Commemora 2024: El surrealisme
Commemora 2024: El surrealisme
El 1924, André Breton publicava El manifest surrealista, i donava el tret de sortida d’un moviment artístic i literari que canviaria el segle XX. Cent anys després d'aquell text històric, el surrealisme continua captivant i inspirant amb la seva atrevida fusió de realitat i somni, que transcendeix la lògica racional per accedir a un món de possibilitats il·limitades.
Els artistes surrealistes, com Salvador Dalí, Joan Miró i René Magritte, van pintar obres que desafiaven les expectatives, trencant les convencions i llençant-se a l’exploració del subconscient, i altres noms com Federico García Lorca, J.V. Foix o Luis Buñuel van contribuir a enriquir l'estètica surrealista amb les seves creacions poètiques i cinematogràfiques.
El surrealisme, amb la seva fusió d'imaginació i realitat, continua inspirant els artistes actuals, i ens recorda la importància de llibertat creativa i la capacitat de somiar més enllà dels límits establerts. Aquest catàleg d'activitats celebra el centenari d'aquest moviment revolucionari, convidant-vos a explorar i celebrar el seu llegat innovador.
-
Ai-ai: el cadàver exquisit del teatre català
El surrealisme va prendre del dadaisme algunes tècniques de fotografia i cinematografia així com la fabricació d'objectes. Van estendre el principi del collage a l'acoblament d'objectes incongruents. També van inventar una forma de creació artística col·lectiva per divertir-se i cridar l'atenció. Van començar amb el que en digueren el "cadàver exquisit". Era una paraula o l'esbós d'un dibuix efectuats per una sola persona a la qual s'afegien, en rigorós ordre (o desordre) que hi anaven ficant cullerada, sempre de manera limitada. Podia resultar-ne una figura humana molt desproporcionada. El 8 d'octubre de l'any 2019, l’escriptora i crítica literària Núria Perpinyà convidà una vintena llarga d'escriptors catalans a l’Espai Brossa a fer un cadàver exquisit. Fou una experiència insòlita, històrica que donà lloc a una improvisada performance dirigida per Jordi Coca. De collages espontanis i a cegues entre uns quants, amb poemes i dibuixos, se n'han fet força seguint els de Prévert i Breton. En canvi, d'exquisits teatrals, que se sàpiga, aquest va ser el primer i l'únic que existeix al món. Sota el títol “Ai-Ai. El cadàver exquisit del Teatre Català” l’obra compta amb textos d’una vintena d’escriptors i dramaturgs (Jordi Coca, Núria Casado, Carles Mallol, Victoria Szpunberg, Marc Rosich, Helena Tornero, Roger Puig, Dolors Miquel, Enric Nolla, Gerard Guix, Pep Cerdà, Manuel Molins, Toni Cabré, Jordi Prat, Adrià Pujol, Ferran Echegaray, Llàtzer Garcia, Paco Zarzoso, Carlos Be, Narcís Comadira, Albert Mestres, Queralt Riera, Jordi Oriol) i fotografies de Mikel Alors. Aquests textos encadenats formen un cos atzarós, un tren surrealista on cada vagó s'obre i es tanca amb paraules brossianes, despertant parlaments d'alaskians, efraïms i pollastres. Advertim els lectors que les sandàlies i els mandarins que s'escapen per les finestres els poden fer descarrilar el cap. L’acte de presentació del llibre es va fer el 17 de setembre de 2023 al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa amb la participació de Vicenç Altaió, Jordi Coca, Núria Perpinyà i alguns col·laboradors del llibre, i es va projectar la pel·lícula de la manifestació artística dirigida per Toni Vidal que va tenir lloc el mes d’octubre de 2019. El llibre “Ai-Ai. El cadàver exquisit del Teatre Català” neix a partir del llibre “La Cadira trencada: teatre català d'avantguarda”, la història del teatre català del segle xx que repassa cent anys d’aquest gènere literari, els dramaturgs i dramaturgues, les tendències, la influència i la relació amb els corrents teatrals internacionals, l'escenografia, la política, la sàtira, la llengua, el feminisme, etc. El portal interactiu Mentrimentres parla de teatre, d'avantguarda, i de modes amb l'escriptora Núria Perpinyà. Llarga vida als cadàvers exquisits! Més informació: Commemora: Centenari del surrealisme Recomanat pel Prestatge virtual d'Arts escèniques
-
El Tejido de los sueños
