Carnaval

Set setmanes desprès del Nadal arriba el Carnestoltes, així ho diu el refrany “De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes'.

El carnestoltes és una celebració pública que té lloc abans de la quaresma cristiana, amb data variable (entre febrer i març, segons l’any), i que combina elements com les disfresses, desfilades, i festes al carrer. Una de les característiques rellevants és el capgirament de l’ordre i el cert descontrol que permet la festa. Durant la nit del Carnestoltes tot s’hi val i diu la llegenda que per això la gent es posa màscares.

L’origen del Carnaval

L'origen del Carnaval rau en el paganisme romà, que celebrava a l'hivern festes d'inversió i transgressió, com les 'lupercals romanes' i 'saturnals', amb elements que han sobreviscut fins a l'actualitat. Per exemple, la inversió de papers socials -amos i esclaus-, les disfresses i l'embriaguesa. Més endavant, amb l'adopció del Cristianisme, es va convertir en un període de permissivitat, just a les portes de la Quaresma.

Avui dia, el Carnaval s'ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic al voltant del rei Carnestoltes. L'actual tradició inclou la màscara, la música i el ball, l'ocupació dels carrers, el menjar abundant i el beure, la provocació als espectadors i la sàtira. El Carnaval s’ha convertit a poblacions amb la festa per excel·lència, amb un to popular, alegre i participatiu.

El Carnaval i la religió

El Carnaval també està molt relacionat amb la tradició cristiana. Se celebra uns dies abans del Dimecres de Cendra, dia en què comença la Quaresma. En la tradició cristiana, els 40 dies que dura la Quaresma són un temps de sacrifici en els quals, per exemple, no es pot menjar gaire. Per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles. Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer.

Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el Carnaval i la Quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, dragador, bevedor i esbojarrat. Per l'altre, la seva enemiga, la vella Quaresma, una vella de set cames, que dejuna i és vegetariana.

Els dies per anotar-se a l’agenda són:

Dijous Gras: comença la festa del Carnaval. La gent es disfressa per celebrar que el rei Carnestoltes està  punt d’arribar. Segons la tradició és un dia per gaudir d’un menjar greixós i abundant. El plats típics són la botifarra d’ou, la truita de botifarra i la coca de llardons.

Divendres: la festa ja està en marxa i tot el món celebra l'arribada del Carnaval. Els col·legis celebren festes de disfresses i els grups festius posen a punt els últims detalls.

Cap de setmana: és el moment de màxima diversió. El dissabte arriba el rei Carnestoltes, fins el dimecres. S'organitza una comitiva que recorre tot el poble i es llegeix un pregó en el qual es fan bromes sobre moltes coses. El diumenge se celebra la desfilada més important del Carnaval. Abans es feien guerres de taronges, tomàquets i clofolles d'ou plenes de farina. En algunes ciutats encara es dedica un matí a aquesta tradició. El més normal, avui en dia, són les batalles que es fan amb paperets i serpentines, el típic confetti.

Dilluns: se celebren balls a les places dels pobles

Dimarts: la gent s'adona que la llibertat que ha portat el rei no és bona per al poble. Es fa un judici públic i sempre se l'acaba condemnant a mort. El rei fa el testament, i se'l crema públicament.

Dimecres de Cendra: Per a uns, és l'últim dia del Carnaval. Per a uns altres, ja és el primer dia de la Quaresma. La tradició diu que s'ha de fer un berenar i participar en l'enterrament de la sardina, que simbolitza el final del Carnaval.

A casa nostra tenim alguns carnavals molt coneguts com el de Sitges, Vilanova i la Geltrú, Solsona, Torelló, Platja d’Aro...

A continuació, us oferim una selecció de propostes per conèixer millor la festa i poder gaudir d’ella.

Data de creació: 02/02/2018 Data de modificació: 15/03/2018