Durant els primers 100 anys d’història dels Jocs Olímpics Moderns les dones s’han vist relegades a un paper molt secundari.

A Atenes 1896 no va participar cap dona i 4 anys després a París van participar una vintena de manera que tenim les primeres campiones olímpiques en tennis i en golf.

Coubertain que era l’impulsor dels nous jocs opinava que havien de ser semblants als antics on les dones no participaven i només entraven com espectadores les solteres no fos que puguessin sortir casades de l'estadi, però és clar parlem de 700 anys enrere.

Abans de començar la segona edició dels Jocs a París (1924)  hi ha un relleu a la presidència del Comité Olímpic i ja en aquesta edició comença a produir-se un canvi encara que no són més de 135 excepcions sobre una globalitat de més de 3000 participants.

De totes maneres durant les edicions olímpiques del segle XX el paper de la dona esportista ha evolucionat molt lentament. Els nous esports que anaven entrant a les diverses edicions dels jocs ho anaven fent només en modalitats masculines i només decennes d’anys després alguns d’ells s’obrien a les dones. Aquestes eren presents als esports més tradicionals però normalment en una proporció que no arribava al 25 per cent del total.

No és fins a 1996 quan la Carta Olímpica introdueix que una de les funcions del COI és “Estimular i donar suport a la promoció de les dones en l’esport, a tots els nivells i en totes les estructures, a fi de dur a la pràctica el principi d’igualtat entre l’home i la dona”.

La conseqüència immediata d’aquesta proclamació és que a posteriors edicions la presència femenina se situa al voltant del 40 per cent sobre el total.

A partir d'aquí les següents edicions anaven augmentant la presència de les dones de manera que l’any 2012 a Londres totes les delegacions participants portaven almenys una representant, fet pel qual aquests van ser "els jocs d eles dones" A Rio i Tòquio (2016 i 2020)  han representat el 46 i 45 per cent del total d'esportistes inscrits.

Queda clar que per assolir la veritable igualtat que es produirà a París (on s'esperen als mateixos homes que dones) l’esforç l’han de fer les delegacions però també els organitzadors mitjançant l'augment de les proves femenines, la reducció de les masculines i la creació de noves proves mixtes en la mesura del possible.

Malauradament hi ha fets que mostren que encara hi ha camí per recórrer:

Per què la versió masculina del futbol te 16 equips participants i la femenina 12 ?  Altra exemple de desequilibri és la lluita olímpica on encara participant el doble d'homes que de dones. Engloba sis modalitats de grecorromana (clàssica) només per a homes , mentre que les 12 restants (lluita lliure) si que es divideixen equitativament. 

Només una quarta part dels esportistes federats són dones. Però... hi ha un esport als Jocs Olímpics, on homes i dones competeixen junts en totes les seves modalitats. Saps quin és?