Els XVIII Jocs del Mediterrani es van celebrar a Tarragona entre el 22 de juny i l'1 de Juliol.

Va ser el 15 d’octubre de 2011 que el Comitè internacional del Jocs Mediterranis va escollir Tarragona com a ciutat organitzadora d’aquests jocs per al 2018. La data inicial era al 2017 però es va haver d'endarrerir. Catalunya té al darrera una tradició en l'organització d'aquest esdeveniment : la segona edició d'aquests jocs es va fer a Barcelona, l'any 1955.

Les 33 disciplines esportives es van disputar repartides al llarg de 16 municipis del seu territori, un total de 4.000 esportistes de 26 nacionalitats diferents s'havien preparat per fer història a Tarragona aquests dies.

També cal destacar la presència d'uns 1.000 jutges i representants internacionals, 1.000 periodistes, 3.500 voluntaris i la posibilitat que més de 150.000 espectadors presenciessin en directe les proves esportives, encara que la majoria de modalitats van registrar unes entrades molt pobres d'espectadors.

La mascota dels Jocs va ser Tarracvs, un casc romà fet d’aigua del Mediterrani, principal nexe d’unió entre tots els països participants als Jocs, i on queden reflectides les onades del mar. El mocador casteller en el seu canell i la bandera de Tarragona al plomall del casc completen els símbols identitaris del territori.

Va ser una ocasió única per demostrar que existeixen altres esports diferents al futbol, ja que aquesta competició va coincidir amb el mundial de l'esport més seguit a tot el món.

Malauradament està costant una mica fer d'aquests jocs una festa multiesportiva exitosa. Una sèrie de desafortunats esdeveniments no deixen en bon lloc a l'organització:

• Alguns arbitres dels esports de lluita es van declarar en vaga ja que alguns dels països participants es negaven a pagar les seves taxes d'arbitratge..
• El primer dia de competició de bàsquet 3 x 3 es va interrompre i ajornat el campionat per un trencament de la pista, el mal estat d'aquesta posava en risc la integritat física dels jugadors.
• Un cotxe oficial dels Jocs va atropellar a un nen que es recupera a l'hospital de les ferides de l'accident.
• Un dels podis de la natació va viure una escena surrealista. No estaven preparats els representants oficila encarregats de entregar les medalles i van començar les pròpies nadadores a fer-ho. La imatge de Mireia Belmonte penjant la medalla a una competidora ha donat molt a parlar.