L'obra escrita de Remedios Varo, a excepció del paròdic tractat De Homo Rodans (1960), va romandre pràcticament oculta durant molts anys o va ser publicada de forma fragmentària i dispersa. No obstant això, va suposar per a ella una prolongada oportunitat per donar curs als seus pensaments més íntims. Als quaderns apareguts després de la seva mort es van trobar cartes, relats, projectes i somnis que reflecteixen nítidament la seva complexa personalitat. Angoixosos o humorístics, espontanis sempre, els escrits de Remedios Varo completen la imatge d'una artista total, que va aconseguir expressar-se per igual a través de la pàgina i del llenç. Editar aquest material, en principi no concebut per a la seva publicació, suposa treure el cap al taller d'una artesana solitària, que anteposava el procés creador a l'èxit i que, alhora, es va relacionar intensament amb destacades figures de la seva època com Benjamin Péret, Leonora Carrington , Kati Horna, Wolfgang Paalen, Esteve Francès, Gerardo Lizarraga o Cèsar Moro. Viatjar a través de l'obra, escrita i pictòrica, de Remedios Varo ens permet reviure l'agredolça aventura de l'exili i reconstruir un panorama col·lectiu de creació, amistat, llibertat i resistència. Més informació: Remedios Varo a les Biblioteques Remedios Varo a la Viquipèdia ‘Entre lo místico y lo científico’: el auge de las obras de Remedios Varo Especial surrealisme Recomanat per Gemma Ruiz.
-
La Trompeta acústica
La trompeta acústica presenta les absurdes, còmiques, paradoxals i singulars situacions que enfronta Marion Leatherby -dona de 92 anys tancada en un asil a causa del menyspreu del seu fill- i les quals pateix després de rebre una trompeta acústica que li revela un món diferent . Més informació: Leonora Carrington a les Biblioteques Leonora Carrington a la Viquipèdia Pàgina web oficial Especial surrealisme Recomanat per Gemma Ruiz.
-
Mr. Gwyn
Alessandro Baricco (Torí, 25 de gener de 1958), és escriptor, actor, director de cinema i cantant. Col·labora amb els mitjans de comunicació fent crítica musical. També ha treballat a la televisió presentant programes culturals. Llicenciat en Filosofia es va convertir en un fenomen literari mundial amb la seva novel·la "Seda" (1996), que va ser traduïda a disset idiomes. Va fundar a Torí una escola de tècniques d'escriptura creativa anomenada Holden (com el protagonista de la novel ·la "El guardià del camp de sègol" de J.D.Salinger, on va impartir classes. Dins el món del cinema, el 1995 va interpretar la pel·lícula Il cielo è sempre più blu, d'Antonello Grimaldi. L'any 2008 va dirigir el seu primer film, Lezione ventuno. És considerat un geni de l'escriptura donat que ha desenvolupat un estil molt personal que el situa entre els escriptors italians més rellevants de la seva generació. Les seves novel·les endinsen al lector en un món surrealista a mig camí entre la realitat i els somnis i l'intangible. Mr. Gwyn és la història d'un escriptor molt especial que decideix abandonar l'ofici d'escriure perquè no suporta la impostura del món literari. Però a mesura que passa el temps s'adona que necessita escriure els seus pensament per posar ordre a les seves idees disperses. Així que comença a imaginar un ofici diferent relacionat amb l'escriptura i es proposa escriure retrats de persones amb un ritual que posa paraules a les emocions que capta amb la observació meticulosa i nua dels seus "clients". Els personatges que apareixen són bàsicament Mr. Gwyn, el seu editor literari, la seva secretària i un vell artesà que fa bombetes de durada predeterminada. Llegir a Baricco és entrar en un món surrealista, perfecte i simple on tot el que passa és perfectament normal dins del seu context. Tal com ell ho explica "és com tornar a casa". Una persona pot llegir un passatge de poques pàgines que sigui el seu retrat i quedar profundament commogut de veure com en aquell text es plasma fidelment i sense fissures la seva pròpia personalitat i l'essència de la seva ànima. És una reflexió profunda sobre l'ofici d'escriure i el món que l'envolta amb una mirada nova que només Baricco sap transmetre. Més informació: Alessandro Baricco a les Biblioteques Alessandro Baricco a la Viquipèdia Entrevista a "El País" Book trailer del llibre Recomanat per Susi Rodríguez. Bib. Districte 3. Terrassa.
