L’any 2007 Anna Bellsolà va obrir el seu primer forn a la Barceloneta, el Baluard. Coincideix que a la ciutat es reclamava pa de qualitat donada la uniformització i mecanització de molts obradors. Va ser un moment clau i des de llavors els forns Baluard s’han expandit fins a tenir nou espais a Barcelona i s’han guanyat un bona reputació.

En aquest llibre, l’autora repassa la seva trajectòria com a fundadora del forn alhora que ens explica com fer els pans i productes més coneguts que trobareu al Baluard. Amb receptes detallades i consells experts, el llibre convida els lectors a descobrir la satisfacció de fer pa a casa.

Publicat l’any 2019, "Pan" d'Anna Bellsolà explora la màgia i la ciència darrere del pa artesà alhora que ens permet conèixer la història darrere dels forns Baluard i de la nissaga de la que forma part.

Recomanat per la Biblioteca Barceloneta - La Fraternitat

"El meu jo gastronòmic" de M.F.K. Fisher és un llibre de memòries que explora la relació entre la gastronomia i la vida quotidiana. Publicat originalment el 1933 amb el títol "Serve it Forth", aquesta obra ofereix una sèrie d'assaigs que relacionen cuina, cultura i les pròpies experiències personals.

A través d'anècdotes i reflexions, l’autora ens transporta als llocs i moments que han marcat la seva relació amb el menjar. A més, examina temes com la importància del ritual culinari, la connexió entre el menjar i la identitat cultural, i la capacitat de la gastronomia per enriquir les nostres vides.

M.F.K. Fisher es considerada una de les grans escriptores nord-americanes del segle XX i és reconeguda per revolucionar la manera d’escriure sobre el menjar. La seva estada a Dijon, França, marca un abans i un després en la seva carrera la qual consta de més de vint llibres.

"El meu jo gastronòmic" no és simplement un llibre de receptes o un manual culinari; és una exploració profunda de la humanitat a través del prisma de la gastronomia. Cal afegir que aquesta edició consta d’un pròleg de la cuinera Maria Nicolau.

Recomanat per Bib. Barceloneta - La Fraternitat.

Adrià Martínez és un professor que divulga el català des del compte d’Instagram JoAprencCatalà.  En la seva tasca, fa servir trucs, curiositats i aclariments sobre la llengua que permeten millorar-ne els coneixements a totes les persones que el segueixen, sempre des d’una vessant lúdica. També coordina una pàgina web que ofereix programes per aprendre i millorar el català.

Amb el llibre, Clar i català: barbarismes i barbaritats del català i com pots evitar-los, Adrià Martínez trasllada la seva activitat divulgativa a les pàgines impreses.  L’obra recull una sèrie d’incorreccions lingüístiques que fem servir habitualment per la influència que exerceix la llengua castellana sobre la catalana. Són els barbarismes, alguns dels quals els tenim molt interioritzats.

Aquest llibre és una eina útil per a totes les persones que volen millorar en l’ús de la llengua, tot aprenent expressions correctes segons la normativa i més pròpies del català.  A més, la lectura és amena, ja que l’obra incorpora les habilitats que ja feia servir l’autor a les xarxes socials per acostar la llengua d’una forma divertida.

No és excusable, doncs, continuar utilitzant expressions com “hombro” o “enxufe”. Una simple ullada a les pàgines de llibre ens farà descobrir que sempre podem millorar el català que parlem.

Presentació del llibre a Youtube:

Recomanat per Jordi Tena. Biblioteca Sant Adrià. Sant Adrià de Besòs

Les autores dramaturgues catalanes es van enfrontar a grans dificultats durant la postguerra espanyola entre 1939 i 1975 a causa de la censura i la repressió del règim franquista.

Què significava ser una dona que escriu teatre en llengua catalana en el primer franquisme i en els anys seixanta?

Per començar, haurà conegut etapes molt diferenciades que van dels aires renovadors de la República dels anys 20 i 30 on les dones reclamen tenir veu i espais de realitat sociocultural del país, passant per la Guerra Civil Espanyola fins a arribar a la recessió artística i econòmica dels anys 40 i 50 on hi ha una bretxa que trastoca la trajectòria professional i l'educació liberal de les protagonistes d'aquest volum. Fins a mitjan dècada dels 60 no començaran a respirar una atmosfera de canvi que culmina amb la finalització de la dictadura franquista l'any 1975.

Gairebé totes les autores tenen consciència de gènere i pretenen engrandir l'afeblida i proscrita cultura catalana i canviar la situació reservada a les dones: realitzar-se només dins del nucli de la llar lliurant-se en cos i ànima al matrimoni i la maternitat. Per això, combinen l'escriptura amb altres estratègies de culturització, és a dir, exerceixen de periodistes, professores, guionistes, crítiques literàries o cinematogràfiques, bibliotecàries, dobladores, publicistes, conferenciants o investigadores des d'aquests fronts d'acció i amb un ampli ventall de referents ideològics -el record dels ideals republicans, el feminisme d'arrel catòlica i l'activisme sociopolític i els moviments universitaris- les deu dramaturgues d'aquesta antologia coincideixen en el teatre com a altaveu que desgraciadament no totes poden a aprofitar perquè tenen una decisió d'autoafirmació nacional: escriure en català. I escriuen en català des d'una segona condició extemporània: ser dona, un atribut que encara té més pes en uns sectors llavors -i ara- tan masculinitzats com la literatura dramàtica i la creació escènica.

