Josep Maria Benet i Jornet
Josep Maria Benet i Jornet
"Una nit d'estrena és la cosa més angoixant del món. Però també la més bella, i no la canviaria per res"
Fem un recorregut per la vida i obra del dramaturg, guionista i escriptor Josep Maria Benet i Jornet (1940 -2020), Papitu per a amics i coneguts. Autor d'una trentena d'obres, el seu teatre es caracteritza per la reflexions íntimes i existencials sobre l'individu i la societat que l'envolta.
Josep Maria Benet i Jornet va néixer el 20 de juny de 1940, fill d'una família humil. Va passar la seva infància al barri de Sant Antoni de Barcelona, on va cursar estudis al col·legi de Paüles del carrer Hospital per ingressar més tard als Escolapis de Sant Antoni. Un cop a la Universitat va cursar estudis de filosofia i lletres.
"A casa hi havia pocs, comptats llibres. No anàvem al teatre. Tanmateix, així que vaig aprendre a llegir (em va costar, era molt talòs), el llibres se'm van convertir en una passió. Entre demanar que em regalessin una joguina o un llibre (no hi havia mitjans per a les dues coses), preferia un llibre."
(Benet i Jornet, J.M.: "Qui sóc i per què escric", dins L'escriptor del mes. Generalitat de Catalunya, 1993)"
La seva passió pel teatre va començar de ben petit a l'escola, fet que el va portar a cursar estudis a l'Escola d'Art Dramàtic d'Adrià Gual, corria l'any 1962. La seva carrera com a dramaturg professional s'enlaira amb l'obra Una vella, coneguda olor, guanyadora del Premi Josep Maria Segarra l'any 1963. Josep Maria Benet i Jornet considera la tasca d'escriptor com quelcom laboriós i sovint dolorós, la creativitat sorgeix del treball, l'esforç i la implicació.
Algunes de les seves obres més emblemàtiques són:
Drudània: Fantasia per a un auxiliar administratiu (1970), Premi Ciutat de Palma de Teatre l'any 1967), Marc i Jofre o Els alquimistes de la fortuna (1970), Premi Crítica Serra d'Or de teatre l'any 1971), Berenàveu a les fosques (1972), premi Ciutat de Sabadell l'any 1971), La desaparició de Wendy (1974), Revolta de bruixes (1976), Quan la ràdio parlava de Franco (1980), El manuscrit d'Alí-Bey (1985, premi SGAE l'any 1984 i Crítica Serra d'Or de teatre l'any 1986), Ai, Carai (1990), Desig (1991), premi Crítica Serra d'Or de teatre l'any 1990 i Nacional d'Arts Escèniques l'any 1991), E.R. (1994), premi Crítica Serra d'Or de teatre i Premio Nacional de Literatura Dramática l'any 1995, Fugaç (1994), Testament (1997), El gos del tinent (1999), Olors (2000), Això, a un fill, no se li fa (2002), L'habitació del nen (2002), Premi Max de textos en català; Salamandra (2005), Soterrani (2008), Dues dones que ballen (2011) i Com dir-ho (2013).
Ha estat guionista de sèries de televisió de gran fama i èxit com Poblenou (1993-1994), Rosa (1995-1996), Nissaga de Poder (1996-1998) Laberint d'ombres (1998-2000), Ventdelplà ( 2005-2010), Amar en tiempos revueltos (2005 – 2012) i La Señora (2008-2010).
En alguna ocasió havia dit "La televisió és la meva dona però el teatre és la meva amant".
La seva tasca com a dramaturg i guionista ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi l'any 1997, el Premi Max d'Honor l'any 2010 i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 2013.
L'any 2015 la seva filla Carlota Benet fa públic que el seu pare Josep Maria Benet i Jornet ha estat diagnosticat d'Alzheimer. Va morir en 6 d'abril de 2020 a causa del coronavirus.
En las bibliotecas encontrarás:
Biografies, memòries, records...
Dels hiverns a Barcelona als estius a Gironella; de la ronda de Sant Antoni i el seu mercat als pupitres de l’escola de les monges, al carrer Hospital; dels escolapis a la ronda de Sant Pau, amb penellons, a la fàbrica de caramels i de flams; de les sortides als cinemes Florida… Els records de Josep M. Benet i Jornet ens traslladen als anys de la postguerra, una època grisa marcada per les carències en què la millor joguina era una imaginació desperta. Aquestes són les memòries d’un infant enginyós que amb els anys es convertiria en un gran mestre titellaire, el dramaturg més popular del nostre país. [Recomanació]
Una mena de memòries gens convencionals de Josep M. Benet i Jornet, escrites des de la melangia però amb un cert sentit de l'humor i un punt de malícia, i en les quals el lector per una banda es trobarà amb records i moments que Benet i Jornet ha compartit amb autors i intel·lectuals de la talla de Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, Salvador Espriu, Terenci Moix, Joaquim Molas, Montserrat Roig, Joan-Lluís Marfany o Jaume Torras i, per l'altra, s'endinsarà en la seva passió pel teatre, per una vida dedicada al món de l'escena.
Un repàs a la vida de Josep M. Benet i Jornet de la mà de la seva filla, Carlota Benet. Un llibre emocionant i colpidor que ens deixa una petja en la memòria, la fràgil memòria que l’Alzheimer pot arribar a fer miques, i que, fins a l’últim batec, és inesborrable. El primer en descórrer el teló és en Sergi Belbel, i ja en la primera frase del pròleg ens descriu a en Benet i Jornet com una de les persones decisives en la seva vida. En aquestes pàgines intenses es parla del Papitu, del seu somriure murri i de l’immens llegat literari que ens ha deixat. [Recomanació]
Aquest llibre recull la correspondència del dramaturg i guionista Josep M. Benet i Jornet (1940-2020) i el poeta i traductor Feliu Formosa (1934) entre els anys 1972 i 1980. Benet i Jornet i Formosa van teixir una llarga amistat que queda plasmada en aquest epistolari que retrata els anys posteriors al Maig del 68 fins als primers de la democràcia i és una crònica d'una època de canvis que marcaran la política cultural dels anys venidors.
Teatre reunit
Aquest volum, editat pel Teatre Nacional de Catalunya, aplega una selecció molt significativa de l’obra teatral de Josep M. Benet i Jornet, sense comptar el seu teatre per a públic jove ni les adaptacions. Un total de vint-i-set textos a través dels quals es pot resseguir l’evolució de l’autor cap a la construcció i consolidació d’una veu pròpia. Obres incloses: Una vella, coneguda olor – L’ocell Fènix a Catalunya o alguns papers de l’auca – Berenàveu a les fosques – La desaparició de Wendy – Revolta de bruixes – Descripció d’un paisatge – El manuscrit d’Alí Bei – Ai, carai! – Desig – Fugaç – E. R. – Alopècia – Testament – El gos del tinent – Olors – Això, a un fill, no se li fa – L’habitació del nen (Les tretze de la nit) – Salamandra – Soterrani – Dues dones que ballen – Com dir-ho? – Apunts sobre la bellesa del temps.
Obra dramàtica
Adaptacions teatrals
También te puede interesar:
Més informació:
- Espai Josep M. Benet i Jornet TNC
- Adeu a Josep Maria Benet i Jornet Bibarnabloc
- Josep Maria Benet i Jornet a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
- Josep M. Benet i Jornet a lletrA : la literatura catalana a Internet.
- Josep M.Benet i Jornet a Catalandrama
- Què diu la crítica?
- Entrevista a El País (19/03/2013)
- Josep Maria Benet i Jornet fa balanç de la literatura catalana actual
