En aquest disc -i com es diria en llenguatge cinematogràfic- ens trobem la Maria Coma en un primeríssim primer pla, doblant-se ella mateixa els corus, i la banda donant-li moviment com un travelling al llarg de la cançó.

Cd tranquil, però no indicat per tenir-lo de fons com un pla general, sinó com un primer pla, per poder escoltar què i quan ho diu, com ho sent i com ho toquen. Instants contemporanis, moments progressius, amb cançons fora del 4/4 anant a parar al 9/12 (ens comprometem en breu, a explicar com funcionen els compassos)

Acotxada pel gran Pau Vallvé que fa de músic, productor, tècnic de so, dissenyador i maquetador .... polifacètic més no poder.

Aquí teniu Bosc adormit –en directe- que difereix una mica del gravat al CD: deliciosament evolutiu.

Però el millor és que .... aneu corrents a la biblio i agafeu  el CD!! ......

Més informació:

• Maria Coma a les biblioteques
• Pàgina web oficial de Maria Coma

Recomanat per Marc de Blas. Bib. de Ponent. Sabadell

Vídeo recomanació feta per l'Antònia Caño. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt.
 

Si el que voleu és tonificar el cos, perdre pes i en definitiva, sentir-vos millor fent una activitat on el moviment, l'aigua i la música són els tres elements principals, us recomanem aquest llibre. Escrit per l'americana d'origen dominicà, Mimi Rodríguez Adami, una reconeguda professional del fitness aquàtic, l'obra ens descobreix una forma nova i eficaç de mantenir-se en forma realitzant uns exercicis a l'aigua.

Segons explica l'autora, el fitness aquàtic és ideal per a practicar-lo a la piscina o al mar, té exercicis divertits i de baix impacte, és adequat per a tot tipus de persones i d'edats i millora tots els components d'una bona forma física: força i resistència, aspecte corporal, flexibilitat o mobilitat de les articulacions i coordinació neuromuscular.

El manual ens detalla els moviments bàsics del fitness aquàtic, exercicis per a tonificar els músculs, exercicis específics per a determinats esports (natació, esquí, tennis, golf, running, kickboxing, etc.), diferents programes de fitness aquàtic adequats a cada estat físic, i també ens proposa unes sessions de relaxació inspirades en tècniques orientals (Ai Chi i Watsu).

Més informació:

• Exercicis aquàtics a la Xarxa de Biblioteques

Cinquè CD i el primer en quatre anys de The Dreamers, la unitat instrumental més agradable i popular del genial compositor i saxofonista John Zorn.  El grup torna amb 9 composicions inspirades en els mons imaginaris de la literatura fantàstica. Melodies enganxoses  amb un munt de solos ardents del guitarrista Marc Ribot, el teclista  Jamie Saft i el vibrafonista Kenny Wollesen, Pellucidar  combina soul, surf, jazz, minimalisme, rumba, tango, samba, exòtica i més, en el clàssic estil de The Dreamers.  Inclou un preciós llibret de 36 pàgines amb il·lustracions exclusives del dissenyador Chippy.  Una autèntica delícia des de la primera nota fins l'última. Música de fantasia exòtica per al segle XXI. 

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Castor et Pollux és la tercera òpera de Jean-Philippe Rameau i en aquesta edició es presenta la segona versió que el compositor en va fer l'any 1754 (la versió original data de 1737 i encara va fer una tercera revisió i versió l'any 1764). Musicòlegs i crítics la consideren una de les seves millors obres. En ella es narra la història d'aquests dos herois, germans bessons, dels quals un és immortal (Pollux) i que se sacrificarà per fer tornar a la vida el seu germà Castor.

L'enregistrament, sota la direcció de Raphaël Pichon, és d'una elegància i d'una precisió  que es fa palesa sobretot en els fragments orquestrals. En l'àmbit vocal tots els cantants fan una interpretació superba amb moments de gran bellesa com per exemple l'ària "Tristes apprêts, pâles flambeaux" de Telaïre, interpretada per la soprano Emmanuelle de Negri. El cor, com en la gran majoria d'òperes barroques franceses, té un gran protagonisme al llarg de l'obra. 

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Aquest disc presenta dos concerts per a oboè, un del compositor anglès Ralph Vaughan Williams i l'altre del compositor escocès James MacMillan, ambdós interpretats per l'oboista Nicholas Daniel que, precisament, va guanyar ara fa 35 anys el concurs BBC Young Musician of the Year per la seva interpretació del concert per a oboè i cordes de Vaughan Williams.

El concert de Vaughan Williams per a orquestra de cordes és un concert bucòlic, amb melodies delicioses que, d'alguna manera, podrien evocar imatges de paisatges típicament anglesos durant la tardor. El concert de James MacMillan, amb un estil totalment contemporani i potser més difícil d'escoltar, ha estat compost expressament per a l'oboista Nicholas Daniel. Aquest concert requereix una gran habilitat tècnica ja que explota totes les possibilitats musicals que pot oferir un oboè.

Completen aquest CD altres dues peces, One, peça per a orquestra de cambra composta per MacMillan expressament per a la Britten Sinfonia  i la Suite on English Folk Tunes "A time there was", op. 90 del compositor britànic Benjamin Britten feta sobre melodies populars angleses amb el toc personal  que Britten sempre posava en les seves composicions. 

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Es tracta d'una de les bandes indie més joves del panorama musical a Mali i transpiren una gran influència blues a les seves cançons.Combinen la música d'arrel amb els aires rock&roll i blues que els varen donar a conèixer internacionalment amb el documental They Will Have to Kill Us First: Malian Music in Exile. Lletres fresques, que parlen de respecte, reconciliació i pau, i que ens apropen a la música popular de Mali però en versió segle XXI.Actualment es troben dins la gira de presentació a Europa i als que els hi agradi tindran l'oportunitat d'escoltar-los a Barcelona, concretament a la Sala Apolo, l'octubre d'enguany.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

La veu d'aquest jove texà de  només 25 anys ens retrotrau en el temps a les grans veus del soul i del Rithm&Blues com Aretha Franklin, Otis Redding i, especialment en el seu cas, Sam Cooke. És el punt fort d'aquest disc que, tot i no aportar cap novetat sobre el panorama musical, farà les delícies dels aficionats al gènere. El single Coming home, que dona títol al disc, ha estat dels més escoltats a Spotify en el que portem de 2015 i ha estat el que l'ha catapultat a la categoria de fenomen musical.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Al nostre país són multitud els aficionats a la música country i de ben segur que estaran encantats de descobrir la veu que aquí els hi presentem. Es tracta de Kacey Musgraves, jove cantant americana amb només dos anys de carrera però amb una gran empremta dins el gènere. Provinent de Texas, concretament de Nashville, on ha destacat en els seus festivals, la crítica la ha equiparat al raper Kendrik Lamar del món del country: la gran salvadora.

"Les cançons de Musgraves desprenen un estil relaxat perquè no té res a demostrar i tenen una gran personalitat [...] per ella l'apertura i l'acceptació són el paradigma. Rebutja els mandats del Top 40, però manté les senyes d'identitat de la tradició del país, el que ha fet que sigui un disc que agradi tant a la crítica com als aficionats al gènere". (Pitchfork) 

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Un disc doble amb 19 cançons amb què Ramon Faura revisa totes les seves obsessions sòniques: punk '77, folk experimental, psicodèlia, west-coast, garatge ... filtrades per la seva peculiar humor negre. Algunes de les coses que Le Petit Ramon i els Waldorf Astoria han escoltat mentre treballaven el disc: al costat de velles obsessions com Captain Beefheart o els Stones del Their Satanic Majesties, cal afegir The Seeds, Small Faces, Nick Cave, Julian Cope, Mink de Ville, Jon Spencer Blues Explosion, Stranglers, Thee Oh-sees, Booker T and the MG 's, Ike Turner, Bo Diddley, Joy Division, The Cure ... i ¿ Com no ?, el doble blanc dels Beatles.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Qualsevol viatger gaudeix tastant nous plats però una de les experiències més sorprenents és menjar al carrer. La cuina de carrer és tot un art i disposa d'un amplíssim receptari que ens acosta a la cultura i la manera de pensar dels habitants de la zona.
L'autora, Troth Wells, periodista i viatgera recull receptes d'arreu del món: Àfrica, Àsia, Amèrica llatina i Carib i Orient Pròxim i nord d'Àfrica. A cada capítol s'inclouen les receptes més típiques dels diferents països acompanyades d'una petita introducció on destaca el millor lloc per comprar el plat, l'origen a més d'alguna que altra anècdota viatgera.
La majoria de les receptes són ràpides i senzilles d'elaborar i han estat adaptades a la cuina occidental substituint alguns ingredients. A més, cadascuna incorpora una petita indicació per destacar els plats vegetarians o aquells que es poden preparar sense carn. El llibre inclou moltíssimes il•lustracions que fan honor a les delicioses receptes algunes tant exòtiques com la "Berenjena con leche de coco" típica d'Indonèsia o la "Cerveza de gengigre" de Malaui.
Troth  Wells ha publicat títols com Los perfumes de la cocina i Una ruta diferente por la cocina vegetariana.
Viatjar és canviar de lloc però també de manera de pensar i de menjar. Sens dubte, una manera diferent de veure la cuina.

Recomenat per Biblioteca Can Pedrals. Granollers
 

L'incansable Dani Nel·lo ens presenta un nou repertori i nova formació a Sax-O-Rama. Després d'endinsar en els sons de la Ficció Criminal a Noir,  Nel·lo segueix el seu viatge amb el seu inseparable saxo tenor. La seva és una missió constant; la de expressar-se a través del seu instrument convertint a aquest en la seva veu i crear seu propi llenguatge seguint la tradició dels saxofonistes que van engendrar el rhythm & blues i el rock & roll i que van fer d'aquests gèneres un idioma musical que arribaria a tots els racons del planeta. Herois del saxo com King Curtis, Lee Allen o Sam Butera han marcat definitivament la carrera de Nel·lo i ell segueix la seva estela portant el rugit del growl a segle XXI. Sax-O-Rama respon a la intenció de recuperar i portar a primer pla el saxo com medium i transmissor d'emocions, sense la necessitat de més elements que la melodia i el ritme. En aquesta ocasió el tenor de Dani Nel·lo es barreja amb l'electricitat de les guitarres de dos asos de les sis cordes com són Dani Baraldés i Mario Cobo. Cada un amb la seva forta personalitat i el seu so, creen un embull tímbrica d'allò més suggerent. A la base trobem a dos músics amb una solidesa granítica: Anton Jarl a la bateria ia Santi Úrsul al baix.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

The Complete Savoy & Dial Masters.  Els moments més brillants del genial saxofonista i,de llarg, el més gran improvisador de la història del jazz, en un estudi de gravació. Dos CDs dobles amb els enregistraments llegendaris de diferents sessions entre  1944 i 1948 amb  gegants com Dizzy Gillespie, Miles Davis, Max Roach, Erroll Garner, JJ Johnson, Dexter Gordon, Sara  Vaughan, Barney Kessel  etc.  Dos àlbums imprescindibles en tota biblioteca musical.  

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

"Hi ha certes coses sobre la meva família que la meva mare sempre va preferir callar." Jaime Hernandez porta dècades donant-nos a conèixer les tribulacions de Maggie acudit, una noia que, malgrat anar madurant, mai va deixar de créixer. La vida de Maggie ha anat succeint-se en una saga torrencial que avui es considera una de les ci mes artístiques i narratives de la història del còmic, però com passa en les millors històries, els grans secrets encara no havien estat revelats.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

La revista Descobrir Catalunya dedica un número monogràfic al Priorat, una comarca que aspira merescudament a ser patrimoni mudial de la Unesco.

La comarca, vinculada  sobretot a la producció d'oli i de vi, és un bon exemple de paisatge cultural agrari de muntanya mediterrània. El Montsant  i els costers són dues de les  imatges mérs conegudes d'aquest paisatge que  l'home ha anat treballant amb constància des de fa segles. Diuen que al Priorat tot és proporcionat, tot té la seva mida exacte, tot és mesurat a escala  perquè el conjunt sigui sublim . La conjunció entre la natura i el treball de l'home donen valor a aquest paisatge d'orografia personalíssima, i els seus vins i olis són  dels millors del món. 