-
Amanece que no es poco
Poques pel·lícules del cinema espanyol han tingut tanta repercussió com Amanece que no es poco. Estrenada el 1988, amb els anys s'ha convertit en tot un fenomen social. Des de rutes guiades als escenaris del rodatge ( els pobles d'Albacete d'Ayna, Liétor i Molinicos), a un 25º aniversari (el 2014) amb convenció d'amanecistas i reestrena de la pel·lícula inclosa. Pensada i dirigida per Jose Luis Cuerda, un dels directors de cinema espanyol imprescindibles des dels anys 80 a l'actualitat i conegut pel gran públic per pel·lícules com El bosque animado, la marrana, La lengua de las mariposas, entre d'altres; Amanece que no es poco suposa una fita en la història de l'humor cinematogràfic més surrealista. Filmografia del director La historia coral plantejada en el guió obert de Cuerda es recolza en les delirants i divertidíssimes interpretacions d'uns personatges molt i molt peculiars. Antonio Resines, Cassen, Luis Ciges, Aurora Bautista, Enrique San Francisco, Chus Lampreave, Manuel Alexandre, María Isbert, Miguel Rellán, Gabino Diego, Ovidi Montllor, Queta Claver, Fedra Lorente són alguns dels actor que van treballar en aquest projecte. Humor absurd, crític, irreverent i intel·ligent amb regust local i mirada universal sobre els grans temes: el sexe, l'amor, la mort. Recentment s'ha publicat el llibre sobre la pel·lícula que conté el projecte inicial, el guió original, fotografies de rodatge, així com un pròleg i anecdotari de Jose Luis Cuerda que farà les delícies dels més fans. Una autèntica joia pels incondicionals. Recomanat per Aurora Igual. Biblioteca Josep Soler Vidal. Gavà
-
Teatro de la muerte y otros ensayos
La festivitat de Tots Sants ha comptat amb una rica tradició teatral, des de la representació del clàssic de José Zorrilla, "Don Juan Tenorio" a la dansa del Ball de la mort, una visió escènica davant de la mort, que Tadeusz Kantor va culminar en la seva última etapa de creació, anomenada el Teatre de la mort. Tadeusz Kantor (1915-1990) fou un artista polonès polifacètic i un dels creadors escènics més destacats del s.XX. Sota la influència del moviment de les avantguardes, com el dadaisme i el surrealisme, Kantor va fundar l’any 1955 la companyia de teatre experimental Cricot 2, amb la qual va desenvolupar la seva visió teatral al marge de qualsevol ideologia i convencionalisme de l’època. Considerat el Warhol de la Polònia comunista, a "Teatro de la muerte y otros ensayos", trobem la seva recopilació teòrica, la qual uneix tota la seva vida artística, dels seus inicis teatrals a Cracòvia, en plena ocupació nazi, fins al seu darrer treball com a professor al teatre Piccolo de Milà, l’any 1986. D'aquesta manera, el llibre dividit en set capítols, s’inicia amb el Teatre independent dels anys 1942-1944, amb una tria de textos de Kantor al voltant del seu primer grup teatral que va crear juntament amb uns amics durant la guerra, i que representà de forma clandestina en cases particulars obres de Jean Cocteau o Stanislaw Wyspianski. Per continuar amb un viatge per les múltiples formes de la seva concepció teatral, defugint sempre de qualsevol tendència o tradició, a través de l'etapa del Teatre informal, al Teatre impossible fins a la més reconeguda i fosca de la trajectòria, el Teatre de la mort. Un període pictòric-visual, on apareixen units l'univers literari, performance, artístic i teatral del creador polonès, amb obres com, "La classe morta"; títol cabdal de Kantor, en què fa una reflexió sobre el pas del temps, la memòria i estableix l’escena teatral com un lloc de trobada entre vius i morts. Fins al punt que el mestre Peter Brook, la va definir com un espectacle després del qual el teatre no va tornar a ser el mateix. Recomanat per Marta Aliberch Sànchez. Bib. Sibil·la Durfort. Collbató.
