El Carnaval és una celebració que pertany al calendari lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil que se celebra set setmanes després de la primera lluna plena passat el solstici d'hivern.

El de Vilanova i la Geltrú, amb la seva idiosincràsia i esbojarrament particular, és una de les celebracions populars més importants d’aquesta localitat, on podem veure reflectit el seu esperit intensament llunàtic. Són un seguit d’actes que s’han de viure participant intensament en ells.

És una festa amb més de 250 anys d’existència que ha estat declarada, per la Generalitat, com Festa Tradicional d’Interès Nacional a Catalunya. Això és degut al fet que al llarg dels anys ha sigut capaç de mantenir les seves arrels més profundes, i encara conserva una flaire d'influència històrica de Cuba.

Tot comença el dissabte abans de dijous gras, el precarnaval vilanoví, amb el Ball de Mantons i les Competències Musicals. Es gaudeix d’un ball de gala, que ens recorda a temps més llunyans, on és imprescindible que les dones llueixin el seu mantó de Manila (clara influència del passat colonial de la ciutat). La banda de música local, Mestre Montserrat, convida a una banda de fora per a competir per la millor interpretació i així oferir una nit màgica als assistents.

El primer a estrenar el Carnaval és el dia de la Ruta de la Merenga, benvinguts a Dijous Gras. Durant la tarda, tots els nanos fan guerres amb aquests dolços per tota la ciutat. Realitzen una ruta per les pastisseries que els hi ofereixen grans merengues, que no duren ni cinc minuts. A la nit, és costum menjar la Xatonada (xató, truites, merenga i coca de llardons). Els adults realitzen les seves Merengades a partir de mitjanit a les places de la ciutat.

El divendres és l’Arrivo, on la crítica sorneguera és la protagonista de la nit. Un seguit de carrosses, elaborades per les associacions vilanovines, desfilen per la ciutat per rebre a Sa Majestat Carnestoltes, amb disfresses en grup que satiritzen persones o fets esdevinguts des de l’anterior visita del Rei. I Ell, amb la seva comitiva de concubines i aduladors, vestits a la moda del segle XVIII i precedit pels Diables, llegeix el seu mordaç Sermó a la plaça de la Vila.

Dissabte al matí algunes entitats, organitzen paròdies d’actes esportius ocupant diversos punts del centre de la ciutat.

També es du a terme el Ball de Malcasats, que són representacions teatrals populars de matrimonis peculiars amb molt d'humor. A la tarda arriba, prèviament cuinat en una enorme olla, Sa Majestat El Caramel, el rei dels nens i nenes, per fer-los ballar, tot seguit, pujat al seu Caramelmóbil, volta la ciutat.

Cap al vespre es gaudeix d'una tradició catalana que en l'actualitat només es conserva viva en aquesta vila, el Moixó Foguer, personatge embetumat amb mel i recobert de plomes, que recorre els carrers de la ciutat, escampant el misteri de la seva identitat, a part de plomes, és clar. Després comença la Nit de Mascarots, nit social i pública de colles on, a la plaça de la Vila, gaudeix plegats de les disfresses i del ball fins a altes hores.

La festa més esperada i multitudinària, del Carnaval vilanoví, és diumenge, La Comparsa. Les parelles inscrites s’organitzen en un centenar de banderes infantils, juvenils i adultes. Són acompanyades cadascuna d’una Xaranga, sobretot, el Turuta, que ha esdevingut un himne imprescindible d’aquesta data. Desfilen per tota la ciutat on normalment se succeeixen diverses concentracions-batalles de caramels. Acaben a la plaça de la Vila, on es lliuren les guerres més dolces, al crit de “Comparsers, la plaça és vostra!”. A la tarda són molts els que continuen la festa ballant les danses de Vilanova a la plaça de les Cols.

Cada entitat exhibeix, mitjançant les seves comparses, un uniforme diferent: els homes duen armilles, americanes, camises, mocadors... ; les dones duen vestit o faldilla i mantó de Manila, guarnint el seu cap amb un o dos clavells del color de la bandera que representen.

Dilluns a la tarda els nens i nenes celebren el Vidalet. Fan una cercavila de disfresses per la ciutat que culmina amb el Ball del Paperet a la plaça de la Vila amb música en viu i una gran pluja de paperets. A la nit se celebren els Cors de Carnestoltes, on s’interpreten peces musicals conegudes amb lletres satíriques i picants, pels carrers de la ciutat, a les entitats, al Teatre Principal i al Teatre del Círcol Catòlic.

La nit de dimarts les entitats surten al carrer, disfressades i amb màscares, darrere les seves banderes o penons del Vidalot. Les comparses duen espolsadors o picamatalassos alhora que, en aquesta ocasió, llencen als espectadors ordi i moresc. És l'acte més arcaic del vell Carnaval.

La fi de festa la marca Dimecres de Cendra. Un local de la ciutat alberga la Casa Mortuòria del Rei Carnestoltes. Tot seguit, una comitiva segueix les despulles de Sa Majestat fins a la plaça de la Vila, on el seu notari llegeix el testament de comiat. Finalitzat l’enterrament es degusten arengades a la brasa amb un got de vi, com a comiat, i ja és finit el carnaval.

Però la disbauxa no finalitza, ja que s’inicia l’engranatge dels preparatius del Carnaval de l’any vinent, amb el pensament ben viu que “Per carnaval quasi tot s’hi val”.