Aquest periodista, poeta, narrador i dramaturg irlandès, que es podria dir que acumula el major nombre de pensaments brillants de tota la història de la literatura, va tenir un final trist com el de Verdaguer a Catalunya. Per ser homosexual va ser condemnat a treballs forçats, i morí en la indigència. És considerat un autor esteticista.

La seva única novel·la, El retrat de Dorian Gray, és una obra de temàtica faustiana, la d’un protagonista que té por d’envellir, de perdre la bellesa, i es ven l’ànima al diable per evitar-ho. La crítica al món de les aparences és dins d’aquesta obra, i també fa pensar en perquè esdevenir gran sempre ha d’anar acompanyat de la pèrdua de la innocència.

Els seus Contes per a nens, en la gran traducció de Salvador Oliva, de fet són escrits més per als adults que no pels infants (exceptuant algun infant que sigui un aneguet lleig per la seva maduresa). Amb una tristesa colpidora, el més famós és El príncep feliç, però el més sublim és El rossinyol i la rosa, quan parla de “l’amor que no mor dins una tomba”. Hi ha una altra frase antològica en aquests contes: “La bellesa i la saviesa estimen els adoradors secrets”. Els protagonistes d’aquests contes sempre tenen una generositat i una bondat importants.

Una de les seves obres de teatre, The importance of being Earnest, és traduïda aquí com La importància de ser Franc, que n’és una traducció i alhora respecta el sentit doble del nom Ernest, que pronunciat és com earnest, o sigui honest, franc.

Quan va ser empresonat va escriure -i això segur que li va permetre de sobreviure- De profundis: “Tothom és digne de l’amor, menys aquell qui creu que ho és”, i “Preferiria ser un captaire a viure sense amor al cor”. L’emoció que impregna aquest llibre és ben evident.

Una anècdota curiosa és quan, en travessar la frontera als Estats Units, li van demanar si tenia alguna cosa a declarar, i va respondre“Sí, el meu talent”.