El monogràfic ens dóna informacions pràctiques per assaborir com cal  la comarca : allotjament, restaurants. Ens apropa  als camins i senders que la recorren i ens aconsella on observar les petjades d'una llarga tradició espiritual. Qui visita el Priorat amb calma i amb els sentits en alerta, en queda seduït per sempre més

Sumari revista

Priorat a les biblioteques 

Recomenat per Eva Leucó. Biblioteca Antoni Pladevall i Font. Taradell

Una obra fonamental per entendre per què l'evolució de la vida no necessita de cap creador.Este llibre desfà una bona part dels equívocs que normalment es projecten sobre l'evolucionisme; i sobretot és un intent seriós d'explicar en base a la teoria de Darwin com han pogut arribar a existir formes de vi tan increïblement complexes com nosaltres mateixos, a partir dels més simples materials. En les seves pàgines, Dawkins rebat discursos teològics sobre la figura de Déu com a creador de vida i explica com es pot aconseguir la complexitat mitjançant l'evolució. A la part final del llibre, l'autor qüestiona altres teories que han tractat d'explicar la varietat de formes de vida i que van des del creacionisme fins el lamarckisme.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Recull d'onze entrevistes a pensadors contemporanis. Tots els intelectuals entrevistats donen arguments per interpretar la vida contemporània. És un llibre que ens permet introduir-nos als universos d'aquests pensadors i ens ajuda a entendre el món d'avui, a través de les converses conduïdes per Carles Capdevila, periodista i director del diari "Ara".

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals 

"Com fer el català una mica menys envitricollat? Com fer-lo més amable, més pràctic, més fàcil? Com convertir-lo en més amanós, que diuen els valencians? " es pregunta Enric Gomà en el seu pròleg. Ell és l'editor d'aquest llibre on s'ha recollit deu propostes de deu reconeguts divulgadors lingüístics que es qüestionen quins són els límits de la normativa i quan i com es poden traspassar. No és un llibre homogeni: són deu veus de deus caps diferents, parlant d'un mateix tema. I per això és tan interessant.

Més informació:

• Llibres sobre Normalització del Català

Més obres dels autors a les biblioteques:

• Enric Gomà
• Rudolf Ortega
• Albert Pla Nualart
• Màrius Serra
• Ramon Solsona
• Pau Vidal

Recomanat per Ilumi Ramos. Biblioteca La Bòbila de L'Hospitalet de Llobregat
 

Recomanat per Marta Puig. Bib. Sta. Oliva. Olesa de Montserrat

Aquest és un disc del 93. Kurt Cobain havia arrassat amb tot (el blues, el pop, el heavy, el rock tradicional, el progressiu). Anys després tornem als discos que aquella època va ensordir i trobem meravelles, per exemple la discografia de Phish, que encara és via i cueja fora de gènere. Rift és una altra batedora d'imaginació -recomanat especialment als qui creuen que les cançons bones duren 3 minuts, com dir que els quadres bons són els petits-. Es tracta d'un disc conceptual, i el tema al·lucina: un home somnia que talla amb la seva parella. Aquí hi ha humor, i deliri, i fantasia. No hi ha cap límit, ni de gènere ni d'interpretació. A la segona filera s'està més ampla que a la primera. 

Més informació:

• Phish a les Biblioteques
• Phish a la Viquipèdia
• Pàgina oficial de Phish

Recomanat per Julián Figueres. Bib. Vapor Vell. Barcelona.

El "running" és una disciplina molt exigent per alguns grups musculars en concret com els isquiotibials, els quàdriceps, els flexors dels malucs i els bessons i en canvi, en desatent d'altres. Aquest fet provoca desequilibris musculars i a la llarga, lesions.
Yoga para corredores és un llibre que engloba estiraments, tècniques de respiració, força, equilibri, postura i concentració adaptats específicament per a corredors per tal d'evitar aquestes lesions o fer més curta la seva recuperació.

Aquest llibre està pensat per abans, durant i després de la carrera per ajudar a entrenar l'equilibri i la ment, la relaxació en moviment, treballar la força així com també per adoptar una bona postura, enfortir la cintura i fer correctament els estiraments de la part superior i inferior de les cames.
Un llibre necessari pels corredors per tal d'enfortir el cos i la ment i encarar les curses amb les millors condicions físiques i mentals possibles.

L'autora, Lexie Williamson, és instructora de ioga i especialitzada en ioga per a corredors i ciclistes. Entrena a triatletes, corredors, ciclistes, velocistes, prepara els atletes per les maratons i també col·labora en revistes especialitzades com és la Runner's World, Triathlete's World, Cycling Fitness i Outdoor Fitness.

A les biblioteques: 

• Ioga
• Revistes de ioga
• Running
• Revistes de Runners

Més informació: 

• Pàgina personal de l'autora
• Els riscos d'una mala pràctica del "running". Notícia del  prestatge de Salut de la Biblioteca Virtual 
• Febre 'runner': si surts a córrer, fes-ho bé. Article de Selena Soro al diari Ara 

Recomanat per Biblioteca Joan Triadú de Vic

El periodista barceloní Enric González, corresponsal d'EL PAÍS a Nova York entre l'any 2000 i 2003, ens convida a conèixer la "capital del món" amb la seva particular mirada.

A través d'anècdotes, històries, reflexions sobre la ciutat i els seus habitants, aparentment irrellevants, l'Enric ens dóna a conèixer el dia a dia d'una ciutat d'origen holandès que va néixer del comerç, i que com diu l'autor "creyó más en los piratas que en los predicadores". Una ciutat en perpètua adolescència, escriu el periodista, que et convida a viure amb la major intensitat possible.

Una obra totalment  prescindible per aquells que busquen una guia turística convencional sobre Nova York, però altament recomanable per a viatgers i curiosos amb interès per conèixer com es viu en aquesta gran urbs. 

Mes informació:

• Enric González al Catàleg Aladí
• Articles a la revista Jot Down
• Articles al diari El País

Recomanat per Juanma Moreno. Bib. Caldes de Montbui.

Ens trobem davant d'una recopilació de consells d'empresaris, acadèmics i experts del món empresarial  d'empreses conegudes com Pascual, Siemens o Globalia;  que amb les seves aportacions ens poden ajudar a  fer realitat les nostres aspiracions.

Les opinions i consells d'aquest grup d'empresaris s'exposen per temàtiques, començant per els primers passos com ara la motivació, la importància d'un bon equip i un bon emprenedor;  després ja ens endinsem en el pla d'empresa, el capital que disposem, les tecnologies amb les que comptarem, què farem i com ho farem, el màrqueting; finalment es plantegen qüestions d'internacionalització i consells per sectors empresarials concrets.   

No es tracta d'un llibre que ens doni instruccions tècniques, pautes quadriculades, gràfics o taules numèriques, ens dóna consells pràctics, i com tots els consells pots agafar els que et convinguin o et vagin millor i descartar els que no t'agradin; en tot cas és un llibre enfocat des de l'experiència de persones que han treballat de valent per a veure complides les seves expectatives  laborals.  

Recomanat per Marta Maroñas. Bib. Can Mulà. Mollet del Vallès

Després del seu gran èxit "Una palabra tuya", Elvira Lindo, l'autora de l'entranyable personatge Manolito Gafotas, ens presenta l'obra "Lo que me queda por vivir", una novel·la des del cor, des de la tendresa i l'amor.

Elvira Lindo explica la història de l'Antònia, una jove de vint-i-sis anys i locutora de ràdio que està separada i és mare d'un fill de quatre anys, en Gabi. La protagonista inicia una nova vida al Madrid del anys 80, una nova vida ambientada en un context dur i difícil, ple de reptes personals. L'Antònia s'afronta a la joventut i a la maternitat alhora que intenta fer-se un lloc a la vida.

L'escriptura de l'Elvira Lindo guanya aquí una bellesa esglaiadora construint una història en primera persona, com si es tractés d'un llarg monòleg en el que la jove reflexiona sobre la seva vida passada, la mort de la seva mare, la relació amb els seus germans i la seva tieta, la seva dificultat per les relacions de parella, el seu sentiment de culpa per creure que no és una bona mare... però sobretot l'obra gira entorn al seu fill, a l'amor incondicional que sent per ell.
Hi ha poc diàleg i la narració no és lineal, però la claredat del llenguatge i el senzill estil fa que no sigui difícil seguir aquest malenconiosa obra que Elvira Lindo dedica al seu fill Miguel.

Més informació:

• Elvira Lindo a les Biblioteques
• Elvira Lindo a la Viquipèdia
• Web oficial de l'autora
• Booktrailer

Recomanat per Bib. Les Franqueses del Vallès. 

Muriel Barbery. Casablanca, Marroc, 28 de maig del 1969.
És una escriptora francesa que va estudiar Filosofia a la Escola de Lletres i Ciències Humanes de Lió i va exercir la docència a diferents centres , entre els que destaca la UIMP de Saint-Lô, fins abandonar la seva tasca de professora per anar a viure a Kyoto, Japó.
Va debutar como a novel·lista  a l'any 2000 amb Una llaminadura. A l'any 2006 va obtenir un gran èxit internacional amb l'obra L'elegància de l'eriçó que és la història d'una nena a punt de suïcidar-se i una portera de París. Va ser traduïda a més de 50 llengües, ha rebut diversos premis i ha estat adaptada al cinema per Mona Achache.
La seva literatura parla de crítica social, de la intel·ligència humana, de la soledat, de reivindicació i ara també de criatures sobrenaturals que estan per sobre de la racionalitat d'aquest món.
És una escriptora tímida, senzilla, modesta i rigorosa que fuig de les càmeres i de les entrevistes. Va arribar a pensar que la seva obra mai arribaria a ser publicada. Confessa que quan escriu es submergeix en un món impenetrable tan íntim que li sobta que hagi de sortir a la llum. És com si entrés en un estat de trànsit guiada per la seva peculiar intuïció, on la novel·la es desenvolupa sense estructures prefixades ni planificació. De tal manera que el lector queda enganxat als seus capítols curts que deixen el relat en suspens.

"La vida dels elfs" és una novel·la delicada i brillant que pretén començar de zero en la seva obra perquè és totalment diferent del què havia escrit fins ara. No es tracta d'una paràbola ni tampoc d'un conte, tot i que conté elements fantàstics que ens porten a un món irreal, desconegut i molt sorprenent. De fet, pren prestats tots els elements del gènere.
Les protagonistes són la Maria i la Clara, dues nenes de 12 anys amb poders màgics que han d'ajudar a salvar la humanitat de les forces del mal.
Aquests personatges amb poders invisibles, purs i perfectes estan inspirats en els jardins de Kioto, on l'autora va viure durant dos anys després de marxar de França.

La novel·la comença amb dos contes que expliquen la història personal de les dues protagonistes: la Maria va aparèixer després de néixer a una granja perduda de la Borgonya francesa; i la Clara va ser trobada per un capellà a la regió italiana de Els Abruços i va ser enviada a Roma per desenvolupar el seu do natural, tocar el piano, donat que toca amb virtuosisme sense haver-ne après mai.
Tot i que està ambientat en un període d'entre guerres per fer al·lusió a una referència temporal, es desenvolupa en un món irreal totalment fantàstic, a l'estil d'altres escriptors com C.S. Lewis i J.K Rowling.
El seu llenguatge és enfarfegat i barroc. Escrit en tercera persona per donar una llibertat creativa més amplia i amb el que aconsegueix una prosa poètica.
Aquest llibre causa la sorpresa general dels lectors ja que tracta un món aliè a la realitat i també deixa entreveure que hi haurà una segona part que acabarà de donar sentit a una ficció tan especial que no es pot encasellar dins de cap gènere literari.
És una reivindicació de la imaginació i del poder de les històries quan estan tan ben explicades, amb uns personatges entranyables que et queden a la memòria molt de temps després d'haver-los conegut.
Una lectura molt recomanable i plena d'esperança que et tocarà el cor, ideal per agafar-la aquests dies de tardor que comencen a escurçar-se creant una atmosfera propícia per creure en l'essència benigna de les persones. Per creure que al món no tot és dolent i que estem a temps de convertir-lo en un lloc millor.
I és que, entrar en el món íntim, lúcid i creatiu de la Muriel, és tot un privilegi que no ens podem deixar perdre.

