Surrealisme
Surrealisme i cinema
Aquest 2024 es compleixen 100 anys del manifest Surrealista d’André Breton. Una publicació que es considera el punt de partida d’un moviment cultural, que també va desplegar les seves influències en el món de la creació cinematogràfica. El cinema surrealista es va caracteritzar per un ús freqüent d'imatges impactants, oníriques, absurdes i irracionals i el simbolisme subconscient dels somnis freudians. Aquesta mirada lliure, revolucionària, transgressora de la realitat i l’art, va donar peu a una diversitat de mirades en el surrealisme, per allò que podem parlar de surrealismes en plural.
Us proposem un recorregut per les pel·lícules surrealistes més destacades que es poden trobar a la XBM i un passeig per obres actuals i creadors que s’han inspirat i beuen de les fonts del cinema surrealista: el surrealisme al cinema.
França va servir de bressol del cinema surrealista a causa d'una afortunada combinació: el fàcil accés a equips de cinema, el finançament de pel·lícules i una gran quantitat d'artistes i públics interessats.
Els membres del grup surrealista van ser cinèfils i pel·lícules com Fantomas (1913), Nosferatu, el vampir (1921) i King Kong (1933) els van fascinar.
Pels surrealistes, el cinema era un mitjà d’expressió artístic nou amb moltes possibilitats per l’experimentació. Abstracció, Mons onírics i imaginaris, juxtaposicions irracionals de persones i coses i el joc amb l’espai i el temps, entre altres recursos.
Jean Epstein (1928)
Preocupat per la salut de la seva esposa, amb qui viu en una casa aïllada enmig de la llacuna, Lord Roderick Usher li demana a un dels seus amics que es dirigeixi a aquest lloc carregat de suspens i enigmes. En arribar troba el mestre de la casa pintant amb fúria el retrat de la seva esposa, aquesta s'afebleix en aquesta atmosfera sòrdida, transmetent la poca vida que li queda en el retrat. Un dia s'esfondra i l'enterren a la cripta del parc. Però Lord Roderick està convençut que ella només està adormida. Sortirà sola de la tomba en una nit de tempesta, mentre que un llamp cau sobre la casa Usher..
de Jean Cocteau (1930)
Experimental i surrealista òpera prima de Jean Cocteau, poeta, novel·lista i autor teatral, que es va sentir atret pel cinema d'avantguarda. Aclamada per part de la crítica, però també titllada de pretensiosa i egocèntrica, "La sang d'un poeta" retrata una incursió personal en les pors i obsessions d'un poeta, la seva relació amb el món que l'envolta i l'eterna preocupació pel problema de la mort.
Tanmateix, no podem no parlar de cinema surrealista sense parlar de Luis Buñuel i Salvador Dalí i d'Un chien andalou (1929), una obra d’una modernitat i brutalitat impactants.
Però, la pel·lícula considerada el manifest definitiu del surrealisme cinematogràfic és: L'Âge d'or (1930) primer llargmetratge dirigit per Luis Buñuel i amb guió de Salvador Dalí, i que va aixecar violentes polèmiques.
Durant els anys quaranta del segle passat el cinema surrealista continua a través de l’obra experimental de Mayra Deren que va realitzar nombrosos curtmetratges muts, entre ells la reconeguda Meshes of the Afternoon (Experimental films) plena d'escenes i trobades surrealistes i oníriques.
No podem oblidar tampoc la col·laboració de Salvador Dalí amb Alfred Hitchcock, en el disseny dels decorats d’una seqüència de somnis per a la pel·lícula Recuerda (1945).
Va ser una de les primeres pel·lícules estatunidenques que va utilitzar la psicoanàlisi com a element central de la història.
Hitchcock volia captar la vivacitat dels somnis com mai i va considerar que Dalí era la persona que l'ajudaria a fer-ho. Atesa la importància de la seqüència dels somnis, el director va donar llibertat a l'artista per a portar a la pantalla una visió innovadora de la manera de representar els somnis. La influència creativa de Dalí en la pel·lícula és evident en els molts motius propis del seu univers que apareixen, inclòs l'èmfasi recurrent en els ulls.
Actualment, el moviment surrealista segueix viu gràcies a Jan Švankmajer, membre del grup surrealista txec i autor de moltes obres subversives, moltes d’animació, on explora de manera creativa i singular temes contemporanis com la incomunicació, la burocràcia, el sexe, l'absurd i l'humor negre, entre d’altres, tal com es plasma a Para ver, cierra los ojos, una selecció d'escrits de Svankmajer per apropar-nos als motius, impulsos, circumstàncies i obsessions del creador.
A les biblioteques trobaràs:
El río y la muerte Bibliodigital
Arturo Ripstein habla de Luis Buñuel Bibliodigital
El último guión: Buñuel en la memoria BibliodigitalSelecció de webs:
També et pot interessar:
Vés al prestatge:
Malgrat que el surrealisme és un moviment dels anys vint del segle passat, alguns directors de cinema posteriors han begut de la tradició surrealista per a concebre la seva obra.
A continuació, us proposem un viatge per alguns directors i pel·lícules amb alè surrealista.
The Short Films of David Lynch