L'inici de la renovació, deixant en un costat les representacions puntuals en els ambients de cambra i de la tasca dinamitzadora dels grups independents, presa forma després de la Fundació de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (1955-1963) i el Teatre Experimental Català (1962 a 1975) entitats que es mouen en el terreny amateur i que reaccionen en contra de la pobresa intel·lectual de l'oferta comercial d'aquell moment.

La situació política i social del primer franquisme va impedir el desenvolupament normal del teatre català, que va haver de debatre's entre "morir", "partir de zero" o retrobar una tradició teatral infringida per la Guerra Civil, l'exili i la repressió.

El teatre professional en català va estar prohibit fins a 1946 i després es va veure molt limitat per l'estricta censura. Malgrat aquest context advers, algunes dramaturgues van aconseguir estrenar les seves obres, encara que la seva producció no va rebre l'atenció merescuda fins a èpoques més recents. Cal tenir en compte que el teatre català entre 1954 i 1975 només disposava d'un escenari professional que funcionava de manera regular el Teatre Romea.

Recentment, a partir dels anys setanta, amb la recuperació d'algunes llibertats en moments de canvi de règim, es va produir un procés d'institucionalització de la literatura catalana que va permetre un major desenvolupament del teatre. No obstant això, les dramaturgues de postguerra van romandre en gran manera oblidades fins a èpoques més recents, quan s'han començat a omplir les llacunes existents en l'estudi d'aquest període.

Aquest volum és un homenatge a totes aquestes dones invisibilitzades que van escriure, van estrenar o van publicar peces teatrals en llengua catalana entre 1946 i 1965 des d'ideologies diverses, de temàtiques i estructures diferents que ofereixen una mirada lleugerament crítica, evasiva, còmica, d'arrels costumistes o fins i tot experimental per fer-se una idea del panorama i de la situació de la literatura dramàtica, el radioteatre i els escenaris catalans del període de postguerra i les primeres dècades del franquisme. A través dels textos es constaten els múltiples punts d'encontre i les diferències estilístiques entre les creacions d'algunes de les dones que van ajudar a mantenir viva la flama del teatre durant els anys quaranta, cinquanta i els primers seixanta.

Malgrat tenir constància de l'existència, no s'han pogut localitzar determinades obres, però es recopilen aquestes tretze peces teatrals representatives d'aquest període.

• Rosa Maria Arquimbau / Aquella nit de Sant Joan... (1946)
• Cecília A. Mantua / La Pepa Maca (1947)
• Llúcia Bartre /  Qui perd guanya (1948)
• Llucieta Canyà / L'amor té cops amagats (1954)
• Marta Fàbregas / Un pas en fals (1958)
• Joana Raspall / L'ermita de Sant Miquel (1958)
• Mercè Rodoreda / Un dia (1959)
• Maria Aurèlia Capmany / El desert dels dies (1960)
• Maria Novell / Fedra (1961)
• Rosa Victòria Gras / La vigília (1965)

Apèndix

• Rosa Victòria Gras / Mima, la boja damunt la teulada (1953)
• Cecília A. Mantua / La cinglera de la mort (1955)
• Maria Aurèlia Capmany / Dos quarts de cinc (1963)

Més informació

• Actrius, dramaturgues, ballarines...
• Guia Dones de teatre
• Teatre feminista per qüestionar-nos el món

Recomanat pel Prestatge virtual d'Arts escèniques 

Enguany es commemoren els 900 anys de la consagració de les esglésies de Sant Climent i  Santa Maria de Taüll. Dues parades obligades del patrimoni romànic de la Vall de Boí. Però en aquesta Vall hi ha un munt de coses per fer i és per això que avui et volem recomanar aquest llibre per recórrer alguns dels indrets més bells de la Vall i del Pont de Suert, un dels punts clau abans d'endinsar-nos en aquest entorn natural espectacular. 

Judit Mira ens proposa 18 rutes senzilles i aptes per a tothom per gaudir i delectar-nos amb els paisatges muntanyencs de l'Alta Ribagorça. Unes passejades de poca durada i, sovint, amb poc desnivell que tot i així ens permetrà descobrir un paisatge ric i variat mentre resseguim el pas de la Noguera Ribagorçana i del seu afluent, la Noguera de Tor. 

A part, d'aquí uns dies començarà la Festa de les Falles, la festa del foc dels Pirineus que transforma el paisatge nocturn de la Vall i on petits i grans segueixen aquesta bonica tradició al voltant del solstici d'estiu.

I si encara no estàs convençut, et podem dir que també hi trobaràs un Parc Nacional, una destinació Starlight i un parc d'aventures. T'ho deixaràs perdre? No ho dubtis perquè et sorprendrà! 