Més informació:

• Muriel Barbery a les Biblioteques
• Muriel Barbery a la Viquipèdia
• Entrevista al diari Ara
• Entrevista al diari el País
• La vie des Elfes a ràdio Europe 1 France 

Recomanat Susi Rodríguez. Bib. del Districte 3. Terrassa.

El director malaisi James Wan dirigeix la pel·lícula The Conjuring (Expediente Warren). Conegut per ser el director de pel·lícules de terror tan conegudes com Saw (2004) o Insidious (2010), el 2013 estrenà The Conjuring. Ha estat tan exitosa que a l'actualitat (2015) ja s'està parlant de fer una segona part.

El film explica la història real d'una investigació duta a terme pels paraspsicòlegs Ed i Lorraine Warren a la granja familiar Perron, a Rhode Island, durant la dècada dels setanta. Es tracta d'investigar la suposada presència d'un ésser maligne. L'argument no és molt original, una casa aïllada amb presències diabòliques, una família angoixada que no sap a qui recórrer, nens massa innocents que perceben altres mons i nines de porcellana que poden arribar a prendre vida. No, l'argument no és el més destacat de la pel·lícula, tot i que la història que s'explica i la resolució final pugui ser esgarrifosa.

L'element que destaca per damunt dels altres és la barreja que fa el director d'elements tradicionals del gènere de terror. Diguem-ne que és una molt bona actualització dels clàssics. Trobareu elements que us recordaran a estones Poltergeist (1982), altres l'Exorcista (1973). I és aquesta síntesi la que fa interessant el film.

Perquè és cert que s'han fet centenars de pel·lícules que són còpies estúpides dels grans èxits del gènere. Però en aquest cas, Expediente Warren és elegant i sincera, i aconsegueix el que pretén, causar terror i ganes de no mirar la pantalla. Si us agrada passar por no us la perdeu. Els altres, absteniu-vos-en.

Més informació:

• James Wan a les Biblioteques
• James Wan a la Viquipèdia

Recomanat per Guillem Baró. Bib. Casa de Cultura Joan Ruiz i Calonja. Santa Eulàlia de Ronçana. 

Alice McDermott, escriptora finalista al premi Pulitzer. Es va criar a Long Island, terra promesa on a la dècada dels 50 es van traslladar tots aquells europeus cabassats a la Nova York de l'abandó.
Després de títols com 'Charming Billy' o 'After this', que van propiciar el seu salt a la fama, Alice McDermott va publicar 'Algú', una novel·la de les que et fan perdre la noció del temps, on dóna veu, per primer cop, a tots aquests fantasmes que no va conèixer en vida.

"Algú", és com una petita joia. Un llibre de l'editorial minúscula que fa honor al seu nom, un llibre petit, sense grans tragèdies ni aventures, sense assassinats ni suspens però que manté l'interès fins al final i que no podreu parar de llegir.

El lloc de l'acció és un barri d'immigrants a Brooklin, als anys vint. Una nena observa els seus veïns des de l'escala de casa seva. Viu amb els seus pares i el seu germà Gabe. "Algú" és un relat, ple de matisos i explicat mitjançant escenes petites i íntimes,de l'existència de la Marie.. L'arribada de l'adolescència, el primer amor, els desenganys, la pèrdua dels éssers estimats, la maternitat, la maduresa...
És una novel·la subtil que aborda l'alegria i el dolor, la por i la vulnerabilitat, l'amor i la passió, les emocions de la condició humana.Tot explicat d'una manera delicada que no deixa indiferent al lector.

Més informació:

• Alice McDermott a les Biblioteques
• Alice McDermott a les Viquipèdia

Recomanat per Teresa Preixats. Bib. Joan Petit i Aguilar. Sant Feliu de Codines.

Jurek és un campió d'ultramaratons de renom mundial, rècord 24-hour American (266 km - 6 ½ maratons en un dia), que s'entrena i corre seguint una dieta sana. Ha aparegut en el bestseller Nascuts per córrer i a molts mitjans de comunicació. Conegut i admirat pel seu estil de vida conscient, també és un orador molt motivacional, terapeuta físic, entrenador, xef i columnista.

Scott Jurek, junt amb Steve Friedman, ens explica com es va transformar i, si ell ho va fer, tu ho pots fer, tant és com siguis. De petit, no era el més ràpid, ni el més fort, ni el més llest, tampoc sabia què volia. La seva història pot ser la teva.

Farcit de colpidores històries de resistència, amb fotografies d'amics, d'informació útil i de consells pràctics (incloent receptes veganes pròpies), amb aquest llibre Jurek motiva al lector per arribar més lluny, reflexionar sobre l'alimentació i explorar els límits personals.

Més informació:

• Llibres sobre Esportistes - Nutrició a la Xarxa de Biblioteques
• Curses pedestres a la Xarxa de Biblioteques

Recomanat per Carla Canongia. Bib. Municipal L'Ateneu d'Esparreguera

Elizabeth Forsythe Hailey va néixer a Dallas l'any 1938. Va estudiar a París, a la Universitat de la Sorbona i durant uns anys va desenvolupar tasques de periodisme i publicitat. Segueix treballant amb el seu marit i escriu per al cinema i la televisió. L'any 1978, just quan va fer els seus quaranta anys, escriu la seva primera novel.la "Una mujer de recursos", inspirada en la vida de la seva àvia. Va ser un gran èxit que aviat es va representar al teatre i també es va adaptar a la televisió.

"Una mujer de recursos" és la vida de la Bess, l'Elizabeth Steed Garner, una dona que va néixer a Honey Grove l'any 1890 i va morir a Dallas l'any 1966. La Bess viu una època de la història d'Amèrica on la dona no té cap poder de decisió, però en canvi ella vol viure per ella mateixa i vol prendre les decisions que calguin per tirar en davant la seva vida. La Bess queda vídua amb tres fills i tindrà la força de lluitar pels seus drets. És una dona avançada a la seva època, que li agrada viatjar, que té la sort de poder sortir del nou continent per conèixer Europa, que procura donar als seus fills totes les oportunitats per que puguin triar el seu camí sense dependre de ningú. L'obra està escrita a través de cartes que la Bess al llarg dels anys, escriu als seus amics i familiars.

Més informació:

• Elizabeth Forsythe Hailey a les Biblioteques
• "Una mujer de recursos" a "Culturamas"

Recomanat per Sylvia Sanz. Bib. Frederica Montseny. Canovelles. 

Aquest llibre suposa tota una declaració d'intencions. L'autora combat el consumisme sense control, defensa el reciclatge de les nostres pertenences i el consum responsable. Tot plegat per evitar comprar de manera compulsiva i estalviar. Però sobretot per ser conscients de l'impacte que les nostres accions de consum provoquen sobre l'entorn més proper.

És un cant a una forma de vida més sostenible, més natural i més feliç. Perquè un canvi de xip en aquest sentit pot fer que elaborem amb les nostre mans allò que necessitem o que fem servir la nostra imaginació per reutilitzar allò que ja no ens serveix tot buscant-li una nova utilitat. També ens pot ser d'ajut en aquest sentit  intercanviar productes amb altres persones.

És un document que t'ajudarà si busques consells i idees per ser més responsable amb el medi ambient i consumir d'una manera més moderada. A més, també inclou receptes per fer productes d'ús habitual, des de cremes corporals fins lleixiu, sal aromatitzada o detergent. És curiós comprovar la quantitat de coses que podem fer amb bicarbonat i una llimona!
També trobaràs consells per gastar menys en concepte de llum, aigua o benzina.

Bloc de l'autora, Stefania Rossini: Natural-mente-stefy 

Recomanació de Yolanda Villalón. Biblioteca Josep Mateu i Miró de Castellbisbal
 

Henning  Mankel és novel·lista i dramaturg suec, més conegut per la seva novel·la pol·licíaca, tenint com a protagonista a l'inspector Kurt Wallander.

Ha estat un autor polifacètic i prolífic, tenint com objectiu denunciar la situació de discriminació racial a l'Àfrica. Coneix bé la situació degut a que resideix durant sis mesos anualment a Moçambic.

La seva vinculació i trajectòria professional vers el teatre és menys coneguda, ha sigut el directora del Teatre Nacional Avenida de Maputo a Moçambic.

Cal tenir en compte la tradició literària que el precedeix, literatura compromesa socialment, com a màxim representant Henrik Ibsen.

El títol de l'obra el tria per fer el paral·lelisme amb l'animal, antílop, pel seu comportament depredador i espècie representativa de l'Àfrica oriental, on situa l'obra. La comparació de les dues espècies és latent al llarg de l'obra: l'agressió verbal, l'agressivitat de la relació dels protagonistes, actuen com depredadors. El continent africà va invaïnt l'obra, l'espai escenogràfic amb els sospirs dels hipopòtams, rauc de les granotes, cucs al peu del protagonista, etc.

L'obra va ser representada al Teatre Nacional de Catalunya, al març de 2009. 

Iniciatives per al Decreixement és un fòrum de debat nascut en el si d'Iniciativa per Catalunya Verds que es va anar ampliant amb gent aliena a aquesta formació però amb un objectiu comú, el de reflexionar i impulsar solucions als problemes  socials i ambientals als que ens enfrontem.

Aquest treball parteix de la base que l'anàlisi de la crisis actual està massa centrada en l'àmbit financer i oblida factors com els avenços tecnològics i la creixent escassetat de recursos fòssils.
Els tres primers capítols estan dedicats a analitzar la crisi des de diferents perspectives, econòmica, energètica i de creixement, per passar tot seguit a fer propostes concretes per a sortir-ne: repartiment i redistribució del treball, creació de rendes: mínima, garantida i universal i a explicar el com i el perquè de les seves propostes.
La segona part del llibre el dedica a fixar els paràmetres del que seria una economia social i sostenible, partint de la base de que hem arribat a un punt en que hem sobrepassat la capacitat del planeta i hem convertit el creixement en "ineconòmic".

A partir d‘aquí  ens proposa diferents models productius i alternatius, enfocats vers la mobilitat, l'economia feminista, l'organització de la societat civil, el consum col·laboratiu, el diner alternatiu, etc.

Tots els anàlisis i propostes els avalen amb dades i gràfics oficials i al final de cada capítol ens recomanen bibliografia i pàgines web per a poder ampliar informació.
 

Recomanat per Marta Pujol. Biblioteca La Cooperativa de Centelles.

Agosto és una pel·lícula de gènere dramàtic estrenada el passat 2014 que compta amb un repartiment de luxe. Basada en l'obra de teatre de Tracy Letts que va guanyar el premi Tony i el prestigiós Pulitzer l'any 2008.

Ens presenta la història de la família Weston que es reuneixen a la casa familiar en assabentar-se que el pare ha mort. La figura autoritària i histriònica de la mare malalta de càncer, Violet, és la protagonista que interpreta la veterana actriu Meryl Streep. La història gira al voltant dels conflictes en les relacions familiars, dels retrets del passat, dels sentiments amagats, de l'egoisme i la soledat que viuen cadascun dels membres de la família. La càrrega de la caracterització es dóna principalment en la mare i la filla gran, tot i que la resta de personatges secundaris són iguals d'imprescindibles en el desenllaç final.
Una història realment colpidora que ens fa pensar en les nostres relacions. A la Xarxa de Biblioteques Municipals trobareu també aquesta pel·lícula en versió original.
 

Més informació:

• John Wells a les biblioteques
• John Wells a la Viquipèdia
• Fitxa a IMDb

Recomanat per Bib. Ferran Soldevila. Santa Maria de Palau Tordera.

L'abril de l'any vinent farà 30 anys de la catàstrofe nuclear de Txernòbil. Al 1986 va explotar el quart reactor de la central nuclear i un núvol tòxic altament radioactiu es va extendre per mitja Europa. Les conseqüències encara es pateixen i es palpen avui dia a Ucraïna. Però el que ens explica aquesta novel·la no és la història de Txernòbil sinó la història de l'Irina, la d'en Bacil i la Liúsia, la de l'Esperança…

La Irina acaba de ser mare i es veu obligada a emprendre una fugida desesperada per rebel·lar-se contra un abús d'autoritat. Mentre intenta sobreviure i viatja amb la seva nena en una petita moto anem descobrint fragments de la seva infància, quan va començar a vindre a Catalunya, als mesos d'estiu, amb una família d'acollida.

