En una primera etapa creativa Pier Paolo Pasolini va transitar per la poesia i la novel·la. Posteriorment, a partir de la dècada dels seixanta del segle passat, també va fer cinema i després de tornar esporàdicament a la poesia, va sentir la necessitat de crear personatges per recuperar per la seva intermediació la seva veu poètica a través del teatre escrivint sis tragèdies que va estar donant forma fins a la seva mort. L'any 1968 fa públic el seu Manifest per un Nou Teatre en el qual defensa un teatre de text, de la paraula i de les idees -en contra d'un teatre didàctic, tradicional i oficialista o de pur entreteniment-, poesia oral convertida en ritual per la presència física dels actors.

Durant la convalescència d'una dolència, l'any 1966, Pasolini rellegeix els Diàlegs de Plató -especialment El banquet - i es replanteja escriure a través dels seus personatges per plasmar les seves experiències, contradiccions i conflictes ideològics. Idea i troba sentit al teatre com a àgora, espai de debat, confrontació i espai democràtic entre iguals: actor, públic i autor. És llavors quan comença a escriure al llit sis tragèdies en vers:

• Pílades (Pilade). Òpera teatral. Després de traduir Orestea d'Esquil de la qual Pilade és una secuela ideológica, el text imagina la tornada d'Orestes a Argo després de la seva absolució a l'Areòpag. Orestes s'uneix a la seva germana Electra per lluitar contra l'exèrcit de revolucionaris liderat per Pílades, defensant la vida passada i present, amb les seves tradicions, valors i cultes.
• Orgia (Orgia). L'obra té sis episodis. Dos personatges, l'home i la dona, emblemàticament oposats i profundament dividits, són conduïts a una nostàlgica evasió cap a records de temps passats que recorden als de l'autor. Representa el drama de la coexistència impossible de dues naturaleses totalment diferents i dues figures que conviuen.
• Fabulació (Affabulazione). L'obra té vuit episodis. El text és una mena d'autoreflexió dels personatges sobre el seu propi paper, sobre l'espectacle de la vida, i, també sobre el teatre com a tal. Hi són presents el el misteri, el fet sagrat, mític, èpic i oníric i Sigmund Freud. La burgesia és representada sense pietat ni complaença mostrant-nos el seu feble esquelet, la seva decadent substància i la seva malaltissa existència.
• Porquera (Porcile). L'obra té onze episodis. És una reacció al capitalisme i una forta crítica a la societat a través del personatge principal, en Julian Klotz, un jove aparentment apàtic, ambigu i, sens dubte, diferent de tots els seus coetanis. Un retrat metafòric de la decadència de la degradació humana (Alemanya Occidental dels anys seixanta), difosa per la societat capitalista, que destil·la la història d'un home la passió del qual és causa d'escàndol: li agraden els porcs. Aquesta passió funciona com un paral·lelisme a l'homosexualitat, que, en el moment en què Pasolini va escriure aquesta història era vista com una cosa bruta i repugnant.
• Calderón (Calderón). Òpera teatral 16 episodis. Pasolini va reescriure "La Vida es sueño" de Calderón de la Barca revisant el mite de Segimon. Ens trobem a l'Espanya franquista del 1967 i una reflexió sobre la seva història recent portant a l'escenari les societats agràries, gairebé feudals, que encara sobreviuen a finals del segle passat. Rosaura, la protagonista, lluita contra una realitat social i una política delirant. L'autor intenta provocar amb una barreja entre naturalisme burgès, onirisme i una tendència a el fet grotesc amb una intensitat esglaiadora i llença una crítica ferotge al poder institucional i a la burgesia.
• Bèstia d'estil (Bestia da stile). L'obra té nou episodis. La peça comença amb una introducció coral que comunica al públic l'escenari a la Bohèmia dels anys trenta. Ens presenta la vida d'en Jan Palach, un símbol de nen de la lluita contra la repressió de la Primavera de Praga mostrant els seus ideals, vida, resistència, esperit polític i revolucionari a través del drama. El relat discorre des de l'entrada de l'exèrcit alemany a la ciutat bohèmia, fins a la incursió dels tancs soviètics el 20 de gener de 1968. L'obra va ser definida per Pasolini com la seva autobiografia.