Més informació a: 

• Vall de Boí
• Consorci Patrimoni Mundial de la Vall de Boí - Centre del Romànic
• Visita El Pont de Suert
• Fem Turisme - El Pont de Suert

A les Biblioteques trobaràs: 

• Vall de Boí
• Alta Ribagorça 

Recomanat per Cristina Freixas Casanovas. Biblioteca P. Fidel Fita d'Arenys de Mar

Llibre fascinant escrit per Jordi Tosas, un alpinista internacional,  que et transportarà a una dimensió inesperada, més enllà de les teves expectatives. Amb una prosa lírica que flueix com l’aigua de la gelera fosa, Tosas ens parla dels seus amics a la muntanya, dels cims estimats i dels referents que han marcat la seva vida. L’àlgebra hi juga un paper fonamental, connectant la natura, el món i l’Univers amb les estructures abstractes de les matemàtiques algebràiques. La intensitat, honestedat i un estil molt directe el convertiran en el llibre de muntanya més rar que hagis llegit. Si encara no t’has adonat de la relació entre l’alpinisme i l’àlgebra, a què esperes per llegir-lo?

Recomanat per Marc Vilallonga. Biblioteca Terrassa Districte 5.

Jordi Milán i Milán és actor i director de teatre català. Des de petit ja va estar vinculat al teatre amateur a la seva Sitges natal. L’any 1980 juntament amb Vicky Plana funda la companyia La Cubana on hi fa les tasques d’actor, guionista i director. Hi ha creat i dirigit tots els espectacles des de l’inici fins a l’actualitat. És ben coneguda arreu de Catalunya i Espanya pels seus característics i originals espectacles que han vist més de sis milions d’espectadors ; en destaquen Cómeme el coco negro, Cegada de amor, Una nit d’òpera, Campanades de boda, Gente bien i Adeu, Arturo. També els programes de televisió Els Grau, Per Cap d’Any, TV3 no fa res, Me lo dijo Pérez, la popular Teresina S.A l’any 1992 a TV3 i un podcast de Teresina S.A a Catalunya Ràdio l’any 2023. La Cubana ha obtingut diferents premis i reconeixements com el Premi Butaca, els premis MAX o el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya l’any 1995. El 2021 van organitzar una exposició retrospectiva a Sitges coincidint amb el seu 40+1è aniversari.

Vida de Teresina, biografia autoritzada de les Teresines sorgeix a partir dels podcasts de les Teresines a Catalunya Ràdio. L’editorial Penguin Random House va proposar als creadors de La Cubana de convertir els guions en un llibre per Sant Jordi però van tenir la idea més original que les Teresines escrivissin la seva pròpia biografia. Les germanes Teresina (interpretada per Mercè Comès), Maria Teresa (Mont Plans) i Tere (Sílvia Aleacar) juntament amb el seu germà Tomàs han viscut en tres pisos diferents al barri de Gràcia de Barcelona: al carrer de Sant Lluís, el pis dels avis al carrer de les Tres Senyores i al carrer de Verdi. Amb l’ajuda de l’escriptor Josep Miquel, expliquen les seves d’aventures d’infància i joventut, els seus primers amors, les seves il·lusions i desenganys, els seus pedidos que feien a casa com les postals per encàrrec per Nadal, corones de flors de plàstic pel dia dels difunts o embolicant roses i espigues per Sant Jordi, entre moltes altres anècdotes. També enllacen les seves vivències des de la postguerra fins als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, amb els principals esdeveniments històrics, socials i culturals de Catalunya.

Els quaranta capítols breus escrits de manera cronològica es poden llegir de manera aleatòria. Utilitzen un to molt humorístic i juguen en tot moment entre la realitat i la ficció. La tipologia de personatges de les Teresines són reconeixibles en totes les famílies, han esdevingut un fenomen social i, en definitiva, aquesta biografia és un relat imprescindible que us farà descobrir la Teresina que tots portem dins!

Més informació:

• La Cubana a la Biblioteca Virtual
• Accés als capítols de les Teresines a TV3
• Podcast de ficció “Les Teresines pim pam pum" a Catalunya Ràdio
• Presentació del llibre

Recomanat per Oriol Bras. Bib. Josep Janés. L'Hospitalet de Llobregat

Viola Ardone (1974), llicenciada en Literatura, exerceix com a professora de llatí i italià en un institut. Amb "El tren dels nens" (2020) va aconseguir un èxit sense precedents a Itàlia, on va captivar centenars de milers de lectors, amb la seva publicació a vint-i-cinc països. Amb "La decisió" (2023) ha gaudit d'idèntic reconeixement i s'ha consagrat com una de les grans veus de la literatura italiana contemporània.

"La decisió" té com a protagonista a l’Oliva Denaro, una noia que viu en un petit poble de Sicília, on hi ha totes unes regles que segueix però que no sempre entén, fins que un succés li farà trencar amb aquestes normes. Una decisió que farà canviar la seva història i la de moltes altres. La família la recolzarà? La llei és per a qui té diners?