L'autora crea un relat tranquil, tendre i mesurat sobre uns fets realment durs i difícils. Potser per això tot el que li passa als personatges t'arriba, et culpeix i es queda amb tu durant un temps, fen-te pensar una i altra vegada en com ha pogut arribar la Irina a aquesta situació; o en com encaixarà la Liúsia tot el que li està passant... fent-te reflexionar en com es pot sobreviure a una catàstrofe nuclear, a una país pobre i corrupte, a una vida que tan sols està a 2h hores de vol de casa nostra.
I alhora resulta un relat intrigant i amb ritme, que t'atraparà des de la primera pàgina, i que et  farà acompanyar les seves heroines cotidianes fins al final.

Rosa Maria Pasqual ha estat mestre durant 30 anys, ha escrit narrativa, llibres infantils i de pedagogia. Aquesta és la seva primer novel·la.

Més informació:

• Rosa Maria Pascual a les biblioteques 
• Entrevista al diari "aravallès.cat"

Recomanat per Cris Gómez. Bib. Sant Antoni de Vilamajor. 

Camilla Läckberg, escriptora nòrdica de novel·la negra que ha assolit l'èxit gràcies a la saga "Los Crímenes de Fjällbacka". "El Domador de leones" és la novena entrega d'aquesta saga, precedida pels següents títols: La princesa de hielo, Los gritos del pasado, Las hijas del frío, Crimen en directo, Las huellas imborrables, La sombra de la sirena, Los vigilantes del faro y La mirada de los Ángeles. Totes les novel·les de la saga s'ambienten en la petita població costera i turística de Fjällbacka, poble on va néixer i es va criar l'autora. Tot i tractar-se de casos independents queden units per la història de la vida personal i familiar dels protagonistes que atorga una continuïtat a la saga.

El llibre tracta d'una jove que ha patit greus mutilacions acaba atropellada en una carretera. La investigació porta el policia local Patrick Hedström i el seu equip de col·laboradors a relacionar aquest crim amb d'altres joves desaparegudes. Paral·lelament, la dona d'en Patrick, l'escriptora Erica Falck investiga un assassinat familiar que ha portat la Laila a complir una condemna de cadena perpetua per l'assassinat del seu marit fa molts anys, en el conegut com el cas de "La Casa dels Horrors".

La novel·la és molt amena i entretinguda. De fàcil lectura. Atrapa l'interès del lector al que l'autora va donant pistes perquè faci les seves pròpies hipòtesis sobre el veritable culpable.
Com és habitual a la saga, la investigació criminal es barreja amb la vida familiar dels protagonistes, en una fórmula que ha resultat bastant exitosa.
La història atrapa el lector i manté el seu interès fins al desenllaç final, que tot i ser previsible no fa que decaigui la tensió argumental.
La novel·la obre la porta a una segona part.
La marca de fàbrica de Läckberg és la reproducció d'un mateix esquema a totes les novel·les; la investigació  d'un crim actual relacionat amb un crim del passat, la resolució dels quals van avançant de manera paral·lela i estan íntimament relacionats, de forma que van encaixant totes les peces fins a la revelació final, on el cas del passat conté la solució dels crims actuals. Aquest esquema es reprodueix a totes les novel·les de la saga i és una característica estilística de l'autora que dota d'uniformitat la seva obra.

Més informació:

• Camilla Läckberg a les Biblioteques
• Camilla Läckberg a la Viquipèdia
• Web oficial de l'autora

Recomanat per Marta Fernández. Bib. Llinars del Vallès.

En el context de crisi econòmica dels darrers anys, moltes biblioteques han creat centres d'interès en "Món Laboral": seccions que apleguen els recursos disponibles en aquest àmbit per tal de facilitar el seu accés. Aquests centres solen organitzar-se en subtemes i, normalment, disposen d'un apartat dedicat als recursos d'emprenedoria. Aquest llibre el trobareu en aquest apartat.

Vivir sin jefe parteix del fet que molts emprenedors es llencen a l'aventura empresarial, trobant-se sovint amb el mateix tipus de problemes i dificultats. El llibre s'estructura en 50 errors tradicionals (capítols) agrupats en cinc parts: errors de planificació en el treball, errors del treball del dia a dia, errors en les relacions amb altres persones, errors en la relació amb un mateix i errors comuns de quan no se està treballant. De fàcil lectura, disposa de molts exemples reals o extrets de pel•lícules i llibres. Al final del llibre, l'autor ens ofereix una important bibliografia o, com ell mateix anomena, una secció de recursos per seguir creixent i aprenent.

L'autor, Sergio Fernández, és emprenedor, conferenciant i formador especialitzat en emprenedoria i en desenvolupament personal i professional. També és el director i fundador del Máster de Emprendedores del Instituto Pensamiento Positivo.

Si és cert que s'aprèn dels errors, aquest llibre esdevé una lectura obligada per tot emprenedor.

Més informació:

• Sergio Fernández a les biblioteques
• Entrevista RTVE

Recomanat per Elisenda Subirà. Bib. Contravent. Vilanova del Vallès.

"…Com una mezcla de avidez y serenidad grabó en su mente el suave dibujo del papel pintado, las fotos emmarcadas y la bolsa de viaje que contenía los pañales y la ropita pequeña, y detuvo los ojos en la cuna. Una sensación cercana a la borrachera invadió su cuerpo y la náusea amenazó en la boca del estómago. La niña dormía boca arriba enfundada en un pijama aterciopelado…"

Amb aquest inici de novel·la tant inquietant, Dolores Redondo ens summergeix altre cop en la seva tercera i esperada última novel·la Ofrenda a la tormenta que tanca la trilogia de Baztán. Els títols anteriors: El guardià invisible i Legado en los huesos  ens van deixar amb una intriga i amb un neguit que no ens han deixat descansar.

Ja ha passat un mes des que Amaia Salazar va recuperar el seu fill i va detenir el culpable. Però malgrat que la Guàrdia Civil i el jutge Markina donen per morta la Rosario, la inspectora sent que no està lliure de perill. La mort d'una nena a Elizondo, que la besàvia de la criatura atribueix al dimoni Inguma, aixeca les sospites de l'Amaia. Arran de les anàlisis del doctor San Martín, la inspectora comença a investigar altres morts de nadons i aviat descobreix un rastre d'horror que ha colpit la vall de Baztan.

En aquesta última entrega, l'autora  ha combinat a la perfecció elements d'intriga, suspens, novel•la negra, mitologia i el costat més íntim de les relacions humanes.
Però sense desvelar-vos ni un secret… us preguntem: Quin misteri envolten les morts de nadons que se li atribueixen el síndrome de mort sobtada? Està realment morta la mare d'Amaia? Podrà la inspectora oblidar i no témer el seu passat? Què passa amb les forces de la natura que desemboquen l'origen del mal a la vall? Quina serà la posició del jutge Markina davant aquests casos? És Inguma un dimoni que entra en els somnis per escampar el mal? Què passarà amb Amaia i la seva família?
Tots aquests i més dubtes els tindreu resolts un cop llegida la novel·la, un llibre que us engolirà tant com fer-vos perdre el món de vista refugiant-vos en les valls humides i fredes de la comunitat Foral de Navarra.

Amb aquest èxit tant rotund, els fans i lectors seguidors de l'autora han conseguit que la vall i concretament el poble d'Elizondo s'hi congreguin i es facin visites guiades per tots els racons que descriu la novel·la seguint els passos de l'inspectora Salazar. Tant és així que s'han adquirit els drets per al cinema per part de Peter Nadermann, el productor de "Millenium", que ens portarà a un futur rodatge amb els escenaris originals, és a dir, la mateixa Navarra.

Si encara us han quedat ganes de saber més sobre l'autora i els seus llibres us deixo un enllaç amb una entrevista a Dolores Redondo i el seu final de la trilogia:  

Més informació:

• Dolores Redondo a les Biblioteques
• Dolores Redondo a la Viquipèdia
• Web oficial de l'autora

Recomanat per Elisabet Dalmau. Bib. Caldes de Montbui. 

 Les millors rutes per carretera per Normandia i les platges del Dia D, quan es commemoren el 70 anys de la finalització de la segona mundial. Aquesta guia es ideal per a planificar la ruta per la regió. El nord de França està ple de possibilitats: el tast de formatges normands, apropar-se a la història de dues guerres mundials o passejar pel casc antic de Rouen, a més a més de gaudir del paisatge i la seva costa.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

La societat actual busca explicacions i sovint medicaments a malestars que no sempre són una malaltia. De vegades, el nostre estat anímic (tristesa, por, angoixa) no té perquè representar un problema de salut, sinó que haurem d'aprendre a viure i conviure amb aquests sentiments tan naturals que sempre han existit.

Aquest és el principal postulat del llibre que ens ofereix Allen Frances. L'autor, professor de psiquiatria, lamenta la creixent administració de drogues i altres psicotròpics per tractar trastorns i símptomes que es poden resoldre sense medicació, amb altres tipus de teràpies o millorant el nostre estil de vida (alimentació, esport, hàbits saludables, etc...).

Així, Frances critica en especial la postura de molts psiquiatres que administres massa medicaments causant addició i altres problemes als pacients. Segons ell, es tracta d'una tendència que va a més. Per aquest motiu cal que cada pacient sigui conscient d'aquesta situació per poder prendre la millor decisió sobre la seva pròpia salut.

Completa el llibre una àmplia bibliografia i un molt bon índex temàtic.

Psiquiatria al catàleg

Salut mental al catàleg

Psicofàrmacs al catàleg

Més informació:

Sociedad Española de Psiquiatría

Articles de divulgació sobre psiquiatria

Article de premsa sobre els psicofàrmacs

Vídeo "Cómo actúan los psicofármacos"

Vídeo "Fármacos y cerebro", Redes, La2

Recomanació feta per Núria Ojalvo Leonat. Biblioteca Josep Roca i Bros, Abrera

• Pilates a la Xarxa de Biblioteques Municipal

Recomanat per Marc Vilallonga Grau . Biblioteca Districte 5 de Terrassa

Aquest 21 d´octubre es van complir 60 anys d´història del Parc Nacional d´Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Com a reconeixement a aquesta efemèride s´han organitzat tot una sèrie d´actes de commemoració de caràcter social, divulgatiu i lúdic per tal de reconèixer la importància del primer Parc Nacional declarat a Catalunya.

Aquest document que recomano de temàtica clarament excursionista ens mostra la vessant més occidental del Parc i la principal porta natural al Parc Nacional: la Vall de Boí. Situat geogràficament a la comarca de l´Alta Ribagorça la vintena d´itineraris que inclou poden fer-se d´una en una o enllaçades, per fer rutes circulars més llargues, segons les possibilitats i condició física de cadascú.

Totes les excursions incloses ens permetran descobrir algun indret: un llac, salt d´aigua, un paisatge, una església romànica...no podrem marxar sense gaudir d´aquesta Vall declarada l´any 2000 patrimoni mundial de la UNESCO.

Si voleu saber més:

• Programa d´activitats 4rt trimestre 2015
• Parc Natural d'Aigüestortes (Gencat)

Recomanat per Carlos Giraldez Montes. Biblioteca Central de Cerdanyola

A vegades volem anar de viatge però l'idioma del país de destí ens ho fa pensar una mica. Però això no ens ha de fer tirar enrere. Hi ha mètodes i tècniques per poder tenir nocions d'un idioma de manera ràpida i senzilla com aquest que us presentem de Larousse.

Es tracta d'un estoig amb un llibre manual amb vocabulari bàsic i dos discs amb les lliçons apreses al manual per poder practicar la pronunciació. En formen part 19 lliçons dividides per temes, com poden ser: salutacions, parlar sobre nosaltres, on vivim, situacions de la vida quotidiana, la casa, situacions i paraules habituals com anar al metge, de vacances o a un càmping. Cada lliçó consta de vocabulari, diàlegs que podem escolar al disc, apunts de gramàtica i exercicis. Al final del llibre trobem la solució dels exercicis i vocabulari amb la seva correspondència amb el castellà.