-
Nadja
André Breton fou el fundador del surrealisme, va redactar el Manifest surrealista (1924) i sense dubte va esdevenir el seu representant més cèlebre. Nadja va ser considerada per l’escriptor com la clau de volta de la seva obra i la primera de les obres d’una tetralogia amorosa completada amb "Los Vasos comunicantes" (1933), "L’Amour fou" (1937) i "Arcane 17" (1944). Nadja és un relat poètic publicat l’any 1928, basat en la realitat perquè la protagonista va existir de veritat . Es tracta d’un relat autobiogràfic, segons ell, sense cap element de ficció sinó simplement un recull dels esdeveniments que durant nou dies es van succeir entre ell i una dona que va trobar a Paris, Léona Delcourt “Nadja”. Una tarda de 1926 està passejant per Paris quan es creua amb una dona misteriosa que es fa dir “Nadja” i s’autodescriu com una ànima errant. Breton l’escolta i la contempla fascinat , anota les seves paraules, les seves premonicions.. tot seguint els cànons del surrealisme. L’experimentació creadora el porta a incorporar una sèrie d’imatges evocadores, però sense explicitar gaire els llocs ni tan sols els personatges. Tant per la forma com pel contingut de l’obra és el manifest de la “bellesa convulsiva”. Més informació: André Breton a les Biblioteques Nadja a la Viquipèdia André Breton a la Viquipèdia Biografia Recomanat per Glòria Sánchez. Bib. Josep Roca i Bros. Abrera.
-
El Encantador putrefacto; Las tetas de Tiresias
Wilhelm Albert Włodzimierz Apolinary de Kostrowicki, o més conegut com a Guillaume Apollinaire, va ser una figura clau de les avantguardes literàries de principis de segle XX. Poeta, novel·lista, assagista, dramaturg i articulista. Neix a Roma el 26 d’agost de 1880, però és a París on adquireix popularitat ens els cercles artístics i literaris de la ciutat. Va ser conegut principalment pels seus poemes visuals i cal·ligrames, escrits durant la Primera Guerra Mundial. Apollinaire moria el de 9 de novembre de 1918 a causa de la gran epidèmia de grip que va assolar París. Va ser un dels fundadors del surrealisme, inventant el terme el 1917. El volum ressenyat inclou dues obres: El encantador putrefacto i Las tetas de Tiresias. "El encantador putrefacto" és la primera obra que va escriure Apollinaire l’any 1909 i es basa en la llegenda artúrica de Merlí i Viviana. "Las tetas de Tiresias" (1917) per la seva part, és la primera obra de teatre (i en vers) identificada dins del moviment del surrealisme (de fet, Apollinaire la va subtitular drama surrealista). Està basada en el mite de Tirèsias, l’endeví cec de Tebes (es va quedar cec a causa del seu contacte amb els déus, i existeixen diferents versions del mite). El que fa Apollinaire és agafar aquest mite, sacsejar-lo i invertir-lo per crear una obra pacifista i feminista, carregada d’humor absurd, jocs de paraules i molt capítols de transvestisme. L’obra com no podia ser d’una altra manera, va crear gran controvèrsia en el moment de la seva estrena. El Gran Teatre del Liceu va estrenar l’any 2010 aquesta òpera bufa amb llibret de Francis Poulenc i protagonitzada per María Bayo. Més informació: Guillaume Apollinaire a les biblioteques. Guillaume Apollinaire a la Viquipèdia. Recomanat per Xavi López. Biblioteca Josep Janés.
-
Zuric, 1917
Aprofitant que l’any passat va ser el centenari de la Revolució russa, s’han publicat força llibres relacionats, directa o indirectament, amb la temàtica. El llibre d’Agustí Pons, és dels que es relacionen indirectament amb els fets. També se situa l’any 1917, però no se centra en la Revolució russa, sinó en tres personatges, que, ben bé, podríem anomenar “actors” principals del gran relat del segle XX. El personatge que està més directament relacionat amb la Revolució russa és Lenin, en certa manera, un dels artífexs de la Revolució russa. Els altres dos són James Joyce, també artífex d’una revolució en la narrativa del segle XX, que mai més tornaria a ser el mateix després de la seva gran obra Ulisses, i, finalment, Tristan Tzara, fundador, en els cafés de la ciutat de Zuric, del moviment dadà, precursor del surrealisme. La ciutat de Zuric és l’epicentre que fa confluir les vides dels tres “revolucionaris” protagonistes del llibre. Així doncs, Zuric 1917. Tres revolucions en un llibre. Més informació: Agustí Pons a les Biblioteques Agustí Pons a la Viquipèdia Fitxa Recomanat per Manel Aires. Bib. Sant Andreu de Llavaneres.