Sols començar diu: “La dona és com un gerro: qui el trenca se’l queda, això diu la meva mare”. Una lectura que des de les primeres pàgines et captiva per la seva escriptura, per els personatges, que et fa sentir l’escenografia.

Més informació:

• Viola Ardone a les Biblioteques
• Ressenya

Recomanat per Cecília Reifs. Bib. Municipal L'Ateneu. Esparreguera. 

Galaxia Gutenberg (Círculo de Lectores) publica una nova antologia poètica de l’autor mexicà Octavio Paz. Tots els seus llibres de poemes, així com els seus textos, obres teatrals i, fins i tot, il·lustracions apareixen ordenats cronològicament en aquest volum que reflecteix com cap altra l’extensa obra del Premi Nobel de Literatura. 

Llegir l’obra d’Octavio Paz és endinsar-se en la bellesa de tot allò que ens envolta. L’amor que Paz destil·la per la quotidianitat, pels gestos senzills i pel fet artístic es veu reflectit en cadascun dels seus poemes que ens transporten als seus orígens i a la seva sensibilitat per a descriure la vida en el seu estat més pur. Però aquesta antologia va més enllà i ens presenta, també, textos curts i teatrals, que no donen l’esquena a la poesia, sinó que la integren de manera magistral, fent de la seva lectura un viatge ple d’emocions, d’intensitat i de sensualitat, una de les característiques més reconeixibles de l’autor. 
Una delícia que ens acosta a un personatge amb moltes facetes. Poeta, assagista i diplomàtic, Paz esdevé un dels grans personatges de la literatura llatinoamericana.

Més informació:

• Octavio Paz a les Biblioteques
• Octavio Paz a la Viquipèdia
• Biografia

Recomanat per Bib. Cervelló.

L'autora britànica Barbara Pym (1913-1980), és considerada una de les grans autores de la segona meitat del segle XX. Pym ha passat desapercebuda i pràcticament desconeguda al nostre país, fins que Gatopardo Ediciones, ha rescatat la seva obra i ha publicat ja sis novel·les de l'autora, per goig dels lectors que s'apropen a ella per primera vegada, o amb la intenció de llegir-la completa.

"Mujeres excelentes" (1952), retrata la vida quotidiana, anodina, d'un grup de dones, de diferents edats, procedència social i cultural, dones amb idees i diners propis, que es mouen i viuen en el Londres posterior a la Segona Guerra Mundial, on encara hi ha esglésies i edificis mig enderrocades a conseqüència dels bombardejos.
Mildred, la protagonista, és una jove en la trentena, soltera, filla d'un vicari, òrfena, que viu de la seva feina en un establiment benèfic d'ajuda a dones grans necessitades, i que a la tarda col·labora en les activitats de la parròquia. Entre fires benèfiques, mercats de pasqua, col·lectes de Nadal, festivals parroquials, reunions amb el vicari i moltes tasses de te, Mildred passa plàcidament els seus dies.
L'aparició d'uns nous veïns, amb un estil de vida i de caràcter totalment oposats a la Mildred, ocasionarà una petita revolució en els seus costums. Helena, antropòloga, i Rocky, militar, animaran la seva vida i li faran conèixer el món cultural i científic.

L'autora ens retrata a través de Mildred una dona real, amb idees pròpies, dedicada als altres, que sap escoltar, però que toca de peus a terra. Mildred no és cap beata ni puritana. Ella és una dona excel·lent, una dona que fa el que cal fer, sense dubtar-ho ni qüestionar-ho, amb una tassa de te sempre a punt. Mildred no ha tingut èxit en l'amor, i no lamenta la seva situació "solteril". Valora la seva independència, li agrada viure sola.

Tota l'obra està plena de diàlegs amb un humor subtil, i la ironia marca de l'autora, que dibuixen amb detall la vida d'aquestes dones excel·lents; dones normals i corrents, dones austeres, amb ocupacions cronometrades, relacions distants, les dones excel·lents, dones soles, dones d'edat mitjana, que fan coses rutinàries i viuen convencionalment, en una societat anglesa marcada per les relacions veïnals i parroquials, en una City de postguerra que l'autora fa brillar, i on un canvi, per petit que sigui pot suposar tota una revolució en les seves vides.

Un gran llibre, que proporciona una lectura amena, sense complicacions, per llegir a les tardes hivernals amb una tassa de te.

Més informació:

• Barbara Pym a les Biblioteques
• Barbara Pym a la wikipedia
• Fitxa de l'autora a Gatopardo Ediciones
• The Barbara Pym Society

Recomanat per M. José Maya. Bib. Jordi Rubió i Balaguer. Sant Boi de Llobregat

Com pot una escultura de 38 tones desaparèixer sense deixar rastre? En el món de l’art hi ha hagut molts robatoris fascinants, però aquest potser sigui dels més sonats. Encarregada a Richard Serra pel Museu Reina Sofia el 1987, ‘Equal-Parallel: Guernica-Bengasi’, seria dipositada temps després en un magatzem. Quinze anys més tard trobarien a faltar la megalítica escultura d’acer Corten, volatilitzada com per art de màgia.

