Les arts escèniques al carrer, d’una manera o d’una altra, han existit des de temps ancestrals, fins i tot en temps ombrívols en trobem manifestacions que potser no entrarien del tot en la categoria d’arts escèniques, tal i com les entenem en el present, però que representaven un espectacle evident i desvetllaven l’interès d’un públic divers i popular. 

El teatre al carrer trenca qualsevol paret de l’escenari per portar-lo al mig del carrer. Música, dansa, circ, teatre, animació o titelles s’apropen al públic i s’obren a tothom,  potencien la vida comunitària i converteixen l’espai quotidià en una possibilitat creativa, és l’art que millor reflecteix un esperit integrador.  L’objectiu és que tot tipus de públic, tant adults com infants, els més avesats a les arts escèniques i els qui no ho són tant, gaudeixin de diferents propostes artístiques.

El  terme “teatre de carrer” també implicava una voluntat de fugir dels recintes teatrals convencionals a la recerca d’un públic que no assistia al teatre, com a acció sociopolítica directa.  Es tractava de fer una aliança entre l’animació cultural i la manifestació social en espais urbans que afavorissin aquesta convivència a partir de la provocació. Això va originar que durant la primera meitat del segle XX s’associés el teatre de carrer al teatre proletari (agit-prop).

A partir dels anys 60, el teatre de carrer es va anar inclinant progressivament cap a objectius més estètics més que no pas polítics, però sempre sense oblidar la idea de “provocar i subvertir allò quotidià”. 

A Catalunya a partir de l’etapa de la Transició sorgeix un neguit per recuperar, reinventar i innovar amb noves propostes. Un paradigma teatral de l’època seran les companyies  Comediants, la Fura dels Baus, o La Fira de Tàrrega el mercat internacional de les arts escèniques més important i amb més trajectòria de l'Estat espanyol i un dels més rellevants d'Europa que gairebé 40 anys després d’iniciar-se segueix vigent.

Amb els anys, i sobretot durant la dècada dels anys 90, les companyies evolucionen incorporant a les seves obres recursos tecnològics, efectes d’il·luminació, so, efectes especials...que s’integren en el medi urbà i en l’estètica de l’obra.

Actualment, el fenomen segueix ben viu, sorgeixen noves iniciatives, grups innovadors, en el teatre de carrer però també en el d’interior, la gent jove s’espavila i intenta renovar i repensar el teatre, així com, en molts casos, intenta viure d’aquesta activitat amb dignitat.