Es un bon manual per començar amb el portuguès, d'aprenentatge ràpid, que ens servirà per establir les bases de l'idioma.

Recomanat per Laura Perich. Bib. Marc de Vilalba de Cardedeu. 

Aquesta setmana us recomanem un Cd composat, cantat i produït per un d'aquells personatges que no tenen terme mig a l'hora de definir-los: o et cauen bé pel talent i les composicions, o et cauen malament pel què diuen, fan, i fins quin punt pot arribar el seu egocentrisme. És el gran fanfarró anomenat Kanye West.

Per sort, s'ha fet famós gracies a la música i no al revés, ja que per exemple és el marit d'una de les dones de moda dels Estats Units (Kim Kardashian).

Per una banda us diem:

·      Que és un geni de la producció, i que per l'altra, li diuen el "The Louis Vuitton Don".

·      També que: West ha continuat honrant el hip hop i ha convertit els seus discs en memòries, però ens deixa "frases  per emmarcar" com : "Si la Bíblia s'escrivís avui, jo hi sortiria."

·      Durant una intervenció en una gala benèfica per a les víctimes de l'huracà Katrina va dir -amb censura inclosa i el rebombori pertinent- : "a George Bush no l'importen els negres" i d'altres que ens decanten a l'altra plat de la balança com: "Sóc la Coca-Cola, el Walt Disney i el McDonald's de la música."

Assetjat per la fama, esclau del descomunal i ridícul ego, amo d'un talent il·limitat, és el nou messies del hip-hop. Diuen que la modèstia és la virtut del mediocres, però també és l'orgull de los hipòcrites. Així doncs, té quinze milions de followers a Twitter, però ell només segueix a la seva dona (deu estar signat al contracte matrimonial...).

Tal i com comenten a RockdeLux: És condemnable el narcisisme, quan la imatge que retorna el mirall és d'una perfecció categòrica? La veritat és que Kanye West transcendeix gairebé la unanimitat de la crítica per instal·lar-se en el terreny de la semiòtica i l'anàlisi sociològic.

A  "My Beautiful Dark Twisted Fantasy"  hi trobem de tot: pop mainstream, electrònica,  indie, folk, R'n'B, fusionant milers d'estils amb un resultat d'un etern pop transversal i difícil de descriure, com la vida mateixa. Com a àlbum de rap comercial és extremadament complex, i per tant, valent. Alguns temes duren fins a nou minuts, però el disc s'escolta amb una facilitat sorprenent.

No us deixarem de dir que aquest home ha guanyat 21 premis Grammys i que segons ell, com no, és el raper més elegant del món.

Una altra frase abans que aneu corrents a la biblioteca i regireu els prestatge no virtual d'aquest gran art -la música-, per arribar a casa i escoltar aquest gran disc, de discografia bàsica de la dècada 2000-2010, és:

"Quan anava a pàrvuls, ja em seguien tots els nens i el mestre em va dir que era un líder natural. Sóc una persona extraordinària" .

Si sou massa impacients aquí teniu un tast.        
 

Per a més informació:

• Kanye West a les biblioteques
• Pàgina web oficial de Kanye West (Concert amb una introducció de Daft  Punk: Harder, Better, Faster, Stronger)
• Kanye West a la Wikipedia (en anglès)
• Kanye West a allmusic.com
• Kanye west a Instagram

Recomanat per Marc de Blas. Biblioteca de Ponent. Sabadell

El llibre "Grammatik in Bilder" té com a objectiu ensenyar gramàtica alemanya en imatges. El llibre segueix el lema que "1 imatge val més que 1000 paraules". Segons aquesta premissa, estudiar gramàtica és no solament interessant, sinó també agradable i eficaç´, perquè permet entendre els conceptes gramaticals amb facilitat, gràcies a les imatges, icones i gràfics d'aquest mètode visual. És indicat per a estudiants des del nivell inicial (A1) fins al nivell avançat (B2).

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

El llibre que tens a les mans no és una història del punk. L'autobiografia de John Lydon, cantant dels Sex Pistols, revela més aviat la idea d'alguna cosa que va poder ser i no va ser; la trama d'una revolució impossible que, però, durant un instant de 1976 van aconseguir calar en algun compartiment de la consciència juvenil. Perquè, més que la història de Sex Pistols exposa les instruccions d'una manera de vida, redactades a fogonades, amb tanta aportació del cervell com del cor i sense un pla mestre darrere. Mentre ens seguim preguntant any rere any què és el punk, John Lydon va preferir respondre a aquesta generalitat gairebé abstracta sense donar una resposta. Per a això va rescatar de la casa dels seus pares l'àlbum de fotos familiar i des d'allà va començar el recorregut de la seva particular visió d'aquest període de mitjans dels setanta en què els carrers de Londres es van convertir en batalles campals, quan no, en estrafolaris circs no aptes per a nens.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Orson Welles va crear al llarg de la seva vida un univers realment fascinador. Molt ric i variat, aquell món barrejava la seva essència nord-americà amb la seva ànima hispana, les seves elevades ambicions artístiques amb l'absoluta despreocupació per emprendre projectes infames. Aquest llibre es capbussa a plaer en la vida i obra de l'home que va dirigir la millor pel·lícula de la història del cinema i que es va casar amb la dona que tots desitjaven però que també va ser repudiat per Hollywood, que no va poder realitzar ni de bon tros tot allò que va pretendre i que, molt al contrari, va accedir a fer gairebé de tot per diners. Vint-i-dos prestigiosos crítics analitzen a "El universo de Orson Welles" les seves pel·lícules bones, les seves pel·lícules dolentes, els seus projectes inacabats, els seus films recuperats, els seus amics, les seves fòbies ...

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Aquest manual et serà de gran utilitat per preparar una cursa d'ultrafons per muntanya i sobreviure al seu entrenament. Perquè si vols enfrontar-te a aquest repte esportiu, el primer que has de saber és que la teva preparació no pot basar-se només en l'acumulació descontrolada d'hores, quilòmetres i metres de desnivell. A més, conciliar els teus entrenaments amb la teva vida laboral i familiar segur que no resulta una tasca fàcil.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Considerada per David Foster Wallace i Alice Munro, entre d'altres, com la millor escriptora nord-americana contemporània, els llibres de l'autora americana han estat abundantment traduïts al castellà. No obstant això, aquesta obra, novel·la imprescindible en la seva obra, romania inèdita en espanyol. Veritable mestra en l'art de narrar, l'autora es diverteix i ens diverteix amb un univers carregat d'humor jueu, erudició centre-europea, i un gust pels personatges absolutament singulars. En aquesta obra es narra la història d'una funcionària novaiorquesa, relegada en l'escalafó estatal. Per salvar el que ella sent com una humiliació, inventa un Golem i gràcies a ell  arriba a ser alcalde! Però la seva carrera ascendent durarà poc, i immediatament esdevé la caiguda, igualment plena d'ironia.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Un barri d'immigrants irlandesos a Brooklyn, als anys vint. Una nena observa els seus veïns des de l'escala del davant de casa seva. Viu amb els seus pares i el seu germà Gabe." Algú" és el relat, ple de matisos i explicat mitjançant escenes petites i íntimes, de l'existència de la Marie. L'arribada de l'adolescència, el primer amor, els desenganys, la pèrdua dels éssers estimats, la maternitat, la maduresa: la narració es desplega a poc a poc, seguint un ordre imprevisible però orgànic. La prosa d'Alice McDermott, de gran perspicàcia emocional, ens mostra com la vida es manifesta en modestos instants decisius, sense cap cerimònia. L'alegria i el dolor, la por i la vulnerabilitat, l'amor i la passió, aquestes són les emocions que, amb mà mestra, s'aborden en aquesta subtilíssima novel·la que aprofundeix amb delicadesa en la condició humana.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Tercera novel·la integrant de l´anomenada Trilogia Pan és la historia d un home que reneix, conjuntament amb una terra que reneix. L'autor de "L´home que plantava arbres" recrea el món mític de Manosque, a l´Alta Provença francesa, la tensió de la relació entre l´home i la natura.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

L'intent de segrestar el Guernica de Picasso durant l'Exposició de París de 1937 per encàrrec dels nazis està relacionat amb la desaparició de la pintura El Segador, el gran mural que Joan Miró va pintar en uns plafons a la mateixa exposició, com a resposta artística a la gran obra de Picasso. El mític Segador de Miró va desaparèixer per sempre més, i actualment només se'n conserva una magnífica fotografia en blanc i negre. La novel·la de David Cirici combina la missió dels nazis contra l'"art degenerat", la investigació de la desaparició del mític mural de Miró, una història d'amor i venjança a la França de just abans de la II Guerra Mundial, el món dels falsificadors d'art, i finalment la rivalitat artística entre personatges inoblidables: Pablo Picasso i Joan Miró.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

L'escriptor irlandès John Banville és un dels grans escriptors en llengua anglesa del panorama actual . És un autor original perquè escriu novel.la negra sota el pseudònim de Benjamin Black i signa la resta de novel.les com a John Banville. El seu estil  únic per la intel.ligència  i elegància de les seves novel.les, li ha estat reconegut amb prestigiosos premis com el Premi Man Booker 2005 o el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres  l'any 2014.

El mar, guanyadora del prestigiós Premi Man Booker 2005, el premi més important en llengua anglesa, és una novel·la sublim i commovedora que reflexiona sobre el pas del temps i sobre la mort, sobre la memòria i els records.

El protagonista, Max Morden, un historiador d'art que perd la seva dona, Anna, després de patir un càncer, decideix retirar-se a  un poble de la costa irlandesa on estiuejava de petit. En un primer moment, intenta refer-se d'aquesta absència però els records del passat no l'ajudaran a superar el seu present dolorós.

Més informació:

• John Banville a les Biblioteques
• John Banville a la Viquipèdia

Recomanat per Glòria Sánchez. Bib. Josep Roca i Bros. Abrera.

En Rafel Vallbona, més conegut per a la seva faceta de novel·lista i articulista, ha publicat també diverses guies de rutes amb bicicleta.

Aquets llibre, i tal com indica el seu títol, convida al lector a agafar la bicicleta per a descobrir diversos racons i rutes de Catalunya, sense pressa, gaudint de l'entorn i les particularitats de cada paisatge. Inclou consells de com circular i com adequar la bicicleta per a fer les passejades més agradables.

La guia està dividida en 26 itineraris que recorren el país des de l'Ebre fins l'Alt Empordà, amb rutes situades bàsicament a la costa, encara que amb alguna escapada al Montseny, la vall d'en Bas i la vall de Bianya. Cada itinerari ve precedit per una introducció, una fitxa tècnica, amb indicació dels desnivells, temps del recorregut, pàgines web de referència..., la descripció detallada de cada itinerari i un mapa.

Un llibre ideal per a tots aquells a qui us agrada combinar la bicicleta i el turisme. I tal com diu l'autor: "Salut i pedals".

Més informació:

Federació catalana de ciclsme

Rutes amb bicicleta i altres curiositats

Escapades amb bicicleta

Recomanat per Imma Bover. Bib. Moià.

Aquest llibre és un recull de les receptes de La Barra del Port, flamant restaurant de la sèrie de TV3 La Riera, on l'Ernest i en Sergi, dos germans totalment diferents, s'embarquen en l'aventura culinària de portar un nou restaurant, donant-li un equilibri perfecte entre la innovació i la tradició.

Les elaboracions compten amb un ampli ventall d'ingredients però en els plats se n'hi troben pocs, cap d'ells de luxe però molt ben elaborats. Des d'entrants freds, cremes i sopes, arrossos i fideus, carns, fins a entrants calents i dolços.

Es tracta d'una cuina molt gustosa que s'avé amb les arrels dels clients perquè està basada en plats que es coneixen de temps enllà. Les tapes creatives d'en Sergi combinen amb la "cuina pobra" de l'Ernest, compartint el concepte de l'un amb el savoir faire de l'altre.