Juan Tallón relata, entre el periodisme i la ficció, la curiosa història d’‘Equal-Parallel: Guernica-Bengasi’. La novel·la es compon de petits fragments de poques pàgines escrits des del punt de vista de les diferents persones involucrades: el creador, la jutge, periodistes, treballadors del museu... Tot i ser ficció, explica l’afer i la història de l’escultura, així com la vida i obra de Richard Serra, el museu i altres artistes relacionats. De lectura ràpida i fàcil, resulta interessant tant per la veracitat de la història com per l’aproximació a la història de l’art contemporani i la creació d’una obra d’art.

Més informació:

• Juan Tallón a les Biblioteques
• Juan Tallón a la Viquipèdia
• Fitxa "Anagrama"

Recomanat per Bib. Pallejà. 

Musical basat en el personatge que protagonitza 'Charlie i la fàbrica de xocolata', el conte infantil més conegut de Roald Dahl i un dels més venuts de tots els temps. “Wonka” explica la història de com el major inventor, mag i xocolater del món es va convertir en l’estimat Willy Wonka que coneixem avui dia, centrant-se en la seva joventut i en com va conèixer a un Oompa-Loompa en una de les seves primeres aventures.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

L’obra d’Albert Camus s’inicia in medias res, quan els patricis s’inquieten pel malestar de l’emperador de Roma. Calígula ha desaparegut misteriosament després de la mort de la seva germana Drusil·la, amb qui mantenia una relació incestuosa.

Quan torna a palau, el protagonista manifesta una profunda insatisfacció vital i es lamenta que la vida maltracti amb tanta crueltat els homes, perquè tard o d’hora sempre acaba desposseint-los de tot allò que més estimen.

Aquesta constatació dóna peu a l’emperador a rebel·lar-se contra el seu destí i a desafiar les lleis dels homes, dels déus i de la Natura, amb la intenció d’assolir algun impossible i d’abraçar l’absolut.

A partir d’aleshores, es dedica a imposar la seva voluntat guiant-se per l’arbitrarietat i un profund hedonisme que l’acaben convertint en un personatge esborronador, perquè actua per mer capritx i pel desig de fer mal a consciència, capgirant l’ordre de les coses, menyspreant la divinitat, els ideals comuns, la moral i els grans valors col·lectius.

En un moment donat, es disfressa de Venus després d’haver demanat la lluna. Són uns gestos blasfems que denoten la seva follia, però que estan carregats d’intenció. El que Calígula pretén és subvertir les regles que regeixen el seu món en adonar-se que viu immers en un sistema bastit d’accions corruptes, de lleis inhumanes i d’uns déus que semblen consentir-ho tot, tan si està bé com si no.

El personatge de Camus encarna així l’ideal d’una llibertat molt mal entesa que l’abocarà a un contrasentit existencial. En negar la llibertat als altres i el dret a ser qui són, imposant una única manera de ser o de veure les coses, l’emperador restarà legitimitat als seus actes i es veurà arrossegat a una lluita fratricida, amb uns efectes absolutament devastadors.

I ara ve la gràcia d’aquesta obra. L’emperador no està sol, simplement es comporta com un mirall de la gent que l’envolta. Si actua com un monstre és precisament per l’escassa qualitat humana dels patricis que el sustenten i que aplaudeixen les seves accions.

En lloc de comportar-se com els garants dels grans valors humans; en lloc d’assumir la seva responsabilitat com a guies i protectors dels interessos de l’Estat; en lloc de defensar els ciutadans que representen, els seus adlàters el segueixen com mesells i es desentenen dels seus actes, sense assumir la responsabilitat que els pertoca. S’han convertit en una casta abjecta que parasita al voltant del poder i que mira de mantenir el seu estatus sigui quin sigui el preu que hagin de retre a compte.

Calígula revela, per tant, la inconsistència del sistema en el qual es troben instal·lats els poderosos de Roma. Per això es burla de la seva fe, qüestionant els seus principis i les seves creences; o trepitja la seva dignitat posant-los a prova i regulant la seva vida sexual dins del prostíbul imperial; per això ordena també que, pel bé comú, prostitueixin les seves dones; o els deixa completament arruïnats després d’emparar-se dels seus béns i de retirar-los els seus privilegis impunement.

Calígula en definitiva els aplica el sedàs de la seva pròpia lògica: quan algú atorga més importància a la posició, al poder i als diners, la vida acaba perdent tot el seu valor. Per això fa assassinar també uns quants dels seus homes quan li fan nosa.

No és d’estranyar, que el protagonista acabi pagant amb la seva vida la gosadia d’haver volgut posar en valor els contrasentits del món que l’envolta. El dia que els patricis obren els ulls davant de la seva pròpia indignitat, es desferma contra l’emperador un complot consensuat que els conduirà al magnicidi. Tot un advertiment per a l’home modern que ens arriba des del passat. No oblidem que Albert Camus va escriure aquesta obra a les portes de la Segona Guerra Mundial.

