La ciència-ficció, consolidada com a gènere ara fa 100 anys, mai no ha estat un gènere allunyat del present. En cada moment concret, trobarem moltes ficcions que projecten, en un futur hipotètic, les inquietuds i pors de cada moment històric.

Per exemple, no és gens sorprenent que el primer relat que mostrava una revolta dels robots, de Karel Capek, aparegués poc després de la revolució russa de 1917. Posteriorment, trobarem moltíssimes mostres de mons inhabitables a partir de la creació de la primera bomba nuclear i les primeres mostres d’escalfament global.

La ciència-ficció també s’ha acostat sovint als problemes socials. A meitat del segle XX hi trobarem les primeres històries de reivindicació feminista i, ben aviat, també temàtiques LGTBI.

Per aquest motiu, és important saber veure que la ciència ficció, en el fons, no parla pas del futur sinó del present més immediat.

L’exposició “100 anys de ciència-ficció” commemora el centenari del naixement d’Isaac Asimov i Ray Bradbury, dos grans referents del gènere de la ciència-ficció. A l’exposició s’expliquen els antecedents, els orígens i l’evolució de la ciència-ficció a través d’autors i autores clàssics. També trobarem algunes de les referències temàtiques més comuns recollides a les obres del gènere, com per exemple: la robòtica, el medi ambient, els límits de la realitat, etc. L’exposició inclou continguts sobre feminisme, perspectiva de gènere i destaca l’obra de les escriptores més reconegudes, en un gènere literari majoritàriament masculí.