Recomanat per la Biblioteca d'Artés

El japonès Akira Toriyama va marcar tota una època amb la seva obra més coneguda, el manga Dragon Ball, que va publicar-se originalment entre els anys 1984 i 1995. La seva adaptació televisiva va arribar a Catalunya l'any 1990 i va ser un èxit des del principi. Des de llavors, no ha deixat d'emetre's mai, i diverses generacions han gaudit de les aventures de Son Goku i els seus amics (i enemics).

Ara, els més petits podran conèixer tots els detalls de la sèrie, i els més grans fer volar la nostàlgia gràcies a Bola de Drac: Guia de la història i el seu món, que ha publicat Planeta DeAgostini. Aquest compendi recull, amb algun contingut actualitzat, els volums 2 i 4 de la Gran Col·lecció Completa de Bola de Drac publicada al Japó als anys noranta i que estava formada per 7 volums, dels quals només el d'il·lustracions va ser publicat anteriorment al nostre país.

Al llibre es pot trobar una exhaustiva guia de capítols de la sèrie i la seva correlació amb els volums publicats. Ho podrem saber tot al voltant dels personatges, els seus enfrontaments, els atacs i els vehicles que van utilitzar per recórrer els diferents mons apareguts, que també estan descrits amb detall. Cal destacar també l'entrevista a Akira Toriyama de 2013, i un arbre familiar dels personatges, que més d'un seguidor de la sèrie haurà intentat fer entre classe i classe a l'escola o a l'institut.
En definitiva, és una obra amb un enorme volum d'informació i amb la que es poden passar hores i hores descobrint tot allò que va convertir la sèrie en una de les més importants de la història.

Més informació:

• Akira Toriyama a les Biblioteques
• Akira Toriyama a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. La Llagosta.

Segons Sascha Arango, autor de La veritat i altres mentides, "mentir és un acte creatiu, requereix molts recursos cerebrals".  Aquest escriptor alemany de pare colombià debutà al món literari amb una primera novel·la intrigant i atractiva de principia a fi. Tot i que Arango ja té molta experiència com a guionista de sèries i dramaturg, ara ens presenta una novel·la carregada de tensió, amb uns personatges molt ben definits, profunds i especials, i per aquest motiu resulta difícil empatitzar amb ells.

Henry Hayden és un escriptor d'èxit que mai ha escrit un llibre, un farsant encantador que ha aconseguit l'estabilitat econòmica i social gràcies al talent de la Martha, la seva dona, la qual escriu per pura vocació i amor a l'art. Si no fos pel Henry, els manuscrits de la Martha estarien oblidats al fons d'un calaix. Sense necessitat de fama ni reconeixement, la Martha cedeix tots els drets d'autoria i explotació al seu marit. Tot i que viuen còmodament, en Henry és una ànima tèrbola, infidel i deshonest sense escrúpols, que porta la mentida fins els últims extrems quan es veu arrossegat per la seva pròpia tragèdia al deixar embarassada a la seva amant i editora, la Betty. Quan sembla que no pot cometre més maldats, encara es supera a si mateix. El que faci per desempallegar-se d'aquesta situació només ho trobareu en cadascuna de les delirants pàgines de la novel·la.

De lectura fàcil i ràpida, està classificada com a novel·la policíaca, i tot i, que ho és, també és més que això, és un viatge al més profund i fosc de l'ésser humà. Penseu que tot ésser humà pot tenir aquesta part negra? Podríem estar en contacte amb ella? Què faríem si es manifestés?

Dit això, no és estrany que ja s'hagin tancat els drets per porta-la al cinema...

Més informació:

• Sascha Arango a les Biblioteques
• Entrevista a l'autor "RTVE"
• Ressenya al diari "El País" 

Recomanat per Jéssica Sánchez. Bib. Ca l'Oliveres. Lliçà d'Amunt. 

La novel·la guanyadora del Premi Montflorit de novel·la el 2008 destaca per la facilitat de lectura, la intriga de la trama i la descripció amb quatre traces però molt visual i sovint cinematogràfica de les escenes i personatges.

La passió pel cinema i l'experiència escrivint també obres de teatre de l'autora, influeix en la creació d'algunes escenes, així com també en els diàlegs picats i realistes.

En general aquesta novel·la curta, coral en la composició i els punts de vista dels protagonistes, deixa un molt bon regust de boca, tot i que pot provocar ganes d'una continuació... 

L'Escriptora Mònica Esbert, treballa en una empresa d'arts gràfiques, feina que compagina amb l'escriptura des del 2000. A més del de Cerdanyola, ha guanyat altres premis literaris a Terrassa, Viladecans, Granollers i Castellar del Vallès. Aquests guardons li han permès publicar quatre novel·les i tres llibres de relats curts.

Més informació:

• Mònica Esbert a les Biblioteques
• Ressenya del llibre

Recomanat per Marcel Comas. Bib. Montserrat Roig. Martorelles.

Chufo Llorens (Barcelona,  1931) va estudiar dret però professionalment fou empresari i promotor del món de l'espectacle. No va ser fins a la seva jubilació que va dedicar-se de ple a la creació literària. El 1986 va ser finalista del Premi Planeta amb la novel·la Nada sucede la víspera, tot i que l'èxit definitiu li va arribar amb la publicació d'Et donaré la terra. 

A La Llei dels justos, el darrer títol que ha publicat, ens endinsa a la Barcelona de finals del segle XIX, en una apassionant trama històrica que conté tots els ingredients necessaris per atrapar el lector. L'amor i la lluita de classes s'entrellacen amb el naixement de l'anarquisme en una societat que intenta canviar l'ordre establert.

L'autor presenta la Barcelona del segle XIX com una clara referència a la societat de l'època on convivien dues classes ben diferenciades. D'una banda, la burgesia, plena de privilegis i excessos, eufòrica amb la primera Exposició Universal de Barcelona de 1888 fruit de la bona relació entre la monarquia restaurada i la nova burgesia industrial catalana. I a la banda oposada, un proletariat cada vegada més pobre i oprimit, molt exaltat i disposat a defensar els seus drets. Neix l'anarquisme i la UGT i esclaten els atemptats més acarnissats contra la burgesia, com la bomba al Liceu.
A través de la història de dues famílies representants de cada estament assistim a la lluita de classes amb el rerefons de la guerra de Cuba. Veiem una família benestant amb un fill, avesat a la disbauxa i a tots els excessos, i un germà, que es farà capellà al Seminari Conciliar de Barcelona i que cuidarà Mossèn Cinto en la seva crisi espiritual i de consciència després del seu viatge a Terra Santa. La cosina d'ambdós germans s'enamora del fill de la cosidora de la casa i això fa que el patriarca familiar faci tots els possibles perquè l'enviïn a lluitar a Cuba.

Un llibre emocionant i captivador que entretindrà el lector més exigent.

Més informació:

• Chufo Lloréns  a les Biblioteques
• Chufo Lloréns a la Viquipèdia
• Entrevista de l'autor a RTVE

Recomanat per Imma Rams. Bib. Can Pedrals. Granollers. 

Recomanar un disc d'algú amb una trajectòria extensa és difícil però fer-ho amb David Bowie encara més, perquè si una cosa el caracteritza és el canvi d'estil constant, la innovació, l'adaptació a les diferents èpoques i als moviments artístics, l'eclecticisme...per alguna cosa és també conegut com el "camaleó de la música", i és que ningú com ell ha sabut reinventar-se constantment i canviar d'estil com si fos un canvi de pell.

Així que el que farem serà recomanar un disc recopilatori, en aquest cas un recopilatori triple. Un altre recopilatori del Bowie? Doncs sí, però aquest, com no podia ser d'una altra manera, no és un recopilatori convencional, per diferents motius:

• Format triple, on queden reflectides de manera resumida totes les seves etapes (i que el disseny del triple pack mostra molt bé fent jocs d'imatges seves de diferents èpoques).
• La selecció dels temes, tot i que apareixen molts que ja esperem, no són tots els que se suposarien; en canvi trobem alguns que no són els més coneguts i  que no han sortit en anteriors recopilatoris, alguns inèdits, apareguts com cara B o en versions diferents.
• La manera com apareixen les cançons, en ordre cronològic revers: començant des del tema més nou que ha enregistrat, "Sue (Or in a Season of Crime)" (novembre del 2014), acabant amb el seu primer single de debut "Liza Jane" (juny del 1964), resumint per tant una carrera de 50 anys!!!

Bé, en realitat sempre és un plaer escoltar David Bowie, però si a més podem fer un repàs cronològic a la seva carrera i podem descobrir cançons noves, el plaer és doble, per tant tot i ser un nou recopilatori seu, no dubtem el més mínim en considerar aquest com el recopilatori definitiu...de moment.

• David Bowie a les Biblioteques
• David Bowie a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Sergi Rodríguez. Bib. El Carmel - Juan Marsé. Barcelona.

Possiblement és el delta més conegut, visitat i admirat del nostre país. Segurament també és el més fotografiat i, no cal dir-ho, protagonista d'evocadors textos.

Tot això queda reflectit en el llibre que us recomanem aquesta setmana.

Gaudirem d'espectaculars fotografies de la fauna, la vegetació i la vida quotidiana del delta. Mariano Cebolla, natural de Deltebre, és el fotògraf que ens apropa a aquest esplèndid paratge i ens ho ensenya amb una mirada impregnada de sensibilitat i bellesa.

Com a complement a tan magnífiques imatges l'escriptor tortosí Gerard Vergés posa la pinzellada literària a aquestes teles. Textos per gaudir i reflexionar mentre anem organitzant una escapada de tardor a les terres de l'Ebre.

Un llibre per assaborir lentament ...

Recomanat per María Jesús Arriazu. Bib. Antonio Martín. El Prat de Llobregat

El dolor és un missatge del sistema nerviós que circula pel nostre cos i cada persona el pateix d'una manera diferent.
L'autora, professora de la Facultat de Psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Grup d'Investigació en Estrés i Salut de la mateixa Universitat, adreça aquest llibre als pacients afectats de dolor crònic, ja siguin mals de cap, lumbàlgia, artrosi, o malestars associats a la fibromiàlgia i altres malalties. Igualment, els professionals de la psicologia, la medicina i la infermeria trobaran recomanacions sobre com tractar els pacients amb dolor crònic. Fruit de la seva experiència com especialista en psicologia del dolor, ens ofereix una guia d'estratègies i tècniques que s'han demostrat eficaços en la reducció del dolor i l'augment de qualitat de vida del pacient. Des de com reconèixer les barreres psicològiques, els pensaments negatius i la realitat dels nostres valors vitals, fins a consells sobre relaxació i organització del temps que ens permetran superar o alleugerir el sofriment. En definitiva, no hem de deixar que el dolor governi la nostra vida.
El trobareu també en format electrònic a: ebiblio.cat

Què és el dolor crònic. (Vídeo)

Recomanat per: Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat.

Encara que hagueu provat molts pastissos de formatge, encara us en queden molts més per provar, tal i com veureu en aquest llibre.

L'autora, Hanna Miles, és una jove apassionada per la cuina. L'any 2007 va ser finalista de MasterChef al Regne Unit i, des de llavors, ha escrit diferents llibres de rebosteria.

El llibre ens ofereix 60 receptes clàssiques i originals per unes postres celestials. Les receptes estan classificades per temàtiques: pastissos de formatge clàssic, amb fruites, pels més llaminers, pels més gourmets, per a celebracions i variants de pastissos de formatge de tot el món.

Abans de les receptes, l'autora ens ofereix una introducció amb els ingredients clàssics, els diferents tipus de formatges que s'utilitzen, etc. També ens parla sobre com reduir el greix del formatge, com fornejar el pastís i com conservar-lo.

Les receptes estan explicades de forma concisa i clara, indicant, a més dels ingredients, el tipus de motlle i utensilis necessaris.

Algunes exemples: pastís de formatge a la llimona i gingebre, pastís de formatge amb crocant de cacauet, pastís de formatge amb rosa i cardamom, pastís de formatge Selva Negra, etc.

En definitiva, si voleu ampliar el vostre receptari de pastissos de formatge, aquest és un bon llibre per a fer-ho. 