El text va ser redactat l’any 1938 a l’Alger, però l’esclat de la guerra en va postergar l’estrena fins l’any 1945, a París. Camus s’inspirà en La vida dels cèsars, de Suetoni, però, l’episodi en què es basà per escriure aquest drama, de seguida quedà reduït a una anècdota. El sobrepassà l’atractiu de la trama, la força enlluernadora de les paraules del protagonista i el retrat punyent de la condició humana a mans d’un foll que condueix ciutadans i súbdits a la barbàrie.

L’obra va tenir diverses versions que l’autor va anar retocant al llarg del temps. La més difosa és de l’any 1944. Està estructurada en quatre actes i forma part del Cicle de l’absurd, juntament amb L'estrany (1942), El mite de Sísif (1942) i El malentès (1943).

Recomanat pel Servei de Biblioteques de Sant Cugat del Vallès

La pel·lícula “La mujer del espia” és un drama històric i romàntic ambientat al Japó durant la Segona Guerra Mundial. Dirigida i coescrita per Kiyoshi Kurosawa, conegut sobretot per la seva contribució al gènere de terror japonès però de gran habilitat per canviar de gènere, i l’acompanyen en aquesta obra els guionistes Ryûsuke Hamaguchi i Tadashi Nohara.

L’any 2020 Kurosawa fou guardonat amb el Lleó de Plata com a millor director en el 77è Festival Internacional de Cinema de Venècia i fou nominada a millor pel·lícula. També obtingué diversos premis en el 15è Asian Film Awards. Aquesta pel·lícula fou adaptada al manga per Masasumi Kakizaki i s’ha publicat en castellà per l’editorial Milky way.  

La història ens trasllada al Japó dels anys 40 i ens presenta el jove i feliç matrimoni Fukuhara, en Yūsaku i la Satoko. En Yūsaku és el director d’una empresa de Kobe d’importació materials però comença a estar al punt de mira perquè les seves relacions comercials inclouen a l’actual enemic, els Estats Units. En un viatge a Manxúria, en Yūsaku descobreix un terrible i atroç secret nacional, i amb l’ajut del seu nebot Fumio intentaran destapar-ho i mostrar-ho al món. Després d’un malentès inicial, l’esposa descobreix les veritables intencions del seu marit i decideix protegir-lo de forma incondicional tot i el risc que suposa convertir-se en traïdors de l’Imperi Japonès.

“La mujer del espia” fou interpretada per Aoi Yû en el paper de Satoko, Issei Takahashi com a Yūsaku, Masahiro Higashide com l’amic de la infància de la Satoko i membre de la policia secreta Taiji Tsumori i Ryōta Bandō como a Fumio Takeshita. 
Una pel·lícula amb un ritme pausat i plena d’intriga, on de forma delicada tracta els horrors de la humanitat i un món abocat al desastre. Una reflexió sobre què és correcte en un entorn fortament nacionalista, una lluita interna entre la lleialtat, el sentit de la justícia, el deure, l’honor i l’amor. 
•    Yūsaku: “Mi lealtad no es a un país, sinó a la justicia universal. No toleraré ninguna injusticia”.
•    Satoko: “Tu justicia matará a miles de compatriotas”.

Els sentiments es mostren a flor de pell en cadascun dels personatges, especialment en la Satoko. Un cúmul d’emocions sacsejaran a la protagonista i serem testimonis de les seves pors, angoixes i terror, mentre el personatge va evolucionant. En temps de guerra, en qui pots confiar?

Més informació:

• Kiyoshi Kurosawa a les Biblioteques
• Kiyoshi Kurosawa a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Les Voltes. Sant Vicenç dels Horts. 

Aquest llibre parla de la molsa i dels seus paral·lelismes amb l'organització amb altres espècies vegetals i animals  i també amb els humans.

L'autora, Robin Wall Kimmerer, botànica, professora, investigadora i escriptora, ens endinsa al món fascinant del microcosmos de la molsa. Un món on la percepció ordinària entra a un altre nivell de bellesa: fulles petitíssimes i perfectament ordenades, vides complexes i boniques que passen desapercebudes. Així aquest microcosmo de la molsa té moltes semblances amb una selva tropical, encara que aquesta darrera sigui tres mil vegades més gran, posseeix la mateixa estructura, el mateix tipus de funció. Encara que l'escala és molt diferent, les normes dels ecosistemes que regulen l'intercanvi d'energia i el cicle de nutrients, la comptetició i l'ajuda mútua funcionen per igual.

Les roques, les soques dels arbres, el terra ombrívol d'un bosc... són els llocs on la molsa habita. Llocs on l'aigua fa la seva aparició i s'hi queda per un temps. La humitat i la molsa són companyes de viatge.

Narrat en primera persona, Kimmener, explica la seva experiència amb els seus alumnes, amb persones amb qui ha compartit la passió per la molsa, amb les seves investigacions i, sobretot, amb un fet important com és l'observació. D'aquesta manera és capaç d'identificar segons el color verd i com captura la llum quin tipus de molsa és de les vint  mil que hi ha.

I no només hi ha molsa a les muntanyes, també n'hi ha a les ciutats.La molsa urbana té molt a veure amb l'ésser humà: és diversa, adaptable, tolerant a l'estrés, resistent a la contaminació i prospera en condicions de gran densitat. Llos urbans on es pot trobar molsa a la ciutat: estatues, fonts, tombes, etc.

