La tradició és definida pel diccionari de l’IEC com un “costum que ha prevalgut de generació en generació”. Cal dir, però, que tota tradició és inventada, és a dir, creada per algú i que pot transformar-se i/o desaparèixer, conforme canvien les persones i les societats, però també que se’n poden crear/adoptar de noves.

A casa nostra tenim moltes “noves” tradicions, sovint importades, que ja formen part del conjunt de tradicions més o menys arrelades. Parlem, per exemple, de Halloween, l’Arbre de Nadal i el Pare Noel, l’Any Nou Xinès, Holi o Festa dels Colors, la Feria de Abril, El Rocío, la Festa del Xai, Oktoberfest, etc.

Tanmateix, sovint s’usa la tradició com un argument de pes per no permetre canviar o evolucionar. Això ho veiem amb la tauromàquia, que entra en conflicte amb l’animalisme; les figures de la Pubilla i l’hereu i el feminisme; etc.