Recomanat per la Biblioteca d'Artés

En aquest relat s'explica l'heroïcitat de l'alpinista Joe Simpson en el descens del Siula Grande, un cim de 6344 metres situat als Andes peruans.

L'expedició tingué lloc el 1985 i la formaven ell i el seu company Yates. Un cúmul d'infortunis va convertir la tornada en un autèntic infern. La tíbia trencada del protagonista i la seva caiguda al buit en una profunda esquerda no van impedir que pogués explicar la seva epopeia en aquest fantàstic llibre.

Quinze anys més tard se'n va fer una pel·lícula en format de documental dirigida per Kevin McDonald i que va guanyar diversos premis.

Més informació:

• Llibres sobre alpinisme a la Xarxa de Biblioteques Municipal
• Tocando el vacío : la película

Recomanat per Marc Vilallonga  de la  Biblioteca del Districte 5 de Terrassa

Joan Margarit (Sanaüja, 1938) És poeta i arquitecte, catedràtic jubilat de Càlcul d'estructures de l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona. És el poeta viu més llegit de la literatura catalana.

Els títols de la seva obra poètica són: Estació de França (1999, Els primers freds. Poesia 1975-1995 (2004), Joana (2002-2008), Càlcul d'estructures (2005), Casa de Misericòrdia (2007), Misteriosament feliç (2008), Noves cartes a un jove poeta (2009), No era lluny ni difícil (2010), Es perd el senyal (2012), Des d'on tornar a estimar (2015) i Tots els poemes (1975-2012) (2013).

La seva poesia està traduïda per ell mateix i publicada íntegrament en castellà. Traduïda també en la seva major part a l'anglès i a l'hebreu, i llibres independents a l'alemany, el portuguès i el basc.
En l'àmbit de la literatura catalana li han estat concedits els Premis Miquel de Palol i Vicent Andrés Estellés de 1982, el Premi Carles Riba de 1985, el Premi de la Crítica Serra d'Or de 1982, 1987 y 2007, el Premi Gabriel Ferrater de 2007, el Premi Cavall Verd de 2008 i el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya, també de 2008.

En l'àmbit de l'Estat Espanyol se li han concedit el Premio Nacional de la Crítica de 1984 i de 2008, el Premi Rosalía de Castro de 2008 i el Premi Nacional de Poesia, també de 2008.
El 2013 li fou concedit a México el Premi Víctor Sandoval Poetas del Mundo Latino (a l'obra completa), conjuntament amb el poeta mexicà José Emilio Pacheco.

"Tugs in the fog", versió anglesa de la seva poesia fins al 2006, realitzada per Anna Crowe, va ser distingida per "l'English Poetry Book Society" com a "Recommended Translation" el 2006. Ha traduït poemes de R.M.Rilke, Thomas Hardy, Elisabeth Bishop i R.S.Thomas.

La poesia de Joan Margarit és una poesia sense concessions, despullada i sincera fins al límit, vital, intensa i d'una gran subtilesa. És una poesia que s'acaba convertint en una presència constant i necessària a les vides dels seus lectors i lectores. A la cultura catalana, a la resta d'Espanya i internacionalment, diverses personalitats literàries han aclamat Joan Margarit com "un autèntic mestre", "un dels millors poetes del moment" o "el poeta català viu més important".

Més informació:

• Joan Margarit a les Biblioteques
• Joan Margarit a  "Escriptors.cat"
• Pàgina web  oficial

Recomanat per Bib. La Grua. Montmeló

PRO PACEM és un projecte Llibre-Cd que, com Jordi Savall introdueix, "advoca per un món sense guerra ni terrorisme i pel desarmament nuclear total". Estem davant d'un mosaic de músiques de múltiples procedències, tant occidentals com orientals; de texts sobre el pensament educatiu, filosòfic i espiritual; de la funció de l'art i sobre conflictes actuals, així com de tres pintures d'Antoni Tàpies dedicades a la pau, una de les quals il·lustra la portada.

En un temps com l'actual, amb múltiples conflictes bèl·lics i milions de refugiats exiliats per la violència i la fam, es fan més necessàries que mai propostes culturals i creatives com aquesta.  Jordi Savall, amb la col·laboració Hespèrion XXI i la Capella Reial de Catalunya ens mostren el poder de la música i la cultura a l'hora d'integrar cultures i procedències diferents en un projecte comú amb un mateix missatge: la convivència pacífica entre cultures diferents, a més de possible, és fructífera i bella. 

Més informació:

• Jordi Savall a les biblioteques
• Jordi Savall a la Viquipèdia
• Hespèrion XXI a les biblioteques
• Montserrat Figueras a les biblioteques

Recomanat per Bib. L'Escorxador. Sant Celoni. 

El jilguero suposa el retorn de Donna Tartt a la literatura després de 12 anys de silenci. Amb aquesta obra ha guanyat el premi Pulitzer de Literatura 2014 i fins hi tot se n'ha parlat com el primer clàssic del segle XXI.

L'obra s'estén a través de la vida de Theo Decker, un nen de 13 anys que pateix un atac terrorista al Museu Metropolitan de Nova York, juntament amb la seva mare. Ella mor i ell sobreviu a l'atac. En ple caos Theo roba el quadre preferit de la seva mare, El jilguero de Carel Fabritius. A partir d'aquest moment comença l'aventura d'un nen sense rumb, orfe, que es mou per Nova York, Las Vegas i Àmsterdam en una ruta atestada de drogues, amistats, pors, dubtes i reflexions.

És un delit la forma en què Tartt perfila els personatges i la trama, on es barreja la vida del protagonista amb el món de l'art, tot enllaçat de manera coherent i intrigant. Tot i l'extensió ( 1148 pàgines) val la pena endinsar-se entre les pàgines d'aquesta gran novel·la i conèixer al protagonista, en Theo Decker.

Més informació:

• Donna Tartt a les Biblioteques
• Dona Tartt a la Viquipèdia
• Entrevista a "rtve"

Recomanat per Iris Alba. Bib. Josep Badia i Moret. L'Ametlla del Vallès. 

El 3 d'abril de 1714, quan les bombes comencen a caure sobre Barcelona, Bernat Sistach descobreix amb horror la bestialitat de la guerra. En una ciutat mobilitzada, plena de banderes amb el lema «Viurem lliures o morirem», en Bernat no entén que la seva família es traslladi a Badalona per seguretat. Ell,  que sent una atracció irresistible pel món dels espies, convençut com està que el pare és un traïdor i amb el sentiment que fugir és de botiflers i covards, comença a investigar. Sospita que una de les criades passa informació sobre els enemics. Mai, però, no es podria imaginar els secrets que s'amaguen a la seva pròpia casa.

Premi Ciutat de Badalona de Narrativa juvenil, 2013.  Aquesta és una història molt ben documentada i amb una narració trepidant que no et deixarà tancar el llibre.

Andreu Martín (Barcelona, 1949) escriptor prolífic, té publicades més d'un centenar d'obres en català i castellà, principalment novel·la policíaca per a adults i joves. També ha escrit còmic, teatre i guions de televisió i cinema.

Més informació:

• Andreu Martín a les Biblioteques
• Andreu Martín a la Viquipèdia
• "Cicatrius de 1714" a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Glòria Catafal. Bib. Montornès.

D'acord, d'acord... els discos de guitarra sempre tenen pinta de ser discos per guitarreros. I així els de blues serien per bluseros. És cert que hi ha llenguatges més universals que altres, però en tots hi ha una cosa en comú: algú tractant d'explicar-se. Aquí tenim una mostra que qualsevol curiós sentirà amb bon profit, un disc en trio (baix, bateria, guitarra) del màxim virtuós de la guitarra elèctrica. Ladies and gentlemen... Steve Vai! Nen prodigi, de gira amb Frank Zappa als 17 anys, artífex del 90% de les innovacions guitarrístiques dels últims 30 anys, Steve Vai no és només un intérpret meravellós, és també un explorador dels límits expressius del seu instrument. No és qüestió de volum, ni de velocitat, ni de tècnica. És allò que la guitarra, i només la guitarra pot dir. No us ho perdeu!

Aquí, pels més curiosos, un vídeo d'interpretacions en directe dels temes d'aquest disc.

Més informació:

• Steve Vai a les Biblioteques
• Steve Vai a la Viquipèdia
• Alien Love Secrets a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Julián Figueres. Bib. Vapor Vell. Barcelona.

En el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya celebrat enguany s'ha estrenat en primícia la enèsima versió cinematogràfica de l'obra de William Shakespeare Macbeth. Aquesta versió, dirigida per Justin Kurzel  està protagonitzada pels cèlebres i guardonats actors Michael Fassbender i Marion Cotillard i presenta una cuidada i preciosista fotografia de mans d'Adam Arkapaw, director de fotografia de True detective.

El protagonista de l'obra, Macbeth és un noble escocès que s'endinsa en una espiral de traïcions i crims mogut per una ambició desmesurada, i esperonat pel desig de poder de la seva dona. L'obra tracta, doncs, de la cobdícia humana que converteix als homes en monstres, degradant la seva ànima i trastocant la seva consciència moral.

La Tragèdia de Macbeth va ser estrenada l'any 1606, en l'època de maduresa de l'autor i és una de les obres més exitoses i representades del dramaturg anglès. Es tracta d'un text negre i misteriós, carregat d'elements sobrenaturals (com el de les bruixes) i amb molts episodis violents i sagnants.

Si després de llegir el llibre, voleu veure una adaptació cinematogràfica i no podeu esperar a l'estrena de la versió de Justin Kurzel (programada pel 25 de desembre a Espanya), també podeu recuperar i gaudir del Macbeth d'Orson Welles (1948) o de la versió d' Akira Kurosawa ambientada al Japó medieval, Trono de Sangre (1957) o de la polèmica adaptació del Macbeth de Roman Polanski (1971).

Més informació:

• Macbeth a les Biblioteques
• William Shakespeare a les biblioteques
• Especial sobre William Shakespeare al prestatge d'arts escèniques

Recomanat per Elisabet Vázquez. Bib. Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallés.

Avui dia sabem com controlar les malalties i el procés d'envelliment millor que en el passat. Som conscients de la importància que té cuidar el nostre cos i de fins que punt pot resultar beneficiós menjar bé. Sovint sentim que la cocció dels aliments pot destruir els enzims i alterar els nutrients, i per això és important buscar mitjans senzills i ràpids que ens permetin menjar aliments crus.

Preparar sucs i smoothies (batuts) és una excel·lent manera de consumir nombroses fruites i verdures.

En aquest llibre trobarem trucs útils i idees de receptes genials para preparar-los ja que conté 66 receptes depuratives, inclou un programa pràctic d'una setmana per sentir-se millor, receptes amb moltes verdures i fruites plenes de vitamines i minerals obtenint de manera fàcil ingerir tota la fruita i verdura que el nostre cos necessita amb  molt poques calories.
Gràcies a aquests sucs i  smoothies podrem: netejar i  desintoxicar el nostre cos; disminuir les nostres dosis diàries de cafeïna; aconseguir que els nens mengin verdures i perdre pes més fàcilment i purificar la sang.
 

Recomanat per la Biblioteca Bellvitge de l'Hospitalet de Llobregat

12 d'octubre, El Pilar i en aquesta data tots, qui més qui menys, pensem en La Pilarica i Saragossa. La ciutat ofereix a qui la visita un vast patrimoni artístic, fruit dels mestissatge de cultures que van passar per la zona (romans, ibers, visigots i musulmans), i dels seus més de 2000 anys d'història. A més, la seva gran varietat cultural, de restauració i oci fan d'ella un gran atractiu turístic per qualsevol època. Perdeu-vos entre cases, places, esglésies i palaus; admireu les seves espectaculars muralles; descobriu els banys jueus i no dubteu en pujar al mirador de la basílica al capvespre: les vistes amb el sol amagant-se de fons són úniques. Amb aquesta guia també podreu descobrir la ciutat amagada: un conjunt d'espais i racons que persisteixen en els records dels seus veïns,  novel·listes i poetes d'aquesta ciutat.

Aprofitant la ubicació i la proximitat amb la ciutat, us proposem aquests materials per descobrir-la al màxim tot gaudint d'un dels últims ponts de l'any.