Un ús que explica de la molsa anomenada Sphagnum és el de farciment a l'interior dels porta nadons, fent d'embolcall en forma de niu ben tou.  Aquesta molsa pot absorvir entre vint i quaranta vegades el seu pes en aigua. Una absorció semblant a la dels Dodot de supermercat.  Amb això  que va fer que fossin els primers bolquers d'un sol ús. Per tant, les àvies de les àvies en sabien molt de trobar solucions.

Darrerament hi ha depredadors humans a la cerca de la molsa. El lladres d'art, com els anomena l'autora, no s'aturen a observar amb atenció el món minúscul de la molsa. S'ha estudiat que la recuperació de les zones recol·lectades pot durar dècades. En alguns arbres ja no tornarà a créixer.  Això passa als boscos de l'estat d'Oregon, lloc que ella coneix molt bé, però també passa als nostres boscos de Catalunya.

A continuació, un petit fragment:

Mis antepasados potawatomis tenían una palabra para este misterio: puhpowee, la fuerza que provoca que un champiñón surja de la tierra de la noche a la mañana. Diría que eso es lo que me lleva al estanque esta noche de abril: el deseo del presenciar el puhpowee. Renacuajos y esporas, óvulos y espermatozoides, lo mío y lo tuyo, musgos y ranas: todos estamos conectados por la comprensión común de las llamadas que inundan la noche de principios de primavera. Es la voz sin palabras de los anhelos que resuena en nuestro interior, el deseo de continuar, de participar en la vida sagrada del mundo. (pàg. 47)

En aquest llibre,  la història natural i les relacions culturals de les molses es converteixen en una poderosa metàfora de les formes de viure al món.

Recomanació de Lourdes Escrigas Casas. Biblioteca Joan Oliva i Milà.

25 anys després de la mort de Carles Sabater, cantant del grup Sau, el periodista musical i escriptor Pep Blay, publica la biografia novel·lada “Cor Trencat” (Folch & Folck Editors, 2024).

El domini absolut de l’escenari, l’elegància, la tendresa, una dicció perfecta i una eficaç expressivitat angelical mescla de timidesa i intensitat, van convertir Carles Sabater en l’ídol més carismàtic de la seva època. Al llarg de dotze anys frenètics d’ascensió a la fama, va forjar un estil magnètic d’estar sobre l’escenari on, tant si cantava com si actuava, establia una connexió immediata i íntima amb un públic que l’estimava amb una tendresa incondicional.

“Cor trencat” és la reconstrucció dels darrers dies, setmanes i mesos de la vida d’algú que no sabia que caminava al caire de l’abisme.  Pep Blay ens ho explica en una entrevista, el febrer del 2024, quan feia just 25 anys de la mort del Carles:

Amb una prosa rotunda, delicada i honesta, Pep Blay retroba persones i llocs en una recerca íntima de l’ídol caigut, de l’amic que havia de ser, per preguntar-se si les coses haurien pogut ser d’una altra manera, per descobrir finalment què i com va trencar el cor de Carles Sabater.

El llibre arrenca amb el darrer concert de Sabater, a Vilafranca del Penedès, el 12 de febrer de 1999:

Sabíeu que Carles Sabater va ser la gran estrella del rock català dels anys 90? I que Pep Blay i Carles Sabater havien quedat per sopar la nit del 12 de febrer de 1999 a Vilafranca, just abans del concert?

I sabíeu que els que més bé el coneixien deien que era molt igual que "Bobby", el personatge principal de Company, que va interpretar sota la direcció escènica de Calixto Bieito, el 1997, a diferents teatres catalans?

I que Sabater tenia una certa timidesa cap als periodistes i deixava que fos el seu company Pep Sala que parlés més estona i protagonitzés les entrevistes?

Aquí els veiem i els escoltem a tots dos, després del darrer concert de la gira del disc “Quina nit”, que es va fer a Vic, l’11 d’octubre de 1991:

De la seva vessant teatral, en destaquen diferents papers que va interpretar durant tota la seva vida però aquí en volem ressaltar un, el del pirata que interpretava magistralment amb la Companyia Dagoll Dagom, a l’obra “Els Pirates”, estrenada el 1997, a Barcelona:

Si en voleu saber més de Carles Sabater i de la seva trajectòria musical amb els Sau i de la seva vida dalt dels escenaris i darrere les pantalles de televisió, podeu venir a escoltar a Pep Blay, el proper 13 de juny, a les 18.00h, a la Biblioteca Central de Terrassa.

De moment, us deixem amb aquesta llista musical:

• Pep Blay a les Biblioteques
• Sau a les Biblioteques
• Prestatge de música
• Pàgina web de Carles Sabater
• Pàgina web oficial de Sau

Recomanat per Elisabet Torrell. Bib. Central. Terrassa. 

L’autor del llibre ens explica que amb 56 anys li van diagnosticar parkinson.