-
Ai-ai: el cadàver exquisit del teatre català
El surrealisme va prendre del dadaisme algunes tècniques de fotografia i cinematografia així com la fabricació d'objectes. Van estendre el principi del collage a l'acoblament d'objectes incongruents. També van inventar una forma de creació artística col·lectiva per divertir-se i cridar l'atenció. Van començar amb el que en digueren el "cadàver exquisit". Era una paraula o l'esbós d'un dibuix efectuats per una sola persona a la qual s'afegien, en rigorós ordre (o desordre) que hi anaven ficant cullerada, sempre de manera limitada. Podia resultar-ne una figura humana molt desproporcionada. El 8 d'octubre de l'any 2019, l’escriptora i crítica literària Núria Perpinyà convidà una vintena llarga d'escriptors catalans a l’Espai Brossa a fer un cadàver exquisit. Fou una experiència insòlita, històrica que donà lloc a una improvisada performance dirigida per Jordi Coca. De collages espontanis i a cegues entre uns quants, amb poemes i dibuixos, se n'han fet força seguint els de Prévert i Breton. En canvi, d'exquisits teatrals, que se sàpiga, aquest va ser el primer i l'únic que existeix al món. Sota el títol “Ai-Ai. El cadàver exquisit del Teatre Català” l’obra compta amb textos d’una vintena d’escriptors i dramaturgs (Jordi Coca, Núria Casado, Carles Mallol, Victoria Szpunberg, Marc Rosich, Helena Tornero, Roger Puig, Dolors Miquel, Enric Nolla, Gerard Guix, Pep Cerdà, Manuel Molins, Toni Cabré, Jordi Prat, Adrià Pujol, Ferran Echegaray, Llàtzer Garcia, Paco Zarzoso, Carlos Be, Narcís Comadira, Albert Mestres, Queralt Riera, Jordi Oriol) i fotografies de Mikel Alors. Aquests textos encadenats formen un cos atzarós, un tren surrealista on cada vagó s'obre i es tanca amb paraules brossianes, despertant parlaments d'alaskians, efraïms i pollastres. Advertim els lectors que les sandàlies i els mandarins que s'escapen per les finestres els poden fer descarrilar el cap. L’acte de presentació del llibre es va fer el 17 de setembre de 2023 al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa amb la participació de Vicenç Altaió, Jordi Coca, Núria Perpinyà i alguns col·laboradors del llibre, i es va projectar la pel·lícula de la manifestació artística dirigida per Toni Vidal que va tenir lloc el mes d’octubre de 2019. El llibre “Ai-Ai. El cadàver exquisit del Teatre Català” neix a partir del llibre “La Cadira trencada: teatre català d'avantguarda”, la història del teatre català del segle xx que repassa cent anys d’aquest gènere literari, els dramaturgs i dramaturgues, les tendències, la influència i la relació amb els corrents teatrals internacionals, l'escenografia, la política, la sàtira, la llengua, el feminisme, etc. El portal interactiu Mentrimentres parla de teatre, d'avantguarda, i de modes amb l'escriptora Núria Perpinyà. Llarga vida als cadàvers exquisits! Més informació: Commemora: Centenari del surrealisme Recomanat pel Prestatge virtual d'Arts escèniques
-
La Trompeta acústica
La trompeta acústica presenta les absurdes, còmiques, paradoxals i singulars situacions que enfronta Marion Leatherby -dona de 92 anys tancada en un asil a causa del menyspreu del seu fill- i les quals pateix després de rebre una trompeta acústica que li revela un món diferent . Més informació: Leonora Carrington a les Biblioteques Leonora Carrington a la Viquipèdia Pàgina web oficial Especial surrealisme Recomanat per Gemma Ruiz.