Més informació a:

• Catedral-Basílica del Pilar a Saragossa
• Turisme – Ajuntament de Saragossa
• Turisme d'Aragó

Vídeo promocional de la festa aquest 2015

Recomanat per Cristina Freixas. Biblioteca P. Fidel Fita d'Arenys de Mar

Imagineu que en el conte de l'Alícia de Lewis Carroll, tots els personatges fossin com la Reina de Cors, o que els famosos barrufets s'haguessin convertit en uns essers cruels.  Aquesta és la proposta que ens fan Kerascoët i Vehlmann en aquest enganyós conte.  Els germans, que es fan dir Karascoët, no ens donen molta informació, només veiem que en un bosc  hi ha un cos d'una nena morta del que surten   els personatges d'aquesta història: un príncep, nines, follets...i el personatge principal, que es diu com la nena morta, Aurora. Els crítics han volgut veure una relació entre el Senyor de les mosques i aquest còmic, on tots els personatges es deixen portar per els instints més primitius, com els nens en la novel·la de Goldwing. L'Aurora haurà de sobreviure entre aquests essers que aparenten innocència i que en realitat només es mouen per instints bàsics, sense cap tipus de remordiment.

No us deixeu enganyar per l'aspecte del llibre, els autors han volgut crear desconcert i  el dibuix de Vehlmann també ens fa sentir aquesta discordança. Els personatges reals, els paisatges, els animals són realistes, en canvi els personatges que viuen al voltant del cos de la nena estan dibuixats com els follets d'un conte infantil.

Aquests petits monstres que portem dins nostre  prenen vida  en aquesta espècie de "psicoanàlisi postmortem" de  l'Aurora "persona".  Segur que no oblidareu la lectura d'aquest còmic tant interessant. 

Preciosa oscuridad a les Biblioteques

Psicoanàlisi dels contes de fades

El Senyor de les mosques de William Golding

Recomanat per Josep Benabarre. Biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes

Silvia Romero ens descriu en aquesta novel·la les vides de dues dones, ambientades en dos moments diferents: l'exili a Mèxic i la postguerra a Barcelona i la Barcelona actual, però amb uns interessos personals comuns.

La Carme Carreras, òrfena de pares, es va haver d'exiliar a Mèxic. Durant la travessia i a l'arribada al nou país coneix al seu company Joan, un dels seus grans mestres literaris. Els seus objectius són trobar el gran amor que li doni l'empenta per viure, a aquesta obsessió se li afegirà la de triomfar en el món literari, dels quals ningú pot apartar-la. La Carme tornarà a Barcelona i aconseguirà publicar una novel·la i fer-se famosa.

L'Àngels Riudor és una jove periodista molt ambiciosa que entrevistarà, en una clínica geriàtrica de Barcelona, a una Carme  convertida en una persona amargada, dominada per la culpa i la por.

Les protagonistes són dones capaces de fer el que calgui per aconseguir allò que volen, ja sigui l'èxit professional com a periodista o sobreviure, tenir una millor vida , triomfar com a escriptora, com en el cas de la Carme.

Ens trobem davant una obra dura, una història fosca que inclou crims, violacions, enganys, amb personatges sense escrúpols moguts per una ambició sense límits, egoistes i que només actuen per satisfer els seus interessos personals. La novel·la enganxa des de l'inici per les dosis d'intriga que pàgina a pàgina es van desgranant.

Silvia Romero (Barcelona 1962), és escriptora, conductora de clubs de lectura i filòloga. Les seves anteriors novel·les són: Amor a sang freda, Ánima mesquina, Júlia M., Iskander entre altres. Amb el Plagi va obtenir el premi dels lectors de l'Odissea.

Més informació:

• Sílvia Romero a les biblioteques
• Silvia Romero a la Viquipèdia
• Sílvia Romero a Lletres Catalanes
• Pàgina personal de Sílvia Romero

Recomanat per M. Antònia Bisbal. Bib. Central d'Igualada

 Enguany, el cartell i l'spot publicitari del la 48a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya-Sitges 2015. estan dedicats a la pel·lícula Seven, el segon llargmetratge del realitzador nord-americà David Fincher, que celebra el seu vintè aniversari.

Amb aquest film, Fincher va aconseguir unir crítica i públic. Un impactant estil visual, al servei d'un guió sorprenent que en el fons parla sobre la corrupció en la societat actual. Una angoixant i fosca ambientació emfatitza les dramàtiques interpretacions de Morgan Freeman, Brad Pitt i, sobretot, Kevin Spacey.

El veterà tinent Somerset (Morgan Freeman), del departament d'homicidis, està a punt de jubilar-se i ser reemplaçat per l'ambiciós i impulsiu detectiu David Mills (Brad Pitt). Tots dos hauran de col·laborar en la resolució d'una sèrie d'assassinats comesos per un psicòpata que pren com a base la relació dels set pecats cabdals: gola, mandra, superba, avarícia, enveja, luxúria i ira. Els cossos de les víctimes, sobre els quals l'assassí s'acarnissa de manera impúdica, es convertiran per als policies en un enigma que els obligarà a viatjar a l'horror i la barbàrie més absoluta.

Hollywood ha tractat moltíssimes vegades i des de diferents punts de vista als assassins en sèrie. La novetat d'aquesta pel·lícula rau més en la seva posada en imatges que en el personatge l'assassí o la seva persecució policial, encara que hi hagi algun sorprenent gest de complicitat en l'hàbil i enginyós guió, especialment en la seva part final. Els assassinats són realment retorçats i algunes escenes romanen en la memòria de l'espectador per molt temps. L'escena final, sense ànim de fer spoilers, antològica.

Recomanat per Bea Garcés Bib. Armand Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú

Entre la narració de les seves experiències personals i les històries més surrealistes de Chester Brown no hi ha res. Els seus còmics són això, sense matisos ni tonalitats grisoses. I n'és un bon exemple El hombrecito: un recull de les seves primeres publicacions (1980-1995), recopilades per primer cop i ordenades en ordre cronològic, sense exclusions de cap mena.

Surrealista sense ser rocambolesc i directe en les seves històries personals. D'un estilisme impecable, Brown és un historietista fàcil de llegir, però no necessàriament agradable. Tendeix a presentar-se a si mateix com un personatge dèbil (tan físicament com psicològicament), solitari i decrèpit. Tancat en el seu món creatiu fuig de les inseguretats que li produeixen les relacions amb els demés. És la viva imatge del dibuixant de còmic freak.

Juntament amb Julie Doucet, Joe Matt i Seth , entre d'altres, forma part d'una generació d'autors canadencs que segueixen, augmenten i enriqueixen la tradició del còmic underground americà.

Recomanat per David Garcia. Bib. Central de Cornellà de Llobregat

És l'any 1943 i els Carver deixen la seva ciutat i es muden a una petita població costanera per allunyar-se de la guerra. Però des del moment que travessen la porta de la nova llar, coses estranyes comencen a passar. La casa està envoltada del misteri de la mort d'en Jacob, el fill dels antics propietaris, que va morir ofegat. Les estranyes circumstàncies d'aquesta mort només es comencen a aclarir amb l'aparició d'un diabòlic personatge: El Príncep de la Boira, capaç de concedir a una persona qualsevol desig... a un alt preu.

Abans de l'èxit de "L'ombra del vent", Carlos Ruiz Zafón era ja un autor guardonat de novel·la juvenil. "El príncep de la boira" és, de fet, la seva primera novel·la, publicada en 1993, i guanyadora del Premi de  Literatura Edebé. Posteriorment va escriure altres dues novel·les juvenils, "El palau de la mitjanit" i "Les llums de setembre", que van completar "La trilogia de la boira".

A "El príncep de la boira", on ja s'intueixen les futures obres de Ruiz Zafón, és una novel·la plena de preguntes, que moltes vegades queden sense resposta. Amb una narració fluida i àgil, l'autor recrea una atmosfera angoixant i ombrívola, potser massa fosca pels lectors més joves, que combina el terror gòtic, l'intriga i el misteri sobrenatural amb una mica de romanç. Els lectors no quedaran indiferents amb aquesta història de màgia negra i traïció que traspassa el temps i que amenaça tot allò que se li creua al seu camí.

Més informació:

• Carlos Ruiz Zafón a les Biblioteques
• Carlon Ruiz Zafón a la Viquipedia

Recomanat per Rut Jimenez. Bib. Pallejà.  

"Jin Ping Mei" manuscrita a finals de la dinastia Ming, és considerada la primera obra moderna xinesa. La primera edició impresa fou de 1617.
Donat la seva càrrega eròtica, no la va signar cap autor, Xiaoxiaosheng (el erudito de las carcajadas) és un pseudònim.

El títol està compost dels noms de les tres protagonistes principals, relacionades sentimentalment amb Ximen Qing, un comerciant corrupte i luxuriós.

Traslladant-nos a l'ambient, les costums i els paisatges de l'antiga xina, l'obra ens descriu la lluita constant per el poder i el manteniment de l'estatus social entre les dones i concubines de Ximen Qing.
L'obra descriu de manera explícita les escenes sexuals entre els personatges, per això, "Jin Ping Mei" es considera la primera novel·la eròtica de la literatura xina.

Combina la narració descriptiva, el diàleg i el vers però sense que resulti una lectura feixuga.
És perfectament recomanable per aquells lectors i lectores de novel·la eròtica que vulguin sortir de les novel·les roses escrites sota un mateix patró o de la nova novel·la eròtica on el protagonista és d'una perfecció irreal i que manté submisa a la protagonista.

Tant Pan Jinlina, com Li Ping'er i Pan Chunmei poden arribar a matar per aconseguir els seus objectius, la submisió no forma part d'elles. 

Més informació:

• Xiaoxiaosheng a les Biblioteques
• Fitxa "Ediciones Atalanta"

Recomanat per Bib. Maria Aurèlia Capmany. Sant Boi de Llobregat.  

Giuseppe Tornatore, recordat pe la inoblidable "Cinema Paradiso", torna a tocar-nos la fibra sensible amb la història de Virgil Oldman (Geoffrey Rush), un subhastador excèntric i solitari que coneix una noia misteriosa i agorafòbica de la qual s'enamorarà perdudament.

La història és explicada amb un fil sonor intrigant que ens donarà a conèixer un gir totalment inesperat de la trama, per desvetllar-nos un final que ens deixarà amb l'ai al cor i que ens farà estimar el protagonista quan des d'un principi ens resultava un personatge bastant distant.
Geoffrey Rush es posa a la pell d'aquest personatge de manera espectacular.

Giuseppe Tornatore va escriure la història del seu puny i lletra i posteriorment va publicar el resum inicial del guió per complementar la pel·lícula.

Més informació:

• Giuseppe Tornatore a les Biblioteques
• Fitxa a filmaffinity

Recomanat per Bib. Maria Aurèlia Capmany. Sant Boi de Llobregat.  

Byung-Chul Han es centra en les noves tècniques de poder del capitalisme neoliberal, que converteixen la psique dels individus en la major força de producció. La psicopolítica seria aquell sistema de dominació que, en lloc del poder opressor, utilitza un poder seductor, intel·ligent (smart), que aconsegueix que els homes se sotmetin per si mateixos a l'entramat de dominació.

En aquest sistema, el subjecte sotmès no és conscient de la seva submissió.

L'individu es creu lliure, però és el sistema el que està explotant la seva llibertat. La psicopolítica se serveix del Big Data, les dades que els individus li lliuren de forma efusiva i voluntària. Aquesta eina permet fer pronòstics sobre el comportament de les persones i condicionar-les a un nivell prerreflexiu. Aquest poder intel·ligent podria detectar fins i tot patrons de comportament de l'inconscient col·lectiu que atorgarien a la psicopolítica un control il·limitat. El nostre futur dependrà que siguem capaços de servir-nos de l'inservible, de la singularitat no quantificable de qui no participa ni comparteix.

Més informació:

• Byung-Chul Han a les Biblioteques
• Byung-Chul Han a la Viquipèdia
• Ressenya de Psicopolítica al blog "La buena vida"
• Entrevista a Byung-Chul Han per a "El País"

Recomanat per Montse Vega. Bib. Pau Vila. Molins de Rei.