Tot buscant solucions al seu problema, va mirar de practicar un esport, ja que era l’única manera d’aturar l’avenç de la malaltia. Després de provar bàdminton,  i de plantejar-se practicar altres esports, es va topar amb el tennis de taula. Va informar-se i va descobrir que aquest esport era molt beneficiós per a la seva malaltia. Mentre es trobava jugant, notava que la malaltia se li esvaïa. El simple fet de seguir amb la vista la pilota i seguir el ritme de joc li generava un benestar que no havia notat amb cap altra pràctica.

El llibre és tot un relat biogràfic sobre com aquest esport l’ha fet superar els efecte de la malaltia. Les seves pors, les seves alegries però, sobretot ens parla de la superació de la malaltia amb la pràctica de l’esport.

Tennis de taula al catàleg Aladí 

Ping pong parkinson : https://www.pingpongparkinson.org/

Recomanat per la Biblioteca de Ponent de Sabadell

Pis per a dos és una novel·la de gènere romàntic "New *Adult" amb un toc diferent, original i fresc.
Els protagonistes es veuen embolicats en una situació de compartir pis, i fins i tot, compartir el llit. La Tiffy acaba de sortir d'una relació i es troba vivint encara en el pis del seu ex-xicot, mentre en Leon viu sol i necessita una companya de pis per solucionar la seva economia. La condició de compartir pis és tenir uns horaris i d'aquesta manera no veure's. La Tiffy treballa de dia en una oficina mentre que en Leon treballa de nits en un hospital. Tot i no haver-se vist mai, els dos protagonistes començaran a comunicar-se mitjançant post-it deixant la casa farcida d'ells, creant un vincle d'amistat a través.

Una novel·la de caràcter divertit i original. On l'autora mostrarà una problemàtica del moment, el lloguer d'un habitatge. Com sobreviuré a buscar pis i no morir en l'intent.

Més informació:

• Beth O'Leary a les Biblioteques

Recomanat per Aroa Vela. Bib. L'Esqueller. Sant Pere de Torelló. 

Octavia Butler (1947 – 2006) fou una destacada escriptora afroamericana de ciència-ficció feminista. Va rebre nombrosos guardons durant la seva carrera literària, com els premis Hugo i Nebula i el 1995 es va convertir en la primera escriptora de ciència-ficció a rebre la prestigiosa Beca de la Fundació MacArthur. El 1993 va publicar La paràbola del sembrador, una novel·la de distòpia i assaig que ens situa en un 2024 post-apocalíptic.
La història és narrada en primera persona per la protagonista, la jove Lauren Olamina, que amb només setze anys, ha de lluitar per sobreviure en un món cada cop amb menys recursos. Des del primer moment veiem com és de dura la seva vida, fins i tot estant en una petita comunitat envoltada de murs i amb cultius. Tota la comunitat, però, viu arrelada en falses esperances de tornar als temps antics.
Ella és l'única que sembla adonar-se'n des d'un primer moment i va prenent consciència de la gravetat de l’esdevenir i la fragilitat del seu estil de vida. I encara que intenta convèncer la comunitat que s'han de preparar per a l'inevitable desastre, ningú no li fa cas.
El món que ens presenta La paràbola del sembrador és víctima d'un brutal canvi climàtic, en què les sequeres són tan grans que plou poques vegades cada any. L'aigua costa més que la benzina, els incendis a barris i ciutats són constants i les persones sempre van armades.

La paràbola del sembrador té un caràcter religiós i filosòfic molt marcat. Lauren s'ha criat amb un pare que oficia a una església baptista. No obstant, ella no creu en aquest Déu i tractarà de trobar el seu veritable Déu, un que encaixi en la societat que viu.

En definitiva, La paràbola del sembrador és una novel·la distòpica amb un missatge d'esperança, que ens planteja una reflexió sobre els aspectes més sòrdids que la nostra societat podria assolir. És una mirada cap al nostre interior, cap a l'acceptació del canvi i cap a aprendre a modelar-lo per adaptar-nos.

Més informació:

• Octavia Butler a les Biblioteques
• Octavia Butler a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Torelló. 

Los asquerosos suposa una bonica i interessant reflexió sobre la solitud, la ben entesa, la desitjada, la cercada. A vegades falta fer un pas enrere per agafar l'impuls necessari que ens permeti afrontar canvis importants a la vida.

Sí, avui dia ens crida l'atenció, per estar fora del que és habitual, que una bona dosi de solitud senti tan bé com un passeig per la platja en ple hivern. Petits plaers de la vida, que suposen un alleujament de la nostra rutina diària, aquesta que nosaltres mateixos ens hem buscat i de la que ara som hostatges amb una potent Síndrome d'Estocolm.

Bones dosis d'humor carregat d'ironia, una excusa per baixar-nos del món, encara que només sigui durant un moment, per mirar-lo a la cara, de tu a tu. Un llenguatge ple de cultismes i un final que pot ser feliç o malenconiós, o potser és que sigui totes dues coses, o potser és que no hi hagi necessitat de catalogar-ho.

Més informació:

• Santiago Lorenzo a les Biblioteques
• Santiago Lorenzo a la Viquipèdia
• Entrevista

Recomanat per Bib. de Torelló.