-
Amanece que no es poco
Poques pel·lícules del cinema espanyol han tingut tanta repercussió com Amanece que no es poco. Estrenada el 1988, amb els anys s'ha convertit en tot un fenomen social. Des de rutes guiades als escenaris del rodatge ( els pobles d'Albacete d'Ayna, Liétor i Molinicos), a un 25º aniversari (el 2014) amb convenció d'amanecistas i reestrena de la pel·lícula inclosa. Pensada i dirigida per Jose Luis Cuerda, un dels directors de cinema espanyol imprescindibles des dels anys 80 a l'actualitat i conegut pel gran públic per pel·lícules com El bosque animado, la marrana, La lengua de las mariposas, entre d'altres; Amanece que no es poco suposa una fita en la història de l'humor cinematogràfic més surrealista. Filmografia del director La historia coral plantejada en el guió obert de Cuerda es recolza en les delirants i divertidíssimes interpretacions d'uns personatges molt i molt peculiars. Antonio Resines, Cassen, Luis Ciges, Aurora Bautista, Enrique San Francisco, Chus Lampreave, Manuel Alexandre, María Isbert, Miguel Rellán, Gabino Diego, Ovidi Montllor, Queta Claver, Fedra Lorente són alguns dels actor que van treballar en aquest projecte. Humor absurd, crític, irreverent i intel·ligent amb regust local i mirada universal sobre els grans temes: el sexe, l'amor, la mort. Recentment s'ha publicat el llibre sobre la pel·lícula que conté el projecte inicial, el guió original, fotografies de rodatge, així com un pròleg i anecdotari de Jose Luis Cuerda que farà les delícies dels més fans. Una autèntica joia pels incondicionals. Recomanat per Aurora Igual. Biblioteca Josep Soler Vidal. Gavà
-
Nadja
André Breton fou el fundador del surrealisme, va redactar el Manifest surrealista (1924) i sense dubte va esdevenir el seu representant més cèlebre. Nadja va ser considerada per l’escriptor com la clau de volta de la seva obra i la primera de les obres d’una tetralogia amorosa completada amb "Los Vasos comunicantes" (1933), "L’Amour fou" (1937) i "Arcane 17" (1944). Nadja és un relat poètic publicat l’any 1928, basat en la realitat perquè la protagonista va existir de veritat . Es tracta d’un relat autobiogràfic, segons ell, sense cap element de ficció sinó simplement un recull dels esdeveniments que durant nou dies es van succeir entre ell i una dona que va trobar a Paris, Léona Delcourt “Nadja”. Una tarda de 1926 està passejant per Paris quan es creua amb una dona misteriosa que es fa dir “Nadja” i s’autodescriu com una ànima errant. Breton l’escolta i la contempla fascinat , anota les seves paraules, les seves premonicions.. tot seguint els cànons del surrealisme. L’experimentació creadora el porta a incorporar una sèrie d’imatges evocadores, però sense explicitar gaire els llocs ni tan sols els personatges. Tant per la forma com pel contingut de l’obra és el manifest de la “bellesa convulsiva”. Més informació: André Breton a les Biblioteques Nadja a la Viquipèdia André Breton a la Viquipèdia Biografia Recomanat per Glòria Sánchez. Bib. Josep Roca i Bros. Abrera.
-
Zuric, 1917
Aprofitant que l’any passat va ser el centenari de la Revolució russa, s’han publicat força llibres relacionats, directa o indirectament, amb la temàtica. El llibre d’Agustí Pons, és dels que es relacionen indirectament amb els fets. També se situa l’any 1917, però no se centra en la Revolució russa, sinó en tres personatges, que, ben bé, podríem anomenar “actors” principals del gran relat del segle XX. El personatge que està més directament relacionat amb la Revolució russa és Lenin, en certa manera, un dels artífexs de la Revolució russa. Els altres dos són James Joyce, també artífex d’una revolució en la narrativa del segle XX, que mai més tornaria a ser el mateix després de la seva gran obra Ulisses, i, finalment, Tristan Tzara, fundador, en els cafés de la ciutat de Zuric, del moviment dadà, precursor del surrealisme. La ciutat de Zuric és l’epicentre que fa confluir les vides dels tres “revolucionaris” protagonistes del llibre. Així doncs, Zuric 1917. Tres revolucions en un llibre. Més informació: Agustí Pons a les Biblioteques Agustí Pons a la Viquipèdia Fitxa Recomanat per Manel Aires. Bib. Sant Andreu de Llavaneres.
-
El Tejido de los sueños
L'obra escrita de Remedios Varo, a excepció del paròdic tractat De Homo Rodans (1960), va romandre pràcticament oculta durant molts anys o va ser publicada de forma fragmentària i dispersa. No obstant això, va suposar per a ella una prolongada oportunitat per donar curs als seus pensaments més íntims. Als quaderns apareguts després de la seva mort es van trobar cartes, relats, projectes i somnis que reflecteixen nítidament la seva complexa personalitat. Angoixosos o humorístics, espontanis sempre, els escrits de Remedios Varo completen la imatge d'una artista total, que va aconseguir expressar-se per igual a través de la pàgina i del llenç. Editar aquest material, en principi no concebut per a la seva publicació, suposa treure el cap al taller d'una artesana solitària, que anteposava el procés creador a l'èxit i que, alhora, es va relacionar intensament amb destacades figures de la seva època com Benjamin Péret, Leonora Carrington , Kati Horna, Wolfgang Paalen, Esteve Francès, Gerardo Lizarraga o Cèsar Moro. Viatjar a través de l'obra, escrita i pictòrica, de Remedios Varo ens permet reviure l'agredolça aventura de l'exili i reconstruir un panorama col·lectiu de creació, amistat, llibertat i resistència. Més informació: Remedios Varo a les Biblioteques Remedios Varo a la Viquipèdia ‘Entre lo místico y lo científico’: el auge de las obras de Remedios Varo Especial surrealisme Recomanat per Gemma Ruiz.
-
Mr. Gwyn
Alessandro Baricco (Torí, 25 de gener de 1958), és escriptor, actor, director de cinema i cantant. Col·labora amb els mitjans de comunicació fent crítica musical. També ha treballat a la televisió presentant programes culturals. Llicenciat en Filosofia es va convertir en un fenomen literari mundial amb la seva novel·la "Seda" (1996), que va ser traduïda a disset idiomes. Va fundar a Torí una escola de tècniques d'escriptura creativa anomenada Holden (com el protagonista de la novel ·la "El guardià del camp de sègol" de J.D.Salinger, on va impartir classes. Dins el món del cinema, el 1995 va interpretar la pel·lícula Il cielo è sempre più blu, d'Antonello Grimaldi. L'any 2008 va dirigir el seu primer film, Lezione ventuno. És considerat un geni de l'escriptura donat que ha desenvolupat un estil molt personal que el situa entre els escriptors italians més rellevants de la seva generació. Les seves novel·les endinsen al lector en un món surrealista a mig camí entre la realitat i els somnis i l'intangible. Mr. Gwyn és la història d'un escriptor molt especial que decideix abandonar l'ofici d'escriure perquè no suporta la impostura del món literari. Però a mesura que passa el temps s'adona que necessita escriure els seus pensament per posar ordre a les seves idees disperses. Així que comença a imaginar un ofici diferent relacionat amb l'escriptura i es proposa escriure retrats de persones amb un ritual que posa paraules a les emocions que capta amb la observació meticulosa i nua dels seus "clients". Els personatges que apareixen són bàsicament Mr. Gwyn, el seu editor literari, la seva secretària i un vell artesà que fa bombetes de durada predeterminada. Llegir a Baricco és entrar en un món surrealista, perfecte i simple on tot el que passa és perfectament normal dins del seu context. Tal com ell ho explica "és com tornar a casa". Una persona pot llegir un passatge de poques pàgines que sigui el seu retrat i quedar profundament commogut de veure com en aquell text es plasma fidelment i sense fissures la seva pròpia personalitat i l'essència de la seva ànima. És una reflexió profunda sobre l'ofici d'escriure i el món que l'envolta amb una mirada nova que només Baricco sap transmetre. Més informació: Alessandro Baricco a les Biblioteques Alessandro Baricco a la Viquipèdia Entrevista a "El País" Book trailer del llibre Recomanat per Susi Rodríguez. Bib. Districte 3. Terrassa.
-
Teatro de la muerte y otros ensayos
La festivitat de Tots Sants ha comptat amb una rica tradició teatral, des de la representació del clàssic de José Zorrilla, "Don Juan Tenorio" a la dansa del Ball de la mort, una visió escènica davant de la mort, que Tadeusz Kantor va culminar en la seva última etapa de creació, anomenada el Teatre de la mort. Tadeusz Kantor (1915-1990) fou un artista polonès polifacètic i un dels creadors escènics més destacats del s.XX. Sota la influència del moviment de les avantguardes, com el dadaisme i el surrealisme, Kantor va fundar l’any 1955 la companyia de teatre experimental Cricot 2, amb la qual va desenvolupar la seva visió teatral al marge de qualsevol ideologia i convencionalisme de l’època. Considerat el Warhol de la Polònia comunista, a "Teatro de la muerte y otros ensayos", trobem la seva recopilació teòrica, la qual uneix tota la seva vida artística, dels seus inicis teatrals a Cracòvia, en plena ocupació nazi, fins al seu darrer treball com a professor al teatre Piccolo de Milà, l’any 1986. D'aquesta manera, el llibre dividit en set capítols, s’inicia amb el Teatre independent dels anys 1942-1944, amb una tria de textos de Kantor al voltant del seu primer grup teatral que va crear juntament amb uns amics durant la guerra, i que representà de forma clandestina en cases particulars obres de Jean Cocteau o Stanislaw Wyspianski. Per continuar amb un viatge per les múltiples formes de la seva concepció teatral, defugint sempre de qualsevol tendència o tradició, a través de l'etapa del Teatre informal, al Teatre impossible fins a la més reconeguda i fosca de la trajectòria, el Teatre de la mort. Un període pictòric-visual, on apareixen units l'univers literari, performance, artístic i teatral del creador polonès, amb obres com, "La classe morta"; títol cabdal de Kantor, en què fa una reflexió sobre el pas del temps, la memòria i estableix l’escena teatral com un lloc de trobada entre vius i morts. Fins al punt que el mestre Peter Brook, la va definir com un espectacle després del qual el teatre no va tornar a ser el mateix. Recomanat per Marta Aliberch Sànchez. Bib. Sibil·la Durfort. Collbató.
-
El Encantador putrefacto; Las tetas de Tiresias
Wilhelm Albert Włodzimierz Apolinary de Kostrowicki, o més conegut com a Guillaume Apollinaire, va ser una figura clau de les avantguardes literàries de principis de segle XX. Poeta, novel·lista, assagista, dramaturg i articulista. Neix a Roma el 26 d’agost de 1880, però és a París on adquireix popularitat ens els cercles artístics i literaris de la ciutat. Va ser conegut principalment pels seus poemes visuals i cal·ligrames, escrits durant la Primera Guerra Mundial. Apollinaire moria el de 9 de novembre de 1918 a causa de la gran epidèmia de grip que va assolar París. Va ser un dels fundadors del surrealisme, inventant el terme el 1917. El volum ressenyat inclou dues obres: El encantador putrefacto i Las tetas de Tiresias. "El encantador putrefacto" és la primera obra que va escriure Apollinaire l’any 1909 i es basa en la llegenda artúrica de Merlí i Viviana. "Las tetas de Tiresias" (1917) per la seva part, és la primera obra de teatre (i en vers) identificada dins del moviment del surrealisme (de fet, Apollinaire la va subtitular drama surrealista). Està basada en el mite de Tirèsias, l’endeví cec de Tebes (es va quedar cec a causa del seu contacte amb els déus, i existeixen diferents versions del mite). El que fa Apollinaire és agafar aquest mite, sacsejar-lo i invertir-lo per crear una obra pacifista i feminista, carregada d’humor absurd, jocs de paraules i molt capítols de transvestisme. L’obra com no podia ser d’una altra manera, va crear gran controvèrsia en el moment de la seva estrena. El Gran Teatre del Liceu va estrenar l’any 2010 aquesta òpera bufa amb llibret de Francis Poulenc i protagonitzada per María Bayo. Més informació: Guillaume Apollinaire a les biblioteques. Guillaume Apollinaire a la Viquipèdia. Recomanat per Xavi López. Biblioteca Josep Janés.